RESUM/CONCLUSIONS – TV AUTONÒMIQUES

TELEMADRID: TN3

Presentadora TN3

Al llarg de les edicions del TN3, en alguna ocasió hem pogut copsar algun possible traspàs dels articles referents al codi deontològic d’autorregulació de la televisió, de totes formes aquest fet que va quedar palès en l’anàlisi del tractament periodístic que es va realitzar durant la jornada del primer de maig, pot estar subjecte a interpretacions múltiples.

Per altre banda, el que no admet discussió, és la falta d’objectivitat periodística alhora de tractar temes de caire polític, on el seguiment, el tractament i les aportacions de caire individual dels periodistes de l’informatiu, van en la línia d’afavorir de manera notòria el govern de l’estat i el de la comunitat, justament aquells que amb majoria absoluta, controlen el propi ens públic televisiu.

Així doncs, després de realitzar aquest anàlisis d’ètica periodística de diferents edicions del TN 3 de Telemadrid, puc concloure que l’informació es dóna intentat respectar els 12 punts que conformen el llibre d’estil de la cadena autonòmica, però per altre banda, el tractament informatiu es realitza des d’un prisma força sesgat i amb una clara intencionalitat política de perpetuar l’Statos Quo a la comunitat, tot controlant qualsevol brot que pugui afectar negativament al partit de govern.

CANAL 9: EL LLOC DE LA DEONTOLOGIA IMPOSSIBLE.

Logo Telenotícies Canal 9

Al llarg de les cinc entrades hem intentat assenyalar les següents característiques del programa i el mitjà.

• Els professionals no compten dins de Canal 9 amb un substrat jurídic de protecció per exercir de manera ètica el seu treball.

• Els professionals de Canal 9 no compten amb una situació de facto i una praxi diària apropiada per exercir de manera ètica el seu treball ja que estan sotmesos a fortes pressions polítiques.

• Canal 9 té una llarga trajectòria històrica de transgressions de l’ètica informativa respecte als principis més bàsics.

• El disseny global del programa de Notícies 9 respón a una ideologia informativa basada en la simplificació i l’espectacularització i l’emotivització informativa.

• El disseny particular de cada programa de Notícies 9 segueix les línies marcades pels argumentaris polítics i mediàtics del partit del govern.

En definitiva, els valencians paguem una televisió que ens informa de manera parcial i esbiaxada, ens amaga realitats pròximes i genera ficcions polítiques. Un projecte que ni tan sols té èxit d’audiència com tenien altres programes de mal record com ara Tòmbola o Carta Blanca. Té tot el camí de la desaparició amb la possibilitat de la privatització oberta per les reformes legals del govern espanyol.

ANDALUCIA DIRECTO, LA NECESSITAT D’AUDIÈNCIA

Logo Andalucia Directo (Canal Sur)

La cadena autonòmica canal Sur té un llibre d’estil que conté nombroses recomanacions sobre  les normes ètiques i professionals, les normes lingüístiques i una gran quantitat d’annexes  entre els que podem trobar el codi deontològic de la federació d’associacions de premsa a Espanya… en resum, una gran quantitat  de recomanacions que pot acotar i condicionar qualsevol informació que es transmeti a la cadena.

El programa que jo he escollit per analitzar, Andalucía Directo,  cavalca entre la informació i el sensacionalisme, entre un intent de  rigor periodístic i la laxitud  fruit de la necessitat de  l’audiència . Un programa que pretén informar als andalusos de les noticies i esdeveniments més propers. Sent un estil de noticiari molt superficial, sense excessiva exactitud o  rigurositat és  un programa que , en general, accepta els principis deontològics que se’ns planteja al llibre d’estil. Andalucia Directo es pot qualificar més com un programa d’entreteniment que no pas un informatiu, encara que se’ns proposa com un programa que informa als andalusos de noticies properes al seu entorn (cal dir que aquest és un punt recollit al llibre d’estil). El tipus de noticia és totalment sensacionalista o per crear curiositat, i planteja sovint  la indignació, casos de violència de gènere, abusos sexuals o curiositats. Malgrat això,  no hi ha un abús excessiu de falta d’imparcialitat, o d’integritat, equitat , privacitat  o  interessos, principis dels que ens parla el llibre d’estil i que segueix en temes delicats com els menors o les dones.

