‘El telediario de Intereconomía’: Valoracions finals
Durant els dos darrers mesos, s’ha realitzat el seguiment regular de les emissions d’El telediario de Intereconomía prenent com a marc de referència el Codi Deontològic de la FAPE i l’ideari de la pròpia cadena. L’anàlisi dels continguts ha permès detectar una sèrie de punts recurrents que ajuden a dibuixar un perfil ètic de l’informatiu de referència del canal Intereconomía.
El programa posa sovint en qüestió el compromís amb la veritat i l’objectivitat de què fa gala la cadena en el propi codi d’autoregulació, en tant que es mostren notícies poc contrastades o que presenten mancances importants, ja sigui en la contextualització o en el rigor periodístic. Això s’accentua quan s’introdueixen muntatges audiovisuals propis d’altres gèneres televisius o s’utilitzen recursos poc habituals en els informatius perquè plantegen dubtes ètics, com podrien ser la música o l’humor. D’aquesta manera, es tendeix a generar un discurs on sembla desaparèixer la línia que hauria de separar l’opinió i la informació.
El respecte a la persona i la seva dignitat, que també apareix en un dels apartats de l’ideari, no sempre es compleix i el descrèdit tant de particulars com d’algunes institucions reforça en ocasions un relat ideològic més que no pas periodístic. El nivell d’aquests assalts acostuma a ser proporcional a la distància ideològica que separa el protagonista de la notícia de la línia editorial de la cadena, de forma que es fan atacs verbals contra el president de la Generalitat o, indistintament, es llencen comentaris que desprestigien els membres del Tribunal Constitucional.
Els programes contribueixen en general a la difusió d’una certa visió estereotipada de la realitat, especialment aquells que fan referència a les identitats d’alguns territoris de l’Estat. Així, es defensa a ultrança una visió unitària d’Espanya d’acord amb els principis ideològics de la cadena.
En aquest sentit, s’observa igualment un respecte màxim al quart punt del seu ideari, aquell en el qual s’identifiquen amb les arrels cristianes i es comprometen a contribuir en la defensa i la difusió dels valors d’aquesta religió. La mateixa línia se segueix pel que fa a la família tradicional, que apareix reflectida com el pilar fonamental de la societat i freqüentment s’aprofiten les referències a l’actualitat per criticar qualsevol opció alternativa.
Jordi Ligorit
Ideologia versus neutralitat valorativa
Una de les qüestions ètiques importants que planteja el seguiment d’un espai com El telediario de Intereconomía se suggereix en el títol d’aquesta entrada, perquè el programa no oculta la línia editorial, que es reconeix obertament en l’ideari de la cadena, però al mateix temps aquest codi d’autoregulació senyala “su servicio a la información veraz y su lucha contra la mentira” com un dels principis bàsics.
Si bé es considera de manera general la inexistència de la
veritat absoluta i s’accepta que el periodisme pot comportar una certa càrrega ideològica, la deontologia periodística posa èmfasi en la diligència informativa. És a dir, el periodista hauria de realitzar sempre una recerca professional i raonable, verificar els fets i demostrar una actitud positiva envers la veritat en la difusió de totes les informacions.
No hauria doncs de sorprendre que aquest programa defensi uns valors com la unitat d’Espanya, la família tradicional o la religió catòlica. Tanmateix, sembla reprovable que per fer-ho s’ometi sovint mencionar les fonts, que s’oblidi la contextualització dels fets, que no tinguin cabuda les opinions alternatives i que s’aprofitin les referències territorials en les informacions per transmetre una visió estereotipada de la realitat, aspectes tots que posen en dubte el principi de veracitat; o que per atacar certs col·lectius de la societat es pugui vulnerar el principi de justícia. A més, la selecció i ordenació de notícies, el muntatge i el ritme mostren la voluntat de dissoldre la separació entre informació i opinió. Sobretot, queda ben clar que aquestes transgressions no es troben únicament en cada notícia, sinó que el discurs ideològic s’accentua en la continuïtat televisiva, en un missatge etern de demà més…
Potser es podria utilitzar una part de l’emissió del 25 de maig de 2012 per resumir-ho tot plegat. En aquest cas, hi ha moments en què el bust parlant converteix l’exaltació de certs valors en objectiu i l’espectador observa de forma evident com s’amaga el logotip de la cadena per obtenir les declaracions d’alguns ciutadans. No es tracta només d’un mot. Quan el presentador repeteix exactament les paraules d’un manifestant falangista per referir-se als aficionats del Barça i de l’Athletic, el sentit de les paraules es fa transparent: “el aquelarre nacionalista de la final de la Copa del Rey”. El llenguatge ja no permet dubtar de l’aparença de neutralitat. Simplement aquí no hi és.
