Resum Final de Tele5

Entre els membres del grup hem fet el seguiment i anàlisi de diversos programes de Tele5, el qual ha estat reflectit en les diverses aportacions individuals al bloc. Fent una revisió a aquestes aportacions, destaca la coincidència en les qualificacions de la majoria de programes a l’hora de definir els seus continguts. Paraules com: morbositat, poca ètica, vulnerabilitat, conflicte, sexualitat, polèmica, xafarderia, insult, violència, venda de vida privada… són expressions que podem trobar una i altra vegada entre les línies escrites pels membres del grup; paraules que parlen clarament de quina és la visió global que ha extret el grup de Tele5.

Però passem a comentar els programes d’una manera més específica començant pels informatius. S’han cobert el “Informativo Matinal”, “Informativo 15h” i “Informativos Fin de Semana”. Hem de destacar en tots tres la presència de continguts relacionats amb la violència, vulnerant el Codi Deontològic i el Codi d’Autoregulació sobre continguts televisius i infància. En les nostres exposicions també hem coincidint en ressaltar la defensa, partidista, del la versió oficial del poder establert.

Per exemple al “Informativo 15h” la vulneració de l’horari de protecció per a menors per la presència de continguts violents és el cas més evident de vulneració del Codi d’Autoregulació sobre continguts televisius i infància signat per Telecinco. Tot i així, seria èticament qüestionable el desequilibri en el temps dedicat als diferents grups polítics, amb una clara tendència a avalar l’acció de Govern, arribant en ocasions a la manipulació informativa. També es perpetuen alguns rols poc igualitaris (la dona de cos perfecte i mare exemplar) i s’estigmatitzen alguns col·lectius com els antisistema. Això sí, la presència de menors als informatius sol ser respectuosa tot respectant la seva identitat.

Encara que l’”Informativo Matinal” és un bon exemple d’ètica periodística en quant a elements com el rigor i la cerca de la veritat; contrastant la informació i realitzant nombrosos reportatges des del lloc dels fets. També fa ús de males praxis periodístiques quan, per la seva emissió en una franja horària protegida (8h a 9h del matí), vulnera el Codi Deontològic de la FAPE o el Codi d’Autoregulació sobre continguts televisius i infància; mostrant a l’espectador imatges amb presència de violència o elements que denoten cruesa.

Seguint en la mateixa línia podem afegir que als “Informativos Fin de Semana” encara pateixen de la filosofia inicial de la cadena. Un dels majors problemes que presenten, a l’hora de respectar el Codi deontològic i d’Autoregulació, és la set de sang i expressions de dolor que mostren. Són habituals les càmeres mig ocultes que mostren persones devastades per la perduda d’un familiar. Una altra característica són els muntatges semi-ficticis i escenificacions amb persones del carrer, els quals moltes vegades posen en qüestió la llei de protecció del menor i que ,sens dubte, provoquen una perduda de valor i referent informatiu.

En quant a Talkshows, el grup ha analitzat “El programa de Ana Rosa” i “Sálvame”. Aquí també podem trobar una bona dosi dels ingredients favorits de Tele5. “El programa de Ana Rosa” és el magazín matinal de Telecinco, que tot i que fa set anys que s’emet, segueix liderant les audiències. La seva presentadora Ana Rosa Quintana, ajudada pels seus col·laboradors, centra el programa en la temàtica de l’actualitat, la crònica negra, i la premsa del cor. Val a dir que tracten temes judicials, i realitzen entrevistes a persones implicades, cosa que els reporta morbositat i audiència, però alhora descuiden l’ètica, vulnerant sovint els drets fonamentals de les persones implicades en aquests casos.

“Sálvame” per la seva banda és el paradigma de programa groller, on preval l’insult i la xafarderia. Durant el seu temps d’emissió ha rebut nombroses denúncies. Els motius principals de les quals es refereixen al comportament social dels col·laboradors i a la temàtica conflictiva i sexual que desenvolupen en el programa. Moltes d’elles fan referència a la vulneració del Codi d’Autoregulació de l’horari de protecció per a menors, codi que va ser signat per Telecinco.