Cal destacar que al llibre d’estil s’insisteix en l’acollida de problemes i necessitats a la vida dels pobles i no només a la capital, punt recollit a “Gente y pueblos” i que queda plenament recollit al programa Andalucia Directo, ja que la majoria de esdeveniments estan emplaçats als pobles.

Considero, com he comentat abans, que en el tractament informatiu  de les noticies  no té gaire sentit parlar de informatiu diari, ja que més aviat es tracta de reportatges concatenats.

Qui tindrà un paper èticament més complexa és el periodista, ja que pel gènere del programa ha de equilibrar la veracitat i objectivitat amb els recursos  que fa servir a nivell de model informatiu  per que els espectadors es mantinguin en l’audiència i per tant és una alternativa més “popular” al informatiu clàssic.

IB3 TELEVISIÓ: NOTÍCIES VESPRE.

Logo Notícies Vespre (IB3 TV)

Els informatius vespre d’IB3 Televisió estan sotmesos a una forta pressió del poder polític dominant. Són membres que pertanyen a un mateix partit polític qui controlen el mitjà. Malgrat alguna possible transgressió a l’ètica informativa i periodística (tractament de menors, respecte a la intimitat o al honor…), el principal inconvenient que presenta el programa és el de caire polític.

Un dels compromisos dels mitjans de comunicació cap a la societat és la difusió d’informació veraç i contrastada, sempre des del rigor periodístic i amb la major objectivitat. Al telenotícies es presencia un excés de subjectivitat inclús, alguns cops, de certa manipulació de la informació, amb la intenció d’influir en la postura de la societat balear a la qual es dirigeix el mitjà.

IB3 TELEVISIÓ. LA MIRADA, UN PROGRAMA CORRECTE PERÒ MANCAT DE PLURALITAT.

Logo La Mirada (IB3 TV)

La Mirada és un programa pertanyent als serveis informatius d’IB3 Televisió que pretén ampliar l’oferta informativa de la cadena autonòmica oferint un espai que fomenti, sobretot, la informació local i de proximitat. El programa s’emet de dilluns a divendres en dues edicions ben diferenciades: una al migdia, dedicada a l’entrevista d’actualitat, i una altra a la tarda, dedicada al reportatge i a la connexió en directe. Baix el meu punt de vista, el principal incompliment del codi deontològic que he pogut detectar és la falta d’imparcialitat. Fa pocs dies, concretament el passat divendres 11 de maig, el sindicat de periodistes de les Illes Balears va fer públic un comunicat en el què es denunciava la censura i la manipulació que la direcció dels informatius exerceix damunt dels professionals dels serveis informatius, sempre en favor del Govern en general i del PP en particular. La veritat és que aquesta manipulació, en certa manera, es nota prou a La Mirada. Si s’entrevista a un polític sempre sol ser un membre del Govern o un alt càrrec del Partit Popular. Fet que demostra, clarament, la manca de pluralitat del programa. Per altra banda, després d’analitzar tots els programes que s’han emès des què es va iniciar La Mirada, el passat 6 de febrer del 2012, he pogut detectar algunes petites infraccions del codi deontològic com, per exemple, el foment del joc d’atzar entre els joves (dedicant tot un reportatge a un jove jugador de professional de pòquer) i la falta de principis d’actuació i de bon gust professional (connectant en directe en el mateix moment en què s’estava iniciant l’acte inaugural d’una exposició). En general, però, crec que La Mirada és un programa èticament bastant correcte que, baix el meu punt de vista, només li falta una micona de pluralitat, sobretot política. Que ja és ben prou!

MEMBRES DEL GRUP:

FRANKY MAEZTU, CARLES LÓPEZ, CRISTINA LÓPEZ, AINA LLABRÉS, MIQUEL MARIANO

El control del poder polític als informatius

Un dels compromisos dels mitjans de comunicació cap a la societat és la difusió d’informació veraç i contrastada, sempre des del rigor periodístic i amb la major objectivitat. En molts casos s’acusa als mitjans de comunicació de l’incompliment de forma sostinguda d’aquesta part del codi deontològic. A alguns programes es presencia un excés de sensacionalisme, de subjectivitat extrema inclús, alguns cops, de manipulació de la informació depenent del poder polític i econòmic del moment, amb la intenció d’influir en la postura del conjunt social al qual als mitjans es dirigeixen.

