RESUM/CONCLUSIONS – TV AUTONÒMIQUES

TELEMADRID: TN3

Presentadora TN3

Al llarg de les edicions del TN3, en alguna ocasió hem pogut copsar algun possible traspàs dels articles referents al codi deontològic d’autorregulació de la televisió, de totes formes aquest fet que va quedar palès en l’anàlisi del tractament periodístic que es va realitzar durant la jornada del primer de maig, pot estar subjecte a interpretacions múltiples.

Per altre banda, el que no admet discussió, és la falta d’objectivitat periodística alhora de tractar temes de caire polític, on el seguiment, el tractament i les aportacions de caire individual dels periodistes de l’informatiu, van en la línia d’afavorir de manera notòria el govern de l’estat i el de la comunitat, justament aquells que amb majoria absoluta, controlen el propi ens públic televisiu.

Així doncs, després de realitzar aquest anàlisis d’ètica periodística de diferents edicions del TN 3 de Telemadrid, puc concloure que l’informació es dóna intentat respectar els 12 punts que conformen el llibre d’estil de la cadena autonòmica, però per altre banda, el tractament informatiu es realitza des d’un prisma força sesgat i amb una clara intencionalitat política de perpetuar l’Statos Quo a la comunitat, tot controlant qualsevol brot que pugui afectar negativament al partit de govern.

CANAL 9: EL LLOC DE LA DEONTOLOGIA IMPOSSIBLE.

Logo Telenotícies Canal 9

Al llarg de les cinc entrades hem intentat assenyalar les següents característiques del programa i el mitjà.

• Els professionals no compten dins de Canal 9 amb un substrat jurídic de protecció per exercir de manera ètica el seu treball.

• Els professionals de Canal 9 no compten amb una situació de facto i una praxi diària apropiada per exercir de manera ètica el seu treball ja que estan sotmesos a fortes pressions polítiques.

• Canal 9 té una llarga trajectòria històrica de transgressions de l’ètica informativa respecte als principis més bàsics.

• El disseny global del programa de Notícies 9 respón a una ideologia informativa basada en la simplificació i l’espectacularització i l’emotivització informativa.

• El disseny particular de cada programa de Notícies 9 segueix les línies marcades pels argumentaris polítics i mediàtics del partit del govern.

En definitiva, els valencians paguem una televisió que ens informa de manera parcial i esbiaxada, ens amaga realitats pròximes i genera ficcions polítiques. Un projecte que ni tan sols té èxit d’audiència com tenien altres programes de mal record com ara Tòmbola o Carta Blanca. Té tot el camí de la desaparició amb la possibilitat de la privatització oberta per les reformes legals del govern espanyol.

ANDALUCIA DIRECTO, LA NECESSITAT D’AUDIÈNCIA

Logo Andalucia Directo (Canal Sur)

La cadena autonòmica canal Sur té un llibre d’estil que conté nombroses recomanacions sobre  les normes ètiques i professionals, les normes lingüístiques i una gran quantitat d’annexes  entre els que podem trobar el codi deontològic de la federació d’associacions de premsa a Espanya… en resum, una gran quantitat  de recomanacions que pot acotar i condicionar qualsevol informació que es transmeti a la cadena.

El programa que jo he escollit per analitzar, Andalucía Directo,  cavalca entre la informació i el sensacionalisme, entre un intent de  rigor periodístic i la laxitud  fruit de la necessitat de  l’audiència . Un programa que pretén informar als andalusos de les noticies i esdeveniments més propers. Sent un estil de noticiari molt superficial, sense excessiva exactitud o  rigurositat és  un programa que , en general, accepta els principis deontològics que se’ns planteja al llibre d’estil. Andalucia Directo es pot qualificar més com un programa d’entreteniment que no pas un informatiu, encara que se’ns proposa com un programa que informa als andalusos de noticies properes al seu entorn (cal dir que aquest és un punt recollit al llibre d’estil). El tipus de noticia és totalment sensacionalista o per crear curiositat, i planteja sovint  la indignació, casos de violència de gènere, abusos sexuals o curiositats. Malgrat això,  no hi ha un abús excessiu de falta d’imparcialitat, o d’integritat, equitat , privacitat  o  interessos, principis dels que ens parla el llibre d’estil i que segueix en temes delicats com els menors o les dones.

