Informació a la pública de Catalunya

Recordatori dels Codis de regulació i autoregulació de la TVC com a marc de referència per les conclusions de l’observatori ètic

La Televisió de Catalunya (TVC) està regulada, en primer lloc, per el codi deontològic de la professió periodística basat en la veracitat, transparència i honestedat. Aquest codi estableixen els sistema de valors i normes per una professió comunicativa de qualitat, amb mitjans legítims de recerca d’informació.

Altres regulacions de la professió periodística a Catalunya és l’organisme “Consell de la Informació de Catalunya” amb la finalitat de promoure i facilitar la llibertat d’informació amb base ètica en l’exercici de la professió; i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) que és independent al govern de torn i compleix funcions consultives per garantir drets i llibertats, i vetllar per la regulació de la programació i la publicitat segons els acords internacionals.

Cal destacar també l’autoregulació de la Televisió de Catalunya (TVC) mitjançant la “Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals” (CCMA) que han de seguir els professional de la televisió i la ràdio. Entre els aspectes més important, aquest codi promou la imparcialitat, exactitud, responsabilitat i dret a l’honor i intimitat i l’ús de la llengua catalana. Per últim, s’ha elaborat el “Llibre d’estil” que recull els valors i principis de servei públic amb compromís social i estableix les directrius per a la producció i difusió de continguts. Els mitjans de comunicació catalans es comprometen amb els principis ètics i democràtics, i la promoció de la cultura i llengua catalana.

Efectivament

Després de fer l’anàlisi del programa esportiu Efectivament, podem dir que els continguts oferts s’han adequat en gran mesura a allò establert en els codis ètics i la guia d’estil publicada per TV3.

Des d’un principi, a l’Efectivament s’han respectat totes les opinions, sense importar el color de la samarreta i el que és més destacable, és l’educació mostrada sempre pel seus col·laboradors tant a les victòries com a les derrotes. De la mateixa manera, quan parlem d’esports i més del Barcelona (i inevitablement del Real Madrid), sabem que les probabilitats que es parli de rumors o filtracions és molt alta, tant mateix a l’Efectivament s’han mantingut bastant al marge, això no vol dir que no es parli, ni es deixi de banda, el que fan senzillament és no centrar els seus titulars i els continguts en base a especulacions.

Han estat molts els programes que s’han revistat i tot i buscar quines són les coses que no s’han fet bé, no ens queda més que felicitar a l’equip de periodistes, tècnic i col·laboradors, perquè s’han ajustat al màxim a la guia d’estil.

Singulars

D’acord a l’ètica professional, al codi d’autoregulació i llibre d’estil de la Televisió de Catalunya, al programa “Singulars” es respecta la llibertat d’expressió, d’informació i el dret a l’honor. Els continguts són de domini públic amb argumentacions sòlides. Les entrevistes estan ben contextualitzades (invitat i temes), se li dona un tracte cordial i professional per tal de mantenir la credibilitat. Es respecten les idees i opinions, sense opció de que el púbic intervingui en directe però sí pot expressar les opinions mitjançant el web de TV3.cat. Es té cura de no citar indegudament noms de persones i empreses, i també hi ha una autolimitació d’expressar comentaris inapropiats amb judici de valor. Compleix la funció d’aportar bens culturals i intel·lectuals a la societat catalana, amb voluntat de transmetre alternatives i optimisme. El tractament dels temes és obert (discurs de l’invitat), reflexiu i en profunditat. Assumeix, per tant, un enfocament divulgatiu per informar i no pas confondre al públic. Per últim, destacar que el presentador i director, Jaume Barberà, es posiciona en la part dels afectats i crítics de la crisi amb una actitud de denúncia però respectuosa i adequada en formes i paraules. Aquest aspecte és el més personal de “Singulars” i té la seva raó ja que no és un programa estrictament informatiu sinó divulgatiu i reflexiu. Com a conclusió, podem expressar que el Jaume Barberà i el seu equip desenvolupen un programa d’entrevistes en profunditat de qualitat amb una ètica professional adient.

3/24

Recordem que el 3/24 està pensat per estar informat durant les 24 hores del dia i qualsevol persona en mitja hora es “posa al dia” d’allò més rellevant, en la nostra societat. Val a dir que la informació que s’ha analitzat es presenta veraç, imparcial, respectant el dret a l’honor i a la intimitat de les persones i promovent l’ús de la llengua i cultura catalana, a més del seu espai en aranès… Per tant, en un principi partim que rebem una comunicació de qualitat. Es constata, també, que tenim gran nombre de titulars que ens arriben de forma superficial, sense aprofundir massa en el contingut  i en algunes ocasions les notícies formen part del que podríem relacionar amb la coneguda “agenda setting” i per tant insinuant a l’espectador en el què ha de pensar, a més de tenir la sensació que sovint podem estar més a prop d’estar desinformats.

