Observatori de l'ètica comunicativa

CONCLUSIONS TN MIGDIA TV3

Ètica UOC — Mon, 09 Jan 2012 09:11:17 +0000

Per concloure, podem dir que segons l´anàlisi dels telenotícies migdia de TV3, inclosos els del cap de setmana, podem afirmar que la cobertura informativa de TV3 en aquests espai ha estat correcte, en general, i que respecta els principis reflectits a la CCMA. Si bé podem dir que es deixa entreveure una certa simpatia cap a CIU, podem recordar l´entrevista feta a TV3 entre Mònica Terribes i A.Mas, va ser un cara a cara més enllà d´una relació merament periodística, es veia molta empatia i simpatia vers l´entrevistat, el Sr.Mas.
El que he observat és que TV3 es caracteritza per una neutralitat i objectivitat en les seves informacions que fa que es donin a conèixer notícies que no afavoreixen de vegades la classe política dirigent, com fou el cas de la suposada negligència mèdica a la Sanitat Pública per manca de quiròfans.
He observat una certa disposició en l´ordre de les notícies que fa que d´això de manera molt subtil se´n variï la seva recepció: per exemple, el fet de donar una notícia sobre la crisi a Catalunya i Espanya i seguidament parlar de la crisi a Europa i al món en general, i posar de relleu que fora de Catalunya i d´Espanya en alguns llocs encara es viu pitjor, els efectes de la crisi són més evidents…
És com parlar d´un atemptat d´ETA i seguidament parlar de la violència al mòn àrab. També es dedica un % molt elevat a parlar de fútbol en detriment d´altres informacions. El que sí hem de tenir present també, és que TV3, canal 33 i 324 formen un tot i el que no es diu en unes notícies es diu en d´altres però no hem d´oblidar que l´audiència en cada cas és diferent, i que els telenotícies que tenen més impacte per l´horari d´emissió són els del migdia, és la primera informació que busca l´usuari. També passa amb els temes culturals que no es desenvolupen massa en els telediaris ja que després es fan programes especials al canal 33 per exemple.

EL TRACTAMENT INFORMATIU DE LA MORT DE GADDAFI:

Ètica UOC — Mon, 09 Jan 2012 09:09:51 +0000

El dia 20 d´octubre del 2011 vam ser testimonis de les dures imatges de la mort de Moammar al-Gaddafi. El telenotícies migdia de TV3 obre el telediari amb la notícies i dedica uns 13 minuts a aquesta. El tractament lingüístic de la informació sembla correcte des del punt de vista ètic, no obstant em sorpren certa incoherència entre imatge i text: En tot moment es remarca que Gaddafi ha mort suposadament però es reafirma la frase que la seva mort s´ha de confirmar. D´altra banda, TV3 emet unes imatges que adverteix de la seva duresa, on es veu a Gaddafi mort i ple de sang, unes imatges que si es donen per bones aleshores no s´hauria de confirmar el que la periodista diu, i a més les imatges amb la veu en off duren massa minuts i no aporten res a la notícia, sols cert “morbo” gratuït. També veiem unes imatges al principi de la notícia on s´exalta l´eufòria de la venjança. El tractament de la mort de Gaddafi en el TN Migdia TV3 del dia 21 també mostra imatges impactants de la mort de Gaddafi, no obstant podem dir que el tractament de la informació ofereix diferents punts de vista, fent un anàlisi imparcial i amb una informació contextualitzada.
Es manté el principi de neutralitat que propugna el codi de la CCMA.
Pel que fa al tractament de la “víctima” en aquest cas per violència, assassinat, Gaddafi, al llibre d´Estil de la CCMA es diu que s´ha “d´evitar la cruesa innecessària i no mostrar ni descriure actes de de violència explícita si no són imprescindibles informativament. No fer espectacle de la desgràcia…” en aquest cas no es respecta el que diu el codi ètic de la CCMA, ja que sota l´afirmació que s´emeten aquestes imatges cruents perquè formen part de la història s´emeten unes imatges que no aporten informació i a més la desacrediten en el sentit que la periodista diu en tot moment que encara s´ha de confirmar la mort de Gaddafi.
Pel que fa a l´ús del llenguatge emprat en la transmissió de la notícia podem dir que s´usa un llenguatge neutral, evitant eufemismes i expressions d´exaltació bèl.lica ( en les imatges sí ) . Malgrat es compleix el principi d´exatitud aquest sembla qüestionar-se en oferir una imatge que suposadament s´ha de contrastar, d´aquí es segueix el principi de cura i rigor. Es vulnera el principi de la privadesa i invasió de la intimitat de la víctima.