Cal destacar que al llibre d’estil s’insisteix en l’acollida de problemes i necessitats a la vida dels pobles i no només a la capital, punt recollit a “Gente y pueblos” i que queda plenament recollit al programa Andalucia Directo, ja que la majoria de esdeveniments estan emplaçats als pobles.

Considero, com he comentat abans, que en el tractament informatiu  de les noticies  no té gaire sentit parlar de informatiu diari, ja que més aviat es tracta de reportatges concatenats.

Qui tindrà un paper èticament més complexa és el periodista, ja que pel gènere del programa ha de equilibrar la veracitat i objectivitat amb els recursos  que fa servir a nivell de model informatiu  per que els espectadors es mantinguin en l’audiència i per tant és una alternativa més “popular” al informatiu clàssic.

IB3 TELEVISIÓ: NOTÍCIES VESPRE.

Logo Notícies Vespre (IB3 TV)

Els informatius vespre d’IB3 Televisió estan sotmesos a una forta pressió del poder polític dominant. Són membres que pertanyen a un mateix partit polític qui controlen el mitjà. Malgrat alguna possible transgressió a l’ètica informativa i periodística (tractament de menors, respecte a la intimitat o al honor…), el principal inconvenient que presenta el programa és el de caire polític.

Un dels compromisos dels mitjans de comunicació cap a la societat és la difusió d’informació veraç i contrastada, sempre des del rigor periodístic i amb la major objectivitat. Al telenotícies es presencia un excés de subjectivitat inclús, alguns cops, de certa manipulació de la informació, amb la intenció d’influir en la postura de la societat balear a la qual es dirigeix el mitjà.

IB3 TELEVISIÓ. LA MIRADA, UN PROGRAMA CORRECTE PERÒ MANCAT DE PLURALITAT.

Logo La Mirada (IB3 TV)

La Mirada és un programa pertanyent als serveis informatius d’IB3 Televisió que pretén ampliar l’oferta informativa de la cadena autonòmica oferint un espai que fomenti, sobretot, la informació local i de proximitat. El programa s’emet de dilluns a divendres en dues edicions ben diferenciades: una al migdia, dedicada a l’entrevista d’actualitat, i una altra a la tarda, dedicada al reportatge i a la connexió en directe. Baix el meu punt de vista, el principal incompliment del codi deontològic que he pogut detectar és la falta d’imparcialitat. Fa pocs dies, concretament el passat divendres 11 de maig, el sindicat de periodistes de les Illes Balears va fer públic un comunicat en el què es denunciava la censura i la manipulació que la direcció dels informatius exerceix damunt dels professionals dels serveis informatius, sempre en favor del Govern en general i del PP en particular. La veritat és que aquesta manipulació, en certa manera, es nota prou a La Mirada. Si s’entrevista a un polític sempre sol ser un membre del Govern o un alt càrrec del Partit Popular. Fet que demostra, clarament, la manca de pluralitat del programa. Per altra banda, després d’analitzar tots els programes que s’han emès des què es va iniciar La Mirada, el passat 6 de febrer del 2012, he pogut detectar algunes petites infraccions del codi deontològic com, per exemple, el foment del joc d’atzar entre els joves (dedicant tot un reportatge a un jove jugador de professional de pòquer) i la falta de principis d’actuació i de bon gust professional (connectant en directe en el mateix moment en què s’estava iniciant l’acte inaugural d’una exposició). En general, però, crec que La Mirada és un programa èticament bastant correcte que, baix el meu punt de vista, només li falta una micona de pluralitat, sobretot política. Que ja és ben prou!

MEMBRES DEL GRUP:

FRANKY MAEZTU, CARLES LÓPEZ, CRISTINA LÓPEZ, AINA LLABRÉS, MIQUEL MARIANO

Tractament infomatiu de TN 3 sobre el primer aniversari del moviment 15 M (08/05/2012)

L’infomatiu del vespre de Telemadrid inicia la notícia catalogant les mobilitzacions del 15M efectuades fa un any a la plaça del Sol de Madrid com “ocupación ilegal de la plaza” i posa especial èmfasi en les pèrdues econòmiques que van suposar per als comerciants de la zona.