De totes maneres és un canal molt valorat per gran nombre d’espectadors, sobretot perquè en les societats modernes aquest tipus de canal apropa la sensació d’estar més connectat al món (en qualsevol lloc i moment). És un valor poder prémer un botó o clicar una pàgina web i “posar-se al dia” en qualsevol moment sabent que rebem una informació de qualitat.

Blog Europa

Aquest programa, que consta de reportatges personals de joves estudiants de periodisme i comunicació audiovisual en el seu viatge d’Erasmus, al igual que la resta dels programes respecta les línies ètiques i professionals de la cadena. Al tractar-se de documentals sobre aspectes culturals d’altres paísos es tracta d’una manera molt responsable i amb molt de rigor les opinions o informacions per evitar suscitar discriminacions sobre sexe, raça, creences, etc. Punt important i a tenir en compte dins del codi deontològic propi dels periodistes de Catalunya.

A més, la informació és veraç i de primera mà ja que son els propis estudiants qui enregistren les imatges i fan les entrevistes (i posteriorment el muntatge).

També podem dir d’aquest programa que té, a més de la finalitat d’entretenir, una finalitat d’informar a la població sobre alguns problemes que sorgeixen a altres països i que potser també hi son al nostre però no ens adonem perquè els nostres mitjans de comunicació massius no li donen la rellevancia que haurien de tenir. Una forma de fer reflexionar a la població al mateix temps que ens informen d’una manera entretinguda.

Trobo que és interessant i una manera pràctica d’ensenyar a les joves promeses del periodisme a respectar els codis deontològics de la professió.

Telenotícies Vespre

El Telenotícies Vespre (TNV) en el seu contingut presenta informacions que podríem dir que formen part de l’agenda temàtica, es a dir, són temes que són els que els grans mitjans de comunicació  estableixen i dels que tots els altres informatius d’altres cadenes informen. Malgrat aixó, el TNV mostra opinions i veus diferents a les del govern i aquestes tenen cobertura informativa, per tant podem parlar de pluralisme al TNV.  La informació es oferta de forma objectiva sense entrar en opinions personals ni mostrant simpatia per cap de les parts. Per tant, podem dir, que el TNV compleix amb el codi deontològic expressat al Llibre d’Estil de la CCMA referit a objectivitat i pluralitat.

El català és la llengua utilitzada durant tot l’informatiu, per tant compleix amb la missió de la promoció, expansió i consolidació de la llengua, cultura e identitat catalana, que estableix la guia d’estil.  Quant a la igualtat de gènere, en termes generals,  hi ha una presència equilibrada de gèneres.

Es respectuós amb el dret a la intimitat, sense oferir imatges que puguin ferir la sensibilitat i que suposin una intromissió a la intimitat personal o que mostrin dolor en situacions de catàstrofes o de vulnerabilitat. El Telenotícies Vespre, per tant, compleix amb les directrius marcades al Llibre d’Estil de la CCMA, en els temes analitzats.

L’Àgora

A l’hora d’analitzar el programa Àgora, ens hem centrat en els diferents gèneres que utilitza per informar, analitzar i debatre l’actualitat. Aquests gèneres són: l’entrevista, el debat i la tertúlia. Hem vist com tots ells és realitzen sota els principis que marca el Manual d’Estil de la CCMA.

A l’Àgora s’actúa amb imparcialitat, neutralitat i amb respecte pel pluralisme. Es procura mantenir un equilibri raonable a l’hora de dónar presència a les diferents parts que poden estar involucrades en una temàtica, però sempre sense prendre-hi partit. Tot i així, s’és crític, incissiu, clar i directe per tal de poder oferir als ciutadans suficients elements de judici per què es formin una opinió lliure del tema tractat.

També hem pogut observar com s’informe adequadament quan hi ha alguna circumstància en el programa que no és l’habitual. Per últim, comentar que es fa un ús correcte de la llengua, es fa servir amb respecte, correcció i adequació a la diversitat de registres per garantir l’eficàcia comunicativa.

Els Matins

Com a punt final a l’anàlisi de les diferents seccions del programa “Els matins”, podem afirmar que, en general, el programa compleix amb els codis deontològics i les directrius dels diferents organismes implicats en la protecció de la qualitat televisiva a Catalunya.