Altres programes examinats pel nostre grup han estat els lateshows “El Gran Debate”, el lateshow-reality “Gran Hermano” i el dating show “Mujeres, hombres i viceversa”. Entre aquests “Gran Hermano” és el més criticat respecte a l’anàlisi de la seva ètica o moral. Sobre aquest programa ens agradaria destacar que donat que es troba fora d’horari protegit, queda exempte del Codi d’Autoregulació de continguts televisius infància, així com també es lliura de molts d’altres que afecten a la intimitat i a la imatge de la persona. Les baralles, els insults, el sexe, les rivalitats, les tragèdies… tot es compartit amb l’audiència. I es que cal tenir en compte que els concursants donen el seu vistiplau perquè la seva vida dins la casa sigui d’interès públic. Tot i l’alt grau de morbositat i polèmica, el programa compleix amb els Codis Deontològics, però com hem dit “Gran Hermano” és una excepció ja que per exemple “El Gran Debate” si s’adequa a la legislació i als codis ètics en gran mesura. En els exemples que hem visionat només hem pogut observar un parell de moments que podrien ser èticament qüestionables, però en general, s’intenta no infringir l’Art. 18.1 de la Constitució Espanyola i el punt 6. del Codi Deontològic de la UNESCO que fan referència drets fonamentals com l’honor, la intimitat i la pròpia imatge.

D’altra banda, pel que fa al tractament dels menors, cal considerar que el programa es troba fora de l’horari protegit, però de totes maneres, al menys en les casos que hem visionat, podrien haver estat emesos en horari protegit, sense haver infringit el Codi d’Autoregulació sobre continguts televisius i infància. En resum podem dir que ‘El Gran Debate‘ és èticament correcte i compleix els Codis Deontològics.

Coherent amb aquesta línia de “El Gran Debate” també trobem a “Mujeres, hombres y viceversa”. Aquest darrer programa compleix en certa mesura amb els Codis Deontològics, a excepció del dret a la intimitat i imatge, quan es “ven” la vida privada dels participants, i en el respecte a la veritat, quan es diuen afirmacions d’ells, sense tenir proves reals del fet en si. Tot i així és un programa que es basa en això, en aportar informació “morbosa” dels participants per a donar joc mentre aquests busquen l’amor. A més, a més, tots aquells que hi participen ho fan conscientment d’aquests dos punts i per tant es podria considerar aquesta vulneració dels codis poc rellevant o insignificant. En definitiva, i tenint en compte això últim, podríem dir que aquest Dating Show compleix amb els Codis Deontològics de la professió.

Davant tot el que s’ha exposat en aquest resum, s’ha corroborat el que ja varem dir al principi de l’assignatura, en la presentació de grup sobre aquesta cadena. La filosofia de Tele5 és arribar a tots els públics amb programes, principalment, d’entreteniment, caracteritzats pel sensacionalisme, cosa que ha revertit en el seu èxit d’audiència. En definitiva, es podria dir que com a cadena, tenint en compte aquesta filosofia, respecta certs codis deontològics a l’hora que descuida alguns relacionats amb la protecció de menors i la intromissió en la intimitat i vida privada de les persones.

Informatius Migdia, resum de quatre conceptes analitzats

Telecinco no destaca precisament per l’assumpció de codis d’autoregulació de continguts o de bona praxis periodística. Es limità a signar, junt amb la majoria de cadenes, el Codi d’Autoregulació de Continguts Televisius i Infància que establia un horari de protecció dels menors entre les sis de la matinada i les deu de la nit marcant unes directrius bàsiques pel que fa al tractament dels continguts a les televisions.

La violència als Informatius, en horari protegit

Però els Informatius de Telecinco són plens d’imatges violentes. Bé és cert que el món és ple de notícies violentes però sempre està en la mà dels editors decidir quines imatges conformen aquestes peces i si s’opta pel costat més morbós de la notícia o si es manté una equidistància amb els continguts més macabres. En ocasions la cadena mostra imatges dures (cossos sanguinolents després d’un atemptat, animals maltractats, cossos de dones assassinades per violència masclista) que no són imprescindibles per la comprensió de la notícia.

Menors en els informatius

El tractament de notícies relacionades amb menors sol ser bastant respectuosa. En la majoria d’ocasions en què algun menor és protagonista d’una informació sol aparèixer d’esquenes o amb la cara borrosa per evitar la seva identificació.

