Adequació ètica de Noticias 1 d’Antena 3
Per tal de concluir amb l’anàlisi de Noticias 1 d’Antena 3 faré una valoració general de l’adequació ètica d’aquest espai. Primerament, cal dir que en general no he vist grans vulneracions de la regulació audiovisual i dels propis codis de la cadena en els informatius analitzats. Per acabar només puntualitzar pel que fa al respecte al Codi sobre continguts televisius i infància, al que Antena 3 es va subscriure junt amb altres emissores públiques i privades del país l’any 2004, he observat que a les noticies analitzades on apareixien menors com a víctimes ( cas Karate o l’accident a Suïssa) s’ha respectat, en el cas dels abusos sexuals les identitats de les víctimes, però no s’ha fet el mateix amb les víctimes en l’accident d’autocar, probablement perquè no es tracta d’un fet proper en la distància.
Referent a aquest Codi, cal mencionar que l’horari d’emissió de Noticias 1 d’Antena 3 entra dintre de la franja d’horari protegit, i com a tal, intenta respectar als menors com a telespectadors d’informatius. Un exemple és el reportatge del dia 14 de maig ”Mujeres exclavas” on tractant-se d’una temàtica conflictiva i un comportament social no aptes per a menors com la prostitució i la tracta de blanques no apareixen imatges de violencia, de sexe ni tractes vejatoris. Però no hem deixar de banda que aquests continguts no són recomenats ni adequats per a la infància segons el Codi, per tant no hauríen d’emitir-se en aquest horari protegit.
Dos organismes controlen el compliment del Codi d’Autoregulació dels continguts televisius: la Comissió mixta de seguiment i el Comitè d’Autoregulació. Tots dos compostos per representants de les televisions signants de l’acord. Després dels exemples vistos anteriorment, penseu que un organisme depenent dels interessos polítics del govern de torn o dels interessos econòmics de les empreses televisives signants pot ser la millor sol·lució per tal de vetllar, en aquest cas, per la protecció dels infants davant de les emissions televisives?
Samanta Castilla
Sota terra, escriure la història en 72 hores ? ( IV ) : Conclussió
L´aproximació espectacular al periodisme de investigació i la divulgació científica deuria limitar-se a un mínims recursos per a fer atractiva la informació al públic profà, però mai confondre la informació a el recursos narratius i comercials.
D´altra banda les mateixes característiques d´un programa com aquest no haurien d´anar en detriment del contingut, ni dificultar les tasques de investigació, i molt menys despretigiar a les fonts i els mètodes ontològics ni afavorir la manipulació dels resultats de les investigacions.
Quan vegem tots aquests despropòsits, desprestigiem la cultura, i la convertim en un producte més de la indústria que res té a veure en la comprensió del món ni en l´explicació de la història, i donem peu a valoracions negatives de les motivacions dels continguts: espectàcul o política.
FONTS
http://www.youtube.com/watch?v=9WELW_7tKjY
http://www.elsemanaldigital.com/movil/articulos.asp?idarticulo=108897
http://www.vertele.com/noticias/un-ridiculo-historico-en-tv3/
Sota terra, escriure la història en 72 hores ? ( III ) : Escàndol
.
TV3 confunde el grabado de un niño con el de un brigadista de la Guerra Civil
Periodista digital. Com 11 de agosto de 2010 a las 20:09
¿Un ridículo histórico? ¿Un fraude, aunque leve, perpetrado por un actor metido a paleontólogo y un paleóntologo que hace de actor con la connivencia de TV3?
Janot Guil ha repasado concienzudamente pistas y detalles para el diario ABC y llega a conclusiones que dejan en muy mal lugar a la cadena autonómica y todavía peor a alguno de sus periodistas, cuya falta de profesionalidad y proclividad a la manipulación informativa podría ser proverbial.
El pasado 14 de junio, el programa «Sota terra» que emite TV3 cada lunes, un espacio creado por la productora Debatabat que de la mano del paleontólogo Eudald Carbonell y del actor Fermí Fernández rastrea los vestigios de la historia de Cataluña, dedicó un capítulo a los escenarios de la Guerra Civil española, la Batalla del Ebro.
