LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ?

En aquesta quarta entrada al blog vull parlar de dos principis ètics, el de justícia i el de la llibertat d’expressió.

Amb els diferents capítols que he pogut anar observant i analitzant del programa Entre Veïns, m’he adonat que no hi ha imparcialitat, pel fet que en els capítols no hi ha una representació de tots els grups socials que formen la ciutat de Barcelona, ja que no es contemplen els grups socials més desfavorits, això trenca la idea que té el programa de ser un reflex de la vida de la ciutat. Per què això es produís, s’hauria de donar veu a tots els col·lectius que conformen la ciutadania barcelonina i més i tot a aquells que tenen més dificultats per fer sentir las seva opinió, els col·lectius més desfavorits.

Per exemple, en el programa que es parla del barri del Raval, un barri amb una alt índex de població immigrant, no és té en compte seva opinió, (estem parlant dels més desfavorits, ja que en el reportatge si que hi apareixen immigrants, però són gent que ja fa temps que viu a Barcelona i que té una situació econòmica estable) per tant no es fa una visió exacta i verídica de la realitat. Aquest fet fa que no hi siguin contemplats diferents punts de vista de la gent que viu al barri cosa que fa que la informació no sigui completa, i per tant que no sigui justa (cosa que incompleix el principi de justícia). Això fa que també hi manqui el principi de la llibertat d’expressió, ja que només hi ha una veu en el conjunt del reportatge, la veu que vol mostrar Barcelona com una ciutat idíl·lica on hi ha moltes oportunitats i on la gent hi viu molt bé, però que no mostra l’altra cara de la moneda.

En resum, aquest programa com diu la seva descripció en la pàgina web del canal vol ser un reflex de la realitat i de la vida a la ciutat de Barcelona, però analitzant els programes deontologicament, es pot observar que està molt lluny de la realitat, ja que per la manera com estan realitzats els reportatges hi manquen certs principis, com el de veritat, el de justícia o el de llibertat d’expressió. Per tant aquests programes no són un reflex de la realitat de la ciutat, cosa que fa que només tinguin una visió difuminada de Barcelona, i per tant afirma que hi manca una auto regulació per part de la cadena.

 

Advertisement