Al costat de les tesis oficialistes

Pel que fa als continguts de caire polític, els informatius assumeixen les tesis oficialistes de manera que tota informació provinent de l’Executiu central té absoluta prioritat en detriment d’altres grups polítics o organitzacions crítiques amb el Govern. Davant declaracions de Ministres, del President, dels portaveus del Govern, dels portaveus del PP, etc. la reacció de l’oposició és sovint relegada a una simple nota al final de la peça informativa. La diversitat de forces polítiques de la Cambra no és present als informatius de la cadena atès que, a banda del PP, només PSOE i molt ocasionalment IU són presents a les informacions polítiques.

Informació a base d’estereotips

Tota informació periodística té la missió d’explicar de forma veraç i contrastada la complexa realitat que vivim. Malgrat tot, Telecinco elabora molts dels seus continguts informatius en base a arquetips o rols assignats a diferents col·lectius socials com per exemple la dona o els “antisistema”.

Parlant de les dietes d’estiu (16/04/2012), per exemple, la peça comença amb una imatge “divertida” d’una dona que passa el suposat greix que li sobra de la panxa als pits: “quitar de aquí… i poner allá. Ojalá fuera tan fácil” Així, s’insisteix en l’estereotip de dona de cos “perfecte” incloent una bateria de declaracions de diferents dones al carrer comentant “d’on els hi sobren quilos”. Cap home és inclòs en aquesta peça informativa. Tres dies més tard l’informatiu migdia tracta una notícia sobre el descens del nombre de fills per família. Aquesta peça inclourà el testimoni de cinc dones (quatre de les quals afirmant que l’actual situació econòmica no els permet pensar en tenir més fills i una que, malgrat la crisi, té tres fills) S’inclou també l’opinió d’un Catedràtic en Geografia Humana. D’aquesta manera es reforça el rol de la dona com a mare, quan es podria haver equilibrat perfectament la informació amb alguns testimonis de pares. Això sí, l’expert és, casualment, un home.

Un altre col·lectiu estigmatitzat per Telecinco són els “antisistema”. Com a exemple recordar les protestes en motiu de la celebració de la Cimera del BCE a Barcelona (3/5/2012). Sobre la manifestació la periodista diu el següent: “a pesar de ser numerosa ha transcurrido con bastante normalidad. Ha sido tan grande el despliegue policial que han hecho una fortaleza policial entre la que pasaban los manifestantes, por lo tanto no han tenido ocasión ni de disturbios ni de altercados”. D’aquesta manera es dóna per suposat que hi hauria hagut “disturbios y altercados” de no haver estat pel blindatge policial. No inclou cap tall de manifestants explicant el perquè de les seves protestes, només es destaca l’enorme desplegament policial.

En una altra informació (18/5/2012) sobre la intenció del Govern de “castigar les conductes i actes vandàlics” inclou un editat amb imatges de joves manifestant-se, enfrontant-se amb la policia o simplement amb una estètica concreta sobre les quals el periodista diu el següent: “sudarera negra con capucha a juego y lanzamiento de adoquín, mínimo 3.000€. Lo mismo el uso de sudadera con capucha y pañuelo por encima de la nariz, o la careta de anónimus”. La manera com es presenta aquesta informació criminalitza tot un col·lectiu que, tret de comptades excepcions, té una actuació pacífica i reivindicativa.

En el mateix informatiu, en aquest cas sobre les protestes a Chicago per la Cimera de la OTAN, la periodista es posiciona clarament tot afirmant: “Caso omiso a las advertencias. Ni la posibilidad de ser detenido arredra a los activistas. El entrentamiento está servido. La policía se emplea a fondo contra quienes no tienen intención de dispersarse”. S’inclou, en aquest punt, un punt anecdòtic: “las protestas han roto el ritmo de la ciudad, esta boda incluida. La novia, furiosa, increpa a los manifestantes. Hay medio centenar de detenidos”. Mai no es mostra la posició dels activistes que no sigui en massa, manifestant-se, enfrontant-se amb la policia. Mai no apareix una reflexió serena d’aquest col·lectiu. És clar, que si es dediquen a boicotejar noces… què volen!