El lugar elegido: Corbera de Ebro (Tarragona).
Durante el programa, Carbonell y compañía presumen de haber descubierto una cueva que servía de refugio antiaéreo a los brigadistas internacionales que acudieron a ese frente y que había quedado enterrada con el tiempo.
En las paredes de la cavidad, dan con una inscripción grabada en la roca, dos nombres: «Owen y Yannick».
Un gran «descubrimiento»
Entonces, el programa explica cómo llegan a la conclusión -mediante consulta a bases de datos en Internet de la Guerra Civil, entre otras fuentes- de que el tal Owen era Owen Jefferson Smith, un soldado voluntario norteamericano que vino a combatir «a favor de la Democracia en nuestra guerra» y que falleció años después en su país de origen. Se suicidó.
Pero no se quedaron ahí. Al final del capítulo, como clímax emotivo, se traen al hijo de Owen y lo invitan a entrar en la cueva. Owen junior, de edad ya provecta, lee el nombre de su padre en la piedra y llora.
«Es muy fuerte», balbucea. «¿Sabe quién podía ser Yannick», le inquiere Fermí Fernández. «Ni idea», repone.
Pues bien, llegados hasta aquí, si hay que hacer caso a la versión de los hechos de Daniel Tallón, dueño junto a su hermano Álex de los terrenos donde se halla la cueva-refugio, el caso no es de lágrima, sino de risa.
Y es que según Tallón, los nombres Owen y Yannick corresponden a sus sobrinos, de 7 y 10 años, los hijos que su hermano Álex compartió con su ex esposa, de origen dominicano.
Grabaron sus nombres hace pocos años, cuando la cueva que supuestamente «Sota terra» desenterró del olvido llevaba tiempo abierta.
«La limpiamos nosotros», sostiene.
Tallón se dio cuenta del supuesto ridículo histórico al ver el programa, aunque luego recordó que meses atrás había visto en sus terrenos roderas sospechosas y tierra removida.
Porque más allá de lo de Owen, lo que le ha llevado a denunciar el caso ante los Mossos es que los responsables de «Sota terra» no le pidieron permiso para filmar y excavar en sus tierras.
Según admitió Tallón a Janot Guil de ABC, hay un permiso expedido por el Departamento de Cultura pero en él se señala que los terrenos son de propiedad del parque eólico que hay al lado (para cuya construcción se expropiaron terrenos de Tallón) y no de nuestros propietarios.
A Janot le fue imposible contactar con los responsables de Batabat para dar su versión. Su gerente, Oriol Cortacans, no respondió a la llamada.
La relaxació tant en les tasques de investigació com en l´ètica periodística i la unió inadequada d´espectacle i periodisme arriben en aquest capítol a la seua màxima expressió. Com llegim a l´article, les pintades trobades són actuals. Una mínima comprobació científica hauria bastat per a desmentir la informació. El problema ètic és encara pitjor quan es vol fer espectacle televisiu amb la troballa, creant emocions falses, encara que siga per descuit, i creant un dolor innecessari a terceres persones.
Encara que és força difícil creure, i a més no tenim proves, de que la manipulació siga malintencionada, o que responga a motivacions polítiques com sugereix ABC, el fet de que la cadena no s´haja retractat de les informacion errònies, ens fa dubtar més encara del codi ètic que segueix el programa i/o cadena.
Sota terra, escriure la història en 72 hores ? ( II ) : Rigurositat en entredit
-
No podem descartar-ho
-
Ja em conec jo els “no podem descartar-ho”. Doncs descartem-ho
Capítol “Coves del toll”
- No podem assegurar…
-
Jo si em tiro a la piscina
Capítol “Coves del toll”
En l´anterior article veïem com el format del programa anava en detriment d´una ètica investigadora i científica. Posarem uns exemples.