El codi deontològic del periodista és un document que recopila els fonaments generals que regulen el comportament dels informadors. Amb aquest codi es pretén millorar el tractament informatiu d’algunes de les qüestions culturals, socials, polítiques i econòmiques de major actualitat.

En el cas d’IB3, l’entrada del Partit Popular al govern, ara fa aproximadament un any, va suposar un canvi en tota la cúpula directiva de la ràdio i televisió pública IB3. Els destituïts foren la gerent de l’entitat, Magdalena Pascual; el director de Ventes, Manuel Núnez; el subdirector comercial, Javier Benavente; la directora de Comunicació, Francesca Jaume; el cap de Comunicació, Jaime Mora; la coordinadora de la web informativa, Isabel Vidal; el director d’Antena, Jaume Grau, i el director de Programes de la televisió, Antoni Capellà. També cessaren en les seves funcions la directora d’Informatius d’IB3-TV, Nekane Domblás; el subdirector de la mateixa àrea, Joan Carles Palos; l’editora de Menorca, Francisca Mateu; el director de la radio, Dani Bagur; el cap d’informatius de l’emissora, Rafa Gallego; el subdirector de la mateixa secció, Matias Salom, i Alicia Franco, la cap de Programació.

L’aprovació del nou Consell de Direcció d’IB3, provocà moltes reaccions. Des de la formació socialista van qualificar que d’aquesta manera convertiren a IB3 en la ràdio i la televisió “privada del PP”, la qual cosa “haurien de pagar tots els ciutadans de Balears”.

El poder polític és conscient del poder que exerceixen els mitjans de comunicació sobre la societat, per la qual cosa intenten tenir-ne el control.

Respecte a aquest tema, les protestes per les retallades en educació i sanitat i per la política lingüística duta a terme pel president Bauzà, són notícia cada dia. IB3 Notícies Vespre destacava ahir el sacseig a la cap de gabinet, Ana Rodríguez, durant la invasió de les dependències de la seu de la Conselleria d’Educació, per part d’una desena d’estudiants, quan aquesta els intentava tancar el pas al despatx del conseller, Rafael Bosch, el qual es trobava fora. A través d’altres mitjans, els manifestants assenyalaven que fou ella qui agredí a un dels estudiants. Un vídeo, poc aclaridor quant a qui agredia a qui, acompanyava la notícia.

Un grup d’estudiants ocupen la seu de la Conselleria d’Educació

http://ib3tv.com/20120522_182005-un-grup-destudiants-ocupen-la-seu-de-la-conselleria.html

NENS ABANDONATS A ANDALUCIA DIRECTO

El passat dia 15 de maig, al programa Andalucia Directo, una  de les noticies més destacades  va ser una  sobre l’aparició d’una nena acabada de néixer a les portes d’una guarderia. La noticia sintetitzada en aquesta línea va durar més de set minuts, amb l’aparició i entrevistes a  “testimonis” dels fets, que no havien vist a la mare, amb una reconstrucció  fictícia dels fets i reiteratives entrevistes a les treballadores de la guarderia.
Potser és una de les noticies o informacions que segons els valors i normes  del codi deontològic  plantejat al llibre d’estil de Canal Sur, s’apropa més al sensacionalisme, amb un repetitiu discurs de dades irrellevants.
El tractament de la imatge dels menors, segueix totalment els articles de protecció legal i les recomanacions de la convenció sobre els drets del nen dels anys 90. En tot moment,a les imatges i comentaris es preserva la imatge i no es donen públicament dades que en un moment pugessin afectar-los. No es mencionen carrers, ni detalls concrets, només el nom de la guarderia on va ser trobat el nadó  i les entrevistes continues a les professores del centre. Els alumnes de la guarderia,  mai són vistos des del front . Potser dades com el nom de la guarderia ajuden a augmentar el seguiment del programa ja que produeixen  en l’espectador curiositat, però seguint el que diu el codi deontològic de la federació d¡associacions de premsa d’Espanya, “ el periodista deberá abstenerse de entrevistar, fotografiar o grabar imágenes de los menores de edad…”

Al llibre d’estil també ens marca el tema de la redundància,  i analitzant la noticia de Andalucia Directo,  insisteixo en la idea de que durant set minuts  es desenvolupa i repeteix una informació donada des de testimonis, mestres, veïns… es fa una reconstrucció dels fets sobre la suposició de l’equip de periodistes  basant-se en els testimonis de les persones que han viscut una part de la història, però no coneixent  la veritat objectiva.
Des del món periodístic sovint hi ha el perill de construir històries o veritats des de suposicions o opinions però no des de fets verificats.