Totes aquestes seccions es regeixen per la professionalitat periodística i el respecte a tots els participants, ja siguin convidats anònims com a periodistes reconeguts o personatges d’interès; a tots ells se’ls proporcionen mitjans per a un discurs obert, i els debats sorgits es duen a terme en la més absoluta cordialitat sense deixar de tractar-los profundament. “Els matins” compleix, a més, una funció de defensa del català tant en l’ús de la llengua en la totalitat del programa com en seccions destinades al reforç de la identitat catalana, recordant tradicions i donant veu a rellevants personatges catalans.

Podem dir que el programa té com a màxima el respecte i la professionalitat, i que ha arribat a l’entreteniment usant una base de qualitat, de segur molt apreciada pel seus espectadors.

Valor Afegit

Com la resta de programes estudiats Valor Afegit segueix les directrius del Manual d’estil de la CCMA. Tenir i seguir un codi deontològic dóna rigorositat als programes de la cadena, molt important per a obtenir la confiança dels espectadors, sobretot en programes informatius, com és el cas d’aquest, que com hem vist en les diverses seccions: entrevistes i reportatges, també és divulgatiu, asumint el rol de servei públic que una cadena de televisió pública com la tractada en aquest estudi ha d’assolir.

El tractament ètic seguit per aquest programa i en general per la cadena facilita el coneixement del món que l’envolta gràcies a la seva pluralitat, diversitat i imparcialitat.

La tertúlia a l’Àgora

El passat 16 d’abril el programa l’Àgora presentat per Xavier Bosch va analitzar i valorar si la informació que rebem els ciutadans per part dels mitjans de comunicació sobre la crisi i la situació econòmica és desmesurada o si per contra s’informa adequadament.

La tertúlia va comptar amb el director d’”El matí de Catalunya Ràdio”, Manel Fuentes, el director d’”El món a RAC1″, Jordi Basté, el sociòleg Salvador Cardús, i el catedràtic del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, Adolf Tobeña.

En aquest cas, tot i que els convidats són reconeguts professionals informats sobradament sobre la matèria que es tracta, no es compleix el propòsit de parit entre homes i dones que marca el Manual d’Estil de CCMA.

A l’inici del programa, Xavier Bosch ens informa que per tal de facilitar l’assistència d’alguns dels convidats el programa s’ha enregistrat hores abans de la seva emissió, amb aquesta informació es compleix amb el requeriment per part de la CCMA de comunicar als espectadors quan un programa en directe no es pot emetre com a tal.

Després de la introducció habitual per part del presentador dels convidats i de la temàtica a tractar comença la tertúlia. La primera pregunta formulada per Xavier Bosch és comuna pels quatre convidats i serveix per fer-nos una idea general de l’opinió de cada convidat sobre el tema.

Tot i que en una tertúlia es pretén buscar l’equilibri de punts de vista entre els convidats per assegurar que els seus parers diferents afavoreixin i possibilitin una tertúlia rica en opinions i argumentada, els quatre convidats conflueixen en l’opinió que els mitjans de comunicació català en general informen de manera correcta sobre la crisi, tot i que amb petites matitzacions.

En Xavier Bosch s’esforça perquè tots els convidats es respectin els torns de paraula i puguin exposar amb claredat la seva opinió i les seves reflexions, i no pren partit per cap de les parts ni s’identifica. Així mateix, dinamitza el diàleg, ofereix arguments i introdueix dades objectives sobre el tema per ajudar a evolucionar la tertúlia sense donar la seva opinió.

El comportament mostrat pels convidats es en tot moment un comportament respectuós i l’exposició de les seves idees no és en cap moment insultant ni contrària als valors de la convivència.

Podem concloure doncs que el programa compleix amb el codi deontològic proposat per la CCMA, i per extensió amb els altres codis autorreguladors del sector.

Podeu veure la tertúlia completa fent clic aquí

Sonia Morales

L’entrevista a l’Àgora

El passat més de març Xavier Bosch va entrevistar a Jordi Pina, advocat especialista amb dret penal i advocat que porta la defensa en el Cas Palau de Jordi Montull, mà dreta de Félix Millet i exdirector d’Administració del Palau de la Música.

Totes les entrevistes fetes a TV3 han de complir amb l’objectiu que marca el manual d’ús de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i que no és més que obtenir informació i aprofundir en un aspecte informatiu d’interès o en la personalitat de la persona entrevistada.

L’entrevista a Jordi Pina compleix perfectament amb aquest requisit, ja que té com a finalitat aprofundir en un cas de gran rellevància i interès públic, com és el Cas Palau també conegut com Cas Millet.