Un cop comença el tractament de la notícia, es fa referència a la autorització del govern a la mobilització dins d’un horari pre- establert i a la pròpia negativa dels representats del moviment d’indignats a aquesta proposta. Per corroborar aquests fets des del informatiu se’ns presenten unes declaracions del ministre de l’interior sobre l’acte i la proposta en si, però en canvi no ens presenten cap declaració des del moviment d’indignats, tant sols la resposta contrària a la proposta governamental, des d’una compte del twitter. Per tant d’alguna manera veiem com les dues parts no són tractades amb suficient equitat.

  

Continuant amb la peça informativa, també ens presenten una enquesta d’opinió entre els comerciants de la zona, tots lògicament contraris a les mobilitzacions, ja que els afecta econòmicament de forma notòria. 

Un altre aspecte que posa de relleu la poca objectivitat periodística del tractament infomatiu, són les imatges que s’ofereixen sobre el moviment, totes en tot moment de caràcter lúdic o de vandalisme, obviant en tot moment les imatges sobre les assambleas que s’hi realitzen o bé sobre les iniciatives de caràcter social que van existir.

I finalment plantegen la decisió de manifestar-se o no, dins del precepte de legalitat (acotada sempre des del govern) i no pas des del punt de vista de les causes morals i ètiques que han comportat aquesta situació. Sens dubte altre cop, trobem una peça informativa amb més voluntat de desautoritzar i criminalitzar un moviment social, que no pas d’oferir una visió més neutral de la situació tractada. Altre cop tornen a distingir entre bons i dolents.

Al següent enllaç podeu consultar la peça analitzada.

http://www.telemadrid.es/?q=programas/telenoticias-3/telenoticias-3-08052012

Franky Maeztu.

El tractament de TN3 sobre les manifestacions sindicals de l’1 de maig.

Certament analitzant la peça per sobre, podem copsar d’entrada que el tractament informatiu de les manifestacions no es realitza, des del punt de vista ètic, de forma objectiva i imparcial. Totes les dades i referències que es donen en el reportatges van en la línia de desacreditar als convocants i assistents a l’acte, a vincular de forma clara el partit de l’oposició a la manifestació sindical i a desvirtuar deliberadament la importància de l’acte en l’actual context social que estem vivint.

D’altre banda també l’ús de les xifres que es van presentant durant la peça informativa, també qüestionen l’objectivitat del tractament. Per un costat alhora d’informar de la presència dels dos ex- ministres socialistes a la manifestació, ho lliguen amb les xifres d’augment de l’atur (amb més de 3 milions de treballadors) durant els seus mandats, aquest fet és d’una gratuïtat evident, sobretot veient que aquesta informació no aporta cap dada concisa sobre la manifestació, més enllà de crear un estat d’opinió contrari als assistents. Per altre banda des de l’informatiu només es fan ressò de les dades d’assistència facilitades pels cossos de seguretat de la comunitat, quan de forma generalitzada, per tal de dotar d’una major exactitud a les dades, normalment els mitjans també faciliten les dades d’assistència aportades per l’organització de les mobilitzacions.ç

Potser el cas més flagrant en quan a poca imparcialitat periodística, és la presentació de la gràfica de valoració de les institucions públiques, elaborada per l’empresa Metroscopia, on queda patent que els sindicats són la institució més mal valorada arreu de l’estat.

Superat el ball de dades i xifres, la peça continua amb tot un seguit d’entrevistes realitzades a les zones d’oci de Madrid (parc del retiro, al Madrid-río) on queda patent que el primer de maig, ha deixat de ser una data reivindicativa per ser un dia més de festa, on la gent aprofita la jornada per realitzar activitats d’oci i on molts d’ells desconeixien la convocatòria de manifestació sindical.

Per tant analitzant tota aquesta sèrie de factors, des d’un punt de vista d’ètica periodística, el tractament d’aquesta notícia no respon als estàndards mínims d’objectivitat que una televisió pública hauria de tenir.

Al següent enllaç podeu consultar l’edició del telenotícies 3 analitza’t.

http://www.telemadrid.es/?q=programas/telenoticias-3/telenoticias-3-01052012

 

Franky Maeztu

EL TRACTAMENT DE TN3 SOBRE LES MESURES D’ESTALVI PROMOGUDES PEL GOVERN

El passat 20 d’abril, dia on el govern central i més concretament la seva portaveu Soraya Sáenz de Santamaría, van enunciar les mesures d’estalvi, en educació, sanitat i gestió de les televisions públiques autonòmiques, l’edició de l’informatiu TN 3, va realitzar un tractament periodístic orientat deliberadament a la defensa i justificació d’aquestes retallades promogudes des de l’executiu de Mariano Rajoy.