Jordi Ligorit
Conclusions finals. Intereconomía i 8tv
Durant gairebé dos mesos s’han visionat diversos programes de dues cadenes de televisió privades amb continguts generalistes -molt diferenciades en la ideologia i en l’àmbit territorial d’actuació, Intereconomía i 8TV. Cada membre del grup ha analitzat el comportament ètic dels mitjans a cada programa i com a conseqüència d’aquesta anàlisi hem pogut arribar a les següents conclusions.
En la cadena Intereconomía, hem pogut observar la vulneració de principis d’actuació que es contemplen en l’ideari de la cadena (que actua a la manera de codi d’autoregulació) i en el Codi Deontològic de la FAPE en quant a veracitat i rigor en la transmissió de les notícies (en especial el principi 7a).
Intereconomía cerca la polèmica entre l’audiència, menystenen les altres cadenes (La Sexta), i també les persones que no comparteixen les seves idees, ja sigui per raó de sexe (dones, transsexuals, homosexuals), de religió (qualsevol que no sigui la catòlica), de nacionalitat (poble català o basc), de raça (immigrants), defensa de la família tradicional, etc. Intereconomía té un clar accent conservador i mostra la seva ideologia de manera constant.
A Más se perdió en Cuba s’observa la cerca de la polèmica continua en el tractament de la notícia. Aquest programa no es limita a informar, en ocasions sembla adoctrinar el teleespectador amb l’exaltació de valors com la família, la religió catòlica, la unitat d’Espanya i l’educació cristiana entre d’altres. Sempre utilitzant un discurs subjectiu, que no fomenta l’intercanvi d’idees ni el debat social.
El telediario de Intereconomía posa sovint en qüestió el compromís amb la veritat i l’objectivitat de què fa gala la cadena, en tant que es presenten informacions poc contrastades i amb mancances importants pel que fa referència a la contextualització i el rigor periodístic, de manera que es genera un discurs que tendeix a dissoldre la línia de separació entre l’opinió i la informació. El respecte a la persona i la seva dignitat no sempre es compleix i el descrèdit de particulars i d’algunes institucions reforça en ocasions un relat ideològic més que no pas periodístic. Encara, els continguts contribueixen en general a la difusió d’una certa visió estereotipada de la realitat, especialment aquells relatius a les identitats d’alguns territoris. Això sí, es defensa una visió unitària de l’Estat d’acord amb els principis ideològics de la cadena.
En els debats d’El Gato al agua, el director del programa i els seus col·laboradors condueixen l’atenció del debat i trien temàtiques d’actualitat sempre des d’un punt de vista conservador i els convidats acostumen a ser els mateixos periodistes, sobretot de diaris com El Mundo, ABC o La Gaceta, que responen en la seva majoria a l’ideari de la cadena. Algunes vegades conviden alguna persona amb idees polítiques de centre o d’esquerra perquè intenti argumentar la postura oposada, però a la pràctica es converteix en un espàrring contra tots, inclús el moderador que no els cedeix la paraula.
A Con otro enfoque les noticies són poc contextualitzades i mancades de rigor. A més, malgrat la defensa del dret a una informació veraç i la cerca de la informació objectiva, no es mostra una informació contrastada. Mai es poden expressar opinions contràries a la manera de pensar de la cadena, i els convidats del programa sempre responen a l’ideari de la cadena. Sembla que existeixi una espècie d’endogàmia informativa. D’altra banda, no s’aprecia una clara diferència entre opinió i informació, i sovint s’insulta i es falta a l’honor de les persones.