Carmina Vallverdú del Olmo

http://www.tv3.cat/videos/3763170

http://www.tv3.cat/videos/3766210

LA COBERTURA INFORMATIVA DE LES RETALLADES SANITÀRIES:

Ètica UOC — Mon, 09 Jan 2012 09:07:44 +0000

És interessant veure quin tractament es fa de les retallades sanitàries als telenotícies migdia de TV3, un espai líder en audiència i que el que en ell es diu o es deixa de dir pot influir en la configuració del mapa mental del ciudatà.
Durant aquest mesos d´anàlisi s´ha parlat obertament i sense tabús ni eufemismes de la crisi sanitària des de diferents actors socials. Així doncs podem parlar d´un pluralisme ideològic i neutralitat pel que fa a la cobertura informativa de la sanitat pública catalana. No podem parlar de manera oberta d´un suposat abús de poder, per exemple, el cas de la notícia sobre una denúncia a la sanitat pública catalana per una suposada negligència mèdica no deixa a aquesta en una bona posició, ja que relaciona retallades econòmiques amb empijorament de la sanitat pública. No obstant, és interessant veure en el discurs d´Artur Mas ( 26-11-011 ) cóm de manera indirecta “corresponsabilitza” al ciutadà i usuari de les implicacions que les seves actuacions poden tenir en matèria de sanitat, dient-li que no sols és el govern qui es responsable de que les coses vagin bé, sinó també el ciutadà. Aquí veiem cóm TV3 exalta de manera positiva la imatge d´Artur Mas i minimitza la “total” responsabilitat política en manera de salut. De les paraules de Mas es despren que és necessari acceptar la retallada sanitària a fi de reduïr el dèficit. S´usen expressions per part de la periodista com “s´ha de passar a l´acció”… transmetent el que ha dit A.Mas.
En general, malgrat aquestes apreciacions, podem dir que el tractament de la informació sobre sanitat i retallades durant el període analitzat, respecta els principis de l´ètica recollida al llibre d´estil de la CCMA: Veritat i justícia, imparcialitat o equanimitat i pluralisme, exactitud, cura i rigor. Pel que fa al tema de la llibertat d´expressió del periodista, podem dir que en general es veu una independència de les instàncies polítiques, tot i que es deixa veure una certa simpatia cap a les classe política dominant, en aquest sentit CIU i en paraules d´un antic presentador del Telenotícies Migdia, Salvador Alsius, ja deia que ell intuïa que algú controlava la informació des de fora dels mitjans, en aquest sentit no parlaria de manipulació sinó més aviat de certa adeqüació al status quo, o que els periodistes són políticament correctes en el tractament de certes informacions. A la Carta de la CCMA al punt 3.9 es parla del tractament adeqüat de la ciència i la salut, en aquest cas és correcte.

