Conclusión observación ética de Repor
La labor de Repor dando voz a historias y protagonistas de la vida diaria cubre una importante misión en la cadena pública española. Tras el análisis de diferentes reportajes de Repor podemos afirmar que realizan una labor informativa con amplio rigor ético.
Cuestiones como la división entre información y opinión, especialmente delicada por el lenguaje audiovisual que practican basado en entrevistas, el tratamiento de cuestiones sensibles como la prostitución o los menores en exclusión, el ejercicio de libertad de expresión e información, un magnífico ejemplo de derecho a réplica y los derechos fundamentales al honor, imagen e intimidad, son tratados desde la máxima profesionalidad por los integrantes del equipo.
Tan solo se han detectado ciertas imágenes que podrían ser cuestionables y que no estarían exentas de un debate ético defendiendo que ayudan a retratar los hechos narrados; en todo caso no son mayoritarias.
Iván Huelves Illas
Comando Actualidad i el tractament de qüestions sensibles
Una de cada cinc famílies té problemes per a concebre. La taxa de natalitat ronda el 1,4 fills per família i cada cop més, les parelles decideixen embarcar-se en l’aventura més tard. Fins on poden arribar els que no poden tenir un fill de forma natural? Quines són les alternatives al seu abast? El passat 16 de Maig Comando Actualidad aborda el tema sota el ganxo “todo por un hijo”
Tal i com es pot preveure, el tema del programa recull molts aspectes delicats, ja que es nodreix de les il·lusions i esperances de pares, de la dependència de menors i de vàries vies d’arribar a ser pares controvertides per sectors de la societat i fins i tot, il·legals de portar a terme al nostre país. Tot i així, la línia del document respecta en termes generals el Manual d’Estil de RTVE com a codi d’autorregulació deontològic dels professionals que hi treballen, i concretament, acatant les directrius establertes a les “Qüestions Sensibles”
Pel que respecta a les pautes comuns, el reportatge està cuidat envers el llenguatge, clar i entenedor; evita estereotips mostrant diversos casos des de diferents punts de vista i fuig del sensacionalisme, ja que per molt emotius que puguin arribar a ésser els involucrats, totes les seqüències formen part d’un entramat per a mostrar la veritat arrel del tema. “La narración de los hechos en casos referidos a cuestiones de especial sensibilidad debe situarse en el contexto del problema general que manifiestan sin convertirlos en productos llamativos.”
La participació de tots els menors d’edat compten amb el previ consentiment dels seus representants legals, essent els mateixos conscients del context i la temàtica per la qual intervenen els nens. Per tant, queden coberts els drets a la intimitat, a la pròpia imatge i a l’honor en favor del dret a la informació.
Potser el punt més delicat dels diferents casos que formen part del ventall d’opcions per a tenir un fill es trobaria en l’últim tram del reportatge. Tot i que el cas s’assimili a la pràctica del “ventre de lloguer” il·legal en el nostre país, el programa deixa clara la legalitat de la paternitat subrogada. Per a tractar aquest tema, es presenta una agència que es dedica a la gestió de la pràctica i, mitjançant una explicació de tota la terminologia jurídica, es justifica la legitimitat de la via.
En definitiva, el programa es presenta com a un bon estudi de camp de totes les alternatives davant un problema de fertilitat, amb vocació documental i informadora. En la seva elaboració s’ha tingut en compte la legislació vigent, els codis deontològics de la professió i el Manual d’Estil de la pròpia cadena.
Núria Pérez Lamas
Manifestacions, 15 M, detencions: cobertura mediàtica als Informatius Matinals de La 1
Una part del codi deontològic de RTVE tracta les qüestions sensibles; menors, terrorisme, guerra, violència i manifestacions. Als informatius matinals dels dies 12, 14 i 15 de maig, es parla de les mobilitzacions del moviment dels Indignats o 15-M, ja que es commemora el primer aniversari de la formació d’aquest col·lectiu. Aquests dies hi varen haver manifestacions, acampades a la Plaça del Sol a Madrid i a Barcelona també. Com era d’esperar també es varen produir manifestacions.
Donada la importància dels fets i que entren en el marc de les qüestions sensibles, hem considerat oportú fer una reflexió sobre el tractament mediàtic d’aquesta noticia als informatius matinals de La 1.