Per un  costat, alhora de tractar la llei que preveu la possibilitat de privatitzar les televisions públiques de les comunitats autònomes, des de l’informatiu es descriu la iniciativa com una mesura que pot representar un “alleugeriment” per les arques dels diferents governs autonòmics. Per corroborar aquestes informacions, en comptes de posar de relleu els números de dèficit de cadascuna d’aquestes televisions de titularitat pública (on la pròpia Tele Madrid surt clarament perjudicada), des de l’informatiu ens mostren una gràfica dels costos anuals per habitant que suposa el manteniment d’aquests mitjans públics.

La presentació d’aquesta gràfica per un costat té l’objectiu de demostrar el menor cost econòmic que suposa, el manteniment de la seva pròpia televisió per als ciutadans de la comunitat de Madrid en comparació a la resta de televisions. I per altre banda també justifica la idoneïtat de la proposta del govern, posant de relleu els elevats costos que impliquen per a la gent el manteniment d’aquests ens autonòmics, obviant completament la vocació pública (servei ciutadà, transmissors de valors, cultura..) de la resta de televisions.

Una altre de els mesures d’estalvi presentades pel govern de Rajoy, afecta de ple a la partida destinada a la sanitat pública del nostre país. Entre d’altres aspectes, la nova llei preveu un re- ajustament de personal (tema que només menciona i passa de puntetes), una redistribució i major eficiència de les instal·lacions hospitalàries, la pujada del preu dels medicaments i l’enduriment dels requisits per als immigrants per accedir a la targeta sanitària.

D’entre totes aquestes mesures, la que podríem dir que és més popular, és la que endureix els requisits dels immigrants per accedir a les prestacions sanitàries públiques. En aquest aspecte ens presenten una altre gràfica:

En ella podem constatar les dades reals del nombre de pensionistes estrangers que contribueixen amb els seus impostos a les arques de la seguretat social, i el nombre de pensionistes estrangers que se’n beneficien. Certament aquest és un tema on cal actuar, però simplement representa un dels apartats que conformen les noves mesures d’estalvi de la sanitat pública. De les mesures més polèmiques (principalment els acomiadaments) tant sols les esmenten de passada.

Per acabar de tancar el bloc de sanitat, l’informatiu també ens presenta un petit reportatge d’una de les noves instal·lacions sanitàries inaugurades pel govern d’Aguirre durant la vigent legislatura. En aquest reportatge és realitza una enquesta de satisfacció dels madrilenys sobre la sanitat pública, on afirmen que 9 de cada 10 estan satisfets. Finalment acaben el reportatge, marcadament partidista, concloent que la inauguració de l’hospital Rey Juan Carlos, “és un bon exemple de recursos públics ben assignats en temps de crisis”.

Certament aquesta edició del TN3 no figuraria com un exemple paradigmàtic d’objectivitat periodística.

Franky Maeztu Tomàs.

Telenotícias 3 (edició del 16/04/2012)

Característiques del Telenotícies 3

La peça del Telenotícias 3 té una durada aproximada d’uns 40- 45 minuts. S’emet de dilluns a diumenge a partir de les 20.30 hores. (i en diferit a partir de les 21:45h a La Otra). L’informatiu té el format habitual dels Telenotícies, amb una estructura composta per blocs: sumari, informació autonòmica, nacional, internacional, societat i successos, esports, cultura, temps. Lògicament la duració i l’ordre de cadascun, anirà condicionada plenament a l’actualitat informativa diària.

Alhora de tractar les informacions, la cadena té un codi deontològic intern, tot i que en ocasions ha estat denunciada des de diferents associacions, entre les quals destaca la FAPE, per utilització partidista de certes informacions d’àmbit estatal i regional. De fet actualment té obert un front intern amb part de la seva plantilla de treballadors, on han creat una plataforma anomenada “Salvemos TeleMadrid” on denuncien certa manipulació dels continguts informatius en favor de l’actual administració que governa la comunitat.