Les pràctiques professionals d’Intereconomía responen més a la pràxis de la propaganda política que no a la del bon informador. Les seves accions publicitàries, en general agressives, han tingut molt ressò mediàtic. Per aquesta raó, el perfil del programa dintre d’ Intereconomía, no ha agradat a molts anunciants que no volen veure’s identificats amb el fort component ideològic del canal. Tot això s’ha reflectit en una gran baixada dels ingressos publicitaris.
A la cadena 8tv, només hem tingut la possibilitat d’analitzar el programa 8 al dia, i per tant les conclusions sobre l’anàlisi de l’ètica del mitjà de comunicació no es poden extrapolar al conjunt de la totalitat de programes de la cadena.
Per fer l’anàlisi s’han tingut en compte principalment els criteris del Consell Audiovisual de Catalunya que vetlla per respectar el pluralisme i el Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
A 8 al dia s’observa una clara distinció entre els fets i les opinions o interpretacions, evitant tota confusió o distorsió deliberada d’ambdues coses, s’anima als espectadors a exercir la llibertat d’expressió mitjançant l’enviament de missatges al Twitter o al Facebook, i es pretén propagar uns valors positius i unes actituds cíviques.
En l’espai de magazine, en tractar-se d’un programa en directe, s’han pogut detectar problemes ètics ocasionals, com per exemple els judicis paral·lels a un judici oficial, el fet de no respectar l’off the reccord, l’horari protegit, etc.
En l’espai informatiu, les notícies són explicades amb rigor, perfectament contextualitzades, explicades de manera clara i entenedora pel conductor del programa. Es tracta d’informacions veraces comprovades amb diligència informativa, però moltes vegades les fonts d’on prové la informació no són citades.
Això no obstant, s’intenta que totes les notícies siguin explicades des de diversos punts de vista per aconseguir una major imparcialitat, moltes vegades alguns actors pertinents de la notícia no són tinguts en compte. En el cas de notícies polítiques, són aquells partits que estan en el poder els que tenen més quota de pantalla, menystenint els partits polítics minoritaris. El mateix succeeix amb els esports, on el 99% del temps d’emissió en aquesta secció es dedica al Barça.
L’expropiació del respecte a la persona
L’1 de maig de 2012, 
El telediario de Intereconomía obre el programa amb la notícia de l’expropiació de la filial de Red Eléctrica de España (REE) per part del govern bolivià, amb el titular Rebelión de los populistas. El comentari del presentador expressa la línia editorial de la cadena respecte al “socialismo del siglo XXI” i s’encadena amb els titulars. En primer lloc es destaca que Evo expropia una filial de REE alhora que apareixen imatges d’Evo Morales amb Hugo Chávez, seguit de Día del Trabajo que s’acompanya amb fragments dels discursos realitzats pels líders sindicals en el Dia Internacional dels Treballadors, de manera que la seqüència de muntatge afavoreix una interpretació molt particular. Però el conflicte deontològic es produeix quan es tracta en profunditat la informació principal, perquè llavors l’informatiu sembla oblidar un dels articles de l’ideari de la cadena en què es compromet a “comunicar una información verdadera, rigorosa y coherente en la acreditación de los hechos y la argumentación de las opiniones, respetuosa con las personas e instituciones”.
El relat de les circumstàncies comença de nou amb el titular Evo expropia una filial de REE , s’uneix amb un altre que el relaciona amb l’expropiació de Repsol a través del missatge Morales imita a Kirchner i la veu en off tanca la primera secció amb les paraules “¿Qué comen los bolivarianos para tenir esta fiebre expropiadora? ¿Hojas de coca?”. El segon bloc correspon a una composició en què s’ajunten imatges i declaracions amb diferents relliscades del protagonista. El president de Bolívia parla dels problemes de masculinitat que produeix el pollastre hormonat, perd els estrets en un partit de futbol, oblida que Espanya no és una república, associa el divorci amb les telenovel·les i explica que es pot fer servir la Coca-Cola per desembussar el lavabo, i el resultat final es podria utilitzar en qualsevol espai d’humor. En la darrera part, es recorden les reunions entre Evo Morales i José Luis Rodríguez Zapatero i la cordialitat entre els dos dirigents mentre se superposa el missatge ¿El buenismo no sirve de nada?