Un dels punts que subratlla el codi deontològic és que en cas que hi hagi manifestacions, les càmeres no es poden ficar al mig de la mobilització ja que això condicionaria el comportament de les persones. Especifica que s’ha de tractar la informació des d’un punt una mica més separat, però sempre explicant els fets i informant al telespectador amb veracitat i diligència. Això es fa palès a les imatges i a la noticia explicada per la periodista. El llenguatge és molt neutral, i es limita a parlar de les concentracions i d’algunes detencions. Les imatges de les manifestacions, sempre son plans general, i no n ‘hi ha cap que doni una perspectiva maniqueïsta sia dels manifestants, sia de la policia.
Quan es parla de les detencions, s’explica quantes n’hi ha hagut i es poden veure imatges d’oficials de policia arrestant a persones. Només es veu l’arrestat al terra o contra la paret d’esquenes i els policies, d’esquena també. No es veu en cap moment cap acte violent o que podria danyar la sensibilitat de l’espectador o bé d’un menor, tenint en compte que estem en horari protegit.
Podem concloure doncs, que un cop més els periodistes de l’informatiu matinal de RTVE respecten no només el codi deontològic corporatiu, si no que a més, fan gala d’una gran diligència periodística
Arola Torruella Berrens
El menor està protegit als informatius matinals de La 1.
La protecció del menor és un tema delicat que s’ha de portar a terme des de dues vessants diferents. La primera és la de protegir el menor telespectador; és per això que de 6 del matí a les 22h es considera una franja horària de programació protegida on s’han d’evitar els continguts susceptibles. A més, s’ha de contemplar la possibilitat que un menor estigui veient un informatiu, i per aquesta raó el codi deontològic de RTVE especifica que s’ha d’evitar la violència clara, el sexe així com el llenguatge i el tracte vexatori.
L’altre punt que s’ha de contemplar a la protecció del menor és el tractament mediàtic que es dona a un esdeveniment on hi hagi menors implicats. Es necessita l’autorització del tutor si surten els menors identificats i a més, sempre s’ha de conservar l’anonimat d’aquest per preservar els drets d’honor, i intimitat.
Als informatius matinals de RTVE la protecció al menor es fa molt palesa i es pot veure clarament a cada edició.
En un primer moment, ens agradaria exemplificar aquesta cobertura mitjançant imatges que podrien ser dures o noticies una mica delicades. Ens basarem en la cobertura mediàtica que es fa a l’edició del 14 de maig sobre les manifestacions i detencions que hi va haver durant les mobilitzacions del 15 M. A l’informatiu es parla objectivament de les protestes i es mencionen detencions però les imatges empres son plans generals de les manifestacions, i sempre en moments pacífics. També es mostra la presència de la policia, però no es veu ni un segon cap acte violent, o cap imatge de detencions que podrien afectar al menor.
Ens agradaria remarcar també que als informatius del 16 d’abril, es parla del dia mundial de l’explotació infantil. Per il·lustrar la commemoració d’aquest dia i per afirmar el suport dels informatius a la fi d’aquest fet es veuen imatges de menors treballant en abocadors, o al mercat. No es tapa la cara d’aquest nens, cosa que ens podria portar a pensar que no estan respectant l’anonimat d’aquests nens. Tanmateix, al codi deontològic de RTVE especifiquen que en cas que es vegin les cares dels nens ha de ser per un fet d’interès general, de conscienciació social i a més s’ha de preservar l’anonimat de les criatures. Això es respecta en tot moment ja que no es citen les identitats de les persones i a l’hora es parla i condemna l’explotació infantil.
Podem concloure doncs, que els informatius matinals de La 1 es fa càrrec de la protecció al menor en totes dues vessants i que vetlla per la no vexació d’aquesta franja d’edat.
Arola Torruella Berrens
Els informatius matinals de RTVE respecten el codi deontològic propi.
La deontologia als mitjans de comunicació és recent i va néixer per cobrir una sèrie de necessitats sobre el tractament de la informació, per assegurar entre altres coses la diligència professional i la veracitat de la informació tot garantint els drets d’informació i de llibertat d’expressió. Radio Televisió Espanyola té un codi deontològic propi i hem mirat de trobar indicis de respecte d’aquestes directrius als informatius matinals de La 1.