Carmina Vallverdú del Olmo

http://www.tv3.cat/videos/3790330/Gestio-sanitaria-sota-lupa

http://www.tv3.cat/videos/3802770/El-financament-de-la-sanitat

http://www.tv3.cat/videos/3803530/Denuncia-a-Sanitat

http://www.tv3.cat/videos/3829192/Salut-fins-al-2015

La Noche en 24 horas, ampliación

Ètica UOC — Fri, 23 Dec 2011 02:19:19 +0000

Tal com arrepleguen en les conclusions del grup, La nit en 24 horas¸ complix els principis ètics plantejats a l’inici de la PAC respectant els codis deontològics de la corporació de RTVE, i encara que no s’emet en horari protegit tracten de respectar en la mesura que siga possible la protecció de menors.
Les informacions que emeten en informatiu reflexiu del Canal 24 hores, que s’emet en redifusió en L’1 de matinada, complixen els requisits d’una televisió pública sent objectives, veraços, sense sensacionalismes, sense cap tipus de discriminació,…
A més, les opinions que emeten en la tertúlia que inclouen l’informatiu solen ser objectives i independents, tractant de donar cabuda a comentaristes de totes les ideologies, és a dir, incloent periodistes vinculats a mitjans de dretes i d’esquerra, tractant d’oferir unes informacions més plurals possibles.
Així, ha succeït en assumptes tan compromesos com en l’obertura del juí a Francisco Camps pel cas dels trages, on s’ha intentat que haguera comentaristes que reflectiren les opinions en el cas.
Esta circumstància plural també es va donar en el programa de dimecres passat, 20 de desembre, centrat en la valoració del nou Govern d’Espanya, anunciat eixa vesprada, comptant amb representants de mitjans de comunicació, com són ABC Punt Ràdio, Periòdic de Catalunya i Colpisa.
Així mateix, si es comparen les opinions oferides en este programa per altres de similars d’altres cadenes com són: al Rojo Viu de La Sexta o El Gat a l’Aigua d’Intereconomia veiem en el programa de RTVE una major pluralitat que en la resta d’informatius tertúlies que emeten la resta de cadenes, complint els principis deontològics de la cadena.

VALORACIÓ FINAL DE BTV

Ètica UOC — Thu, 22 Dec 2011 22:55:25 +0000

Com ja vam dir en l’entrada introductòria, BTV és la televisió pública de la ciutat de Barcelona consolidada com a televisió de proximitat, un espai que vol ser el mirall de la gent i de la cultura de Barcelona, així com un gran arxiu audiovisual de la ciutat.
Entre l’oferta de programació de la cadena, nosaltres hem analitzat dos programes: BTV Notícies Vespre i Entre veïns.

BTV Notícies Vespre
BTV Notícies Vespre és l’informatiu diari que s’emet cada vespre a les 20:00. És un informatiu concís, ja que només dura mitja hora de la qual es dedica exclusivament a notícies d’actualitat uns 15 minuts (la resta es parla d’esport, del trànsit i del temps).

Com informàvem en la primera aportació, BTV pretén ser la primera referència informativa de la ciutat. BTV Notícies Vespre es centra bàsicament en la ciutat de Barcelona i dona informacions que no apareixen en altres mitjans televisius com podria ser TV3, és a dir que si que ofereix una informació bastant concisa de la ciutat.

El programa compleix amb les normes deontològiques de la professió i amb els principis ètics que es demanen a un informatiu però en diverses ocasions no es fa una distinció clara entre els fets i les opinions, fet que es pot crear confusió. Forces vegades basen una notícia en opinions i, tot i que en cap moment difonen informacions falses, si que indueixen a l’espectador a creure que les opinions són fets constatats.

També s’observa que en certes intervencions d’opinions personals d’afectats s’emeten talls que es podrien evitar per ser ofensius o incitadors, ja que no aporten cap informació sinó la simple provocació.

Entre veïns
Entre veïns és un programa en format reportatge on en cada episodi es recullen i s’expliquen petites històries del dia a dia de veïns dels barris de Barcelona. Així cada programa fa un retrat de la vida d’un barri de la ciutat i dels seus ciutadans.

Aquest programa té la intenció de ser el reflex de la vida de la ciutat, però des d’una perspectiva molt difuminada i superficial, només apareix la versió amable de la ciutat, cosa que no reflexa la realitat, ja que no tot són flors i violes. Deontològicament parlant, en general, aquest programa no compleix gaires principis ètics, ja que hi manquen alguns per raons diverses.

Per exemple el principi de veritat es veu alterat per diverses raons, primera que els ciutadans escollits no són representatius del barri, només estan escollits pel fet de tenir unes vides interessants (són pintors, dibuixants, gent emprenedora, cineastes, etc). També hi falta neutralitat valorativa, hi falta visió crítica. Tampoc hi ha separació entre informació i opinió, ja que la veu en off gairebé només es dedica a fer judicis de valor sobre la vida dels ciutadans que hi apareixen, en l’entrada del bloc sobre el programa Entre veïns anomenada “la creació d’estereotips” s’en mostren alguns exemples. Aquí teniu l’enllaç:

http://eticauoc.wordpress.com/category/barcelona-tv/

La realimentació per presència d’informadors també afecta a la objectivitat del programa, ja que moltes vegades les conductes de les persones que hi apareixen es veuen forçades i sintètiques. Encara que aquest fet no és gens menyspreable també s’ha de tenir en compte a l’hora d’analitzar èticament aquest programa.