L’entrevista comença amb el que marca el manual d’ús: contextualitzant a l’entrevistat. Així doncs, Xavier Bosch ens indica qui és i quin és el motiu pel qual és entrevistat. A continuació ens mostren un vídeo resum del Cas Palau des de que es va destapar, juny del 2009, fins a l’actualitat.

Arrel de les últimes declaracions que es veuen en el vídeo i que corresponen a l’imputat del Cas Palau, Jordi Montull, client de l’entrevistat, Xavier Bosch llança la seva primera pregunta: “Per què ho van fer?”

Veiem al llarg de tota l’entrevista que les preguntes segueixen el mateix estil: són curtes, clares i directes. Aquest tipus de preguntes pretenen obtenir per part de l’entrevistat respostes clares que responguin concretament a les preguntes realitzades. Quan l’entrevistador no aconsegueix el seu objectiu veiem com reformula la pregunta, però sense forçar-lo ni fer-li dir allò que no vol. Veiem diferents exemples d’això, com quan Xavier Bosch pregunta sobre la quantitat de diners que el client del senyor Jordi Pina ha desviat en el Cas Palau, que davant l’evasiva de l’entrevistat de donar una xifra concreta, torna a insistir diversos cops en la pregunta però amb enfocaments diferents.

Xavier Bosch només interromp a l’entrevistat quan considera que contesta amb evasives o fa respostes llargues i incomprensibles.

L’entrevistador es mostra incisiu, però sense caure en l’insult ni en fer acusacions no documentades. Tot i que el senyor Jordi Montull i el senyor Fèlix Millet no han sigut encara condemnats per un jurat, el fet que confessesin un delicte d’apropiació indeguda i falsificació documental, permet a l’entrevistador referir-se a ells sense haver de tenir excessiva cura de la pressumció d’inocència que ampara a qualsevol ciutadà fins que no és condemnat en un judici.

Un altra aspecte important a destacar de l’entrevista és que Xavier Bosch segueix el fil de les respostes per formular les successives preguntes, evitant hipotecar-se amb un guió previ, donant coherència i continuïtat a l’entrevista però sense perdre de vista els aspectes rellevants a preguntar.

Podeu veure l’entrevista sencera en el següent link.

Sonia Morales

Sol•licitud d’asil a Blog Europa

Alguna vegada us heu parat a pensar en tots els residents al nostre país que hi son perquè han demanat asil polític? Sincerament jo només quan sento parlar dels exiliats de països en guerra, però al cap d’una estona ni me’n recordo. I perquè pregunto això?  Doncs perquè el reportatge que vull analitzar a continuació m’ha fet reflexionar en això. En el capítol del passat 11 de maig a Blog Europa, L’Aina, estudiant de periodisme d’Erasmus a Copenhaguen, va realitzar un vídeo on explica la situació del sistema d’asil danès.  Un sistema on s’ofereix ajuda econòmica als sol·licitants però a la vegada els aïlla de la resta dels ciutadans sense cap possibilitat de progressar. Tot i així el govern està treballant en una nova llei per millorar les seves condicions de vida.

Si he de relacionar aquest reportatge amb els principis ètics de veritat, justícia, llibertat i responsabilitat podria dir que els compleix tots i a més ho fa amb un llenguatge i un tractament de les imatges molt respectuós i amb molta cura.

Pel que fa al principi de veritat, no cal dir que la font és la pròpia reportera que contrasta les informacions amb personal que treballa directament amb els sol·licitants d’asil i que expliquen com intenten millorar la situació d’aquests lluitant per evitar la marginació  d’aquest grup gairebé desconegut per la majoria de la població danesa. Cosa que també podem relacionar amb el principi de justícia. I és que el paper dels periodistes ha de ser, a més d’informar d’una manera neutral, mostrar les injustícies o les problemàtiques que existeixen al nostre voltant encara que no ens agradi per poder posar-hi algun tipus de remei. Cosa que també ho podem relacionar amb el principi de responsabilitat. I no només amb les noticies que els mitjans de massa tracten (la famosa “agenda setting”) si no que també està molt bé que existeixin altres programes o mitjans que informin sobre temes més minoritaris (que ara gràcies a Internet comencen a tenir més repercussió social).

Així doncs, podríem dir que en aquest cas també es respecten els principis ètics que qualsevol periodista hauria de tenir.