Al capítol “Roses: la porta d´entrada dels grecs a Catalunya”, vegem com l´especialista Anna Maria Puig intenta fer entendre al conductor del programa que no pot defensar cap tesi sobre la procedència dels grec que arribaren a Roses sense proves, i que si vol conèixer la seua opinió deu llegir la seua tesi. Durant tot el programa el conductor es dedica a desprestigiar el treball de investigació i demanar una resposta que defense la tesi del programa ( ell proposa el paregut entre Rodes i Roses com a prova ). El to comic tampoc ajuda a donar prestigi a la informació, comparant Marseia amb el poblat d´Astèrix i unes bromes al voltant de la crisi totalment fora de lloc ( es presenta a Anna Maria Puig amb el sobtítol “la crisi no l´atura”), que polititzen un espai que no hauria d´estar polititzat. Encara que entenguem que l´humor es part de la divulgació, no es adequat dirigir-ho cap a la informació científica, ja que pot crear una confussió entre la part d´entreteniment i la de investigació. Aquest tipus de confussions són un problema generalitzat en la indústria de la cultura, però són especialment poc ètics quan es dirigeixen cap a la ciència. La demostració de la tesi del programa sembla excessivament precipitada. Obviament, amb un parell de mostres trobades, cap científic s´atreviria a acceptar una hipòtesi sobre la procedència dels grecs ( es confirma l´origen dels grecs per una mostra de ceràmica ). El conflicte ètic és especialment pervers, doncs no es tracta de une fonts poc fiables, sinó que el mateix programa “obliga” a l´especialista a prendre una decissió i, a més, fer-la coïncidir amb aquella del programa.
Sota terra, escriure la història en 72 hores ? ( I ) : Una bona proposta, però…
Sota Terra proposa un espai de investigació científica en la qual un grup format per arqueòlegs i un presentador/conductor, arriben a diferents llocs amb valor històric, ja sigui excavacions, ciutats abandonades etc. i excaven per tal de demostrar una tesi prèviament pactada.
Podríem dir que aquest format és un tipus de periodisme de investigació científica, però també de divulgació . En aquest sentit resulten interessants les tasques de revaloralització del patrimoni degut a la seua difussió en un gran mitjà, així com la narració, en línies generals, de la història catalana. No obstant els continguts perden interés en tant que les tesis que es volen demostrar semblen dirigides per un costat a l´espectacle i per altre a cert propòsits polítics: em referisc a la necessitat de “maximitzar” els valors dels descobriments (la major ciutat musulmana, l´encontre entre l´homo sapiens i el neandertal etc.), la qual cosa no sembla especialment rellevant a nivell científic, sinó que té més bé un valror anecdòtic i espectacular, a l´estil dels continguts de canals especialitzats com “Canal Historia” i, en els últims temps, “National Geographic”.
La part de investigació sembla no estar ben equilibrada amb la part d´entreteniment ja des de el mateix concepte de programa. El format de “repte” que limita les investigacions a 72 hores va en detriment de la profonditat de les investigacions, més encara tractan-se de ciència arqueològica, especialament costosa i lenta. Un codi ètic periodístic i científic, mai es basarà en una limitació caprixosa d´un format d´entreteniment sobretot per què, com veurem, això afecta definitivament tant al prestigi científic i periodístic, com a les demostracions de les tesis en si. Els episodis contenen minireptes, i un to general còmic que en ocassions també desprestigia i confon respecte al vertader caràcter del científic.
A la nova diplomàcia econòmica de Rajoy no hi ha manifestació que li faci ombra
La informació política ocupa normalment el primer tram dels Informatius. L’acció de govern -marcada per les retallades de l’executiu de Mariano Rajoy- copsa bona part del temps dedicat a aquestes notícies. Són freqüents els editats que inclouren declaracions dels ministres o de la portaveu del Govern Soraya Sáez de Santamaria. No tant de Rajoy, atès que aquests últims mesos no compareix públicament massa sovint. El problema radica en el fet que l’oposició té poca presència en els Informatius de Telecinco: ocasionalment s’inclouren talls del PSOE i molt de tant en tant d’IU. La resta de partits no existeix. Amb això no vull dir que no es mostri la crítica al Govern, de fet apareixen els col·lectius afectats per les retallades com els jubilats o estudiants, però sí que es presta poca atenció a les propostes de l’oposició. Analitzem alguns casos concrets:
Informatiu migdia del 13 d’abril
Apareixen quatre notícies de caire polític.
