RESUM/CONCLUSIONS – TV AUTONÒMIQUES
TELEMADRID: TN3
Presentadora TN3
Al llarg de les edicions del TN3, en alguna ocasió hem pogut copsar algun possible traspàs dels articles referents al codi deontològic d’autorregulació de la televisió, de totes formes aquest fet que va quedar palès en l’anàlisi del tractament periodístic que es va realitzar durant la jornada del primer de maig, pot estar subjecte a interpretacions múltiples.
Per altre banda, el que no admet discussió, és la falta d’objectivitat periodística alhora de tractar temes de caire polític, on el seguiment, el tractament i les aportacions de caire individual dels periodistes de l’informatiu, van en la línia d’afavorir de manera notòria el govern de l’estat i el de la comunitat, justament aquells que amb majoria absoluta, controlen el propi ens públic televisiu.
Així doncs, després de realitzar aquest anàlisis d’ètica periodística de diferents edicions del TN 3 de Telemadrid, puc concloure que l’informació es dóna intentat respectar els 12 punts que conformen el llibre d’estil de la cadena autonòmica, però per altre banda, el tractament informatiu es realitza des d’un prisma força sesgat i amb una clara intencionalitat política de perpetuar l’Statos Quo a la comunitat, tot controlant qualsevol brot que pugui afectar negativament al partit de govern.
CANAL 9: EL LLOC DE LA DEONTOLOGIA IMPOSSIBLE.
Logo Telenotícies Canal 9
Al llarg de les cinc entrades hem intentat assenyalar les següents característiques del programa i el mitjà.
-
Els professionals no compten dins de Canal 9 amb un substrat jurídic de protecció per exercir de manera ètica el seu treball.
-
Els professionals de Canal 9 no compten amb una situació de facto i una praxi diària apropiada per exercir de manera ètica el seu treball ja que estan sotmesos a fortes pressions polítiques.
-
Canal 9 té una llarga trajectòria històrica de transgressions de l’ètica informativa respecte als principis més bàsics.
-
El disseny global del programa de Notícies 9 respón a una ideologia informativa basada en la simplificació i l’espectacularització i l’emotivització informativa.
-
El disseny particular de cada programa de Notícies 9 segueix les línies marcades pels argumentaris polítics i mediàtics del partit del govern.
En definitiva, els valencians paguem una televisió que ens informa de manera parcial i esbiaxada, ens amaga realitats pròximes i genera ficcions polítiques. Un projecte que ni tan sols té èxit d’audiència com tenien altres programes de mal record com ara Tòmbola o Carta Blanca. Té tot el camí de la desaparició amb la possibilitat de la privatització oberta per les reformes legals del govern espanyol.
ANDALUCIA DIRECTO, LA NECESSITAT D’AUDIÈNCIA
Logo Andalucia Directo (Canal Sur)
La cadena autonòmica canal Sur té un llibre d’estil que conté nombroses recomanacions sobre les normes ètiques i professionals, les normes lingüístiques i una gran quantitat d’annexes entre els que podem trobar el codi deontològic de la federació d’associacions de premsa a Espanya… en resum, una gran quantitat de recomanacions que pot acotar i condicionar qualsevol informació que es transmeti a la cadena.
El programa que jo he escollit per analitzar, Andalucía Directo, cavalca entre la informació i el sensacionalisme, entre un intent de rigor periodístic i la laxitud fruit de la necessitat de l’audiència . Un programa que pretén informar als andalusos de les noticies i esdeveniments més propers. Sent un estil de noticiari molt superficial, sense excessiva exactitud o rigurositat és un programa que , en general, accepta els principis deontològics que se’ns planteja al llibre d’estil. Andalucia Directo es pot qualificar més com un programa d’entreteniment que no pas un informatiu, encara que se’ns proposa com un programa que informa als andalusos de noticies properes al seu entorn (cal dir que aquest és un punt recollit al llibre d’estil). El tipus de noticia és totalment sensacionalista o per crear curiositat, i planteja sovint la indignació, casos de violència de gènere, abusos sexuals o curiositats. Malgrat això, no hi ha un abús excessiu de falta d’imparcialitat, o d’integritat, equitat , privacitat o interessos, principis dels que ens parla el llibre d’estil i que segueix en temes delicats com els menors o les dones.