Un espectador amb preocupacions ètiques s’hauria de plantejar en aquest punt si per donar la notícia de l’expropiació d’una empresa espanyola era necessari desacreditar d’aquesta forma el president escollit democràticament d’un país estranger en un informatiu i aprofitar per establir una relació causal amb el govern anterior.
Jordi Ligorit
El compromís informatiu
El 18 d’abril de 2012 els informatius de l’Estat 
semblaven posar-se d’acord en quina era la notícia de la jornada, de manera que les paraules de disculpa del rei Juan Carlos passaven per davant del copagament farmacèutic i obrien tots els noticiaris. La diferència es trobava doncs en el tractament de la informació.
El telediario de Intereconomía d’aquell vespre comença l’anàlisi dels fets amb una correcta i mesurada valoració de polítics pertanyents a partits d’ideologia diversa. De seguida, però, la narració pren una altra direcció i es dóna pas a un muntatge audiovisual que alterna imatges del discurs de Nadal del rei Juan Carlos i de la família reial, infografia amb signes d’interrogació i de la corona cremant, la fotografia d’una mà emmanillada, imatges d’elefants i algun moment compromès per al protagonista de la pel·lícula El discurso del rey, fins que es repeteixen les excuses del monarca. L’aparença seriosa es recupera quan es reprenen notícies referents a l’arxiu del cas Marichalar –uns dies abans, el net del rei s’havia disparat un tret al peu en un accident–, l’activitat d’altres membres de la família durant el mateix dia de les declaracions i el pagament de la cacera a Botswana, malgrat que el conjunt es presta a una certa interpretació.
Llavors, la desviació primera s’accentua encara més a través de les opinions de dos conductors d’altres programes de la cadena. Aquests parlen d’un suposat “exceso de camaradería con una señora que no es la suya” per argumentar que el rei “le está pidiendo perdón a su mujer y le está pidiendo perdón al pueblo español” i valoren la disculpa dient que “el juancarlismo se ha pegado un tiro en el pie” mentre s’ofereix a la pantalla una mostra d’imatges pròpies de qualsevol programa de telescombreria.
Això sí, per si l’espectador s’ha sentit desorientat durant l’emissió, el presentador utilitza sempre la mateixa fórmula de comiat: “Y recuerden no somos telesucesos. Si busca información con criterio, éste es su telediario”.
Jordi Ligorit
EL TELENOTICIES DE 8 AL DIA
Anàlisis ètic del telenotícies de 8 al dia
En els telenotícies de “8 al día” hi ha un conductor que és en Josep Cuní que va cedint la paraula a altres reporters o periodistes. El conductor del telenotícies no és remet només a llegir les notícies, sinó que comunica eficaçment la informació i sobretot intenta que l’espectador comprengui el perquè passen les coses i com poden evolucionar en el futur. Després de presentar la notícia, el conductor cedeix la paraula a varis reporters que tenen la funció primordial de llegir la notícia, però sense contextualitzar-la, ja que d’aquesta qüestió se n’encarrega el mateix conductor del programa. Malgrat la figura del conductor no sigui l’ideal de l’objectivitat, en Josep Cuní és un molt bon comunicador i contribueix a donar les claus de la informació a l’espectador.