A la nova diplomàcia econòmica de Rajoy no hi ha manifestació que li faci ombra

La informació política ocupa normalment el primer tram dels Informatius. L’acció de govern -marcada per les retallades de l’executiu de Mariano Rajoy- copsa bona part del temps dedicat a aquestes notícies. Són freqüents els editats que inclouren declaracions dels ministres o de la portaveu del Govern Soraya Sáez de Santamaria. No tant de Rajoy, atès que aquests últims mesos no compareix públicament massa sovint. El problema radica en el fet que l’oposició té poca presència en els Informatius de Telecinco: ocasionalment s’inclouren talls del PSOE i molt de tant en tant d’IU. La resta de partits no existeix. Amb això no vull dir que no es mostri la crítica al Govern, de fet apareixen els col·lectius afectats per les retallades com els jubilats o estudiants, però sí que es presta poca atenció a les propostes de l’oposició. Analitzem alguns casos concrets:

Informatiu migdia del 13 d’abril

Apareixen quatre notícies de caire polític.

La primera, la intenció d’Argentina de nacionalitzar la filial de Repsol, YPF. Inclou un tall del Ministre d’Exteriors García Mangallo, un altre de la portaveu del PSOE Elena Valenciano (en la mateixa òrbita que l’anterior), un tercer d’un responsable de Brussel·les i l’últim de la portaveu del Govern.

Segueix a aquesta notícia el Pla anti-frau del Govern, amb declaracions del Ministre d’Hisenda Cristobal Montoro i altra vegada de Sáez de Santamaria.

Sobre la reforma de la Universitat, només apareixen les declaracions del Ministre d’Educació Wert tot dient “estamos tirando 3000 millones de euros por abandono universitario”.

Finalment, tanca el bloc polític un breu sobre la reunió de la Batlesa de Madrid, Ana Botella, amb Mariano Rajoy.

Resumint, aquest dia només apareix una sola declaració del partit socialista (a més, en sintonia amb el Govern) i cap crítica a les mesures de l’Executiu com la reforma d’Universitats.

Informatiu migdia del 16 d’abril

Després d’una àmplia cobertura de la polèmica de la cacera del Rei a l’Àfrica es dóna pas a la notícia econòmica del dia: la gira europea del Ministre d’Economia, Luis de Guindos, sota l’epígraf “ofensiva del Gobierno”. Aquesta peça inclou fins a tres talls del President del Govern. Tanca la peça una veu en off que, sobre imatges de dirigents socialistes, diu: “el PSOE denunciará la amnistia fiscal del Gobierno”. Són 5 segons i sense declaracions.

Informatiu migdia del 19 d’abril

El conflicte de Repsol segueix essent la primera de les notícies polítiques. S’hi dedica una àmplia cobertura amb talls de la Presidenta d’Argentina, Cristina Fernández, del Ministre d’Exteriors, amb connexió en directe des d’Argentina. Fins aquí cap problema. A continuació segueix la notícia del l’acord entre PSOE i IU al Parlament d’Andalusia, amb un simple editat sense declaracions i veu en off “finalmente será un socialista quien dirija la Cámara”.

Informatiu migdia del 18 de maig

La notícia de capçalera és la Cimera de la OTAN a Chicago en què participà Mariano Rajoy. El presentador diu així: “Mariano Rajoy va a recordar la ciudad estadounidense de Chicago como el escenario internacional que le permitió tomar aire y obtener el reconocimiento a su política de ajustes con el visto bueno de Alemania y una invitación de Italia”. Qualifiquen l’acció del President de l’estat espanyol com “diplomacia economica”. En connexió en directe des de Chicago, tot afirmant que “la diplomacia funciona”, es mostren imatges de Rajoy acompanyat de la resta de mandataris, saludant a Angela Merkel i a Obama “en la Cumbre también se lleva un apretón de manos de Obama”. Inclou unes declaracions de Rajoy destacant el suport a la seva política.

Tot això per mostrar un Rajoy connectat amb els principals mandataris a nivell mundial, un Rajoy que busca solucions a la crisi després de les hores baixes viscudes per la complexa situació econòmica, les retallades i la crisi de Bankia. En canvi, serà el Ministre d’Economia qui dona les males notícies de un segon trimestre de recessió.

Com en tota Cimera de la OTAN, sempre es succeeixen protestes ciutadanes i aquesta no n’és una excepció. I Telecinco ho cobreix, però el més sorprenent és que no opta per fer-ho just després de la peça descrita que seria el més natural (trobada de mandataris i reacció al carrer) sinó deu minuts més tard, després del segon sumari, en un intent barroer de desvincular aquestes protestes de la informació abans esmentada. No es vol tacar la imatge del President i de la seva nova diplomàcia amb imatges de disturbis i pancartes.