El principi de justícia també es veu afectat pel fet que no hi ha imparcialitat, no hi ha una representació de tots els grups socials que també són veïns de la ciutat de Barcelona ja que no es contemplen i no es dóna veu als grups socials més desfavorits. I finalment aquest fet de discriminació també fa que hi manqui el principi de llibertat d’expressió, ja que només se’ls dóna veu a uns certs col·lectius de gent de la ciutat.

Amb els dos programes analitzats podem arribar a la conclusió que en els informatius es compleix majoritàriament amb les normes deontològiques amb una lleu falta de rigor en el tractament de les opinions que es confonen en fets i en el tractament d’algunes valoracions personals però en la sèrie de reportatges del programa Entre veïns, hi manquen els principis ètics de veritat, el de justícia i el de llibertat d’expressió, amb una manera de fer sense cap cura ni rigor, sense cap mena d’imparcialitat i sense donar veu als col·lectius més desfavorits de la ciutadania barcelonina, tenint en compte que aquests col·lectius també són veïns de la ciutat, i per tant sense donar un reflex real de la vida de cada barri.

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ?

Ètica UOC — Thu, 22 Dec 2011 22:41:55 +0000

En aquesta quarta entrada al blog vull parlar de dos principis ètics, el de justícia i el de la llibertat d’expressió.

Amb els diferents capítols que he pogut anar observant i analitzant del programa Entre Veïns, m’he adonat que no hi ha imparcialitat, pel fet que en els capítols no hi ha una representació de tots els grups socials que formen la ciutat de Barcelona, ja que no es contemplen els grups socials més desfavorits, això trenca la idea que té el programa de ser un reflex de la vida de la ciutat. Per què això es produís, s’hauria de donar veu a tots els col·lectius que conformen la ciutadania barcelonina i més i tot a aquells que tenen més dificultats per fer sentir las seva opinió, els col·lectius més desfavorits.

Per exemple, en el programa que es parla del barri del Raval, un barri amb una alt índex de població immigrant, no és té en compte seva opinió, (estem parlant dels més desfavorits, ja que en el reportatge si que hi apareixen immigrants, però són gent que ja fa temps que viu a Barcelona i que té una situació econòmica estable) per tant no es fa una visió exacta i verídica de la realitat. Aquest fet fa que no hi siguin contemplats diferents punts de vista de la gent que viu al barri cosa que fa que la informació no sigui completa, i per tant que no sigui justa (cosa que incompleix el principi de justícia). Això fa que també hi manqui el principi de la llibertat d’expressió, ja que només hi ha una veu en el conjunt del reportatge, la veu que vol mostrar Barcelona com una ciutat idíl·lica on hi ha moltes oportunitats i on la gent hi viu molt bé, però que no mostra l’altra cara de la moneda.

En resum, aquest programa com diu la seva descripció en la pàgina web del canal vol ser un reflex de la realitat i de la vida a la ciutat de Barcelona, però analitzant els programes deontologicament, es pot observar que està molt lluny de la realitat, ja que per la manera com estan realitzats els reportatges hi manquen certs principis, com el de veritat, el de justícia o el de llibertat d’expressió. Per tant aquests programes no són un reflex de la realitat de la ciutat, cosa que fa que només tinguin una visió difuminada de Barcelona, i per tant afirma que hi manca una auto regulació per part de la cadena.

LA REALIMENTACIÓ PER LA PRESÈNCIA D’INFORMADORS

Ètica UOC — Thu, 22 Dec 2011 22:24:58 +0000

En aquesta tercera entrada al blog vull parlar de la realimentació per la presència d’informadors. En un programa com Entre veïns, en què la gent normal en són els protagonistes, entenent a gent normal gent que no està familiaritzada en aparèixer a davant de les càmeres, sovint passa el fenomen de la realimentació per la presència d’informadors. La gent actua diferent pel sol fet de tenir una càmera al davant, vol quedar bé, vol fer-se notar, vol mostrar una imatge perfecta, per tant volen ser educats, amables i caure simpàtic a l’espectador. Aquest fenomen és perjudicial per aquest tipus de programes, ja que la idea d’aquest és reflectir la realitat, mostrar objectivament la realitat de la vida a la ciutat de Barcelona.