Anàlisis del Telenotícies 3

Si entrem de ple en l’anàlisi del l’edició del TN3 del passat 16 d’abril, es pot observar una certa vehemència informativa alhora d’abordar els arguments que utilitza el govern central (en quan a inversions nacionals) en la crisi destapada per Repsol YPF a l’Argentina. Durant l’informatiu, una redactora constata, a través d’una gràfica, els alt índex d’inversió estatal a l’Argentina, .

Per altre banda, alhora d’abordar el tema de la reducció de dèficit, es ressalta la falta d’acord amb les comunitats no governades pel PP (en especial amb Andalusia) i els atorga la responsabilitat en  la falta de credibilitat de l’economia Espanyola enfront la U.E. Continuant amb aquest tema, també justifica les actuals mesures de reducció de dèficit, posant especial èmfasi en les demandes de les patronals i els cercles d’empresaris per què el govern dugui a terme, amb fermesa, aquests ajustos d’estalvi, obviant les opinions contaries a les mesures que està prenent l’executiu de Rajoy. També trobem un cert tracte de favor alhora d’abordar els últims esdeveniments polèmics associats a la casa reial i seguidament, aprofiten per realitzar un monogràfic de la trajectòria personal i professional de la figura del príncep.

Valoració personal de l’adequació dels continguts

D’alguna manera, analitzant aquestes pinzellades que es realitzen en el tractament informatiu de les notícies d’àmbit estatal i autonòmic i sobretot a la notorietat pública que otorguen als diferents partits polítics que composen el seu propi parlament autonòmic, d’alguna manera es posa en entre dit el principi d’objectivitat informativa, tot i que a usos pràctics, s’ha respectat en tot moment els 12 punts que s’estableixen en el codi deontològic intern de la cadena.

En aquest enllaç podeu consultar l’edició del TN3 del passat 16/04/2012

http://www.telemadrid.es/?q=programas/telenoticias-3/telenoticias-3-16042012

Canals autonòmics (Canal 9, Canal Sur, IB3, Tele Madrid)

Canals autonòmic  (Canal Sur, Canal 9, IB3 i TeleMadrid)

Característiques generals dels canals

Entitats: Televisions de titularitat pública i sota control polític.

Finançament: Les vies de finançament són dobles, tant per publicitat, com per partides d’assignació pública (recaptades prèviament amb impostos).

Situació jurídica del professional de la comunicació: Diversitat de situacions. Estatut del funcionari, contractacions indefinides, contractacions temporals i subcontractació de programes i continguts a productores externes.

Organització jurídica: Societats Anònimes regides a partir de Consells d’Administració nomenats per l’òrgan legislatiu de cada Comunitat Autònoma. Tots els canals analitzats estan integrats dins la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió autonòmiques (FORTA).

Peculiaritats territorials:

CANAL 9

Canals en emissió: Cana9 (generalista), Canal 9 dos (generalista),      Canal 9 24 hores (informació). No existeix Codi Deontològic propi empresarial ni territorial del gremi de periodistes. La televisió pública valenciana està immersa en un ERO i amb greu perill de desaparició.

Criteris d’avaluació:

Observació de la programació en dies concrets i anàlisi d’adequació als criteris genèrics d’UNESCO i més específics del Consell de l’Audiovisual de Catalunya cas de no existir Codi Deontològic propi.

CANAL SUR

Nascuda l’any 1988 actualment és lider en el mercat audiovisual al sud d’Espanya. Pertany a la radio y Televisión de Andalucía (RTVA)  i és una agència Púbica empresarial que pertany a la Junta de Andalucia. Canal Sur televisión i Canal sur radio són societats mercantils del sector públic andalus.

Criteris d’avaluació:

En el cas de Canal Sur Televisión, analitzem els programes i comparem la seva adequació al “libro de estilo de Canal Sur Televisión”, un codi d’autoregulació publicat a la pàgina web RTVA. Es tracta d’un conjunt de recomanacions i normes que estableixen les pautes de comportament ètic, social i Professional dels serveis informatius de canal Sur televisión. Ens centrarem especialment en dues parts de llibre i en els annexes:

-Primera part: normes bàsiques, valors periodístics, compromís de qualitat, periodisme cívic i deontologia.

