Conclusió final de Cuatro
Per a fer el nostre anàlisi hem fet servir principalment el Codi d’Autoregulació sobre continguts televisius i infància de Cuatro que té com a objectiu principal la protecció de la infància i la joventut establint una sèrie de principis i normes. A més a més, també hem tingut en compte la Constitució Espanyola, especialment l’article 39.4 pel qual s’estableix una protecció específica als drets de la infància. La principal intenció és fer compatibles entre si els valors que informen a l’actual Estat social i democràtic de dret: la llibertat d’expressió amb respecte als drets de la personalitat, interdicció de la violència, la discriminació i la intolerància i la protecció de la infància i la joventut.
També hem fet servir pel nostre estudi la Llei general de la Comunicació Audiovisual publicada al BOE (Lei 7/2010, de 31 de març), de manera especial l’article 7 que parla sobre els drets del menor. En darrer lloc, hem emprat el Codi Deontològic del Sindicat de Periodistes de Madrid, on tenen els estudis.
21 Días
Pel que fa al programa 21 Días, en general podem dir que respecta el seu Codi d’Autoregulació donat que protegeix a la infància a partir dels horaris reforçats i també a través de la senyalització del programa. Tot i així, analitzant atentament alguns programes concrets com 21 días pendientes de desahucio hem observat com es comet una infracció greu pel que fa a la protecció de la infància i es vulneren drets que estan presents tant a la Llei General de la Comunicació Audiovisual com al Codi d’autoregulació sobre continguts televisius i infància que recull la pròpia cadena. Això és així perquè es difonen imatges que permeten la identificació de menors en el context de fets delictius o emissions que discuteixen la seva tutela o filiació. A 21 días pendientes de desahucio es vulnera aquest dret perquè apareixen imatges dels menors perfectament identificats relacionats amb fets delictius. És a dir, es mostra com determinades famílies i els seus fills menors d’edat ocupen una casa de manera il·legal per tal de no dormir al carrer. Per tant, considerem que no es respecta un dels drets fonamentals del menor.
A més a més, la naturalesa de la notícia també relaciona les imatges dels menors amb disputes per la seva custòdia, concretament, les mares protagonistes del programa corren perill de perdre la custòdia dels seus fills a causa de la difícil situació econòmica que travessen.
Per altra banda, cal tenir en compte que tot i que el programa és de caràcter divulgatiu i informatiu també té com a principal objectiu entretenir al públic i per això no dubta en tractar temes morbosos on les barreres de l’ètica es desdibuixen. Per tant, a partir del tractament de temes controvertits es cerca augmentar els índex d’audiència.
Deportes Cuatro
Si bé els programes avaluats per a la realització d’aquest estudi no mostren greus conflictes en el compliment de la legislació o els codis d’autoregulació que compten amb l’adhesió de Mediaset, si que s’observa una mancança del compromís social que s’espera dels professionals del periodisme i que queda recollit en alguns codis deontològics. Un exemple el trobem en els comentaris dels presentadors després de la notícia d’Iriana, la parella de Cristiano Ronaldo, o anomenar Carles Puyol com “la más fea del baile”. Cal mencionar una especial sensibilitat en el tractament de les aparicions de menors al programa, que s’han fet sota el compliment de l’article 39 de la CE així com el Codi d’Autoregulació sobre continguts televisius i infància.
Pel que fa a la confecció de l’agenda informativa, cal destacar que el programa té la voluntat de complementar, des d’un punt de vista esportiu, el noticiari de la cadena ja que funcionen de forma vinculada. Aquesta tria no només es fa seguint criteris informatius sinó que comparteix el caràcter comercial i d’entreteniment afins als objectius de la cadena. Més del 80% de les notícies tractades fan referència directa al futbol i en comptades ocasions apareixen el bàsquet, el tennis o el món del motor com a notícies breus. D’altra banda, la presència de notícies relacionades amb dones que practiquin esport és nul·la malgrat existeixi una lliga de futbol. De fet, l’única dona a la qual es dedica un breu és a la novia de Cristiano Ronaldo, en un context desvinculat totalment del món esportiu.
Malgrat la parcialitat de les informacions del programa, que podria comprometre la diligència informativa, s’ha de reconèixer que el fet de tractar les notícies esportives en un espai propi permet un cert relax pel que fa al seu tractament. Aquest fet es veu reflectit en el muntatge així com en l’ús de registres lingüístics poc habituals als programes informatius.