Aquesta objectivitat queda molt allunyada de ser-ho per dues raons. Una per la poca subjectivitat del narrador, ja que no hi ha separació entre informació i opinió, la veu en off que fa de guia per cada programa en molts casos, en comptes de donar informació, es dedica a donar la seva opinió realitzant molts judicis de valor, fins hi tot sobre la vida dels ciutadans que apareixen en el programa.

I l’altre pel fenomen que he comentat abans, la realimentació per presència d’informadors, ja que les persones que participen en aquest reportatges modifiquen la seva realitat i la seva manera de fer pel sol fet de que hi ha la presència de la càmera que els està gravant, això es pot observar en diferents casos en què les conductes de les persones es veuen forçades, mostrant una visió de si mateixos que no correspon a la realitat, només pel fet de quedar bé davant la càmera i donar la sensació d’un comportament exemplar.

Encara que aquest fet no és gens menyspreable també s’ha de tenir en compte a l’hora d’analitzar èticament aquest programa.

Enric

Antena 3 – El hormiguero. Dani Martin ha mort!

Ètica UOC — Thu, 22 Dec 2011 22:12:31 +0000

Està ben demostrat que la principal finalitat d’aquest programa és simplement augmentar la quota de share utilitzant sense gaire escrúpols imatges que posen en dubte els principis de l’ètica professional de qualsevol presentador.

Un dels dies on això va quedar ben demostrat va ser el dia 25 d’octubre quan el convidat va ser el cantant Dani Martin. Al final del programa, com és habitual, el personatge convidat participa en algun dels experiments que es fan i aquest dia consistia en provar una guillotina. En realitat es tractava d’un impressionant truc de màgia que mal utilitzat es va convertir en un dels directes amb més pólvora dels darrers temps. A les imatges es va veure com la guillotina tallava el cap del cantant i seguidament es va notar cert nerviosisme al plató (com si es volgués fer suposar que havia sortit malament l’experiment) i van passar a publicitat. Després de la publicitat es van veure imatges d’ambulàncies i el presentador que va despedir el programa d’immediat dient que no sabia el que havia passat i que aviat s’emetria un comunicat.

Després d’això, molta gent es va creure la notícia i, fins i tot, a wikipedia va aparèixer “Dani Martin falleció el 25 de octubre de 2011 tras un fallo en un experimento en el programa El Hormiguero”. La notícia era més falsa que un billet de sis euros, però va començar a córrer com a pólvora a la xarxa. La web d’A3, fent gala d’una “impecable ètica periodística” va qualificar el moment com a dramàtic.

La falsa notícia es va donar com a certa (falla un dels drets a obtenir informació veraç) fins que Dani Martin es va veure obligat a twittejar explicant que ERA VIU!.

Com passa moltes vegades, Pablo Motos, necessita ser el centre d’atenció i realment aquest dia ho va aconseguir. Al dia següent va ser convidat a la Cadena SER per tal que donés explicacions i va reafirmar que havia estat una broma, però quina classe de broma és? El principal problema de la “broma” no va ser la broma en sí, ja que amb anterioritat ja s’havien duit a terme al programa altres trucs de màgica (comptant amb el fet que l’espectador sabia que era un truc). El problema va ser que després de la broma es va seguir alimentant aquesta falsa notícia des de la web d’A3 i inclús el propi Hormiguero va tractar d’enganyar l’audiència en el moment en què no varen donar cap tipus d’explicació.

Valgui aquesta entrada per demostrar la falta d’ètica televisiva d’aquest programa que, sovint cerca la rialla fàcil a les entrevistes, també a costa de ridiculitzar alguns dels seus participants (sobretot els estrangers). L’única cosa que es persegueix, com he dit és obtenir la màxima audiència sense tenir en compte la sensibilitat dels espectadors.

Valoració final del grup Antena 3

Ètica UOC — Thu, 22 Dec 2011 21:11:43 +0000

Ja es va comentar a la introducció que el grup Antena 3 té el seu propi codi d’autoregulació i que aquest tracta la voluntat d’aconseguir transmetre la informació des d’un tarannà responsable, imparcial, plural i protector d’aquells grups que així ho necessitin i però que alhora no obviï la llibertat d’expressió informativa.

En principi, el que s’ha pogut observar a partir del seguiment dels programes proposats en la presentació, és que el grup segueix bastant aquest codi deontològic tot i que és veritat que hi ha algunes situacions concretes en què el codi queda en un segon terme i es pot qüestionar el valor de l’ètica.

