‘El telediario de Intereconomía’: Valoracions finals

Durant els dos darrers mesos, s’ha realitzat el seguiment regular de les emissions d’El telediario de Intereconomía prenent com a marc de referència el Codi Deontològic de la FAPE i l’ideari de la pròpia cadena. L’anàlisi dels continguts ha permès detectar una sèrie de punts recurrents que ajuden a dibuixar un perfil ètic de l’informatiu de referència del canal Intereconomía.

El programa posa sovint en qüestió el compromís amb la veritat i l’objectivitat de què fa gala la cadena en el propi codi d’autoregulació, en tant que es mostren notícies poc contrastades o que presenten mancances importants, ja sigui en la contextualització o en el rigor periodístic. Això s’accentua quan s’introdueixen muntatges audiovisuals propis d’altres gèneres televisius o s’utilitzen recursos poc habituals en els informatius perquè plantegen dubtes ètics, com podrien ser la música o l’humor. D’aquesta manera, es tendeix a generar un discurs on sembla desaparèixer la línia que hauria de separar l’opinió i la informació.

El respecte a la persona i la seva dignitat, que també apareix en un dels apartats de l’ideari, no sempre es compleix i el descrèdit tant de particulars com d’algunes institucions reforça en ocasions un relat ideològic més que no pas periodístic. El nivell d’aquests assalts acostuma a ser proporcional a la distància ideològica que separa el protagonista de la notícia de la línia editorial de la cadena, de forma que es fan atacs verbals contra el president de la Generalitat o, indistintament, es llencen comentaris que desprestigien els membres del Tribunal Constitucional.

Els programes contribueixen en general a la difusió d’una certa visió estereotipada de la realitat, especialment aquells que fan referència a les identitats d’alguns territoris de l’Estat. Així, es defensa a ultrança una visió unitària d’Espanya d’acord amb els principis ideològics de la cadena.

En aquest sentit, s’observa igualment un respecte màxim al quart punt del seu ideari, aquell en el qual s’identifiquen amb les arrels cristianes i es comprometen a contribuir en la defensa i la difusió dels valors d’aquesta religió. La mateixa línia se segueix pel que fa a la família tradicional, que apareix reflectida com el pilar fonamental de la societat i freqüentment s’aprofiten les referències a l’actualitat per criticar qualsevol opció alternativa.

Jordi Ligorit

Ideologia versus neutralitat valorativa

Una de les qüestions ètiques importants que planteja el seguiment d’un espai com El telediario de Intereconomía se suggereix en el títol d’aquesta entrada, perquè el programa no oculta la línia editorial, que es reconeix obertament en l’ideari de la cadena, però al mateix temps aquest codi d’autoregulació senyala “su servicio a la información veraz y su lucha contra la mentira” com un dels principis bàsics.

Si bé es considera de manera general la inexistència de la veritat absoluta i s’accepta que el periodisme pot comportar una certa càrrega ideològica, la deontologia periodística posa èmfasi en la diligència informativa. És a dir, el periodista hauria de realitzar sempre una recerca professional i raonable, verificar els fets i demostrar una actitud positiva envers la veritat en la difusió de totes les informacions.

No hauria doncs de sorprendre que aquest programa defensi uns valors com la unitat d’Espanya, la família tradicional o la religió catòlica. Tanmateix, sembla reprovable que per fer-ho s’ometi sovint mencionar les fonts, que s’oblidi la contextualització dels fets, que no tinguin cabuda les opinions alternatives i que s’aprofitin les referències territorials en les informacions per transmetre una visió estereotipada de la realitat, aspectes tots que posen en dubte el principi de veracitat; o que per atacar certs col·lectius de la societat es pugui vulnerar el principi de justícia. A més, la selecció i ordenació de notícies, el muntatge i el ritme mostren la voluntat de dissoldre la separació entre informació i opinió. Sobretot, queda ben clar que aquestes transgressions no es troben únicament en cada notícia, sinó que el discurs ideològic s’accentua en la continuïtat televisiva, en un missatge etern de demà més…

Potser es podria utilitzar una part de l’emissió del 25 de maig de 2012 per resumir-ho tot plegat. En aquest cas, hi ha moments en què el bust parlant converteix l’exaltació de certs valors en objectiu i l’espectador observa de forma evident com s’amaga el logotip de la cadena per obtenir les declaracions d’alguns ciutadans. No es tracta només d’un mot. Quan el presentador repeteix exactament les paraules d’un manifestant falangista per referir-se als aficionats del Barça i de l’Athletic, el sentit de les paraules es fa transparent: “el aquelarre nacionalista de la final de la Copa del Rey”. El llenguatge ja no permet dubtar de l’aparença de neutralitat. Simplement aquí no hi és.

Jordi Ligorit

Conclusions finals. Intereconomía i 8tv

                          

   

                       

Durant gairebé dos mesos s’han visionat diversos programes de dues cadenes de televisió privades amb continguts generalistes -molt diferenciades en la ideologia i en l’àmbit territorial d’actuació, Intereconomía i 8TV. Cada membre del grup ha analitzat el comportament ètic dels mitjans a cada programa i com a conseqüència d’aquesta anàlisi hem pogut arribar a les següents conclusions.

En la cadena Intereconomía, hem pogut observar la vulneració de principis d’actuació que es contemplen en  l’ideari de la cadena (que actua a la manera de codi d’autoregulació) i en el Codi Deontològic de la FAPE en quant a veracitat i rigor en la transmissió de les notícies (en especial el principi 7a).