Callejeros
Per l’anàlisi d’aquest programa, s’ha tingut en compte el seu format inicial que porta ja un llarg bagatge en antena, i no s’han analitzat els capítols corresponents a la branca de Callejeros Viajeros. Així doncs, la temàtica dels capítols segueix tracten qüestions polèmiques o mediàtiques amb un enfocament de reportatge basat en el protagonisme dels testimonis. En cadascun dels capítols i independentment de tema central, el tractament és molt similar i el rol del presentador a l’hora de formular les preguntes o presentar situacions és molt similar.
Quant a l’emissió, es realitza en la franja de ‘late night’ fora d’horari protegit. Aquest fet, sumat a que sempre que apareixen menors identificables sinó que se’ls desenfoca el rostre o bé es graven plans de parts del cos que no siguin la cara, fa que compleixi amb els codis d’autoregulació pel que fa a la protecció a la infància. D’altra banda, i seguint amb qüestions de protecció a la intimitat, els adults que tampoc intervenen de forma directa i explícitament autoritzada al reportatge, també són tractats de manera que es garanteixi el seu anonimat.
En resum, el programa Callejeros destaca per ser més sensacionalista en els titulars i en els temes tractats que no pas en el contingut dels seus reportatges on, tot i realitzar-los des d’un enfocament a vegades poc neutral quant al tipus de respostes que busquen, no aporta una informació visual explícita dels temes tractats. Es tracta doncs, d’un programa que barreja els reportatges divulgatius amb els titulars mediàtics a la cerca i captura de l’audiència.
Conexión Samanta
En lo que se refiere a la emisión del programa, Conexión Samanta no respeta la normativa, y en particular la Ley General de la Comunicación Audiovisual, en lo que se refiere a cumplimiento de horarios y fechas de emisión, puesto que en algunos casos se ha emitido semanalmente, en otros casos, cada dos semanas, y los tres últimos programas se han emitido en espacios de tiempo inferiores incluso a una semana. La información facilitada por el canal a este respecto ha sido y es también muy deficitaria.
En cuanto al contenido del programa, Conexión Samanta roza la ilegalidad o más bien la falta de ética en muchos momentos, pero sobre todo en lo que se refiere a la protección de menores. Es cierto que el programa se emite en un horario late night y por tanto fuera del horario de especial protección de la infancia establecido por la Ley General de la Comunicación Audiovisual, lo cual permite tratar temas y mostrar imágenes de especial dureza. No obstante, el programa ha infringido las reglas previstas en el Código de Autorregulación sobre Contenidos Televisivos e Infancia del propio canal, así como a las establecidas en el Código Deontológico de la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE), al menos en un caso, concretamente en el programa número 35 sobre la prostitución infantil en Colombia, en el que se han mostrado imágenes y se han obtenido testimonios de menores de edad sin la autorización previa de sus tutores, así como se han mostrado imágenes de algunos de esos menores en el contexto de actos delictivos.
Además, si bien de forma algo más sutil, se podría afirmar que el programa infringe sistemáticamente el principio de veracidad, regulador de la actividad periodística y establecido también en el Código Deontológico de la FAPE, concretamente en lo que se refiere a la neutralidad valorativa. Conexión Samanta no plantea los temas que trata en sus distintos episodios desde la neutralidad, sino que su objetivo fundamental es que el espectador simpatice o se ponga en el lugar de los protagonistas de los distintos reportajes, para así conseguir más audiencia. Y de hecho, la consigue, en detrimento de los programas de investigación rigurosa y objetiva, que están desapareciendo –ya eran pocos- de la parrilla de la mayoría de los canales de televisión españoles.
Noticias mediodía
En los informativos mediodía, ejercen su derecho a comunicar libremente información veraz contemplado en el artículo 20 de los Derechos y Deberes Fundamentales de la Constitución Española y cumple con el código deontológico de los periodistas.
También cumple el Tratado Internacional en cuanto al Convenio para la protección de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales Convenio para la Protección de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales (CEDH).
Respetan la Carta de los Derechos Humanos que protege la dignidad humana y los derechos del menor contemplados en la Ley General de Comunicación Audiovisual.
En general cumplen con el código deontológico de los periodistas, aunque en ocasiones sacrifican la neutralidad a la hora de transmitir la noticia para conseguir una mayor complicidad con el espectador. Por ejemplo: calificar una noticia de “mala”, utilizar expresiones coloquiales como “vivían a todo trapo” u ofrecer su opinión añadiendo un comentario poco afortunado como “Podrá contarlo, pero igual la próxima vez se trae una pelota y unas palas…”
Tampoco me parece correcto la editar las imágenes de la princesa de Asturias con un tratamiento más propio de una producción de moda (congelando la imagen y añadiendo efecto de cámara fotográfica) poco apropiado para un informativo.