Per consultar:  www.canalsuralacarta.es/television/video/presenta-modesto-barragan/22006/13
Autor: Cristina López

 

 

 

 

 

 

 

 

La consigna política al Notícies 9

En la darrera intervenció intentarem explicar com es projecta la ideologia d’un partit polític de manera directa sobre el Notícies 9 de la nit.

• Seguiment d’argumentari. S’apliquen les consignes exactes de l’argumentari polític del partit del govern. Per tant, l’adjectivació no respón a la precisió ni a l’exactitud sinó a la construcció i domini d’un discurs i un relat específicament creat. És el cas de les expressions “estalvi” o “reforma” per referir-se a les restriccions pressupostàries en divereses àrees com ara Sanitat i Educació. I no solament són les adjectivacions les que responen a l’argumentari del PP també altres aspectes com ara unir en l’oposició sistemàticament al PSOE amb els sindicats com un tot. És una tàctica política que canalitza Canal 9. Per últim, en totes les reivindicacions i protestes se subratlla la incomoditat i el conflicte per damunt del rerefons per conflictualitzar els participants.
• Desincentivació del debat polític. Com ja hem explicat el dret de rèplica es produeix sempre de manera allunyada. En les notícies internacionals sempre es presenten dues alternatives mentre en la local només es presenta una. És el cas d’Hollande i Merkel. A nivell valencià de vegades arriben a l’absurditat de donar la veu a un Conseller per contestar preventivament acusacions de les que mai s’informa. Contesta sobre una cosa que ningú no li ha preguntat al noticiari.
• Descontextualització de qualsevol notícia. Mai no es contextualitza l’actualitat. Es produeix un instant perpetu de manera que ningú no recorde per tant quins eren els gestor de Bankia i la  CAM mentre es parla de la seua fallida econòmica. També és el cas de la visita del Papa a València on Canal 9 va canalitzar diversos pagaments que ara són investigats. No hi ha mai contextualitzadors (autoritats en el tema) sinó més aviat testimonis de vida quotidiana. Per exemple, a l’hora de tractar qualsevol tema relacionat amb l’economia entrevisten un propietari d’un bar abans que un economista.
• Les músiques i plans són triats per generar connotació. És el cas de la música del PP en actes de partit que sona quan cap altre so ambient en tota la resta del noticiari. També es nota especialment en la tria dels plans d’escolta d’un debat al Congrés dels Diputats, sempre apareixen plans d’escolta de Rubalcaba dient que no amb el cap. Això genera una clara impressió de negativa i oposició destructiva.
• La projecció de culpa externa. Abans era més evident, ara no ho és tant. Es tracta d’un fenòmen pel qual la responsabilitat dels problemes correspon sempre a altres administracions (estatal o europea) o fins i tot altres països.
• Les inauguracions encara són temari d’agenda en un moment on les restriccions pressupostàries només permeten inaugurar coses privades i que, per tant, no ha fet la Generalitat Valencia.  

“ANDALUCIA DIRECTO”: LES DONES I LA VIOLÈNCIA

Durant els vint primers minuts d’”Andalucia directo” del passat 1 de maig, pràcticament la totalitat de les noticies comentades o més aviat anunciades al programa, tenien relació directe amb l’agressió i maltractament de la dona. L’espai del programa està dedicat a informar sobre noticies i aconteixements que es donen cita a Andalusia.
El dia 1 de maig, la bateria de noticies estava totalment relacionada amb el tema del maltractament de les dones; començaren amb la noticia d’una dona que cau per un barranc mentre la policia deté a un home acusat de violació. A continuació l’agressió física d’un noi a la seva mare. Passem a la noticia del rapte a un noia amb una discapacitat i abans d’una segona bateria de noticies tanquem amb el recordatori de la detenció d’un noi amb càrrecs d’agressió i assassinat a una nena.
Analitzant com es donen aquestes informacions dintre de l’espai d’”Andalucia Directo” y rellegint el codi deontològic que es presenta al llibre d’estil, podem destacar que es reserva la intimitat i l’honor de les persones, en aquest cas dones, que apareixen, ja que es menciona el nom però en cap cas podem identificar gràficament, a no ser que siguin imatges que clarament la família hagi donat permís explícit, de qui estem parlant.
                                           

