VALORACIÓ FINAL DE BTV

Com ja vam dir en l’entrada introductòria, BTV és la televisió pública de la ciutat de Barcelona consolidada com a televisió de proximitat, un espai que vol ser el mirall de la gent i de la cultura de Barcelona, així com un gran arxiu audiovisual de la ciutat.
Entre l’oferta de programació de la cadena, nosaltres hem analitzat dos programes: BTV Notícies Vespre i Entre veïns.

BTV Notícies Vespre
BTV Notícies Vespre és l’informatiu diari que s’emet cada vespre a les 20:00. És un informatiu concís, ja que només dura mitja hora de la qual es dedica exclusivament a notícies d’actualitat uns 15 minuts (la resta es parla d’esport, del trànsit i del temps).

Com informàvem en la primera aportació, BTV pretén ser la primera referència informativa de la ciutat. BTV Notícies Vespre es centra bàsicament en la ciutat de Barcelona i dona informacions que no apareixen en altres mitjans televisius com podria ser TV3, és a dir que si que ofereix una informació bastant concisa de la ciutat.

El programa compleix amb les normes deontològiques de la professió i amb els principis ètics que es demanen a un informatiu però en diverses ocasions no es fa una distinció clara entre els fets i les opinions, fet que es pot crear confusió. Forces vegades basen una notícia en opinions i, tot i que en cap moment difonen informacions falses, si que indueixen a l’espectador a creure que les opinions són fets constatats.

També s’observa que en certes intervencions d’opinions personals d’afectats s’emeten talls que es podrien evitar per ser ofensius o incitadors, ja que no aporten cap informació sinó la simple provocació.

Entre veïns
Entre veïns és un programa en format reportatge on en cada episodi es recullen i s’expliquen petites històries del dia a dia de veïns dels barris de Barcelona. Així cada programa fa un retrat de la vida d’un barri de la ciutat i dels seus ciutadans.

Aquest programa té la intenció de ser el reflex de la vida de la ciutat, però des d’una perspectiva molt difuminada i superficial, només apareix la versió amable de la ciutat, cosa que no reflexa la realitat, ja que no tot són flors i violes. Deontològicament parlant, en general, aquest programa no compleix gaires principis ètics, ja que hi manquen alguns per raons diverses.

Per exemple el principi de veritat es veu alterat per diverses raons, primera que els ciutadans escollits no són representatius del barri, només estan escollits pel fet de tenir unes vides interessants (són pintors, dibuixants, gent emprenedora, cineastes, etc). També hi falta neutralitat valorativa, hi falta visió crítica. Tampoc hi ha separació entre informació i opinió, ja que la veu en off gairebé només es dedica a fer judicis de valor sobre la vida dels ciutadans que hi apareixen, en l’entrada del bloc sobre el programa Entre veïns anomenada “la creació d’estereotips” s’en mostren alguns exemples. Aquí teniu l’enllaç:

http://eticauoc.wordpress.com/category/barcelona-tv/

La realimentació per presència d’informadors també afecta a la objectivitat del programa, ja que moltes vegades les conductes de les persones que hi apareixen es veuen forçades i sintètiques. Encara que aquest fet no és gens menyspreable també s’ha de tenir en compte a l’hora d’analitzar èticament aquest programa.

El principi de justícia també es veu afectat pel fet que no hi ha imparcialitat, no hi ha una representació de tots els grups socials que també són veïns de la ciutat de Barcelona ja que no es contemplen i no es dóna veu als grups socials més desfavorits. I finalment aquest fet de discriminació també fa que hi manqui el principi de llibertat d’expressió, ja que només se’ls dóna veu a uns certs col·lectius de gent de la ciutat.

Amb els dos programes analitzats podem arribar a la conclusió que en els informatius es compleix majoritàriament amb les normes deontològiques amb una lleu falta de rigor en el tractament de les opinions que es confonen en fets i en el tractament d’algunes valoracions personals però en la sèrie de reportatges del programa Entre veïns, hi manquen els principis ètics de veritat, el de justícia i el de llibertat d’expressió, amb una manera de fer sense cap cura ni rigor, sense cap mena d’imparcialitat i sense donar veu als col·lectius més desfavorits de la ciutadania barcelonina, tenint en compte que aquests col·lectius també són veïns de la ciutat, i per tant sense donar un reflex real de la vida de cada barri.

Advertisement