El tratamiento que hace de las noticias suele ser bastante neutro y éticamente apropiado sin dramatizar situaciones ni posicionarse políticamente.
Conclusions
En general, el tractament informatiu de la programació de Cuatro respon al context televisiu en el qual es troba inscrita la cadena. La necessitat de diferenciar-se de la resta de televisions ha fet que aquesta aposti per la informació de caire interpretatiu o d’autor, on la mediació entre la realitat i l’audiència no té una voluntat expressa de ser neutral i no se’n amaga. Cuatro fa una proposta innovadora que pretén mostrar al públic la informació però des d’una nova perspectiva molt més subjectiva on els periodistes s’impliquen de manera personal i expressen les seves opinions i emocions. D’altra banda, l’interès comercial de la cadena fa que sovint la informació es barregi amb l’entreteniment i la publicitat.
Després d’avaluar la normativa d’autoregulació aplicable a l’activitat de Mediaset cal destacar que la gran majoria de mesures adoptades queden pràcticament restringides a la protecció de la infància. Es troba a faltar una major implicació per part de Cuatro en l’adopció de mesures i codis que regulin aspectes relatius a la intimitat i al dret a l’honor i a la propia imatge.
En aquest sentit, tot i que en el darrer informe de responsabilitat corporativa de Mediaset (http://servicios.telecinco.es/inversores/MEDIASET_informe_2011_es/inforMe_responsabilidad_corpotativa/MEDIASET_informe_responsabilidad_2011.pdf) es parla de l’entrada en vigor d’un còdi Ètic corporatiu, aquest no es troba accessible públicament de manera que es fa difícil avaluar-ne el seu grau de compliment així com l’abast del mateix.
En definitiva, podem concloure que en un intent de ser innovador i de distingir-se de la resta de mitjans, en termes generals i particularment en els programes analitzats, Cuatro sacrifica el rigor informatiu per la subjectivitat amb la finalitat de guanyar audiència en un mercat audiovisual extremadament competitiu on cada vegada més l’oferta de continguts d’entreteniment o de continguts mixtos informatius i d’entreteniment és més gran.
Noticias mediodía de Cuatro: neutral pero dirigiendo y manteniendo la atención del espectador
Hilario Pino es el presentador de todos los informativos de mediodía (de Cuatro) que he analizado.
Se ejerce el derecho a comunicar libremente información veraz contemplado en el artículo 20 de los Derechos y Deberes Fundamentales de la Constitución Española y cumple con el código deontológico de los periodistas.
También cumple el Tratado Internacional en cuanto al Convenio para la proteccóin de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales Convenio para la Protección de los Derechos Humanos y de las lIbertades Fundamentales (CEDH).
Está dentro de los parámetros que marca el Consejo de Europa del 4 de noviembre de 1950, en el artículo 10 hace referencia a la Libertad de Expresión y menciona que ejercer dicha libertad incluye derechos y deberes, enmarcándolo dentro de una sociedad democrática en la que hay que proteger la seguridad nacional, la moral, la reputación, entre otros.
También cumple con la Disposición de la Carta de Derechos Fundamentales de la UE, que protege la dignidad humana (artículo 1) y de la discriminación (artículo 21). Y la Ley 7/2010, de 31 de marzo, GENERAL DE COMUNICACIÓN AUDIOVISUAL. Artículo 7, en el que se contemplan los Derechos del Menor.(“Los menores tienen el derecho a que su imagen y voz no sean utilizadas en los servicios de comunicación audiovisual…”)
El informativo analizado es del 22 mayo 2012.
Temas tratados:
-Huelga de la enseñanza pública
-Apoyo de Obama a Rajoy
-OCD
-Quejas de padres maltratados por sus hijos al defensor del menor
-La policía custodia a Bretón
-El clan de “Los gordos”
-Mosquito tigre
-Aniversario de los príncipes
-Aparcamiento en Valencia
-Declaración de Luis Bárcenas
-Presidente de Asturias
-Peregrinaje de el Rocío
-Ordenanza de Sevilla
-Campaña de educación vial del Gobierno Vasco
-Fumar
-Incendio en Polonia
-Rescate en las Cataratas del Niágara
-Afgana con la nariz mutilada
-Hombre que desfila en la pasarela con ropa de mujer
-Polémica generada por Esperanza Aguirre sobre la Final de la Copa del Rey
-Introducción deportes
Al hacer el análisis me ha llamado la atención crónicas en las que el periodista ofrece su opinión con frases como: “La mala noticia nos la ha dado hoy la OCD” o expresiones coloquiales poco aconsejables en un informativo: “Vivían a todo trapo” (refiriéndose al clan de los Gordos).