En conclusió aquest espai, Blog Europa, amb la seva barreja d’entreteniment i informació personal (no oblidem que son blogs personals a mode de mini-documentals) ens mostra d’una manera innovadora, diferent i jove uns nous punts de vista de la informació que ens poden fer reflexionar sobre la societat que ens envolta i que en ocasions podríem aprendre moltes coses dels nostres veïns.

També cal dir que aquests reportatges no estan sotmesos a cap tipus de pressió ni d’interès polític ni econòmic cosa que dona molta llibertat als joves reporters que tot just comencen al món del periodisme digital. Així doncs, son el futur i es reflexa en el seu treball on el respecte als principis ètics de la professió queden clars. I és que com tots bé sabem els periodistes tot i que han de ser objectius i neutrals no sempre ho poden aconseguir i menys encara segons la filosofia de l’empresa en la que treballin. (perquè tots sabem que cada mitjà té en major o menor grau un color polític encara que no ho vulguin reconèixer)

Raquel Martínez Olivenza

Grup 8 (TVC)

Programa d’educació financera

Continuem explicant la vocació divulgadora i sobretot educativa de l’espai Valor Afegit, analitzant l’entrevista que van emetre aquest passat dimarts, titulada “Banca: la confiança que no arriba”. A on van tractar un tema d’actualitat, la confiança dels mercats en el sistema financer espanyol.

Es va entrevistar al director general de GVC Gaesco Gestió, Jaume Puig.

Que només començar l’entrevista va deixar clar que els mercats (és a dir, els gestors de fons d’inversió) “no són uns especuladors”, pensament que cada dia es més estès en la població. Sinó que els mercats l’únic que fan és “senyalar l’existència d’un problema i demanen concreció d’aquest problema” Fet que no acaba d’explicar la darrera reforma financera aprovada el divendres passat pel govern de l’estat espanyol.

A l’entrevista veien contínuament com el presentador interromp al convidat per aclarir amb un llenguatge més pla, a mode de conclusió el que esta explicant en Jaume Puig. Com per exemple quan l’entrevistat al parlar sobre els actius de la banca diu “…sobre els crèdits bons que no s’han declarat encara com…” l’entrevistador l’interromp per aclarir quins són els crèdits bons dient “perquè els bons són aquells que estan al corrent de pagament”

O bé, les preguntes del presentador estan orientades perquè sigui el propi entrevistat qui aclareixi de que esta parlant.

El VALOR AFEGIT de la vocació divulgadora i formativa

A l’anterior post ja es va explicar com esta estructurat el programa Valor Afegit i es va analitzar, en línies generals, el tractament ètic,  del programa del passat 17 d’Abril. Després de comparar aquell programa amb els tres següents arribem a les mateixes conclusions:

Informació de qualitat, veraç,  contrastada, on es separen els fets de les opinions. Podem afirmar que segueix fil per randa el llibre d’estil de la Corporació Catalana de mitjans i respecta el codi deontològic del Col·legi de Periodistes de Barcelona.

Veiem que el programa té una clara voluntat de servir a la ciutadania i com a servei públic:

-  Garanteix el pluralisme. Als reportatges sempre ens mostren dos postures sobre una mateixa qüestió. Com el passat 8 de Maig amb el reportatge del Port de Barcelona, el President del port va explicar les avantatges de la diversificació dels sectors amb els que treballen, donat que aquest era un dels grans actius del port. I a l’hora ens presenten a en Moisés Jordi de l’Observatori Territorial de l’Institut d’Estudis Catalans que ens comenta les avantatges d’un port especialitzat.

- Reflecteix la diversitat, amb reportatges tant diversos com les patents, les llibreries, els macro-complexes dedicats al turisme de joc (Eurovegas) o els festivals musicals com el Primavera Sound, tots des d’una perspectiva econòmica.

- Reflecteix la imparcialitat, al tractar temes que afecten directament als ciutadans catalans però sense posicionar-se a favor del nacionalisme, com en el cas de l’entrevista per l’expropiació de YPF de la que ja van parlar.

No només es tracta d’un programa informatiu, també és educatiu. Les entrevistes tenen un rerefons clarament pedagògic, on ens expliquen molts conceptes econòmic d’actualitat com els inicis de l’anomenat estat del benestar o que és un banc dolent, entre d’altres. També promociona la cultura, o veiem amb el reportatges del Primavera Sound o de Barcelona Design o l’entrevista amb l’historiador Josep Fontana.

En resum veiem continguts de qualitat amb vocació divulgadora i formativa.

Al següent link pots veure l’entrevista amb Josep Fontana http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4065910

L’ètica que desperta la consciència

Anàlisi del programa del dimarts 8 de maig en el que Jaume Barberà entrevistà a Juan Hernández Vigueras, doctor en Dret i membre del Comitè Científic d’ATTAC Espanya.