El presentador parla de “Protestas y disturbios en la cumbre de la OTAN en la ciudad de Chicago en la que participan más de sesenta países”, sense fer cap referència a la participació espanyola ni a la notícia anterior.

D’això se’n diu manipulació.

Valoració ètica ‘Informativos Fin de Semana’ Tele5

Al llarg de les meves intervencions he anat desenvolupant el tractament de les notícies que se realitzen als informatius del cap de setmana de Tele5, aquest seguiment dels informatius m’ha dut a considerar alguns dubtes ètics que se donen, no solament en la activitat informativa, sinó també en la selecció de notícies, donat que estem tractant amb una emissió d’àmbit nacional.

A aquests informatius hi ha una clara tendència ideològica que recolza els interessos de l’empresa. Realment, aquesta característica és respectable en una societat democràtica, però pense que la qualitat informativa i el tractament eclèctic informatiu queda totalment coartat. En aquestes paraules no estic qüestionant el principi de veritat dels informatius, sinó els condicionaments externs que dificulten poder fer una bona feina. Una altra cosa a tenir en compte és que és una línia que va en contra de la qualitat informativa, del respecte als professionals que treballen a la casa, del seu desenvolupament i satisfacció professional.

Un aspecte positiu que voldria ressaltar és la consideració que se realitza de moltes de les accions solidàries, de distinta mena, que se realitzen a l’estat espanyol. Aquests informatius no dubten en dedicar un temps considerable a donar a conèixer i promocionar la participació i ajuda a diferents causes.

Per una altra banda, m’agradaria relacionar aquesta característica anomenada en la tendència que tenen aquests informatius en mostrar la gent del carrer. De vegades són ximpleries sense cap càrrega informativa, com quan varen operar al Rey del costat i li implantaren una pròtesi. Seguidament realitzaren una espècie de reportatge, sense cap rellevància, d’una persona anònima d’avançada edat que li havien fet el mateix.

Aquestes intervencions de gent del carrer són moltes vegades representacions que rosen la ficció. Són escenificacions que algunes vegades posen en qüestió la llei de protecció als menors i el dret a la pròpia imatge. Però és en qüestió d’accidents, catàstrofes etc… on els informatius de cap de setmana de Tele5 no es podem reprimir i deixen de considerar tot tipus de principis. Infants, dones que ploren pels seus familiars assassinats, sang, càmeres semi ocultes… es tracta de mostrar dolor i sofriment, restes de violència i joguines d’infants.

Un altre aspecte que he observat d’aquest informatius és la parcialitat en la exposició de diversos punt de vista. Per a que la informació sigui justa, aquesta ha de ser completa. Ha de mantenir un equilibri entre totes les parts. Aquesta premissa que hauria de mantenir un programa informatiu, destaca per a seva absència. Les visions que s’exposen dels problemes són sempre les oficialistes. El PP i el PSOE, qualque vegada Izquierda Unida, són les úniques veus permeses per mostrar el seu punt de vista. Multitud d’altres partits, organitzacions, moviments, estaments que hi ha per tot l’estat espanyol, simplement formen part del 0 del sistema binari d’aquests informatius.

Cèsar Barberà

EL PROGRAMA DE ANA ROSA: CONCLUSIÓ FINAL

“El programa de Ana Rosa” és un magazine que centra els seus continguts en els successos i la premsa del cor. Tal i com hem pogut veure en l’anàlisi dels programes emesos els dies 19 d’abril, 23 d’abril i 9 de maig de 2012, aquests temes són abordats combinant informació i, alhora, sensacionalisme.

Hem procurat vigilar el tractament que s’en fa dels drets fonamentals com ara el dret a l’honor, el dret a la intimitat, a la pròpia imatge, i la presumpció d’innocència, i hem pogut constatar que aquests drets es vulneren amb facilitat. Prova d’això en són els exemples analitzats en anteriors posts, com per exemple, revelar dades de la vida privada de persones que s’han volgut reservar fora del coneixement públic, la difusió reiterada d’imatges de menors, l’establiment de judicis paral·lels, presentant com a culpable a un imputat sense que encara s’hagi dictat una sentència condemnatòria als Tribunals, i la exhibició del dolor al·liè, com mostrar els sentiments de persones, víctimes d’estafes, de violacions, o que estan patint la desaparició dels seus fills.