Me han sorprendido unas imágenes en las que sale la Princesa de Asturias y una voz en off dice: “Su peso, su pelo, su ropa” y con cada una de estas palabras se congela la imagen y se oye un efecto similar al sonido de una cámara fotográfica cuando hace una fotografía. Considero que no es un tratamiento adecuado de las imágenes para un informativo ya que no se limitan a mostrar el vídeo en el que aparece, hacen un tratamiento de éste para dirigir la atención del espectador sin que esto aporte información necesaria referente a la noticia.
En general es éticamente correcto, pero en ocasiones sacrifican ligeramente la transmisión neutral de la información por conseguir llegar al espectador con expresiones e imágenes que capten su atención.
Se puede ver el espacio analizado en: http://www.cuatro.com/noticias-cuatro/en_directo/noticias-cuatro-14h/Noticias_Cuatro_14h-Hilario_Pino_3_1618668130.html
E. Armillas Sánchez
CONEXIÓN CON EL ESPECTADOR
El informativo analizado es del 15 mayo 2012.
Presentado por Hilario Pino, igual que el informativo analizado anteriormente, cuenta con conexiones en directo y con “falsos directos” con voz en off.
TITULARES:
-Manifestación de los Indignados del 15 de mayo
-Recortes en Andalucía
-Nuevo presidente en Francia
-Juicio del “caso kárate”
-Bombonas de butano en una nave
-Sistema pionero contra las cefaleas
-Introducción deportes
-Televisión para perros
-Madre abandona su bebé en una guardería
Utilizan lenguaje culto, pero próximo a los espectadores, evitando tecnicismos y en ocasiones mostrando su punto de vista.
He encontrado mucha diferencia entre entre el lenguaje utilizado en las conexiones con otros periodistas (enviados especiales) y cuando se ven las imágenes con una voz en off. En estas últimas se utilizan más adjetivos que cualifican la situación que muestran al espectador.
Po ejemplo: Se ve un vídeo de Holland (nuevo presidente de Francia) en el que va en un coche saludando y mojándose mucho por la lluvia y la voz en off dice refiriéndose al mal tiempo: “…un tiempo de perros”
También utiliza expresiones como: “misión titánica” o “situación agónica”, con las que el periodista ofrece su punto de vista, no se limita a transmitir la información.
Por lo tanto, he sacado la conclusión de que cuando las noticias se comunican mediante vídeos con voz en off son menos neutras que cuando hay un enviado especial que la presenta. Da la impresión de que utilizan los adjetivos para conectar más con la audiencia (por la falta de la figura personal al no verse al periodista).
Se respetan los derechos de los menores (recogidos en los Derechos Humanos fundamentales). Por ejemplo: en las imágenes que ilustran la noticia de los abusos a menores en el gimnasio de Fernando Torres Baena han tapado la cara a los menores.
También aparece tapada la cara del bebé recién nacido que abandonaron en una guardería.
Me ha llamado la atención el comentario que hace Hilario Pino para presentar el tema de la televisión para perros: “Aunque sea un tema menos serio…”
Noticias Cuatro tiene un estilo muy definido. Cumpliendo el código deontológico de los periodistas, con información veraz y respetando los derechos de los menores. Se caracteriza por transmitir la información con una cierta complicidad con el espectador.
Se puede ver el espacio analizado en: http://www.cuatro.com/noticias-cuatro/en_directo/noticias-cuatro-14h/Noticias_Cuatro_14h-Hilario_Pino_3_1614468546.html
E. Armillas Sánchez
La neutralidad informativa en Conexión Samanta
Los tres últimos capítulos del programa Conexión Samanta emitidos en el canal Cuatro, siempre en horario de madrugada, mantienen el tono de los anteriores programas de esta temporada, puesto que abordan temas de interés general y, en la mayoría de los casos, con un importante componente emotivo.
En particular, el último de ellos, el programa número 38 Trasplantes emitido el 16 de mayo, narra las vivencias de pacientes que van a someterse a un trasplante de órganos y la de sus familiares, así como explica el proceso de donación de órganos en España. Este programa no sólo trata un tema especialmente sensible, si no que lo aborda de forma especialmente emotiva, al mostrarlo desde la perspectiva de los enfermos y familiares de enfermos, como en el caso del pequeño Hugo, un bebe de once meses que necesita un trasplante de riñón.