El codi deontològic de Canal Sur ens parla d’exactitud i precisió en la presentació de la informació.  En aquest punt, en programes d’aquest gènere, on es pretén donar informació molt variada i sovint superficial encara que el tema sigui important, hauria de donar-se una major verificació de les dades ja que pràcticament en totes les noticies se’ns parla de hipòtesis però no de fets comprovables. De la mateixa manera és fonamental, donades les afirmacions i tal com afirma el llibre d’estil de Canar Sur, , corroborar-ho amb fons oficials . A l’apartat de assumptes compromesos del llibre d’estil, hi ha la recomanació del rebuig del sensacionalisme i com per aconseguir-ho hem de buscar les fonts adequades. Al llarg del programa, només en una de les noticies que ens parla sobre el suïcidi hi ha una comunicació oficial per part de la policia.
Podem fer referència també a les recomanacions als mitjans de comunicació pel tractament de la violència contra les dones, publicada al mateix espai, i que insisteix en la informació de recursos públics, telèfons d’emergència o en l’explicació de la història de les diferents víctimes per presentar-ho com un conjunt d’accions que van contra la dignitat de la dona. Al llarg del programa, i tenint en compte el que subratllava al principi que es tracta d’una ràfega d’informacions sense aprofundir massa, si que es persegueix l’objectiu de presentar –ho com un problema que va més enllà de la particularitat, encara que per l’estil del programa si que es tendeix a englobar-les com successos o noticies de la crònica negre.   Autor: Cristina López
Andalucia Directo programa 1 de maig

Andalucia Directo: Els nous conflictes de la crisi

El passat dijous 26 d’Abril una de les noticies que obria “Andalucia directo” va ser el desallotjament   d’una finca  ocupada per  uns jornalers durant més de 50 dies.
Recordem que aquest programa bàsicament dona informacions molt variades que poden ser d’interès general pels andalusos.  Durant els 50 minuts del programa, varies de les noticies destacades van tenir relació amb el tema de la crisi al nostre país; sobre la repartició del banc  d’aliments, les reivindicacions de empleats municipals que no cobren,  protestes laborals a Màlaga dels cotxers… entre altres.
Centrant-nos en la primera noticia, sobre de desallotjament de la finca ocupada per un grup de jornalers en l’atur, cal destacar l’esperit que es remarca en el llibre d’estil sobre el compromís cívic, sense faltar al rigor, però que siguin uns continguts d’interès pels habitants de la comunitat. Es destaca en aquest mateix punt, que les situacions en els que la societat o els conflictes siguin focus d’atenció, tindran una atenció especial pels serveis informatius. En aquest mateix punt, també es destaca que es completarà la història des de diferents perspectives i variants.
La noticia en qüestió, es cedida, tal com ho indica el grafisme de les imatges, pels  jornalers, es a dir, per una part concreta implicada en el conflicte. Podríem considerar aquesta noticia com un petit reportatge, on se’ns marca al llibre d’estil “ Es independiente, es una información completa y desarrolla una historia con sentido de la lógica… el periodista tiene margen de aportar su visión particular en la elección de los personajes, en la decisión de efectuar  determinadas grabaciones pero no debe incurrir en opiniones subjetivas”  i  efectivamen,  veiem com el periodista ens narra el conflicte des de els ulls i la decisió presa pels jornalers,inclús fa servir el recurs d’una conversa telefònica per part dels implicats per que els espectadors puguin entendre la situació i respectant el dret a la intimitat i a la imatge dels policies a nivell particular ( no els veiem la cara) però, considero que creant una imatge del col•lectiu amb plànols on només podem veure els pantalons i les porres dels policies o  el bloqueig que fan  amb els cotxes als jornalers. Com bé recullen els principis d’actuació del codi deontològic, “ El periodista establirà sempre una clara e inequívoca distinció entre els fets que narra i el que poden ser opinions, interpretacions o conjetures, encara que en l’exercici de la seva activitat professional no està obligat a ser neutral.” Potser és un dels casos on subjectivitat , opinió i veracitat  han de trobar el seu punt just per tal de que la informació que s’ofereix no caigui en clixés tòpics i irreflexius.      Editat per: Cristina López

LA MIRADA, MANIPULA?