La primera, la intenció d’Argentina de nacionalitzar la filial de Repsol, YPF. Inclou un tall del Ministre d’Exteriors García Mangallo, un altre de la portaveu del PSOE Elena Valenciano (en la mateixa òrbita que l’anterior), un tercer d’un responsable de Brussel·les i l’últim de la portaveu del Govern.
Segueix a aquesta notícia el Pla anti-frau del Govern, amb declaracions del Ministre d’Hisenda Cristobal Montoro i altra vegada de Sáez de Santamaria.
Sobre la reforma de la Universitat, només apareixen les declaracions del Ministre d’Educació Wert tot dient “estamos tirando 3000 millones de euros por abandono universitario”.
Finalment, tanca el bloc polític un breu sobre la reunió de la Batlesa de Madrid, Ana Botella, amb Mariano Rajoy.
Resumint, aquest dia només apareix una sola declaració del partit socialista (a més, en sintonia amb el Govern) i cap crítica a les mesures de l’Executiu com la reforma d’Universitats.
Informatiu migdia del 16 d’abril
Després d’una àmplia cobertura de la polèmica de la cacera del Rei a l’Àfrica es dóna pas a la notícia econòmica del dia: la gira europea del Ministre d’Economia, Luis de Guindos, sota l’epígraf “ofensiva del Gobierno”. Aquesta peça inclou fins a tres talls del President del Govern. Tanca la peça una veu en off que, sobre imatges de dirigents socialistes, diu: “el PSOE denunciará la amnistia fiscal del Gobierno”. Són 5 segons i sense declaracions.
Informatiu migdia del 19 d’abril
El conflicte de Repsol segueix essent la primera de les notícies polítiques. S’hi dedica una àmplia cobertura amb talls de la Presidenta d’Argentina, Cristina Fernández, del Ministre d’Exteriors, amb connexió en directe des d’Argentina. Fins aquí cap problema. A continuació segueix la notícia del l’acord entre PSOE i IU al Parlament d’Andalusia, amb un simple editat sense declaracions i veu en off “finalmente será un socialista quien dirija la Cámara”.
Informatiu migdia del 18 de maig
La notícia de capçalera és la Cimera de la OTAN a Chicago en què participà Mariano Rajoy. El presentador diu així: “Mariano Rajoy va a recordar la ciudad estadounidense de Chicago como el escenario internacional que le permitió tomar aire y obtener el reconocimiento a su política de ajustes con el visto bueno de Alemania y una invitación de Italia”. Qualifiquen l’acció del President de l’estat espanyol com “diplomacia economica”. En connexió en directe des de Chicago, tot afirmant que “la diplomacia funciona”, es mostren imatges de Rajoy acompanyat de la resta de mandataris, saludant a Angela Merkel i a Obama “en la Cumbre también se lleva un apretón de manos de Obama”. Inclou unes declaracions de Rajoy destacant el suport a la seva política.
Tot això per mostrar un Rajoy connectat amb els principals mandataris a nivell mundial, un Rajoy que busca solucions a la crisi després de les hores baixes viscudes per la complexa situació econòmica, les retallades i la crisi de Bankia. En canvi, serà el Ministre d’Economia qui dona les males notícies de un segon trimestre de recessió.
Com en tota Cimera de la OTAN, sempre es succeeixen protestes ciutadanes i aquesta no n’és una excepció. I Telecinco ho cobreix, però el més sorprenent és que no opta per fer-ho just després de la peça descrita que seria el més natural (trobada de mandataris i reacció al carrer) sinó deu minuts més tard, després del segon sumari, en un intent barroer de desvincular aquestes protestes de la informació abans esmentada. No es vol tacar la imatge del President i de la seva nova diplomàcia amb imatges de disturbis i pancartes.
El presentador parla de “Protestas y disturbios en la cumbre de la OTAN en la ciudad de Chicago en la que participan más de sesenta países”, sense fer cap referència a la participació espanyola ni a la notícia anterior.