Un dels punts que parla el codi és que sempre que s’informi, s’ha de diferenciar molt bé allò que és noticia, d’allò que son opinions sobre algun fet en concret. S’ha de distingir i ha de quedar clar per l’espectador la diferència entre opinió i fet. Als informatius matinals, aquesta distinció és molt clara; quan hi ha una opinió es veu el vídeo de la persona expressant-la o bé el reporter cita textualment les paraules de l’emissor del missatge especificant clarament que es tracta d’un punt de vista persona. Ho podem veure a l’informatiu del 8 de maig on es pot veure a Rodrigo Rato expressant el seu punt de vista sobre Bankia, o més tard on el periodista parla de l’opinió del Lehendakari sobre la situació del govern al País Basc.
Un altre punt important és que en el cas d’un judici, sempre ha de prevaldre la presumpció d’innocència i que només es citaran els noms en cas que sigui un tema d’interès general i sempre respectant els drets a la intimitat i a la pròpia imatge. Aquest aspecte queda molt ben reflectit als informatius també del mateix 8 de maig, on es citen els noms dels imputats que van a declarar als jutjats de València per la trama Gúrtel, i sempre parlen d’imputats, mai no se’ls qualifica de culpables i es limiten a explicar els fets sense fer cap tipus de judici de valor.
Finalment, i ja per acabar el codi deontològic de RTVE especifica que durant els informatius, no es farà cap tipus de publicitat, a menys que sigui de la pròpia cadena. Això es fa palès quan cada dia, a l’informatiu en qüestió, l’única publicitat que es fa és la del programa que va justament després, “Los Desayunos”, i es porta a terme mitjançant una petita entrevista a la presentadora que avença els continguts del programa del dia.
Així doncs, es podria considerar que els informatius matinals de RTVE son respectuosos amb el codi deontològic propi, donat que els tres aspectes mencionats es troben dins d’aquest, i els tres es fan palesos en un mateix espai de 30 minuts de durada.
Arola Torruella Berrens
Información y opinión. Control de la opinión en Repor #5
Resulta interesante analizar el control de la opinión en un programa como Repor, donde la mayoría de las intervenciones son por parte de los entrevistados. Hemos seleccionado el Repor Creer o no creer, donde se aborda el papel de los curanderos y chamanes y la opinión de sus clientes.
En primer lugar, se ha de recalcara que aunque las opiniones sean de los entrevistados, están respondiendo a unas preguntas o tema propuesto por los periodistas y que en el montaje de la pieza audiovisual el proceso de selección juega un papel fundamental a la hora de construir una realidad.
Si lo relacionamos con el apartado 2.2.4. del Manual de Estilo de RTVE a cerca del uso sistemático de testimonios “totales”: “Introducir testimonios (“totales”) puede enriquecer la información siempre que se trate de testimonios interesantes y adecuados al medio. No obstante, hay que evitar su uso sistemático, dado que habrá ocasiones en que el mejor resumen lo hará el profesional de la información y no el protagonista en cuestión.”
Podría cuestionarse el valor de los reportajes por el alto grado de testimonios, aunque si se redujesen, podría verse modificado el propósito de la producción.
Sin un órgano de control independiente como la Royal Charter en la BBC o la Federal Communications Commission en Estados Unidos, es difícil afirmar que todas las opiniones vertidas son verídicas, han sido contrastadas e investigadas con suficiente rigor. Aunque siempre se ha de presuponer el buen hacer de los periodistas implicados. Una ventaja con la que cuenta Repor es la frecuencia de emisión semanal en la que tienen más tiempo que informativos que deben sacar la noticia en el momento. Y la otra, es que gracias a internet cada vez más los ciudadanos actúan como órganos de control.
Concretamente en el reportaje donde aparecen múltiples curanderos, ¿cómo es posible verificar sus opiniones? Sin lugar a dudas, la labor del programa ha sido la de separar claramente la información de la opinión, a través de rótulos informativos, y limitándose el reportero a explicar el proyecto de ley para que los chamanes tengan que pasar un examen de verificación.
Iván Huelves Illas
Fuentes:
http://www.rtve.es/television/20081029/creer-no-creer-repor/185168.shtml
http://manualdeestilo.rtve.es/tve/2-2-algunas-deficiencias-en-la-elaboracion-de-noticias/
Tratamiento de cuestiones sensibles, Manual de estilo de RTVE en Repor #4
En relación a la aplicación de normas de carácter deontológico de RTVE a pesar de que la prostitución no aparece explícito en el apartado de cuestiones sensibles del Manual de Estilo, hemos seleccionado el Repor Burdeles S.A. que trata sobre la explotación sexual de mujeres, como un ejemplo de autorregulación del equipo informativo.