En la meva primera entrada vaig explicar que La Mirada substituïa a un altre programa d’idèntic format, però econòmicament més costós, anomenat Crònica d’Avui. El Govern de les Illes Balears, durant els últims mesos, ha realitzat tot un seguit de retallades per tal de sanejar el desproporcionat dèficit públic que arrossega. I IB3 no ha estat una excepció. Molts programes han estat eliminats de la graella i molts periodistes acomiadats. Crònica d’Avui va desaparèixer quan IB3 TV va rescindir el contracte amb la productora que el realitzava i, per tant, tots els professionals que hi treballaven van ser acomiadats. La Mirada, en canvi, s’elabora amb els mateixos professionals que treballen als informatius. Aquests, doncs, a més de cobrir el telenotícies, han de buscar altres notícies -de caire més local- per al magazine del matí i de la tarda. O sigui, el doble de feina pel mateix sou.

Fa pocs dies, el passat divendres 11 de maig, es va publicar en diferents mitjans de comunicació que el sindicat de periodistes de les Illes Balears havia denunciat la censura i la manipulació que la direcció dels informatius exerceix damunt dels professionals dels serveis informatius en favor del Govern en general i del PP en particular. I la veritat és que aquesta manipulació, en certa manera, es nota sobradament en el programa La Mirada. Cada matí, la periodista Mar Puigserver realitza una entrevista d’actualitat i, casualment, gairebé cada dia entrevista a un membre del Govern de les Illes Balears o a un càrrec del Partit Popular. Ara, per exemple, el passat dijous 17 de maig es va entrevistar al Conseller Gabriel Company per parlar de la futura Llei de Mobilitat i dels recents acords amb el Ministeri de Medi Ambient en matèria de Recursos Hídrics. Per tant, podem afirmar que La Mirada, en la seva edició matinal, gairebé s’ha convertit en un espai publicitari del Govern Balear i del partit que el presideix, el Partit Popular. Una vergonya!

El Conseller Gabriel Company va ser el personatge convidat el passat 17 de maig.

Segons ha comunicat el Sindicat de periodistes de les Illes Balears (SPIB), la pressió de la censura que s’exerceix damunt dels redactors fa que aquests no puguin escriure les notícies tal i com ho farien, des d’un punt de  vista professional. Es veten talls de veu d’irrefutable valor periodístic, es prohibeix parlar de sanitat o educació (si el tema és crític amb el govern), es desaconsella treure el GOB (grup ecologista de les Balears), es prohibeix obrir els informatius amb el que és notícia en aquells moments i el que és d’interès general i està en debat si aquest tema ‘pot molestar’.  Es prohibeix, en definitiva, que els informatius estiguin regits pel caràcter públic que haurien de tenir ja que són mitjans que paguem entre tots els ciutadans i, per tant, hauria de primar l’interès general i periodístic.

Segons ha informat el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears, a la ràdio és on més s’han queixat els treballadors. Segons sembla, el cap d’informatius ordena als editors de la productora i als propis redactors l’enfocament que desitja, obviant completament el criteri periodístic. La directriu és ‘treure coses positives’. A la televisió, ho fan els editors d’Ib3 i el director d’informatius. Els temes més sensibles i, per tant, objecte de manipulació són: la llengua, la sanitat, les protestes ciutadanes, les retallades de pressupostos, etc.

Tal i com he explicat anteriorment, el programa La Mirada,  en aquests moments, està en mans de la mateixa productora que realitza els Informatius. Per aquest motiu, doncs, no és d’estranyar que cada dia, en l’edició matinal del programa, s’entrevisti a un membre del Govern o del Partit Popular. El favoritisme polític i la manipulació és més que evident en tots els programes que pertanyen als serveis informatius de la cadena. Baix el meu punt de vista, doncs, s’incompleix un dels principals punts del codi deontològic dels periodistes: LA IMPARCIALITAT POLÍTICA.

Vilaweb – El sindicats de periodistes denúncia ‘ingerències polítiques’ als informatius d’IB3

http://www.vilaweb.cat/noticia/4010362/20120511/sindicats-periodistes-denuncia-ingerencies-politiques-informatius-dib3.html

MIQUEL MARIANO PONS

LA MIRADA, FOMENTA LA LUDOPATIA?