Una vez analizado el contenido del programa, y a diferencia de lo ocurrido con otros capítulos de esta temporada (como el programa número 35 sobre la prostitución infantil), no se puede afirmar que infrinja la legislación en la materia ni las normas de autorregulación que le son aplicables. En todos los casos analizados en el reportaje se entiende que se cuenta con la autorización de las personas involucradas, incluidos los padres de los menores afectados, por lo que no se produciría ninguna infracción de los derechos al honor, a la intimidad y a la propia imagen de esas personas.
Por el contrario, el sensacionalismo vuelve a imperar en éste y en los restantes capítulos más recientes del programa Conexión Samanta, puesto que se constata que buscan provocar emoción e impresión en el público, y no tanto ofrecer información objetiva y contrastada. En este sentido, es importante recordar que ese sensacionalismo choca frontalmente con uno de los principios éticos que han de inspirar el trabajo periodístico, y es el principio de la verdad recogido en el artículo 2 del Código Deontológico de la FAPE, en su variante de neutralidad valorativa. El periodista debe mostrar de forma objetiva y con neutralidad, ideológica y política, los hechos objeto de investigación, pero en el caso de Conexión Samanta ni tan siquiera se intenta alcanzar esa neutralidad, sino que su objetivo fundamental es provocar la empatía del espectador con respecto a quien la redacción del programa cree que “tiene razón” o es “la víctima” de los mismos. A ello contribuye en gran medida el hecho de que la presentadora se involucre tanto en la narración de los hechos. Eso sí, se da al programa una apariencia de reportaje para que el espectador crea que es él el que está llegando a esa conclusión, y no está siendo manipulado por las imágenes.
Por ello, este tipo de programas, que el sector denomina “docurealities” y no “reportajes de investigación”, proliferan cada vez más en las parrillas de los canales de televisión, ocupando el lugar de otros programas de investigación que permitirían al público pensar por si mismo con mayor libertad. El problema es que es difícil argumentar y probar objetivamente esta falta de neutralidad, por lo que en estos casos se hace difícil denunciar a estos programas como infractores de los principios éticos ante los organismos que controlan ese cumplimiento.
Carles Puyol, “la más fea del baile” segons la redacció de Deportes Cuatro
Deportes Cuatro, edició migdia, diumenge 22 d’abril de 2012, 14.50 h
L’espai informatiu d’esports, presentat per Nico Abad i Juanma Castaño, analitza la jornada esportiva l’endemà del clàssic Barça-Madrid, notícia que ocupa 2/3 de la durada del programa emès en horari protegit. Com és habitual al programa, el muntatge dels reportatges i de les càpsules informatives es realitza de forma fraccionada i amb l’ús de nombrosos recursos audiovisuals, musicals i retòrics, que subratllen la funció emotiva del missatge per sobre de la informativa.
Després de fer un breu repàs sobre els resultats de la lliga de bàsquet de la NBA, la notícia sobre la derrota del Barça s’inicia amb una bateria d’imatges de la celebració dels seguidors del Madrid a la Cibeles on es mostra l’exaltació de persones anònimes (també alguns menors) a la via pública. La difusió de les imatges dels menors, tot i que podria haver estat evitable en termes d’interès informatiu, no incompleix el Codi d’Autorregulació Sobre Continguts Televisius i Infància, subscrit per Mediaset, ni la legislació vigent.
El programa també es fa ressò dels insults que algunes persones van dirigir cap a Iker Casillas al Camp Nou, així com l’enfrontament que va tenir lloc a la grada entre seguidors del Barça i del Madrid. Les imatges recollides contenen un alt grau de violència, tan física com verbal, i es podria posar en dubte el valor periodístic de les mateixes malgrat la denúncia expressa dels periodistes vers aquest tipus de pràctiques. D’altra banda, cal destacar que l’emissió del programa té lloc en horari protegit i, per tant, s’haurien d’evitar les escenes de violència explícita recollides als principis del Codi d’Autorregulació Sobre Continguts Televisius i Infància.
Fent referència a una de les jugades de Cristiano Ronaldo durant el partit, la veu que acompanya les imatges anuncia “… a pesar de que le tocó bailar con la más fea” fent al·lusió directa al jugador Carles Puyol. Aquesta desqualificació del jugador entra en conflicte amb l’article 15è del codi deontològic del Sindicat de Periodistes de Madrid, que diu que l’ètica periodística ha de vetllar pel tracte respectuós de les persones protagonistes de la informació, evitant l’ús d’un llenguatge discriminatori.