Tanmateix, hem analitzat si el magazine ha seguit els codis d’autoregulació, com ara el Codi d’Autoregulació de continguts televisius i infantesa, la Declaració dels Principis Internacionals de l’ètica professional de la UNESCO, i el Codi Deontològic de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE). La conclusió a la que arribem és que “El programa de Ana Rosa” ha seguit força aquests codis d’autoregulació, ja que no s’han mostrat imatges amb sexe implícit, ni explícit, no hem contemplat violència física ni verbal, ni s’ha emprat un llenguatge inapropiat, ni s’ha fet promoció de programes o publicitat amb contingut per a adults, tenint en compte que és un programa inclòs en l’horari protegit. Hem pogut veure, però, com també en ocasions, es tracten informacions sense el rigor informatiu que haurien de tenir, dotant d’excessiva importància detalls irrellevants i suposicions, que revesteixen de sensacionalisme i morbositat les informacions tractades, com ara el cas Bretón, analitzat al tercer post.

Pel que fa a la funció democràtica dels mitjans, podem dir que “El programa de Ana Rosa” és conscient de la seva importància i influència en els telespectadors, en ser el programa líder en la seva franja matinal. Atès aquest fet, el programa va decidir realitzar una acció positiva per ajudar a fer una societat més solidària, en inaugurar un centre d’atenció integral a Haití juntament amb l’associació “Mensajeros de la paz”, després de recaptar fons a través del programa.

Així doncs, podem destacar el fet que “El programa de Ana Rosa”, tot i vulnerar alguns codis deontològics, ha sabut guanyar-se l’audiència, i mantenir-se en antena durant 7 anys, cosa que no ha passat amb altres programes de la mateixa cadena com “La Noria”, que han posat de manifest que la manca d’ètica periodística no té futur.

El GRAN DEBATE – Valoració final

A mode de resum dels anteriors posts, només podem dir que el Gran Debate de Telecinco, és força curós amb codis ètics i deontològics.

S’intenta en tot moment no infringir l’Art. 18.1 de la Constitució Espanyola, o el punt 6. Del codi deontològic de la UNESCO que fan referència drets fonamentals com  l’honor, la intimitat i la pròpia imatge.

Pel que fa al tractament dels menors, en primer lloc cal considerar que el programa es troba fora de l’horari protegit, però de totes maneres, al menys en les casos que hem visionat, podrien haver estat emesos en horari protegit, sense haver infringit el Codi d’Autorregulació sobre continguts televisius i infància.

Jordi Gonzalez, el moderador del programa intenta donar un toc d’ordre en les diverses participacions dels convidats, per tal que tothom pugui expressar lliurement la seva opinió, modera el temps, l’ordre i si és el cas les opinions que podríem considerar fora de lloc, irrespectuoses, … és a dir aquelles que podrien ésser èticament incorrectes.

Com a apunt personal, m’agradaria comentar que m’ha sorprès gratament el fet de que aquest programa sigui tant curós, tot i que hem pogut trobar algun detall, ja que la imatge inicial que personalment tenia era d’un programa on el desordre, el caos i la mala educació eren els reis. Segurament tenia aquest concepte perquè El Gran Debate venia a ocupar l’espai d’un programa d’aquestes característiques, la Noria.

EL GRAN DEBATE – Deontologicament correcte

En aquest quart post sobre el Gran Debate, analitzarem l’emissió del dia 3 de març de 2012, i que portava per nom ¿Existe la dieta perfecta?

En aquest cas a la “taula” de convidats comptem amb un periodista especialitzat en medicina, dos periodistes, un artista, una actriu i una metgessa nutricionista, uns a favor de les dietes i els altres en contra.

Per que fa a la fila zero, trobem testimonis que han realitzat diverses dietes i dos metges especialistes en la matèria.

En aquet cas no hem pogut observar cap detall que pugui infringir els codis deontològics. S’ha dut a terme l’explicació de cadascuna de les dietes que actualment estan de moda, i s’ha donat l’oportunitat de que tant partidaris com detractors d’aquestes dietes manifestin les seves opinions, pros i contres, per tal que la societat n’estigui informada.

S’ha convidat persones que han seguit les diverses dietes per tal que expliquin els seus casos, s’ha intentat conscienciar a la població de que l’obesitat és en realitat un problema de salut i no d’estètica.