El telenotícies de “8 al dia” assigna amb un número de color vermell les 8 notícies del dia que consideren que tenen més rellevància. Aquestes 8 notícies venen marcades per un número que va del 1 al 8 en funció de l’ordre d’importància que el programa li dona a la notícia. En el telenotícies del 22 de maig de 2012, les noticies que venien numerades en l’ordre ascendent de 1 al 8 eren les següents :
- En la reunió del 30 d’abril de 2012, Artur Mas i Mariano Rajo van parlar del pacte fiscal
- La vaga a tot l’ensenyament degut a les retallades
- Previsions econòmiques a la baixa dela OCDE
- L’incompliment de la llei de la morositat, que actualment es de 75 dies
- La satisfacció dels habitants dels municipis de Catalunya, un any després de les eleccions municipals
- El terratrèmol a Itàlia, i les manifestacions dels ciutadans contra Monti
- Un retrat d’Andy Wharhol a Brigitte Bardot s’ha subhastat per 3,4 milions de lliures esterlines
- Les declaracions d’Esperança Aguirre sobrela Copa del Rei
Durant el programa es van donar altres notícies com les següents que no anaven marcades amb cap senyal numèric però que també eren d’actualitat, entre elles hi havia les següents :
- S’ha arxivat el judici d’Emili Botin
- Els princeps d’Asturies han complert 8 anys de casats
- S’obre una nova línia a l’Aeroport del Prat : Barcelona – Dubai
- Etc…
Per quines raons es marquen unes notícies fent que sobresortint sobre les altres? Quin criteri fan servir? Perquè a unes notícies li donen més importància que a les altres? I perquè se li ha donat aquest ordre?
Anàlisis ètic de les noticies del telenoticies del 22 de maig de 2012
http://www.8tv.cat/8aldia/videos/informatiu-22-de-maig-del-2012/
Pel que fa a la notícia presentada com a número 1, se li dona una importància especial per la novetat de la noticia. La notícia es presentada com a primícia. A la part esquerra de dalt de la pantalla hi ha una franja vermella on hi diu “Exclusiva 8 al dia”.
Malgrat no informar sobre les fonts, el conductor del programa contextualitza molt bé la noticia inserint fragments d’entrevistes, fetes al mateix programa 8 al dia poc dies abans, a Artur Mas i a Josep Antoni Duran i Lleida. Aquest inserts contextualitzen la notícia i possibiliten una millor interpretació de la informació per part dels espectadors.
En la notícia marcada amb el número 2, es parla de la vaga a l’ensenyament degut a les retallades en educació, l’augment del preu de les taxes universitàries, l’augment del nombre d’alumnes a les aules, etc.. Com ja comença a ser un clàssic a l’hora d’analitzar el seguiment d’una vaga, les xifres son extremadament distants. Mentre els sindicats diuen que la vaga va ser seguida pel 60% de persones, la conselleria només n’identifica un 25%.
Seguidament, el conductor del telenotícies passa el testimoni a la corresponsal a Madrid del programa que ens explica el seguiment d’una manifestació a Madrid de les retallades en ensenyament. Es fan molts inserts de les opinions dels manifestants. Molts d’ells carreguen contra Bankia. Fixem-nos com el programa fa sortir el descontent que tenen els ciutadans sobre el rescat de Bankia quan aparentment estaven parlant d’una manifestació en el sector de l’ensenyament.
Des del lloc on estan ubicats els corresponsals de “8 al dia” a Madrid, s’han pres unes imatges de vídeo on podem observar com tres policies carreguen contra un noi, i unes altres imatges d’un altre noi reduït per la policia i estirat a terra. En Josep Cuní diu a la audiència que aquestes imatges difícilment es podran veure en una altra televisió ja que han estat registrades des de l’edifici dela GranViade Madrid on s’ubiquen els corresponsals de 8 al dia. Aquestes imatges són per tant una exclusiva, i la seva font prové del mateix mitjà de comunicació.
En la notícia marcada amb el número 3, les previsions a la baixa que ha fetla OCDEsobre l’economia espanyola son mostrades a l’espectador mitjançant un gràfic en el que podem veure els valors negatius en color vermell del PIB, l’atur i el dèficit. Seguidament, en la notícia 4, sobre la sagnia d’empreses catalanes per culpa de la morositat, també apareixen gràfics per mostrar a l’espectador els terminis de pagaments a proveïdors a Espanya i a Catalunya. Igualment, en la noticia 5 seguim amb més gràfics. Els gràfics ajuden a fixar millor l’atenció de l’espectador, ajuda a la comprensió de la notícia, i a la vegada ofereix una acurada informació de qualitat.