Un equip de La Mirada, el passat mes d’abril, va dedicar tot un reportatge de més de 5 minuts a Gerard Rodríguez, un jove mallorquí que va decidir abandonar la carrera de ciències químiques per dedicar-se professionalment al món del pòquer. Al llarg del reportatge, el propi Rodríguez explica com va descobrir el pòquer i quines fites ha aconseguit amb aquest joc d’atzar. Confessa que des de ben petit s’ha sentit molt atret per tota mena de jocs vinculats a les matemàtiques i el dia que va descobrir que es podia jugar a pòquer a través d’Internet va decidir provar-ho. Li va agradar i, per tant, va començar a indagar tècniques i tàctiques per anar millorant el seu joc. Quan va començar a veure que el pòquer li reportava ingressos i es podia convertir, fins i tot, en un ofici va decidir abandonar la carrera de ciències químiques per dedicar-se a temps complert a jugar a pòquer. Rodríguez considera que el pòquer és un joc que conté moltíssima matemàtica i, també, psicologia. Per aquest motiu defensa la idea de que, igual que passa amb l’escacs, el pòquer hauria de ser considerat un esport de caire mental. Darrerament, Gerard Rodríguez, i altres jugadors de pòquer de l’illa de Mallorca han muntat un grup d’estudi en el què es debat, s’ensenya i es perfecciona la tècnica del joc. El grup d’estudi, segons explica Rodríguez, ja compta amb més de 100 membres i, pel fet d’estar dividit en diferents nivells, està obert a tot tipus de jugadors, des del principiant fins al professional.

Gerard Rodríguez, un jove jugador professional de pòque

Va abandonar els estudis de química per centrar-se en el pòquer.

Diu que el pòquer té més relació amb les mates i la psicologia que amb la sort.

La Mirada és un programa per a tots els públics que s’emet totes les tardes dels dies feiners entre les 18:40 i les 20:00 hores, una franja horària en la què molts infants i joves adolescents es troben davant del televisor. Per tant, no em sembla gens correcte que es mostri el cas d’un jove estudiant universitari que abandona la carrera per dedicar-se professionalment al món del pòquer. Crec que és mostrar un exemple que pot influir molt negativament, sobretot, al públic adolescent. Tots sabem que l’adolescència és una etapa de canvis, un impàs entre la infància i l’edat adulta. És el moment en el què les persones, a poc a poc, anem forjant la identitat i la personalitat que ens acompanyarà la resta de la vida. És un moment en el què l’adult, moltes vegades, és l’enemic i els estudis una molèstia. Són molts els adolescents que es rebel·len contra pares, professors i altres persones adultes. També són molts els que no suporten la disciplina dels estudis, sobretot del batxillerat, i els abandonen per treballar i guanyar diners. Per tant, més que mai reafirmo la meva opinió: Aquest reportatge que estem comentant -del jove jugador de pòquer- és del tot inadequat.

El pòquer és un joc d’atzar amb el què es pot guanyar o perdre molts diners. En aquest cas es mostra a un jove jugador de pòquer que, segons es pot intuir, ha triomfat i ha guanyat molts diners. Però també existeix l’altra cara de la moneda: els jugadors que fracassen i perden molts diners. I aquests, curiosament, no surten en el reportatge. Per tant, considero que aquest documental mostra el món del pòquer de manera parcial i poc realista, fet que pot confondre, molt fàcilment, al públic més dèbil: l’adolescent.

A mode de conclusió, doncs, podem afirmar que aquest reportatge infringeix, entre d’altres, un dels principals punts del codi deontològic dels periodistes: La protecció dels menors. En diferents moments es poden sentir comentaris que enalteixen el pòquer, fet que, clarament, pot induir a la ludopatia, sobretot entre els joves. I això, baix el meu punt de vista, s’hauria d’evitar de totes maneres.