- Punt nº 9: Assumptes compromesos : recomanacions, mals tractaments, immigració, menors d’edat, informació judicial i delictes, terrorisme, patologies .

-Annexes : Principios de programación de la RTVA, Declaración de principios de la FIP.

Código deontológico de la federación de asociaciones de la prensa española

Recomendaciones a los medios de comunicación para el tratamiento de la violencia contra las mujeres.

Documento del Consejo de Administración sobre el tratamiento del terrorismo.

Ideario sobre tratamiento informativo de la inmigración en RTVE.

IB3 TELEVISIÓ

L’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (EPRTVIB) es regeix per la Llei 15/2010 de 22 de desembre, que va entrar en vigor l’1 de juliol de 2011. La primera emissió d’IB3 Ràdio es va produir el dia 1 de març de 2005, coincidint amb la celebració del Dia de les Illes Balears. IB3 Televisió va començar a emetre en proves amb els primers informatius de caràcter autonòmic el 2 de maig de 2005 i el 4 de setembre del mateix any va tenir lloc l’inici de les emissions regulars. A partir de gener de 2006 emet 24 hores diàries.

IB3 Televisió i IB3 Ràdio neixen amb un caràcter estratègic intern que cerca la cohesió territorial, reforçar les senyes d’identitat de les Illes Balears i afavorir el creixement i el desenvolupament del sector audiovisual en el territori balear. Mitjançant la creació dels seus propis mitjans audiovisuals, la Comunitat de las Illes Balears pretén atendre adequadament les seves necessitats informatives, entre altres finalitats socials i culturals.

Criteris d’avaluació:

A partir de la Llei 7/1985, de 22 de maig, de creació de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, en el seu article 16, estableix els principis que han d’inspirar la programació dels mitjans gestionats per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears:

• El respecte a la Constitució i a l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

• La defensa de la personalitat i identitat del poble de les Illes Balears, com també la promoció i difusió de la seva cultura i la seva llengua.

• El respecte a la llibertat d’expressió, a l’objectivitat, a la veracitat o a la imparcialitat de les informacions.

• La separació entre les informacions  i opinions, la identificació de qui sustenti les opinions i la seva lliure expressió amb els límits de l’apartat 4 de l’article 20 de la Constitució, que són respecte als drets humans fonamentals i especialment a l’honor, a la intimitat, a la pròpia imatge i a la protecció de la joventut i de la infància.

• El respecte al pluralisme polític, religiós, social, cultural i lingüístic, i als valors de la igualtat (recollida en l’article 14 de la Constitució).

TELEMADRID

TeleMadrid és el canal de caire generalista dins de l’entramat d’empreses audiovisuals que gestiona el Ente Público de Radio Televisión de Madrid (organisme que pertany al govern de la comunitat de Madrid), on conjuntament amb la Otra, Telemadrid SAT i l’emissora radiofònica Onda Madrid, conformen la oferta pública audiovisual de la comunitat. La funció o objectiu de la cadena és oferir un servei públic a la comunitat tot ressaltant les especificitats pròpies de la regió que puguin ser d’interès per la gent.

Al llarg dels últims anys TeleMadrid ha sofert una reducció constant de la seva quota de share, fins a situar-se en l’actual 5,8% (força lluny de la resta de televisions autonòmiques). Per altre banda també l’endeutament de la cadena també va in crecendo, degut a la baixada dels ingressos en publicitat i en la partida econòmica assignada per l’executiu d’Esperanza Aguirre.

TeleMadrid es regeix per “LEY DE CREACIÓN, ORGANIZACIÓN Y CONTROL PARLAMENTARIO DEL ENTE PÚBLICO RADIO TELEVISIÓN MADRID”.

En l’actualitat, l’empresa ha estat esquitxada per diversos casos de manipulació informativa i censura a part de la pròpia plantilla de treballadors del canal, que han creat una plataforma de denúncia d’aquesta situació “Salvemos TeleMadrid”.  Paral·lelament als darrers anys també ha rebut denúncies d’associacions i de la pròpia FAPE per el tractament informatiu de certs reportatges emesos (11-s o de l’aeroport de Barajas).

Criteris d’avaluació:

Analitzarem l’adequació de l’informatiu TELENOTÍCIAS 3 a partir de del codi deontològic intern de la cadena, aprovat en el 2º congrés de periodistes catalans de l’any 1992.