Cal destacar que al llibre d’estil s’insisteix en l’acollida de problemes i necessitats a la vida dels pobles i no només a la capital, punt recollit a “Gente y pueblos” i que queda plenament recollit al programa Andalucia Directo, ja que la majoria de esdeveniments estan emplaçats als pobles.
Considero, com he comentat abans, que en el tractament informatiu de les noticies no té gaire sentit parlar de informatiu diari, ja que més aviat es tracta de reportatges concatenats.
Qui tindrà un paper èticament més complexa és el periodista, ja que pel gènere del programa ha de equilibrar la veracitat i objectivitat amb els recursos que fa servir a nivell de model informatiu per que els espectadors es mantinguin en l’audiència i per tant és una alternativa més “popular” al informatiu clàssic.
IB3 TELEVISIÓ: NOTÍCIES VESPRE.
Logo Notícies Vespre (IB3 TV)
Els informatius vespre d’IB3 Televisió estan sotmesos a una forta pressió del poder polític dominant. Són membres que pertanyen a un mateix partit polític qui controlen el mitjà. Malgrat alguna possible transgressió a l’ètica informativa i periodística (tractament de menors, respecte a la intimitat o al honor…), el principal inconvenient que presenta el programa és el de caire polític.
Un dels compromisos dels mitjans de comunicació cap a la societat és la difusió d’informació veraç i contrastada, sempre des del rigor periodístic i amb la major objectivitat. Al telenotícies es presencia un excés de subjectivitat inclús, alguns cops, de certa manipulació de la informació, amb la intenció d’influir en la postura de la societat balear a la qual es dirigeix el mitjà.
IB3 TELEVISIÓ. LA MIRADA, UN PROGRAMA CORRECTE PERÒ MANCAT DE PLURALITAT.
Logo La Mirada (IB3 TV)
La Mirada és un programa pertanyent als serveis informatius d’IB3 Televisió que pretén ampliar l’oferta informativa de la cadena autonòmica oferint un espai que fomenti, sobretot, la informació local i de proximitat. El programa s’emet de dilluns a divendres en dues edicions ben diferenciades: una al migdia, dedicada a l’entrevista d’actualitat, i una altra a la tarda, dedicada al reportatge i a la connexió en directe. Baix el meu punt de vista, el principal incompliment del codi deontològic que he pogut detectar és la falta d’imparcialitat. Fa pocs dies, concretament el passat divendres 11 de maig, el sindicat de periodistes de les Illes Balears va fer públic un comunicat en el què es denunciava la censura i la manipulació que la direcció dels informatius exerceix damunt dels professionals dels serveis informatius, sempre en favor del Govern en general i del PP en particular. La veritat és que aquesta manipulació, en certa manera, es nota prou a La Mirada. Si s’entrevista a un polític sempre sol ser un membre del Govern o un alt càrrec del Partit Popular. Fet que demostra, clarament, la manca de pluralitat del programa. Per altra banda, després d’analitzar tots els programes que s’han emès des què es va iniciar La Mirada, el passat 6 de febrer del 2012, he pogut detectar algunes petites infraccions del codi deontològic com, per exemple, el foment del joc d’atzar entre els joves (dedicant tot un reportatge a un jove jugador de professional de pòquer) i la falta de principis d’actuació i de bon gust professional (connectant en directe en el mateix moment en què s’estava iniciant l’acte inaugural d’una exposició). En general, però, crec que La Mirada és un programa èticament bastant correcte que, baix el meu punt de vista, només li falta una micona de pluralitat, sobretot política. Que ja és ben prou!
MEMBRES DEL GRUP:
FRANKY MAEZTU, CARLES LÓPEZ, CRISTINA LÓPEZ, AINA LLABRÉS, MIQUEL MARIANO
El control del poder polític als informatius
Un dels compromisos dels mitjans de comunicació cap a la societat és la difusió d’informació veraç i contrastada, sempre des del rigor periodístic i amb la major objectivitat. En molts casos s’acusa als mitjans de comunicació de l’incompliment de forma sostinguda d’aquesta part del codi deontològic. A alguns programes es presencia un excés de sensacionalisme, de subjectivitat extrema inclús, alguns cops, de manipulació de la informació depenent del poder polític i econòmic del moment, amb la intenció d’influir en la postura del conjunt social al qual als mitjans es dirigeixen.