Un dels reportatges de Deportes Cuatro rebel·la unes imatges de la Policia Nacional deixant entrar els seguidors ultra del València al camp durant l’entrenament. La notícia té un caire de denúncia tot i no ser massa explícita. Es troben a faltar dades que situïn l’acció policial, unes declaracions per part del club o del cos de seguretat, acord amb la veracitat i la comprovació exigible als informadors que es recull a la CE en referència al Dret a la Informació.
Cristina Arenas del Río
Deportes Cuatro. 20/04/2012
Deportes Cuatro, edició nit, divendres 20 d’abril de 2012, 20.45 h
Conduït per Luís Garcia i Ricardo Reyes, el programa arrenca amb el compte enrere per a la celebració del partit de la Lliga Espanyola de Futbol entre el Barça i el Madrid. L’enfrontament és presenta com l’eix vertebral del programa, a través del qual es va construint un discurs sobre la rivalitat entre els dos clubs.
A través de reportatges molt visuals i emotius, on la música té gran protagonisme, s’emfatitza una visió dialèctica i de confrontació entre els dos equips. A banda de fer un repàs de la rivalitat històrica dels clubs, s’inclouen càpsules audiovisuals en les que es subratlla la rivalitat entre els dos entrenadors, Pep Guardiola i José Mourinho, així com la de Messi i Cristiano Ronaldo. El tractament de la notícia té com a objectiu crear expectació en l’audiència vers l’esdeveniment, més que no pas emetre informació rellevant sobre aquest, malgrat que es manté la neutralitat en el discurs.
D’altra banda, el programa compta amb un petit tall audiovisual en què Xabi Alonso, jugador del Madrid i Piquer, jugador del Barça, competeixen entre ells a través del vídeojoc FIFA Worl Player 2012. És destacable que en cap moment es comunica que l’espai té un caràcter publicitari fet que podria comprometre l’ètica de la cadena. Pel que fa a la publicitat, Mediaset publica a l’Informe de Responsabilitat Corporativa (2011) la seva adhesió a l’Associació per a l’Autorregulació de la Comunicació Comercial, Autocontrol, que denuncia en els seus codis la pràctica de la publicitat encoberta.
L’informatiu també fa un breu repàs sobre altres esdeveniments esportius, relacionats en la seva majoria amb el futbol. Destaca, pel seu caràcter social, la notícia sobre el partit entre l’Osasuna i els convictes d’una presó fet que connecta amb la responsabilitat social dels mitjans recollida en els codis deontològics de l’àmbit periodístic.
Cristina Arenas del Río
Narrativa èpica i sortides de to. Per Cristina Arenas
Deportes Cuatro, edició migdia, dijous 19 d’abril de 2012, 14.50 h
El programa esportiu, presentat per Manolo Lama i Manu Carreño, forma part de la programació informativa de Cuatro. La seva emissió té lloc immediatament després de les notícies del migdia per tant es troba fora de la franja horària de protecció reforçada establerta pel Codi d’Autorregulació sobre Continguts Televisius i Infància.
El programa s’estructura a través de reportatges i breus càpsules sobre l’actualitat esportiva, principalment relacionada amb el món del futbol, a les que s’afegeixen els comentaris dels presentadors. L’espai també compta la promoció d’alguns productes com vehicles i carburants, així com un concurs per aconseguir dues entrades per al Barça-Madrid. Un fet destacable és l’ús d’un llenguatge poc habitual en els espais informatius per part dels presentadors que sovint inclou fórmules i expressions pròpies del registre col·loquial.
Pel que fa al muntatge, el programa compta amb nombroses fórmules d’anticipació i fragmentació del contingut per tal de mantenir l’atenció de l’audiència. Destaca el tractament dels reportatges que compten amb un elaborat muntatge audiovisual i un marcat to èpic pel que fa a la redacció i locució dels textos. Un exemple el trobem en el repàs del partit d’anada de semifinals de Champions League entre el Chelsea i el Barça en què l’emotivitat narrativa passa per sobre de la informativa. El reportatge inclou imatges dels seguidors del Barça a les grades després de la derrota en les que es pot reconèixer perfectament les persones que apareixen. Les imatges mostren el moment íntim de la derrota però, al ser enregistrades en un acte públic, no entren en conflicte amb els drets d’imatge recollits per la Constitució Espanyola.