Així, després d’analitzar els continguts del noticiari nocturn de la cadena privada Antena 3, cal dir que sovint intenten tenir en compte les recomanacions que es fan a partir dels acords deontològics de la professió periodística, tot i que es pot notar com, de vegades, s’intenta tantejar la informació per escolar-se entre l’elasticitat de la regulació deontològica. Tant és així que de vegades, ens trobem casos en què el locutor diu una cosa i, en canvi, el text que acostuma a donar entrada a les informacions és subtilment diferent o que s’utilitzen l’enregistrament de fotografies per no haver de mostrar menors directament, per exemple.

En la mateixa línia, els informatius del cap de setmana no fan un ús de la informació objectiva, i encara que s’intenti mantenir el principi de veritat, amb la diferència de missatges entre els vídeos i el que diu el presentador s’aproximen a una manipulació que ens fa qüestionar la veracitat de les notícies. Tot i que han volgut deslligar-se de la imatge d’informatiu sensacionalista que practiquen altres cadenes privades, la lluita per l’audiència els fa sobrepassar algunes vegades l’ètica periodística.

Referent al programa “el hormiguero” veim que sovint A3 no té gaire problemes en saltar-se els seus codis d’autoregulació. Des de la difusió d’informació amb poca veracitat o també en la ridiculització d’algun dels seus convidats per aconseguir la màxima quota de share a costa de tot. Els vídeos del principi del programa també es salten sovint l’ètica televisiva. El darrer exemple el trobam al vídeo que es va fer de Mariano Rajoy el dia que va entrar a la moncloa, a on se l’imitava utilitzant actituds ridiculitzants i sense calçons. Als entrevistats sovint se’ls falta al respecte i s’incideix en aspectes personals que poden ocasionar que es sentin ofesos (cercant, s’han trobat casos que han denunciat al programa). Sovint el seu presentador, Pablo Motos (d’una banda un gran guionista) es deixa dur massa pel seu ego, impedint en molts de casos que el convidat s’expressi amb llibertat i duent-lo a situacions incòmodes.

Resumint està demostrat que la finalitat del programa és la d’entretenir i fer riure. Riure és ètic i saludable però no a costa d’una persona. Pel que fa al codi deontològic veim que no compleix amb els punts d’objectivitat ni de la protecció al dret a l’honor i intimitat de les persones.

L’Ajuntament té alguna cosa a amagar?

Ètica UOC — Thu, 22 Dec 2011 20:38:30 +0000

BTV Notícies vespre va donar les següents informacions:

El 07/12/11 al minut 08:00 es donava la notícia del tancament forçat de la “Casa Portuguesa” després de 5 anys sense llicència pel tast de productes. Segons els propietaris l’únic motiu del tancament és el soroll i, segons expliquen, no han tingut cap queixa d’un sol veí. Això és el que han dit els afectats però aquesta informació no ha estat contrastada i no sabem el perquè real del tancament des de cap font institucional.

El 12/12/11 al minut 04:45 anunciaven que Ricard Gomà, president del grup municipal d’Iniciativa, denunciava que l’anunci de Nadal de Barcelona per a la televisió és un malvaratament dels fons públics per part de l’alcalde Xavier Tries i demanava que es retiri. Explicava que l’anunci ha costat 1,2 milions d’euros i que no té res a veure amb criteris d’austeritat però tampoc amb cap element que impliqui informació a la ciutadania.
BTV Notícies Vespre només va donar aquesta informació, no hi va haver cap resposta per part de l’Ajuntament, ni en aquest informatiu ni en el de dies posteriors. Això deixa a l’audiència amb la idea que el que explica Ricard Gomà és cert ja que el consistori no té res a dir al respecte.

Amb aquests dos exemples veiem que si no es donen les opinions de l’Ajuntament sembla que aquest no es vol pronunciar perquè les opinions són encertades o bé perquè amaga alguna cosa.

BTV Notícies Vespre compleix amb les normes deontològiques de la professió i amb els principis ètics que es demanen a un informatiu però en diverses ocasions basen una notícia en opinions i, tot i que en cap moment difonen informacions falses, si que indueixen a l’espectador a creure que les opinions són fets constatats.

També s’observa que en certes intervencions d’opinions personals s’emeten talls que es podrien evitar per ser ofensius o incitadors ja que no aporten cap informació sinó la simple provocació.