El codi deontològic del periodista és un document que recopila els fonaments generals que regulen el comportament dels informadors. Amb aquest codi es pretén millorar el tractament informatiu d’algunes de les qüestions culturals, socials, polítiques i econòmiques de major actualitat.
En el cas d’IB3, l’entrada del Partit Popular al govern, ara fa aproximadament un any, va suposar un canvi en tota la cúpula directiva de la ràdio i televisió pública IB3. Els destituïts foren la gerent de l’entitat, Magdalena Pascual; el director de Ventes, Manuel Núnez; el subdirector comercial, Javier Benavente; la directora de Comunicació, Francesca Jaume; el cap de Comunicació, Jaime Mora; la coordinadora de la web informativa, Isabel Vidal; el director d’Antena, Jaume Grau, i el director de Programes de la televisió, Antoni Capellà. També cessaren en les seves funcions la directora d’Informatius d’IB3-TV, Nekane Domblás; el subdirector de la mateixa àrea, Joan Carles Palos; l’editora de Menorca, Francisca Mateu; el director de la radio, Dani Bagur; el cap d’informatius de l’emissora, Rafa Gallego; el subdirector de la mateixa secció, Matias Salom, i Alicia Franco, la cap de Programació.
L’aprovació del nou Consell de Direcció d’IB3, provocà moltes reaccions. Des de la formació socialista van qualificar que d’aquesta manera convertiren a IB3 en la ràdio i la televisió “privada del PP”, la qual cosa “haurien de pagar tots els ciutadans de Balears”.
El poder polític és conscient del poder que exerceixen els mitjans de comunicació sobre la societat, per la qual cosa intenten tenir-ne el control.
Respecte a aquest tema, les protestes per les retallades en educació i sanitat i per la política lingüística duta a terme pel president Bauzà, són notícia cada dia. IB3 Notícies Vespre destacava ahir el sacseig a la cap de gabinet, Ana Rodríguez, durant la invasió de les dependències de la seu de la Conselleria d’Educació, per part d’una desena d’estudiants, quan aquesta els intentava tancar el pas al despatx del conseller, Rafael Bosch, el qual es trobava fora. A través d’altres mitjans, els manifestants assenyalaven que fou ella qui agredí a un dels estudiants. Un vídeo, poc aclaridor quant a qui agredia a qui, acompanyava la notícia.
Un grup d’estudiants ocupen la seu de la Conselleria d’Educació
http://ib3tv.com/20120522_182005-un-grup-destudiants-ocupen-la-seu-de-la-conselleria.html
LA MIRADA, MANIPULA?
En la meva primera entrada vaig explicar que La Mirada substituïa a un altre programa d’idèntic format, però econòmicament més costós, anomenat Crònica d’Avui. El Govern de les Illes Balears, durant els últims mesos, ha realitzat tot un seguit de retallades per tal de sanejar el desproporcionat dèficit públic que arrossega. I IB3 no ha estat una excepció. Molts programes han estat eliminats de la graella i molts periodistes acomiadats. Crònica d’Avui va desaparèixer quan IB3 TV va rescindir el contracte amb la productora que el realitzava i, per tant, tots els professionals que hi treballaven van ser acomiadats. La Mirada, en canvi, s’elabora amb els mateixos professionals que treballen als informatius. Aquests, doncs, a més de cobrir el telenotícies, han de buscar altres notícies -de caire més local- per al magazine del matí i de la tarda. O sigui, el doble de feina pel mateix sou.
Fa pocs dies, el passat divendres 11 de maig, es va publicar en diferents mitjans de comunicació que el sindicat de periodistes de les Illes Balears havia denunciat la censura i la manipulació que la direcció dels informatius exerceix damunt dels professionals dels serveis informatius en favor del Govern en general i del PP en particular. I la veritat és que aquesta manipulació, en certa manera, es nota sobradament en el programa La Mirada. Cada matí, la periodista Mar Puigserver realitza una entrevista d’actualitat i, casualment, gairebé cada dia entrevista a un membre del Govern de les Illes Balears o a un càrrec del Partit Popular. Ara, per exemple, el passat dijous 17 de maig es va entrevistar al Conseller Gabriel Company per parlar de la futura Llei de Mobilitat i dels recents acords amb el Ministeri de Medi Ambient en matèria de Recursos Hídrics. Per tant, podem afirmar que La Mirada, en la seva edició matinal, gairebé s’ha convertit en un espai publicitari del Govern Balear i del partit que el presideix, el Partit Popular. Una vergonya!