Finalment, en la notícia 8, es mostren unes imatges de l’Esperanza Aguirre a sota de les quals hi diu “imatges cedides per ETB”. Són imatges que no havien estat preses per 8TV i per tant cal anomenar la font. La notícia analitza la reacció que han tingut les declaracions d’Esperança Aguirre sobre anular el partit de la final dela Copadel Rei si les aficions xiulaven l’himne espanyol. Com que hi ha tantes reaccions com persones i com punts de vista, es fan inserts de diferents polítics de diferents partits donant-li a cadascú d’ells la mateixa quota de pantalla. Donen la seva opinió en Francesc Homs (CIU),la SorayaSaezde Santamaria (PP), en Rafael Simancas (PSOE),la RosaDiez(UPyD), en Joan Coscubiela (ICV) i l’Alfred Bosch. Així s’aconsegueix l’equitat entre els partits politics majoritaris, ja que els minoritaris com per exemple Ciutadans o Solidaritat no son ni esmentats. I finalment, també es posen els insets de les opinions d’en Sandro Rosell i en Gerard Piqué, tots dos són representants del Barça, però no trobeu a faltar la reacció d’algun jugador o representant del Bilbao? Perquè una informació sigui realment justa i completa, s’han d’incloure tots els punts de vista pertinents. Així es podria aconseguir una major imparcialitat.
Maribel Isart Llorente
(Grup 6 : Intereconomia i 8TV)
El ‘temps informatiu’ i el principi de veritat
L’edició del vespre d’El telediario de Intereconomía del 22 de maig de 2012, comença avançant alguns dels titulars de la jornada: El TC no quiere SORTU, Debate abierto sobre la pitada, Huelga de educación, La OCDE, pessimista o Asturias tiene nuevo presidente, entre d’altres.
Fins aquí, es podria comparar amb qualsevol altre espai 
informatiu i potser no es trobarien diferències importants. La desviació es produeix immediatament quan es dediquen els següents deu minuts del programa a explicar, discutir i valorar favorablement les declaracions d’Esperanza Aguirre sobre la final de la Copa del Rey que es juga el divendres 25 de maig a Madrid, perquè la notícia apareix en primer lloc i ocupa el doble de temps que altres informacions destacades, com la vaga nacional a l’ensenyament o la polèmica al voltant del Tribunal Constitucional.
Ningú pot sospitar l’existència de raons ocultes que condueixin la Presidenta de la Comunitat de Madrid a fer aquestes declaracions si s’accepta que la senyora Aguirre desconeixia el dèficit de la comunitat que presideix, que no pot explicar la necessitat de nacionalitzar un banc gestionat fins fa poc pel seu govern i que oblida els problemes de l’ensenyament públic al territori que li és més pròxim precisament el dia que es fa una vaga a nivell nacional en favor d’aquesta causa. Tanmateix, qualsevol ciutadà preocupat per la deontologia periodística es pot demanar què porta un informatiu a considerar aquestes declaracions com la principal notícia de la jornada; o també pot fer servir, en un sentit molt diferent, les paraules del conductor del programa quan tanca el comentari final en contra de les xiulades als partits de futbol: “a ver si se impone de una vez el sentido común”.
Jordi Ligorit
De ‘veritat’ és una notícia?
A més de les notícies destacades del 30 de març de 2012, 
les conseqüències de les manifestacions el dia després de la vaga general i la publicació dels pressupostos de l’Estat, El telediario de Intereconomía s’ocupa d’una informació que no es presenta en molts altres informatius. La notícia pot cridar l’atenció en primer lloc perquè el titular de la mateixa apareix entre signes d’interrogació: ¿Almunia la fuente de Reuters?
La narració comença dient que el protagonista “parece ser el origen de” (A qui li sembla?, es pot preguntar l’espectador) i continua amb la utilització de la fórmula “Todas las sospechas señalan” sense mencionar en cap moment quines són les fonts d’aquestes sospites, de manera que fa pensar en una forma èticament dubtosa d’introduir hipòtesis o rumors sota l’aparença de fets noticiables. Durant l’explicació, se cita només un altre mitjà de comunicació, El Confidencial Digital, que subratlla una teoria o interpretació de les conseqüències de les declaracions, però que no serveix en absolut com a prova per associar-les al Comissari Europeu de la Competència.