D’això se’n diu manipulació.
La consigna política al Notícies 9
En la darrera intervenció intentarem explicar com es projecta la ideologia d’un partit polític de manera directa sobre el Notícies 9 de la nit.
- Seguiment d’argumentari. S’apliquen les consignes exactes de l’argumentari polític del partit del govern. Per tant, l’adjectivació no respón a la precisió ni a l’exactitud sinó a la construcció i domini d’un discurs i un relat específicament creat. És el cas de les expressions “estalvi” o “reforma” per referir-se a les restriccions pressupostàries en divereses àrees com ara Sanitat i Educació. I no solament són les adjectivacions les que responen a l’argumentari del PP també altres aspectes com ara unir en l’oposició sistemàticament al PSOE amb els sindicats com un tot. És una tàctica política que canalitza Canal 9. Per últim, en totes les reivindicacions i protestes se subratlla la incomoditat i el conflicte per damunt del rerefons per conflictualitzar els participants.
- Desincentivació del debat polític. Com ja hem explicat el dret de rèplica es produeix sempre de manera allunyada. En les notícies internacionals sempre es presenten dues alternatives mentre en la local només es presenta una. És el cas d’Hollande i Merkel. A nivell valencià de vegades arriben a l’absurditat de donar la veu a un Conseller per contestar preventivament acusacions de les que mai s’informa. Contesta sobre una cosa que ningú no li ha preguntat al noticiari.
- Descontextualització de qualsevol notícia. Mai no es contextualitza l’actualitat. Es produeix un instant perpetu de manera que ningú no recorde per tant quins eren els gestor de Bankia i la CAM mentre es parla de la seua fallida econòmica. També és el cas de la visita del Papa a València on Canal 9 va canalitzar diversos pagaments que ara són investigats. No hi ha mai contextualitzadors (autoritats en el tema) sinó més aviat testimonis de vida quotidiana. Per exemple, a l’hora de tractar qualsevol tema relacionat amb l’economia entrevisten un propietari d’un bar abans que un economista.
- Les músiques i plans són triats per generar connotació. És el cas de la música del PP en actes de partit que sona quan cap altre so ambient en tota la resta del noticiari. També es nota especialment en la tria dels plans d’escolta d’un debat al Congrés dels Diputats, sempre apareixen plans d’escolta de Rubalcaba dient que no amb el cap. Això genera una clara impressió de negativa i oposició destructiva.
- La projecció de culpa externa. Abans era més evident, ara no ho és tant. Es tracta d’un fenòmen pel qual la responsabilitat dels problemes correspon sempre a altres administracions (estatal o europea) o fins i tot altres països.
- Les inauguracions encara són temari d’agenda en un moment on les restriccions pressupostàries només permeten inaugurar coses privades i que, per tant, no ha fet la Generalitat Valencia.
Polèmica publicitària a “Más se perdió en Cuba”
L’ingrés de diners provinent de l’emissió de publicitat a la petita pantalla és el principal suport a Intereconomía canal a on s’emet “Más se perdió en Cuba”.
Les seves accions publicitàries en general agressives, han tingut molt resó mediàtic. Aquesta pràctica, a més, s’estén als continguts i comentaris dels seus col·laboradors. El quals se’ls ha acusat de fregar l’homofòbia, el masclisme i la xenofòbia (veure vídeo i noticía aquí ) o per l’ insults (a la consellera Marina Geli – aquí). Per aquesta raó, el perfil del programa dintre d’ Intereconomía, no agrada a molts anunciants que no volen veure’s identificats amb el fort component ideològic del canal (hi ha marques que no volen publicitar-se com Nestlé).
Tot això s’ha reflectit en una gran baixada dels ingressos publicitaris. Per solucionar aquesta problemàtica es va crear una iniciativa amb una crida des de la cadena demanant ajuda econòmica als seus espectadors per poder subsistir (veure notícia aquí).
El format publicitari de “Más se perdió en Cuba”, segueix el mateix esquema en cada una de les dos parts del programa, amb la inserció de dos blocs d’anuncis.