L’espai informatiu tanca amb una notícia de caràcter no esportiu sobre la visita de la model Irina (actual parella de Cristiano Ronaldo) a Madrid per promocionar una col·lecció de roba interior. El més sorprenent són els comentaris que provoca la notícia entre els presentadors del programa, Manuel Lama acomiada el programa dient ”Adiós, Irina. Con Irina nos vamos” i Manu Carreño respon “Ya te gustaría a tí”. El comentari no correspon al tractament que s’espera d’un espai informatiu com és Deportes Cuatro i, malgrat no atemptar directament contra la legislació o els codis d’autorregulació internacionals, podria arribar a ferir la sensibilitat d’alguns espectadors per la seva connotació “afectiva” i sexista vers la noia.
En resum, es podria afirmar que els continguts del programa s’ajusten a la normativa d’autorregulació sobre continguts televisius i infància al qual es subscriu el grup Mediaset. Malgrat tot, s’observa una actitud laxa davant la responsabilitat social periodística en la direcció i redacció del programa així com el respecte de l’interès públic a l’hora d’establir allò que és mereixedor de ser noticiable d’allò que no ho és.
La convivència de l’objectivitat i la subjectivitat. Per Mar Sánchez.
El programa que analitzem en aquesta ocasió és 21 Días en el mundo del sadomasoquismo, el programa número 20 de la tercera temporada. Aquesta vegada la periodista, Adela Úcar, mostra els secrets de la dominació, la submissió i el sofriment com a font de plaer, per això s’integrarà completament en el món del sadomasoquisme, assistint a festes sadomasoquistes, vestint-se amb la roba apropiada i, fins i tot, practicant algunes activitats sadomasoquistes com pegar a un altra persona o aguantar tot el temps possible amb una màscara a la cara que li dificulta la respiració.
http://www.mitele.es/programas-tv/21-dias/temporada-3/programa-20/
Aquest programa no infringeix cap de les normes que apareixen explicitades al Codi d’autoregulació de la cadena, en el sentit que protegeix als infants i el dret a la intimitat i a l’honor de les persones entrevistades perquè no hi ha presència de menors i perquè les persones que apareixen ho fan de manera voluntària i en alguns casos es protegeix la seva intimitat evitant mostrar plans identificatius de la cara. Com ja vam comentar en la primera entrada al blog, el programa entremescla informació i entreteniment. Per una banda, tracta de mostrar a l’espectador informació veraç i contrastada i, per altra banda, tracta d’entretenir al públic i aconseguir èxits d’audiència a partir de la selecció de temes morbosos com és el món del sadomasoquisme. Així, doncs, mitjançant imatges sensacionalistes, violentes i explícites pretén captar l’atenció del públic i disparar els índex d’audiència. 
Cal dir que el format que ven la cadena Cuatro és del tot innovador però una mica contradictori en la seva essència, tal i com podem observar en el darrer informe de responsabilitat corporativa de Mediaset, de l’any 2011. Com és possible mostrar com la periodista viu en la seva pell, amb una integració personal i emocional completa, situacions extremes dels personatges que retracta durant 21 dies, 24 hores al dia i a l’hora pretengui ser un programa divulgatiu, informatiu, que capta amb total veracitat i objectivitat els diversos temes? Resulta incoherent i incompatible incloure en un mateix programa veracitat, objectivitat i informació contrastada amb subjectivitat i implicació personal. És a dir, el programa pretén vendre a l’espectador una aproximació totalment objectiva a la notícia o situació tractada però sota el prisma de la periodista Adela Úcar. És ella la que dirigeix les entrevistes, la que expressa els seus sentiments i emocions i la que emet judicis de valor i opinions al final del dia. En aquest sentit, resulten especialment significatius els plans de la periodista al llit, moment en que ella mateixa es grava i emet el seu parer sobre les situacions viscudes d’una manera totalment subjectiva.
Podem concloure, doncs, que tot i que el programa pretengui ser objectiu i transmetre informació contrastada i veraç,el propi format que suposa la implicació emocional total de la periodista no ho permet.
Callejeros: Codis deontològics i autoregulació
En aquesta entrada, ens centrarem en l’anàlisi d’un dels capítols concrets de la sèrie a partir dels codis deontològics i a l’autoregulació, prenent tant allò que diu la pròpia corporació, mediaset, com els que trobem al sector del periodisme.