Per a l’anàlisi ètic del seu contingut i tarannà ens centrarem en la citació de empreses i persones concretes en un context de denúncia, i també en un post de Jaume Barberà al seu perfil de la xarxa social Facebook, que va compartir el perfil “Singulars”.

Empreses i persones

El programa va continuar la línia d’entrevistes anteriors relacionades amb l’economia i la situació actual de crisi. El títol del programa que analitzem és “El casino que ens governa”, en base a la informació i postulats que Hernández Vigueras exposa en els seus llibres.

Durant l’entrevista es nombren empreses i persones en un context de denúncia i casos de corrupció. Tal i com argumenta el Sr. Vigueras, són casos comentats i documentats. Per tant, no constitueixen cap falta d’ètica ja que alguns, fins i tot, estan en processos judicials oberts. Aquesta informació és pública a nivell informatiu.

A continuació citem els casos concrets amb el minut en el que es mencionen:

- Caja Madrid en relació al fitxatge de C. Ronaldo i Kaká (7’ss).

- Botín, president del Banco Santander. Barberà afirma que menteix i Vigueras comenta que pot ser que sí o que la desconegui (21’).

- Kraft Foods Inc. El Sr. Vigueras pregunta abans si pot mencionar la marca i després es refereix directament pel seu nom.

- Deutsche Bank. Barberà fa referència a una entitat alemanya que feia apostes sobre quan moririen persones grans d’un geriàtric i el Sr. Vigueres menciona explícitament a Deutsche Bank. Aquest banc va comprar un estudi americà d’esperança de vida d’un geriàtric i va crear el producte financer d’apostes ja que la llei alemanya ho permet. Barberà respon amb claredat que són persones sense valors (33’20’’ss).

El Sr. Vigueras cita casos de corrupció com el Gürtel, Ruíz Mateos i Urdangarín (37’20’’) en el context de paradisos fiscals.

Es critica el òrgan internacional del G-20 que ha passat a l’oblit i va establir un seguit de mesures per controlar a la banca però que mai es van portar a terme (39’40’’).

Altra al·lusió interessant ésla que Jaume Barberàfa quan es refereix a les caixes que han fet molt bé en un temps passat però que ara ja no fan la seva funció social i pregunta què ha passat. També es refereix als polítics dient que ara fan “fechorías”.

Altre aspecte ètic és lo no precipitació en un discurs pulsional quan, al minut 35’10’’, Barberà diu el següent: “La prudencia me impide decir según qué cosas, pero cuando a uno le cuentan lo que vd. le está contando, se muerde la lengua y después lo pasa mal.” No fa cap referència més al tema del que es parla que és el producte de les apostes sobre quan moririen les persones, gestionat per el banc alemany. A més, desprès es va saber que les taules d’expectatives de vida contenien dades incorrectes.

Finalment, Barberà exposa amb molta claredat i en llenguatge col·loquial que “…los mercados están llenos de sinvergüenzas.” (43’ 08’’). Amb aquesta declaració i el to general de l’entrevista, podríem assegurar que es posiciona críticament amb una actitud de no conformitat.

 Post del perfil Facebook de Jaume Barbera que comparteix en el perfil de “Singulars”

El 10 de maig, a les 20:44h, surt publicat les següents paraules de Barberà al perfil Facebook de “Singulars”:

“Recomano calma i prudència. No oblidem que si encara anem a pitjor, els que ho notarem més serem els de sempre. Els gestors que han ensorrat els bancs amb el suport d’una certa classe política avui viuen millor que ahir. Pel que fa a nosaltres, seguirem informant amb responsabilitat social, però de cap de les maneres encendrem cap foc. Dic això perquè hi ha una certa pulsió de destrucció que no m’agrada.”

Aquestes paraules és un reflex de la línia informativa des de l’acció periodística en profunditat, basada en la llibertat d’expressió i informació per tal de crear consciència en la societat sobre la crisi actual. Explícitament no es promociona cap iniciativa violenta o basada en la força. Correspon perfectament amb el llibre d’estil de la TVC.

 

Enllaç per veure el programa:

http://www.tv3.cat/videos/4086290/Juan-Hernandez-Vigueras-El-casino-que-ens-governa

 

José L. Montoya (Grup 8, TVC).