Qualsevol es podria plantejar si la llibertat d’informació empara la difusió d’aquest tipus d’informacions. Tanmateix, si el propi ideari de la cadena aposta per “una información verdadera, rigorosa y coherente en la acreditación de los hechos y la argumentación de las opiniones, respetuosa con las personas e instituciones, [...] al tiempo que desea contribuir a desterrar cualquier forma de engaño, mentira, falsedad y manipulación”, la diligència informativa que es troba a faltar hauria de ser sobretot una obligació deontològica del bon periodista i se suscita aquí la pregunta que serveix de títol a aquest text.
Jordi Ligorit
LA FIABILITAT DE LA INFORMACIO A 8 AL DIA
El programa de “8 al dia” del 3 de maig de 2012 va coincidir amb la Cimera del Banc Central Europeu. Hi va haver un fort dispositiu policial per evitar que hi haguessin incidents a la cimera, i finalment, les manifestacions que hi van haver a la ciutat van ser pacífiques.
Anàlisi del programa “8 al dia” del 3 de maig de 2012
http://www.8tv.cat/8aldia/programes/8-al-dia-3-de-maig-del-2012-2/
El programa comença amb una presentació dels fets d’actualitat que es tractaran durant el programa. Els temes d’actualitat que es van analitzar en el magazine del programa del 3 de maig de 2012 van ser els següents :.
- Cimera del Banc Central Europeu a Barcelona
- Temps meteorologic
- Bar Refaeli podria estar sortint amb algú del Barça
- Sonrisas i lagrimas arriba a catalunya
- José Antonio Marina: “Hem d’aprendre a aplicar la neurologia a l’escola”
- Qüestionari sobre si sabem ser feliços
- Arrestada una dona dels EUA per posar la seva filla de 6 anys en una cabina d’UVA
- El Madrid és just vencedor de la lliga?
Desprès de la conversa sobre l’actualitat amb la Pilar Rahola, en Josep Cuni presenta l’informatiu del dia. La major part de les noticies es centren en la Cimera del Banc Central Europeu, en les mesures per incentivar el crèdit bancari, en una reestructuració bancaria, prou retallades, etc… Aquesta cimera dona esperances a superar la crisi.
Finalment, a la tertúlia, es parla de Bankia i de perquè no ha estat absorbida com ho han estat altres entitats financeres com per exemple Unnim o Catalunya Caixa.
Anàlisi ètic de la notícia de que Bar Refaeli podria estar sortint amb un jugador del Barça
Parlem d’aquest rumor amb Marc Villanueva, el dia que hem tingut accés al nou anunci de roba de la top model, en què anuncia calçotets de la seva marca, Under.Me. En aquest anunci, la model va vestida amb calçotets i samarreta interior d’home, olorant la roba masculina que porta posada, amb actituds masculines, fumant havans, posant-se un rellotge d’home, uns mitjons d’home. A més a més, en l’anunci la top model fa totes aquelles tasques domestiques que normalment estan associades als homes com tallar la gespa, treure les fulles de la piscina, i fins i tot, juga a beisbol. Es un anunci molt sensual on Bar Rafaeli apareix completament nua o vestida amb roba interior d’home.
En el criteri 10 del Codi de Conducta Publicitària, diu que “la publicitat no suggerirà circumstancies de discriminació ja sigui per raó de raça, nacionalitat, religió, sexe u orientació sexual, ni s’atemptarà contra la dignitat de la persona”. Considero que en aquest anunci, hi ha un clar component masclista. En primer lloc, la model israeliana es posa la roba interior del home que ha marxat i olora la roba com si fos un gos que troba a faltar l’olor del seu amo. A més a més, al posar-se la roba interior de l’home la top model comença a fer tasques domestiques que segons el reporter de “8 al dia”, Marc Villanueva, són tasques que “eminentment masculines”, com per exemple tallar la gespa o tallar la gespa del jardí. En Josep Cuní i les reporteres del programa no consideren que aquestes tasques exclusivament masculines, doncs també hi ha dones que netegen la piscina i tallen la gespa. Els reporters del programa consideren que aquest anunci és maravellos perquè ella és molt guapa, però crec que aquest anunci inclou un missatge sexista i discriminatori.