El Conseller Gabriel Company va ser el personatge convidat el passat 17 de maig.
Segons ha comunicat el Sindicat de periodistes de les Illes Balears (SPIB), la pressió de la censura que s’exerceix damunt dels redactors fa que aquests no puguin escriure les notícies tal i com ho farien, des d’un punt de vista professional. Es veten talls de veu d’irrefutable valor periodístic, es prohibeix parlar de sanitat o educació (si el tema és crític amb el govern), es desaconsella treure el GOB (grup ecologista de les Balears), es prohibeix obrir els informatius amb el que és notícia en aquells moments i el que és d’interès general i està en debat si aquest tema ‘pot molestar’. Es prohibeix, en definitiva, que els informatius estiguin regits pel caràcter públic que haurien de tenir ja que són mitjans que paguem entre tots els ciutadans i, per tant, hauria de primar l’interès general i periodístic.
Segons ha informat el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears, a la ràdio és on més s’han queixat els treballadors. Segons sembla, el cap d’informatius ordena als editors de la productora i als propis redactors l’enfocament que desitja, obviant completament el criteri periodístic. La directriu és ‘treure coses positives’. A la televisió, ho fan els editors d’Ib3 i el director d’informatius. Els temes més sensibles i, per tant, objecte de manipulació són: la llengua, la sanitat, les protestes ciutadanes, les retallades de pressupostos, etc.
Tal i com he explicat anteriorment, el programa La Mirada, en aquests moments, està en mans de la mateixa productora que realitza els Informatius. Per aquest motiu, doncs, no és d’estranyar que cada dia, en l’edició matinal del programa, s’entrevisti a un membre del Govern o del Partit Popular. El favoritisme polític i la manipulació és més que evident en tots els programes que pertanyen als serveis informatius de la cadena. Baix el meu punt de vista, doncs, s’incompleix un dels principals punts del codi deontològic dels periodistes: LA IMPARCIALITAT POLÍTICA.
Vilaweb – El sindicats de periodistes denúncia ‘ingerències polítiques’ als informatius d’IB3
MIQUEL MARIANO PONS
LA MIRADA, FOMENTA LA LUDOPATIA?
Un equip de La Mirada, el passat mes d’abril, va dedicar tot un reportatge de més de 5 minuts a Gerard Rodríguez, un jove mallorquí que va decidir abandonar la carrera de ciències químiques per dedicar-se professionalment al món del pòquer. Al llarg del reportatge, el propi Rodríguez explica com va descobrir el pòquer i quines fites ha aconseguit amb aquest joc d’atzar. Confessa que des de ben petit s’ha sentit molt atret per tota mena de jocs vinculats a les matemàtiques i el dia que va descobrir que es podia jugar a pòquer a través d’Internet va decidir provar-ho. Li va agradar i, per tant, va començar a indagar tècniques i tàctiques per anar millorant el seu joc. Quan va començar a veure que el pòquer li reportava ingressos i es podia convertir, fins i tot, en un ofici va decidir abandonar la carrera de ciències químiques per dedicar-se a temps complert a jugar a pòquer. Rodríguez considera que el pòquer és un joc que conté moltíssima matemàtica i, també, psicologia. Per aquest motiu defensa la idea de que, igual que passa amb l’escacs, el pòquer hauria de ser considerat un esport de caire mental. Darrerament, Gerard Rodríguez, i altres jugadors de pòquer de l’illa de Mallorca han muntat un grup d’estudi en el què es debat, s’ensenya i es perfecciona la tècnica del joc. El grup d’estudi, segons explica Rodríguez, ja compta amb més de 100 membres i, pel fet d’estar dividit en diferents nivells, està obert a tot tipus de jugadors, des del principiant fins al professional.
Gerard Rodríguez, un jove jugador professional de pòque
Va abandonar els estudis de química per centrar-se en el pòquer.
Diu que el pòquer té més relació amb les mates i la psicologia que amb la sort.