El tipus de publicitat principal és l’espot , que va intercalant-se al llarg de l’emissió del programa (veure enllaç programa 12/5 aquí)
Altra modalitat de publicitat és el patrocini (telepromoció). Aquest tipus pot ser “passiu”, en cas de ser extern a la producció (careta d’avanç, d’entrada, intermedis o de sortida) o “Actiu” amb intervenció en els continguts mateixos de l’espai (en el programa del passat 12 de maig (minuts 56:02 fins el 56:58) es pot veure al presentador Xavier Horcajo presentant l’anunci: (…) “el rellotge Puissance”.
És interessant com s’anuncia la pròpia cadena (minut 32:45 i 31:35) amb l’exaltació dels valors familiars: “la Família no tiene precio” o “el congreso de las familias”.
Els continguts de l’anunci són un compendi del ideario promogut pel canal, amb l’eslògan: (…) “la família no tiene color político”.
El programa té un perfil polític molt marcat. En repetides ocasions els continguts del programa han vulnerat la no discriminació- segons el Codi per la autoregulació de la publicitat televisiva en el seu principi 10- referent a la publicitat discriminatòria, ja sigui per raó de raça, nacionalitat, religió, sexe u orientació sexual, i en ocasions ha atemptat contra la dignitat de la persones justificant les seves accions en nom de l’exaltació dels valors de la cadena (família, cristianisme, etc.).
Ana Legua
L’estratègia de Sálvame per a evitar denúncies.
Després de visionar un bon nombre de programes, he de reconèixer que em costa valorar Salvame des
d’una perspectiva objectiva quant al format televisiu emprat. Però ho intentaré: Si suprimim el seu contingut concret, tenim un programa amb públic en directe- li dóna agilitat-, un presentador bastant intel·ligent- no així la seva substituta ni la seva copresentadora-, i un suposat repertori d’històries de cor.
No sé si aquest programa és conseqüència de la societat en què vivim o si està creant societat, i no sé que és pitjor.
Els anomenats “col·laboradors” semblen en general, una colla de set-ciències que callen més del que expliquen, i que tret de dir “bona tarda” no viuen per altra altra cosa que no sigui el degollament. Ara bé, val a dir que remouen tants odis i amors, que no hi ha ningú en aquest país que no sàpiga qui són, i un bon exemple és l’anomenada “princesa del poble”, Belén Esteban.
Els “continguts” són més absurds cada dia perquè és difícil trobar històries rellevants a cada moment, així que entre refregits de dies anteriors, mirades dels personatges repetits fins a la sacietat, i interpretacions més o menys absurdes dels propis col·laboradors (mengen en públic, ploren, discuteixen, s’acusen de drogoaddictes, alcohòlics, dolents, etc) intenten omplir una bona franja de les tardes a telecinco.
Crec que el format de Sálvame ha creat escola i societat. Mai s’ha parlat tant de televisió com des que va aparèixer “Aquí hay tomate” i “Gran Hermano”, i mai la televisió ha estat tan grollera com ara, mai s’havia rebolcat tant en el fang.
Buscant les denúncies cap al programa Sálvame, m’he adonat de que últimament han disminuït, i no m’ho sabia explicar, donat que el baix tol del programa continua sent el mateix. I és així que he vist que a Sálvame només es parla, insulta, exalça i adula a la pròpia gent de Sálvame. O gent que ja està morta i per això és segur que no interposarà demanda contra la cadena, cansats com deuen estar de perdre demandes contra personatges calumniats. Han canviat d’estratègia: es contracta als personatges famosos o es creen diversos famosets, i a canvi d’un substanciós xec per als primers i uns quants” bolos” de promoció als segons, se’ls fa signar en els seus contractes algun tipus de clàusula en què renuncien a demandar la cadena o els seus programes, diguin el que diguin d’ells o en cas contrari es rescindeix el contracte Potser és una tàctica empresarial una mica mafiosa, però no vulnera cap codi deontològic…només la dignitat dels participants…i la dels espectadors?
Ricard Bertran
deixa un comentari