Després en Marc Villanueva diu que es rumoreja que un cop passada la pàgina de la seva relació amb Leonardo DiCaprio, Bar Refaeli podria buscar novio entre la plantilla del Barça. En Marc Villanueva mostra fotografies de la model a la llotja del Camp Nou, i comença a llençar hipòtesis de quin jugador podria ser i quins no. En seguida, en Josep Cuní talla la conversa amb les paraules següents “això ho dius tu, però no en tens cap prova, ni tens punyetera idea de res, silenci i s’ha acabat, no ens posis en mig d’aquest programa en aquest sidral i en un safareig d’aquells que t’agraden a tu, i passem a coses serioses i responsables”.
Si la notícia només és un rumor, considero que el director del programa fa bé de fer callar al reporter, doncs en Marc Villanueva no té fonts fiables d’informació que puguin donar credibilitat a aquesta notícia. Segons el criteri 2 del Codi Deontologic del Col.legi de Periodistes de Catalunya “s’han de difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient”.
Però també podria ser que la notícia fos certa i que les fonts fossin fiables, però que haguessin demanat l’”off the reccord” i els periodistes hagin de mantenir pel secret professional.
Maribel Isart Llorente
(Grup 6 : Intereconomia i 8TV)
Portada de La Razón en Con otro enfoque
En el programa del día 9 de Mayo, José Javier Esparza se hace eco de la polémica surgida a raíz de la portada publicada en el diario La Razón, en la que se muestran fotografías de cinco líderes estudiantiles, con nombres y apellidos, y un extracto de sus currículums académicos, a los que se identifica como “cabecillas” y “agitadores” de las últimas protestas contra los recortes en educación realizados por el Gobierno.
La controvertida portada, dispara la polémica en las redes sociales por su manera de tratar la información y se convierte en trending topic de Twitter; por extensión, el rotativo francés Le Monde la calificará de “repugnante, innoble y patética”.
Como reacción, el Sindicato de Estudiantes declaró que denunciarán al diario ante los tribunales por difamación, calumnia y falta al honor. Por otro lado, exigen a La Razón el derecho de rectificación.
No está claro que el diario La Razón haya cometido algún delito de difamación, calumnia o falta al honor, y eso es algo que se resolverá en los tribunales. Pero lo cierto, es que han faltado a algunos principios éticos periodísticos, como el derecho de las personas a su propia intimidad e imagen, no se ha tratado la información con especial atención a la juventud, se ha omitido información sobre los estudiantes y además no ha sido debidamente fundamentada. Podríamos seguir enumerando otras, pero, en definitiva, ha habido una escasa atención a los principios de profesionalidad periodística.
En el espacio del programa dedicado a las redes sociales, Ramón Gueimonde y José Javier Esparza hacen su particular análisis a raíz de los comentarios surgidos por Internet. Ambos periodistas utilizan frases como: “El Sindicato de Estudiantes es el tema del día y es que no estudia nadie”, “hay cosas alucinantes como gente (entre los representantes de estudiantes) que lleva 10, 15 años estudiando carreras tan complicadas como Filosofía”, “representantes que se dedican en su tiempo libre a cobrar del Ministerio de Educación y en sus ratos más libres a montar el lío con ello”.
El equipo de “Con otro enfoque” sale en defensa de los “compañeros” de La Razón, e ironiza sobre la situación de los protagonistas de la portada, además respaldan la idea de desprestigiar y criminalizar al movimiento estudiantil.
En definitiva, como es habitual en este programa, no se contrastan ideas, no se fomenta el debate ni apoyan la diversidad de opiniones.
Por Laura Laviña
deixa un comentari