La Mirada és un programa per a tots els públics que s’emet totes les tardes dels dies feiners entre les 18:40 i les 20:00 hores, una franja horària en la què molts infants i joves adolescents es troben davant del televisor. Per tant, no em sembla gens correcte que es mostri el cas d’un jove estudiant universitari que abandona la carrera per dedicar-se professionalment al món del pòquer. Crec que és mostrar un exemple que pot influir molt negativament, sobretot, al públic adolescent. Tots sabem que l’adolescència és una etapa de canvis, un impàs entre la infància i l’edat adulta. És el moment en el què les persones, a poc a poc, anem forjant la identitat i la personalitat que ens acompanyarà la resta de la vida. És un moment en el què l’adult, moltes vegades, és l’enemic i els estudis una molèstia. Són molts els adolescents que es rebel·len contra pares, professors i altres persones adultes. També són molts els que no suporten la disciplina dels estudis, sobretot del batxillerat, i els abandonen per treballar i guanyar diners. Per tant, més que mai reafirmo la meva opinió: Aquest reportatge que estem comentant -del jove jugador de pòquer- és del tot inadequat.
El pòquer és un joc d’atzar amb el què es pot guanyar o perdre molts diners. En aquest cas es mostra a un jove jugador de pòquer que, segons es pot intuir, ha triomfat i ha guanyat molts diners. Però també existeix l’altra cara de la moneda: els jugadors que fracassen i perden molts diners. I aquests, curiosament, no surten en el reportatge. Per tant, considero que aquest documental mostra el món del pòquer de manera parcial i poc realista, fet que pot confondre, molt fàcilment, al públic més dèbil: l’adolescent.
A mode de conclusió, doncs, podem afirmar que aquest reportatge infringeix, entre d’altres, un dels principals punts del codi deontològic dels periodistes: La protecció dels menors. En diferents moments es poden sentir comentaris que enalteixen el pòquer, fet que, clarament, pot induir a la ludopatia, sobretot entre els joves. I això, baix el meu punt de vista, s’hauria d’evitar de totes maneres.
MIQUEL MARIANO PONS
LA MIRADA CONNECTA EN DIRECTE EN UN MOMENT FORÇA INADEQUAT
El passat dimecres 9 de maig, un equip del programa La Mirada d’IB3 TV es va desplaçar al Museu de Menorca per informar -en directe- de la inauguració d’una exposició de còmics titulada Tots volem ser Capitán Trueno. Passades les 20h de la tarda, just en el moment en què la Consellera de Cultura del Consell Insular de Menorca i altres autoritats estaven realitzant el discurs inaugural, es va iniciar la retransmissió. La reportera, primer, va introduir el tema als telespectadors i, llavors, va començar a entrevistar als organitzadors de l’exposició. La veu de la periodista, lògicament, va interrompre el discurs dels polítics. La Consellera, dissimuladament, va intentar cridar l’atenció dels reporters que, concentrats en la seva tasca, no es van adonar de la situació que s’havia creat. Al cap d’uns minuts, però, es va produir una situació insòlita: El marit de la Consellera, que es trobava entre el públic, es va dirigir cap a la càmera, va posar la mà davant de l’objectiu i va interrompre bruscament la connexió que, improvisadament i de manera sobtada, va haver de ser tallada des dels estudis centrals d’IB3, ubicats a Palma. Els periodistes de la televisió pública balear es van quedar de pedra. I més s’hi van quedar quan la mateixa persona, el marit de la Consellera, els va expulsar de la sala, a crit pelat i de males maneres. Tot això es va poder veure i sentir en directe!
El marit de la Consellera es dirigeix cap a la càmera enfadat i cridant.
Moment en què el marit de la Consellera posa la mà davant la càmera.
Qui va actuar malament en aquesta situació? Baix el meu punt de vista ambdues parts tenen una mica de culpa. Per una banda, crec que el marit de la Consellera es va sobrepassar en les maneres. No era necessari interrompre cap retransmissió, ni tampoc treure al carrer a un equip d’IB3 televisió que, senzillament, es limitava a fer la seva feina. Per altra banda, però, també penso que l’equip de La Mirada van tenir poca vista, poc sentit comú i, fins i tot, poc gust professional. Entrar en directe en el mateix moment en què es produïa l’acte d’inauguració va ser un error. Es va crear una situació incòmoda -totalment innecessària- que fàcilment s’hauria pogut evitar planificant i coordinant una mica millor el programa. Per aquest motiu, doncs, puc entendre que alguns dels assistents a l’acte es sentissin molests amb uns professionals que, en certa manera, crec que van faltar als principis d’actuació, concretament a l’observança del bon gust. Què opineu vosaltres?