Les imatges mostrades en els diferents reportatges han estat èticament correctes, no podem considerar que hagin estat falsejades, ni que puguin ferir sensibilitats.

El debat moderat per Jordi Gonzalez, s’ha dut a terme de manera organitzada, s’han pogut sentir totes les opinions, cadascuna d’elles controlada per temps per tal de fer el debat
equitatiu, el llenguatge i comportament dels convidats ha estat també correcte.

En definitiva, podem dir que s’ha complert tots els requisits per considerar que aquesta edició del programa compleix totes les codis d’autoregulació, per tal de ser un programa èticament correcte.

EL GRAN DEBATE – El tractament de la Guerra Civil

En aquest tercer post analitzarem una altra emissió del El Gran Debate que porta per nom ¿Olvidar la dictadura o investigarla? i va ésser emès l’11 de febrer de 2012.

En aquesta ocasió es comptava amb la participació a la “taula” de convidats amb cinc periodistes, un exfiscal del Tribunal Suprem, un escriptor i un advocat, tots ells de renom i coneguts per participar en altres programes de debats i tertúlies.

El primer que ens sorprèn, i que en el decurs del programa el presentador explica, és que no hi ha cap convidat que es dediqui a la política. Tal com manifesta Jordi Gonzalez, s’ha considerat convenient no convidar-los per tal de no portar el debat a un terme polític i poder-lo tractar des de l’experiència i els sentiments de la societat.

La temàtica tractada podria portar a incompliments dels codis deontològics amb facilitat, ja que és un tema que gran part de la població en té una opinió establerta, perquè per desgràcia encara està viu en la memòria i en l’experiència de moltes persones, i hi ha dos “bàndols” clarament identificables. Aquest incompliment podria anar encaminat a donar major protagonisme als testimonis d’un o de l’altre costat, i que considerem que no ha estat així.

Es poden observar mini-reportatges de víctimes tant dels nacionalistes com dels republicans, explicant les seves vivències, a la fila zero apareixen també convidats d’ambdós posicions, i pel que fa als convidats “professionals” també trobem defensades les dues causes.

Només hi ha un únic moment que podríem considerar poc ètic, es tracta d’un reportatge d’una senyora que va perdre el seu pare durant la guerra i que sospita que pugui estar enterrat al “Valle de los Caídos”.  Aquesta senyora mai havia visitat aquet indret per por i respecte a que li afloressin els sentiments. El programa aprofita aquest testimoni per fer-lo anar al lloc on pot estar enterrat el seu pare i emet les imatges dels rostre de la senyora en el moment en que arriba al “Valle”. En el moment en que s’emet aquest vídeo es podria considerar que existeix intromissió en la vida privada de la protagonista. És cert que haurà donat consentiment per ésser gravada, però fins a quin punt les imatges publicades han d’ensenyar aquella primera impressió de la senyora; es podria haver mostrat el mateix reportatge, explicat la mateixa història sense aquestes imatges? La resposta, sembla que podria ser afirmativa, llavors, potser podríem dir que s’han sobrepassat en quant a subjectivitat.

Tot i això, podem dir que el programa analitzat compleix els codis deontològics amb força rigor,  ja que es deixen sentir totes les opinions, es fa un debat força ordenat i correcte, és dóna veu a testimonis d’opinions i vivències oposades, i tot i ser opinions subjectives, la tasca del presentador/moderador aconsegueix que el conjunt del programa sigui objectiu.

L’estratègia de Sálvame per a evitar denúncies.

Després de visionar un bon nombre de programes, he de reconèixer que em costa valorar Salvame des

d’una perspectiva objectiva quant al format televisiu emprat. Però ho intentaré: Si suprimim el seu contingut concret, tenim un programa amb públic en directe- li dóna agilitat-, un presentador bastant intel·ligent- no així la seva  substituta ni la seva copresentadora-, i un suposat repertori d’històries de cor.

No sé si aquest programa és conseqüència de la societat en què vivim o si està creant societat, i no sé que és pitjor.

Els anomenats “col·laboradors” semblen en general, una colla de set-ciències que callen més del que expliquen, i que tret de dir “bona tarda” no viuen per altra altra cosa que no sigui el degollament. Ara bé, val a dir que remouen tants odis i amors, que no hi ha ningú en aquest país que no sàpiga qui són, i un bon exemple és l’anomenada “princesa del poble”, Belén Esteban.