MIQUEL MARIANO PONS

LA MIRADA CONNECTA EN DIRECTE EN UN MOMENT FORÇA INADEQUAT

El passat dimecres 9 de maig, un equip del programa La Mirada d’IB3 TV es va desplaçar al Museu de Menorca per informar -en directe- de la inauguració d’una exposició de còmics titulada Tots volem ser Capitán Trueno. Passades les 20h de la tarda, just en el moment en què la Consellera de Cultura del Consell Insular de Menorca i altres autoritats estaven realitzant el discurs inaugural, es va iniciar la retransmissió. La reportera, primer, va introduir el tema als telespectadors i, llavors, va començar a entrevistar als organitzadors de l’exposició. La veu de la periodista, lògicament, va interrompre el discurs dels polítics. La Consellera, dissimuladament, va intentar cridar l’atenció dels reporters que, concentrats en la seva tasca, no es van adonar de la situació que s’havia creat. Al cap d’uns minuts, però, es va produir una situació insòlita: El marit de la Consellera, que es trobava entre el públic, es va dirigir cap a la càmera, va posar la mà davant de l’objectiu i va interrompre bruscament la connexió que, improvisadament i de manera sobtada, va haver de ser tallada des dels estudis centrals d’IB3, ubicats a Palma. Els periodistes de la televisió pública balear es van quedar de pedra. I més s’hi van quedar quan la mateixa persona, el marit de la Consellera, els va expulsar de la sala, a crit pelat i de males maneres. Tot això es va poder veure i sentir en directe!

El marit de la Consellera es dirigeix cap a la càmera enfadat i cridant.

Moment en què el marit de la Consellera posa la mà davant la càmera.

Qui va actuar malament en aquesta situació? Baix el meu punt de vista ambdues parts tenen una mica de culpa. Per una banda, crec que el marit de la Consellera es va sobrepassar en les maneres. No era necessari interrompre cap retransmissió, ni tampoc treure al carrer a un equip d’IB3 televisió que, senzillament, es limitava a fer la seva feina. Per altra banda, però, també penso que l’equip de La Mirada van tenir poca vista, poc sentit comú i, fins i tot, poc gust professional. Entrar en directe en el mateix moment en què es produïa l’acte d’inauguració va ser un error. Es va crear una situació incòmoda -totalment innecessària- que fàcilment s’hauria pogut evitar planificant i coordinant una mica millor el programa. Per aquest motiu, doncs, puc entendre que alguns dels assistents a l’acte es sentissin molests amb uns professionals que, en certa manera, crec que van faltar als principis d’actuació, concretament a l’observança del bon gust. Què opineu vosaltres?

MIQUEL MARIANO PONS

Tractament infomatiu de TN 3 sobre el primer aniversari del moviment 15 M (08/05/2012)

L’infomatiu del vespre de Telemadrid inicia la notícia catalogant les mobilitzacions del 15M efectuades fa un any a la plaça del Sol de Madrid com “ocupación ilegal de la plaza” i posa especial èmfasi en les pèrdues econòmiques que van suposar per als comerciants de la zona.

Un cop comença el tractament de la notícia, es fa referència a la autorització del govern a la mobilització dins d’un horari pre- establert i a la pròpia negativa dels representats del moviment d’indignats a aquesta proposta. Per corroborar aquests fets des del informatiu se’ns presenten unes declaracions del ministre de l’interior sobre l’acte i la proposta en si, però en canvi no ens presenten cap declaració des del moviment d’indignats, tant sols la resposta contrària a la proposta governamental, des d’una compte del twitter. Per tant d’alguna manera veiem com les dues parts no són tractades amb suficient equitat.

  

Continuant amb la peça informativa, també ens presenten una enquesta d’opinió entre els comerciants de la zona, tots lògicament contraris a les mobilitzacions, ja que els afecta econòmicament de forma notòria. 

Un altre aspecte que posa de relleu la poca objectivitat periodística del tractament infomatiu, són les imatges que s’ofereixen sobre el moviment, totes en tot moment de caràcter lúdic o de vandalisme, obviant en tot moment les imatges sobre les assambleas que s’hi realitzen o bé sobre les iniciatives de caràcter social que van existir.

I finalment plantegen la decisió de manifestar-se o no, dins del precepte de legalitat (acotada sempre des del govern) i no pas des del punt de vista de les causes morals i ètiques que han comportat aquesta situació. Sens dubte altre cop, trobem una peça informativa amb més voluntat de desautoritzar i criminalitzar un moviment social, que no pas d’oferir una visió més neutral de la situació tractada. Altre cop tornen a distingir entre bons i dolents.

Al següent enllaç podeu consultar la peça analitzada.

http://www.telemadrid.es/?q=programas/telenoticias-3/telenoticias-3-08052012

Franky Maeztu.