MIQUEL MARIANO PONS
QUÈ ÉS I D’ON VE LA MIRADA?
La Mirada és un programa d’actualitat d’IB3 Televisió que pretén ampliar l’oferta informativa de la cadena autonòmica oferint un espai directe, natural i fresc que fonamenti, sobretot, la informació local i de proximitat. De fet, la vertadera vocació del programa és augmentar el pes de la informació local dins dels serveis informatius d’IB3TV. O sigui, totes aquelles petites notícies -de caire extremadament local- que, per la seva poca rellevància, mai no podrien tenir cabuda dins dels Telenotícies de la cadena són emeses a través d’aquest magazine informatiu que, per cert, manté molta similitud amb programes com, per exemple, España Directo de TVE.
El programa s’emet de dilluns a divendres en dues edicions ben diferenciades, una al migdia i una altra a la tarda. Mar Puigserver és la periodista encarregada de presentar l’edició del migdia, un espai que s’inicia a les 12:50 i que, a les 14:00, enllaça directament amb el Telenotícies Migdia. En aquesta primera edició, els espectadors poden conèixer les notícies més destacades del dia a les Illes Balears. Cada dia es realitza una entrevista d’actualitat i, a més, s’ofereix un complert espai destinat a la informació meteorològica que és conduït pels presentadors del temps d’IB3TV. Els dimarts i els dijous també es pot gaudir d’una àmplia secció, anomenada Salut i Força, destinada a la informació sanitària.
La segona edició de La Mirada, conduïda per la model, actriu i presentadora Virgínia Quetglas, s’inicia a les 18:40 de la tarda i, pel seu caire més informal, és completament diferent a la primera. En aquesta segona edició s’intenta mostrar a la ciutadania de les Illes Balears totes aquelles petites notícies que van passant -sense pena ni glòria- arreu del territori i que, pel seu contingut extremadament local, difícilment es podrien mostrar a través dels informatius autonòmics de la cadena. Reportatges humans, curiositats del dia a dia, quotidianitats de poble, etc. En aquesta segona edició, els vertaders protagonistes són les veus i els rostres dels ciutadans de les illes.
La Mirada es va iniciar el passat 6 de febrer en substitució de Crònica d’Avui, un altre programa d’idèntic format però econòmicament més costós. Tot i que Crònica d’avui havia anat millorant l’audiència dia rere dia fins arribar a situar-se per damunt de la mitjana d’IB3, la direcció de la cadena va decidir suprimir-lo i substituir-lo per un altre de més barat, La Mirada. Més de quaranta professionals van ser acomiadats fruit d’aquest canvi de programa.
El periodisme, per desgràcia, és una d’aquelles professions que pateixen una gran inestabilitat laboral. Els canvis de govern són una de les causes principals. Ja no és el primer cop que els professionals de la radiotelevisió pública de les Illes Balears (IB3) han vist perillar o desaparèixer el seu lloc de feina per mor de canvis de govern i altres qüestions polítiques. Cada cop que hi ha un canvi de govern, hi ha canvis de direcció, canvis de programació i, per tant, rescissió de contractes laborals. És imperdonable que la feina dels periodistes sigui tan sensible als canvis polítics. La informació pública hauria d’estar més blindada i protegida davant d’aquestes situacions.
MIQUEL MARIANO PONS
Protecció de la identitat dels menors a les Notícies Vespre d’IB3
Al 2005, IB3 Televisió estableix sistemes d’autocontrol per evitar la difusió de missatges i imatges que vulneren els valors de protecció de la infància i la joventut. Així ho va fer saber la directora del canal públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, María Umbert, durant la firma d’un acord pel qual determinava que es crearia un codi d’autorregulació de continguts de la programació infantil.
IB3 aplica aquest codi per vetllar pels continguts durant tota la franja d’horari infantil, que va des de les 6 del matí fins a les 10 de la nit. A la vegada, s’estableix una franja de màxima protecció (entre les 17.00 i 20.00 hores) en què no se pot emetre cap contingut que no sigui recomanable per a menors de 13 anys.