A Blog Europa l’altra cara de la prostitució

Crec que plantejar el tema de la prostitució als mitjans de comunicació és una mica complicat per la dificultat de tractar-ho de manera que ningú se senti ofès. I després del debat que ha sorgit fa uns mesos a partir de la prohibició de la prostitució al carrer impulsada a Barcelona em sembla que encara més. I és per això que m’ha cridat l’atenció un dels reportatges de Blog Europa del passat mes de març. Una entrevista amb Mariska Majoor, una dona que va exercir de prostituta molts anys a Holanda i ara que s’ha retirat ha obert al barri vermell d’Amsterdam un centre d’informació sobre el treball sexual de la ciutat. (per més informació sobre ella podreu trobar una entrevista que li van fer a La Vanguardia la setmana passada en aquest enllaç). (Recordem breument que aquest programa es tracta de que el estudiants catalans de periodisme i comunicació audiovisual aprofiten les seves beques d’Erasmus per crear uns reportatges a mode de blog on expliquen algun tema d’interès sobre la ciutat on es troben. )

Crec que aquest reportatge és un bon exemple de diligència a l’hora de tractar un tema com aquest. I es que en el debat sobre la prostitució és habitual veure les postures contra aquest treball, un dels més antics per cert, i les múltiples reaccions negatives contra ell. Però en aquest cas la jove reportera, tot i saber que aquest programa està estructurat a mode de blog personal i per tant expressant opinions més que noticies, ha sabut mostrar d’una manera respectuosa i neutral l’altra visió del món de la prostitució. I és que no estem habituats a sentir el punt de vista de les treballadores sexuals, si no que la societat les té “estigmatitzades” o estereotipades com a les pobres víctimes de màfies en el millors dels casos o com a “vividores” sense cap tipus d’escrúpols en el pitjor dels casos. Però en aquest cas es mostra la cara humana d’aquestes dones, a través de la Majoor i el seu treball d’informació a Amsterdam, i és que aquí s’ha aplicat el principi d’imparcialitat o neutralitat característica dels bons periodistes reflectint un altre punt de vista significatiu tractant amb justícia i dignitat a les persones. Un punt important que aquesta cadena (TVC) contempla en el seu codi intern on s’especifiquen els principis per a l’actuació dels mitjans de comunicació, més concretament en el primer punt sobre la “imparcialitat”.

A més ens fa reflexionar que aquestes dones son persones amb els seus drets humans els quals han de ser respectats a banda de la opinió que cadascú tingui sobre aquest tema. I és que el tema de la prostitució sempre ha suscitat interès tot i que la majoria de la societat la rebutja públicament però com he dit és una de les professions més antigues que existeix i que si continua existint deu ser per alguna cosa. Així doncs el mínim que es mereix és que els mitjans segueixin un comportament ètic i donin sempre les dues versions sobre un debat que personalment crec que durarà sempre.

Raquel Martínez Olivenza

Grup 8 (TVC)

Ètica amb valor emprenedor.

Programa “Singulars” del 24 d’abril de 2012.Entrevista a Xavier Verdaguer, un emprenedor “en sèrie”.

 

L’anàlisi d’aquest programa ho farem a dos nivells: el primer en relació a com es desenvolupa l’entrevista i la seva valoració d’acord al llibre d’estil; el segon nivell es centra específicament en el programa “Singulars” del 24 d’abril de 2012 en el que Jaume Barberà entrevista a Xavier Verdaguer.

 

I. L’entrevista a “Singulars”.

El periodista Jaume Barberà és el conductor de les entrevistes que es fan als invitats. La norma és deixar que l’entrevistat presenti, generalment amb un suport gràfic- les seves idees i arguments respecte al tema concret del que es parla. Barberà intervé fent preguntes per aclarir o aprofundir en aspectes concrets.

 

Després de llegir les observacions de les entrevistes al llibre d’estil, considerem que “Singulars” s’ajusta a les consideracions requerides tant en el format com en els aspectes ètics. A continuació exposem les més rellevants:

 

• Són entrevistes per obtenir informació i aprofundir en un tema específic que és d’interès.
• Es realitza una adequada contextualització: tema que introdueix Barberà, presentació de l’entrevistat i el motiu per el qual se li fa l’entrevista.
• Barberà es documenta sobre el tema que es tracta. Encara que l’invitat com a especialista està més documentat.
• En relació al invitat, el tracte és de respecte i cordialitat però sense arribar a comprometre el rigor ni la credibilitat de l’entrevista ni del mitjà, en aquest cas, de la TVC.
• L’entrevistat s’expressa amb comoditat i llibertat per comunicar les seves idees, opinions i arguments. S’emfatitza i es valora més la seva informació que no pas les del mitjà, en aquest cas la de la TVC ila del Jaume Barberà.
• Tractament de respecte i no desacreditar cap persona, empresa o entitat. Respecte per la confrontació d’idees i arguments.