Las dos acciones más destacables son que nada más comenzar el programa se emite la señal auditiva y visual de que no es un programa apto para menores de 18 años y puede faltar el respeto a determinadas sensibilidades de los espectadores.
En segundo lugar, todas las prostitutas que aparecen en el reportaje no se les vé la cara para respetar su intimidad y la del colectivo.
Por último que la temática se trata desde un punto de vista informativo, eludiendo de cualquier tipo de morbosidad, aunque en el intento de reflejar la realidad hay alguna escena donde puede verse a una chica andando de espaldas mostrando algunas partes de su cuerpo.
Aún así, este reportaje no ha estado exento de cierta polémica ética, ya que determinadas partes de la opinión pública no consideraban oportuno dedicar un reportaje sobre la prostitución. Finalmente RTVE amparándose en la doctrina del Tribunal Supremo sobre la existencia de prostíbulos, defiende que mostrar una realidad no significa enaltecerla.
Por lo tanto puede tomarse como ejemplo, que a pesar de ser un tema que no está definido dentro de las cuestiones sensibles del Manual de Estilo de RTVE, la autorregulación de los profesionales que trabajan en Repor ha sido suficiente para realizar una trabajo audiovisual que cumpla con los pactos éticos de la sociedad.
Iván Huelves Illas
Fuentes:
- http://www.rtve.es/alacarta/videos/repor/repor-burdeles/767495/
Libertad de Expresión y libertad de información en Repor #3
Para seguir analizando la labor ética de Repor en relación a los derechos fundamentales en este caso de expresión e información hemos seleccionado el Repor Algo huele mal. El hecho noticiable del que informa el programa son los problemas de salud que está generando uno de los mayores polos petroquímicos europeos en la bahía de Algeciras.
Aunque se puede calificar de evidente la idoniedad de emitir un programa de estas características desde una cadena pública, el derecho de información de los ciudadanos españoles se vió coartado al decidir la dirección de servicios informativos de TVE no emitir el programa tras una llamada de la empresa Cepsa solicitando que se parase la emisión porque no estaban representados. Este hecho supone una injerencia sobre unos profesionales desde el punto de vista ético y profesional ya que ni siquiera se había visionado el programa (según el Consejo de Informativos en representación de los trabajadores) . Además no solo se estaba viendo afectado el derecho de libertad de información de los periodistas si no el de expresión de los vecinos afectados de la zona del Campo de Gibraltar.
Respecto al derecho a réplica, aunque en un primer momento no se habían incluido tantas opiniones en defensa de los intereses empresariales, tras la polémica llamada por parte de la empresa Cepsa, se incluyeron más opiniones transformando el reportaje en un gran ejemplo de como intentar dar acceso a los medios a todos los grupos políticos, económicos y sociales implicados, enfrentando sus argumentos. Primero, se hacen eco de las distintas opiniones de los vecinos que el tema puede despertar, posteriormente entrevistan al representante del complejo energético y al alcalde de la Línea de la Concepción, después a una plataforma de reivindicación en Gibraltar, a la secretaria de la Consejería de Salud de Andalucía, un especialista en salud pública y colaborador de la OMS, el defensor del pueblo andaluz, un ginecólogo, y otras plataformas tanto de defensa y protesta, además de otros vecinos.
La Defensora del Espectador de Tve, Elena Sánchez recibió cientos de quejas a raíz este incidente.
Iván Huelves Illas
Fuentes:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/repor/repor-algo-huele-mal/774421/
Denúncia social sobre la despesa pública a COMANDO ACTUALIDAD
El passat 18 d’Abril Comando Actualidad va mostrar-se com un bon exemple de programa compromès amb la denúncia social en el seu reportatge “Recortados” Mitjançant les vivències i opinions d’afectats per les retallades en diversos sectors de diferents ciutats espanyoles, el programa posa sobre la taula el debat de la legitimitat de les retallades en segons quins àmbits de primera necessitat. D’aquesta manera pot convertir-se en un agent mobilitzador ja que introdueix el debat en l’opinió pública i pot així tenir algun efecte en l’agenda política.