En el darrer informe de responsabilitat corporativa de Mediaset, de l’any 2011,que “El Consejo de Administración en su reunión del 15 de diciembre de 2011, aprobó la puesta en marcha del Código Ético de Mediaset España el cual entró en vigor el 1 de enero de 2012 y cuyo cumplimiento resulta obligatorio para todo el personal y los miembros del Consejo de Administración de Mediaset España así como para otras personas físicas y jurídicas que se relacionan con esta sociedad.” Tot i que, segons es descriu, aquest document es troba només disponible a la intranet, sí que es descriu com aquest document és una guia de pautes de comportament i actuacions de cara al personal.
Analitzarem el capítol 38 d’aquesta temporada, conduït per la reportera Mercedes Forner, en el que es va reemetre el programa titulat ‘Enganchados al sexo’ i que va suposar un share del 5.9% en horari de PRIME TIME / LATE NIGHT.
El tema tractat és el de l’adició al sexe i s’enfoca des del punt de vista d’anàlisi d’una malaltia. El programa es construeix a partir de diferents perfils vinculats al tema: testimonis de persones que pateixen o han patit aquesta adició, especialistes en malalties mentals i persones que no consideren que estiguin malalts. Aquesta varietat d’actors podria aportar una visió complerta del tema però la realitat és que, tant el temps dedicat a cadascun d’aquests perfils com les imatges que apareixen porten el pes del reportatge al terreny morbos dels testimonis més explícits.
Quant al tractament dels testimonis, la seva aparició és consentida excepte en alguns casos, en els que es respecta el seu anonimat a partir d’evitar enquadraments a la cara o tapant-la amb una zona desenfocada.
Resumint, podem dir que la informació que es tracta és veraç, en el sentit que es narren experiències en primera persona, però no s’ofereix prou informació de tots els agents implicats, fent que sigui difícil garantir que s’està oferint una informació precisa i complerta. El tractament dels testimonis és correcte i no se’n fa un tracte denigrant no consentit sinó que aquests apareixen obertament a explicar el seu cas.
Ens trobem doncs, en una altre exemple força representatiu del tractament de la informació que fa aquest programa, tant per la temàtica polèmica com pel contingut dels testimonis situant l’ètica periodística al llinda dels seus límits.
Callejeros: Missió, enfocament i imatge
“Guardianes del estrecho” és el títol del 37é programa de la setena temporada de Callejeros i que es va emetre aquest divendres passat. El programa, conduït pel reporter Jalis de la serna, es centra en la feina dels policies encarregats d’interceptar als traficants que creuen l’estret.
Els primers minuts del programa el reporter fa una síntesi del contingut del programa intercalant fragments de les imatges que més endavant apareixeran. En aquest resum, les aportacions del reporter són neutrals quant a que no aporta informacions subjectives o valoracions personals sinó que exposa uns fets concrets. Val a dir, però, que en contrast amb el paper informatiu del reporter, les imatges de suport estan muntades donant una visió espectacular i d’acció.
A partir d’aquí, el reportatge segueix l’acció dels guàrdies civils mentre realitzen la seva feina mentre que el paper del reporter consisteix en anar preguntant buscant les respostes dels treballadors. En aquest sentit, les qüestions plantejades es formulen buscant respostes concretes; per exemple, el reporter pregunta “-los traficantes buscan playas recónditas verdad?-” enlloc de formular una pregunta neutral com “-qué tipo de playas buscan los traficantes?-” .
Quant al paper que juguen els presumptes traficants i el tractament de la seva imatge, en tot moment es respecta la seva intimitat mitjançant la ocultació de les seves cares fent que no siguin identificables i evitant la possible vulneració dels seus drets a l’honor i a la intimitat, uns drets garantits a l’article 18.1 CE i també operen com a límit segons l’article 20.4 CE.
Pel que fa a la missió, aquest capítol de la sèrie està força alineat amb la resta de reportatges emesos, barrejant informació i entreteniment, aportant informació veraç i contrastada a partir de les imatges amb un enfocament de “reality” centrat en el sensacionalisme i l’impacte de les imatges i situacions. Les informacions dels entrevistat també barreja informació amb opinions i experiències personals.
Per concloure, i des d’una visió global de la sèrie, tots els programes s’estructuren dins d’unes temàtiques concretes que responen a qüestions sensacionalistes o morboses com: drogues, sexe, prostitució o marginació, entre d’altres. El fet de tractar aquests temes, però, no entra en conflicte amb el seu propi codi d’autoregulació pel que fa als continguts televisius i la infància, doncs les emissions són fora de l’horari protegit.
deixa un comentari