Segons Umbert, IB3 ha estat el primer canal autonòmic que ha assumit les directives per a la protecció de la joventut i la infància i per a això ha elaborat aquest codi d’autorregulació de 12 punts.
IB3 Notícies Vespre són els informatius líders i de referència a les Illes Balears, conduït per Esther Matutes, s’emet de dilluns a divendres a les 20.30 hores. Aquest espai informatiu, editat per Marisa Candia, té una durada de 45 minuts i ofereix les notícies de les Balears sense oblidar l’actualitat estatal i internacional. El codi abans esmentat es refereix sobretot a la protecció dels nens quant a continguts. Però, què en diuen de la protecció dels menors quant a la seva identitat? En algunes edicions del telenotícies hem pogut observar que les imatges dels nens no sempre apareixen pixelades la qual cosa permet la seva identificació. La Llei de Protecció al Menor diu que no es pot difondre la imatge d’aquest quan hi pot haver un perjudici pel menor, donat que si els menors són identificables poden córrer un risc. Malgrat tot, aquesta protecció no es dóna en tots els casos, particularment, si es tracta d’infants procedents d’altres països. Alguns editors de telenotícies consideren pertinent mostrar el rostre dels menors sense cobrir quan es tracta d’imatges denúncia (fam, guerres, arribada de pasteres…) ja que permeten mostrar en la seva totalitat les circumstàncies de la situació dels menors, la qual cosa posa en relleu el drama d’aquestes persones. Consideren que no mostrar-ho fa que la notícia perdi força i no té sentit intentar mostrar la qüestió sense que aparegui en la seva totalitat, ja que la imatge és la que ens pot dur a provocar una resposta o a mostrar una circumstància que s’ha de denunciar des dels propis informatius. Segons ells, els rostres d’aquests nens ajuden a comprendre la situació i a prendre consciència d’algunes realitats, sense que això suposi un perjudici pel menor.
Canals autonòmics (Canal 9, Canal Sur, IB3, Tele Madrid)
Canals autonòmic (Canal Sur, Canal 9, IB3 i TeleMadrid)
Característiques generals dels canals
Entitats: Televisions de titularitat pública i sota control polític.
Finançament: Les vies de finançament són dobles, tant per publicitat, com per partides d’assignació pública (recaptades prèviament amb impostos).
Situació jurídica del professional de la comunicació: Diversitat de situacions. Estatut del funcionari, contractacions indefinides, contractacions temporals i subcontractació de programes i continguts a productores externes.
Organització jurídica: Societats Anònimes regides a partir de Consells d’Administració nomenats per l’òrgan legislatiu de cada Comunitat Autònoma. Tots els canals analitzats estan integrats dins la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió autonòmiques (FORTA).
Peculiaritats territorials:
CANAL 9
Canals en emissió: Cana9 (generalista), Canal 9 dos (generalista), Canal 9 24 hores (informació). No existeix Codi Deontològic propi empresarial ni territorial del gremi de periodistes. La televisió pública valenciana està immersa en un ERO i amb greu perill de desaparició.
Criteris d’avaluació:
Observació de la programació en dies concrets i anàlisi d’adequació als criteris genèrics d’UNESCO i més específics del Consell de l’Audiovisual de Catalunya cas de no existir Codi Deontològic propi.
CANAL SUR
Nascuda l’any 1988 actualment és lider en el mercat audiovisual al sud d’Espanya. Pertany a la radio y Televisión de Andalucía (RTVA) i és una agència Púbica empresarial que pertany a la Junta de Andalucia. Canal Sur televisión i Canal sur radio són societats mercantils del sector públic andalus.
Criteris d’avaluació:
En el cas de Canal Sur Televisión, analitzem els programes i comparem la seva adequació al “libro de estilo de Canal Sur Televisión”, un codi d’autoregulació publicat a la pàgina web RTVA. Es tracta d’un conjunt de recomanacions i normes que estableixen les pautes de comportament ètic, social i Professional dels serveis informatius de canal Sur televisión. Ens centrarem especialment en dues parts de llibre i en els annexes:
-Primera part: normes bàsiques, valors periodístics, compromís de qualitat, periodisme cívic i deontologia.
- Punt nº 9: Assumptes compromesos : recomanacions, mals tractaments, immigració, menors d’edat, informació judicial i delictes, terrorisme, patologies .