El Manual d’Estil de RTVE estableix que els seus professionals han de mantenir-se aliens a posicionaments ideològics i que la seva presència només estarà justificada en favor de la credibilitat. “En estos espacios,(de opinión) los profesionales de RTVE evitarán cualquier tipo de posicionamiento y estarán obligados a mantener una actitud neutral y que favorezca un debate enriquecedor para el ciudadano.” En aquest sentit, la presència dels reporters reforça el dinamisme del document i apropa tant a l’espectador com a l’entrevistat, que participa de forma més natural en interacció amb el reporter; la qual cosa ajuda a la credibilitat.
Degut a la controvèrsia del tema, el reportatge aborda un seguit de qüestions sensibles que recull el mateix document d’autoregulació.
La captació d’imatges en llocs públics com escoles o hospitals preveu que es doni un previ consentiment dels responsables; en aquest sentit, per això no es mostren imatges dins l’hospital o l’institut degut a la negativa i així ho exposa explícitament el reporter.
L’exposició de menors d’edat està justificada, doncs en el cas de la família de Olías del Rey és consentida. Pel que fa als nens que apareixen en l’escola bressol, el Manual legitima la seva aparició ja que es troben de forma casual en un establiment públic que té a veure amb el món de la educació infantil, tema que es tracta.
Les imatges de Susana, Jennifer i Marcos són especialment sensibles, ja que es tracta de menors amb discapacitats, però s’ajusten al Manual ja que il·lustren la gravetat dels impagaments envers les persones dependents. “Debemos informar sobre las discapacidades importantes de una persona sólo si afecta de modo directo o indirecto al hecho o problema del que informamos.”
En definitiva, el programa respecta el Manual d’Estil de la pròpia cadena. Una imatge del passadís ple de pacients no acomodats, presa de forma furtiva per dues treballadores de l’hospital de Blanes, es presenta com a l’únic dubte ètic. Tot i així, no es pot identificar cap dels pacients i també serveix per a mostrar informació veraç que reforça el missatge del reportatge.
Núria Pérez Lamas
Valoració general de l’adequació ètica del programa Informe Semanal
Una vegada arribats a aquest punt i després d’haver visionat un munt de reportatges del programa Informe Semanal, podem treure certes conclusions i valoracions ètiques del conjunt de l’espai analitzat.
En primer lloc i seguint els principis de la programació de RTVE, hem pogut observar que aquest programa compleix els principis constitucionals (Art.20) de pluralisme, veracitat i accessibilitat de diferents grups socials. També els principis generals ( Art. 2 Llei 17/2006) el quals ofereix programacions diverses per a tot tipus de públic i de diferent temàtica i gènere. I respecta els principis de servei públic de RTVE, que a més dels esmentats anteriorment, ofereix debat i participació democràtica i lliure expressió d’opinions, intenta evitar la discriminació, respecta el dret del consumidor a rèplica, drets de menors, entre altres…I per últim el programa Informe Semanal presenta especial interès en els principis bàsics de la programació com per exemple, el dret a la intimitat, honor i la pròpia imatge.
Quan a principis i normes de caràcter deontològic el programa ha demostrat ens els seus reportatges el respecte a la difusió d’informació contrastada, contextualització de causes, respecte a l’off de record i al dret a la intimitat, al principi de presumpció d’innocència, cura de la informació sobre menors, etc.
I després d’analitzar alguns dels reportatges des del Manual d’estil de RTVE i observant les Qüestions sensibles, he pogut veure que es compleixen les pautes marcades per el mateix i que Informe Semanal pot presentar-se com un programa amb un contingut de qualitat i de respecte de cara a l’espectador.
Encara que hi ha alguns reportatges que han provocat disconformitat, com el que he esmentat al meu post de Síria o el reportatge de Undargarin que ha creat indignació en la xarxa, des d’una postura generalitzada he de dir que els reportatges són adequats èticament.
Sempre cal recordar que no existeix la imparcialitat absoluta i que les opinions i postures polítiques i democràtiques dels canals es poden detectar en major o menor mida i pot ser en aquest sentit és on es troba certa inclinació respecte a la difusió i opinió dels fets ens alguns reportatges. Així i tot aquest programa al llarg dels anys, s’ha consolidat com un dels espais de major qualitat informativa.
Judith Durà Mira
deixa un comentari