Els “continguts” són més absurds cada dia perquè  és difícil trobar històries rellevants a cada moment, així que entre refregits de dies anteriors, mirades dels personatges repetits fins a la sacietat, i interpretacions més o menys absurdes dels propis col·laboradors (mengen en públic, ploren, discuteixen, s’acusen de drogoaddictes, alcohòlics, dolents, etc) intenten omplir una bona franja de les tardes a telecinco.

Crec que el format de Sálvame ha creat escola i societat. Mai s’ha parlat tant de televisió com des que va aparèixer “Aquí hay tomate” i “Gran Hermano”, i mai la televisió ha estat tan grollera com ara, mai s’havia  rebolcat  tant en el fang.

Buscant les denúncies cap al programa Sálvame, m’he adonat de que últimament  han disminuït, i no m’ho sabia explicar, donat que el baix tol del programa continua sent el mateix. I és així que he vist que a Sálvame només es parla, insulta, exalça i adula a la pròpia gent de Sálvame. O gent que ja està morta i per això és segur que no interposarà demanda contra la cadena,  cansats com deuen estar de perdre demandes contra personatges calumniats. Han canviat d’estratègia: es contracta als personatges famosos o es creen diversos famosets, i a canvi d’un substanciós xec per als primers i uns quants” bolos” de promoció als segons, se’ls fa signar en els seus contractes algun tipus de clàusula en què renuncien a demandar la cadena o els seus programes, diguin el que diguin d’ells o en cas contrari es rescindeix el contracte Potser és una tàctica empresarial una mica mafiosa, però no vulnera cap codi deontològic…només la dignitat dels participants…i la dels espectadors?

Ricard Bertran

Valoració general de l’adequació ètica de Gran Hermano

Gran Hermano és de per sí, un programa en el qual es fa realment difícil saber on es troben els vertaders límits ètics i deontològics. De fet, a voltes pareix que el lateshow de telecinco és totalment lliure, com si es trobes exempta de limitacions. Tal vegada, això podria ser la clau del seu èxit. El programa, que va ser el primer reality show en emitir-se a Espanya, va començar l’any 2000, amb unes audiències desbordants, i s’han anat mantenint al llarg de 12 anys.

Donat a que Gran Hermano es troba fora d’horari protegit, s’aprofiten al màxim absolutament totes les imatges de la casa per a crear la dosi diària de morbositat. Les baralles, els insults, el sexe, les rivalitats, les tragèdies… tot es compartit amb l’audiència. Així, l’art. 18.1 de la Constitució Espanyola, o el punt 6. Del codi deontològic de la UNESCO que fan referència als drets fonamentals com ara l’honor, la intimitat i la pròpia imatge queden invalidats quasi per complet. I es que, com he repetit en nombroses ocasions, els concursants donen el seu consentiment perquè la seva vida sigui objecte de critiques i mostrada a totes les llars d’Espanya.

El que si està clar, es que GH sempre ha seguit al màxim el punt 8 de la UNESCO, el qual fa apologia del respecte dels valors universals i la diversitat de les cultures. Així, la presentadora Mercedes Milá, s’ha mostrat totalment defensora envers a les discriminacions per motiu de sexe, raça i cultura (punt 7. de la FAPE). Tot i així, el programa, durant totes les seves edicions, ha perpetuat o marcat els determinats clixés socials, jugant amb la diversitat dels participants.

La figura de la conductora del programa, Mercedes Milá és una peça importantíssima dins el concurs de telecinco. El seu caràcter espontani i desenfadat ens transmet confidencialitat, encara que a voltes, sobrepassa els límits com a periodista. La seva desmesurada llibertat fa que a voltes, tot es descontroli i acabi demanant disculpes als telespectadors. Apart d’això, Mercedes, com a presentadora del reality, sempre ha sabut otorgar el dret de llibertat d’expressió a qualsevol persona del plató, fent referència a l’art 20.1 de la CE.

Com a conclusió final, després d’estudiar GH detingudament, puc afirmar que respecta perfectament els seus codis deontològics i que, encara que és un programa que ha despertat i desperta moltes critiques pel seu caràcter acultural i grotesc, també aconsegueix a voltes provocar-nos alguns sentiments i sensacions que consideràvem oblidats.