 

II. Optimisme i la “marca Barcelona”

 El programa “Singulars” del passat dimarts 24 d’abril va tractar sobre la cultura emprenedora. Es va entrevistat a Xavier Verdaguer, enginyer informàtic i arquitecte tècnic per la UPC que actualment viu als EEUU i treballa al Sillicon Valley, a Califòrnia. La seva concepció de la vida és proactiva i emprenedora amb passió i esforç per la feina que fa.

De l’entrevista a Verdaguer valorem dos aspectes rellevants d’acord amb la finalitat i propòsit del programa “Singulars” en el marc de la Televisió de Catalunya:

1.  L’enfocament positiu i optimista durant tota l’entrevista. El convidat és un català que ha viscut experiències de fracàs a la seva vida però ha tornat a intentar-ho, fins arribar a muntar la seva pròpia empresa que combina moda catalana amb tecnologia. Es mostra crític amb la política de retallades a l’educació (17’30’’ss) però no focalitza el seu discurs en el negativisme sinó en sumar esforços amb bones idees i treball dur. Verdaguer assegura que s’ha de focalitzar més en les oportunitats.

La TVC és un servei públic que a més d’informar té un compromís social d’aportar riquesa cultural al seu públic. Aquesta entrevista n’és un clar exemple.

2. La “marca Barcelona” (21’40’’ss) com a foment de la innovació catalana. Verdaguer es refereix a “la marca Barcelona” com un aspecte que ven a tot el món. Cal valorar el que tenim i pot ser que no ho estem valorant. Barcelona necessitat creativitat perquè per sí mateixa és un valor segur. La qüestió és no mirar tant a Espanya sinó a la resta del món.

Aquest aspecte es centra en la realitat catalana com a identitat nacional i al seu capital intel·lectual, innovador i tecnològic, amb capacitat de projecció internacional. És un compromís de la TVC.

 

Es pot veure el programa fent clic en el següent enllaç:

http://www.tv3.cat/videos/4065970/Xavier-Verdaguer-un-emprenedor-en-serie

 

José L. Montoya (Grup 8, TVC).

Blog Europa, una petita finestra cap als nostres veïns

Podríem dir que Blog Europa és un programa que està entre l’entreteniment i el treball periodístic. En aquest espai emès setmanalment al canal 33 podem veure com estudiants catalans de Periodisme i Comunicació Audiovisual ens donen la seva visió de la realitat cultural d’altres països europeus. Mitjançant petits reportatges realitzats i editats per ells mateixos aprofiten les seves beques d’Erasmus per donar-nos a conèixer cultures, costums i altres temes d’interès des del seu punt de vista personal.

Aquest és un clar exemple de l’esperit de la TVC i del seu estil basat en la qualitat de les seves produccions i la innovació. Un programa original que a més dona l’oportunitat als joves estudiants a conèixer els codis deontològics de la professió i a aplicar-los en els seus primers treballs amb repercussió social, ja que son emesos per televisió i no es queden simplement als ordinadors dels mestres de les universitats.
Informació doncs obtinguda per fonts originals, en primera persona bàsicament, veraç i contrastada tot i que queda clar que son reportatges d’opinió o subjectius per part dels joves estudiants ja que donen la seva visió particular dels temes tractats.

Així passem a analitzar breument un dels reportatges del programa del passat 28 d’abril. En aquest cas la Sara Canals ens presenta un petit documental de la ciutat belga de Lovaina-la-Nova, un lloc on les seves carreteres subterrànies fan d’aquesta una ciutat on els discapacitats trobem moltes més facilitats que en les grans metròpolis. En aquest cas ens mostra la adaptació d’aquest col•lectiu a la vida quotidiana amb un tractament de la informació respectuós i de manera molt natural, ja que a vegades el tema de la discapacitat es pot veure com un tema “tabú” o difícil de tractar sense ferir sensibilitats. I a més crec, personalment, que és una bona manera de conscienciar a la nostra societat sobre aquest tema de l’adaptació d’espais públics per als discapacitats. Ens mostra que en altres ciutats d’Europa no és una utopia si no una realitat. Així doncs, també podem dir que és un espai de divulgació i de reflexió social en aquest cas.

així doncs podem dir que és un programa d’entreteniment amb continguts de qualitat per a tot tipus de públic a més d’una oportunitat per a formar a joves periodistes i futurs professionals del món audiovisual.

Raquel Martínez Olivenza

Grup 8 (TVC)