-Annexes : Principios de programación de la RTVA, Declaración de principios de la FIP.
Código deontológico de la federación de asociaciones de la prensa española
Recomendaciones a los medios de comunicación para el tratamiento de la violencia contra las mujeres.
Documento del Consejo de Administración sobre el tratamiento del terrorismo.
Ideario sobre tratamiento informativo de la inmigración en RTVE.
IB3 TELEVISIÓ
L’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (EPRTVIB) es regeix per la Llei 15/2010 de 22 de desembre, que va entrar en vigor l’1 de juliol de 2011. La primera emissió d’IB3 Ràdio es va produir el dia 1 de març de 2005, coincidint amb la celebració del Dia de les Illes Balears. IB3 Televisió va començar a emetre en proves amb els primers informatius de caràcter autonòmic el 2 de maig de 2005 i el 4 de setembre del mateix any va tenir lloc l’inici de les emissions regulars. A partir de gener de 2006 emet 24 hores diàries.
IB3 Televisió i IB3 Ràdio neixen amb un caràcter estratègic intern que cerca la cohesió territorial, reforçar les senyes d’identitat de les Illes Balears i afavorir el creixement i el desenvolupament del sector audiovisual en el territori balear. Mitjançant la creació dels seus propis mitjans audiovisuals, la Comunitat de las Illes Balears pretén atendre adequadament les seves necessitats informatives, entre altres finalitats socials i culturals.
Criteris d’avaluació:
A partir de la Llei 7/1985, de 22 de maig, de creació de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, en el seu article 16, estableix els principis que han d’inspirar la programació dels mitjans gestionats per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears:
• El respecte a la Constitució i a l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.
• La defensa de la personalitat i identitat del poble de les Illes Balears, com també la promoció i difusió de la seva cultura i la seva llengua.
• El respecte a la llibertat d’expressió, a l’objectivitat, a la veracitat o a la imparcialitat de les informacions.
• La separació entre les informacions i opinions, la identificació de qui sustenti les opinions i la seva lliure expressió amb els límits de l’apartat 4 de l’article 20 de la Constitució, que són respecte als drets humans fonamentals i especialment a l’honor, a la intimitat, a la pròpia imatge i a la protecció de la joventut i de la infància.
• El respecte al pluralisme polític, religiós, social, cultural i lingüístic, i als valors de la igualtat (recollida en l’article 14 de la Constitució).
TELEMADRID
TeleMadrid és el canal de caire generalista dins de l’entramat d’empreses audiovisuals que gestiona el Ente Público de Radio Televisión de Madrid (organisme que pertany al govern de la comunitat de Madrid), on conjuntament amb la Otra, Telemadrid SAT i l’emissora radiofònica Onda Madrid, conformen la oferta pública audiovisual de la comunitat. La funció o objectiu de la cadena és oferir un servei públic a la comunitat tot ressaltant les especificitats pròpies de la regió que puguin ser d’interès per la gent.
Al llarg dels últims anys TeleMadrid ha sofert una reducció constant de la seva quota de share, fins a situar-se en l’actual 5,8% (força lluny de la resta de televisions autonòmiques). Per altre banda també l’endeutament de la cadena també va in crecendo, degut a la baixada dels ingressos en publicitat i en la partida econòmica assignada per l’executiu d’Esperanza Aguirre.
TeleMadrid es regeix per “LEY DE CREACIÓN, ORGANIZACIÓN Y CONTROL PARLAMENTARIO DEL ENTE PÚBLICO RADIO TELEVISIÓN MADRID”.
En l’actualitat, l’empresa ha estat esquitxada per diversos casos de manipulació informativa i censura a part de la pròpia plantilla de treballadors del canal, que han creat una plataforma de denúncia d’aquesta situació “Salvemos TeleMadrid”. Paral·lelament als darrers anys també ha rebut denúncies d’associacions i de la pròpia FAPE per el tractament informatiu de certs reportatges emesos (11-s o de l’aeroport de Barajas).
Criteris d’avaluació:
Analitzarem l’adequació de l’informatiu TELENOTÍCIAS 3 a partir de del codi deontològic intern de la cadena, aprovat en el 2º congrés de periodistes catalans de l’any 1992.
deixa un comentari