Intereconomía cerca la polèmica entre l’audiència, menystenen les altres cadenes (La Sexta), i també les persones que no comparteixen les seves idees, ja sigui per raó de sexe (dones, transsexuals, homosexuals), de religió (qualsevol que no sigui la catòlica), de nacionalitat (poble català o basc), de raça  (immigrants), defensa de la família tradicional, etc. Intereconomía té un clar accent conservador i mostra la seva ideologia de manera constant.

A Más se perdió en Cuba s’observa la cerca de la polèmica continua en el tractament de la notícia. Aquest programa no es limita a informar, en ocasions sembla adoctrinar el teleespectador amb l’exaltació de valors com la família, la religió catòlica, la unitat d’Espanya i l’educació cristiana entre d’altres. Sempre utilitzant un discurs subjectiu, que no fomenta l’intercanvi d’idees ni el debat social.

El telediario de Intereconomía posa sovint en qüestió el compromís amb la veritat i l’objectivitat de què fa gala la cadena, en tant que es presenten informacions poc contrastades i amb mancances importants pel que fa referència a la contextualització i el rigor periodístic, de manera que es genera un discurs que tendeix a dissoldre la línia de separació entre l’opinió i la informació. El respecte a la persona i la seva dignitat no sempre es compleix i el descrèdit de particulars i d’algunes institucions reforça en ocasions un relat ideològic més que no pas periodístic. Encara, els continguts contribueixen en general a la difusió d’una certa visió estereotipada de la realitat, especialment aquells relatius a les identitats d’alguns territoris. Això sí, es defensa una visió unitària de l’Estat d’acord amb els principis ideològics de la cadena.

En els debats d’El Gato al agua, el director del programa i els seus col·laboradors condueixen l’atenció del debat i trien temàtiques d’actualitat sempre des d’un punt de vista conservador i els convidats acostumen a ser els mateixos periodistes, sobretot de diaris com El Mundo, ABC o La Gaceta, que responen en la seva majoria a l’ideari de la cadena. Algunes vegades conviden alguna persona amb idees polítiques de centre o d’esquerra perquè intenti argumentar la postura oposada, però a la pràctica es converteix en un espàrring contra tots, inclús el moderador que no els cedeix la paraula.

A Con otro enfoque les noticies són poc contextualitzades i mancades de rigor. A més, malgrat la defensa del dret a una informació veraç i la cerca de la informació objectiva, no es mostra una informació contrastada. Mai es poden expressar opinions contràries a la manera de pensar de la cadena, i els convidats del programa sempre responen a l’ideari de la cadena. Sembla que existeixi una espècie d’endogàmia informativa. D’altra banda, no s’aprecia una clara diferència entre opinió i informació, i sovint s’insulta i es falta a l’honor de les persones.

Les pràctiques professionals d’Intereconomía responen més a la pràxis de la propaganda política que no a la del bon informador. Les seves accions publicitàries, en general agressives, han tingut molt ressò mediàtic. Per aquesta raó, el perfil del programa dintre d’ Intereconomía, no ha agradat a molts anunciants que no volen veure’s identificats amb el fort component ideològic del canal. Tot això s’ha reflectit en una gran baixada dels ingressos publicitaris.

A la cadena 8tv, només hem tingut la possibilitat d’analitzar el programa 8 al dia, i per tant les conclusions sobre l’anàlisi de l’ètica del mitjà de comunicació no es poden extrapolar al conjunt de la totalitat de programes de la cadena.

Per fer l’anàlisi s’han tingut en compte principalment els criteris del Consell Audiovisual de Catalunya que vetlla per respectar el pluralisme i el Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

A 8 al dia s’observa una clara distinció entre els fets i les opinions o interpretacions, evitant tota confusió o distorsió deliberada d’ambdues coses, s’anima als espectadors a exercir la llibertat d’expressió mitjançant l’enviament de missatges al Twitter o al Facebook, i es pretén propagar uns valors positius i unes actituds cíviques.

En l’espai de magazine, en tractar-se d’un programa en directe, s’han pogut detectar problemes ètics ocasionals, com per exemple els judicis paral·lels a un judici oficial, el fet de no respectar l’off the reccord, l’horari protegit, etc.

En l’espai informatiu, les notícies són explicades amb rigor, perfectament contextualitzades, explicades de manera clara i entenedora pel conductor del programa. Es tracta d’informacions veraces comprovades amb diligència informativa, però moltes vegades les fonts d’on prové la informació no són citades.

Això no obstant, s’intenta que totes les notícies siguin explicades des de diversos punts de vista per aconseguir una major imparcialitat, moltes vegades alguns actors pertinents de la notícia no són tinguts en compte. En el cas de notícies polítiques, són aquells partits que estan en el poder els que tenen més quota de pantalla, menystenint els partits polítics minoritaris. El mateix succeeix amb els esports, on el 99% del temps d’emissió en aquesta secció es dedica al Barça.

L’expropiació del respecte a la persona

L’1 de maig de 2012, El telediario de Intereconomía obre el programa amb la notícia de l’expropiació de la filial de Red Eléctrica de España (REE) per part del govern bolivià, amb el titular Rebelión de los populistas. El comentari del presentador expressa la línia editorial de la cadena respecte al “socialismo del siglo XXI” i s’encadena amb els titulars. En primer lloc es destaca que Evo expropia una filial de REE alhora que apareixen imatges d’Evo Morales amb Hugo Chávez, seguit de Día del Trabajo que s’acompanya amb fragments dels discursos realitzats pels líders sindicals en el Dia Internacional dels Treballadors, de manera que la seqüència de muntatge afavoreix una interpretació molt particular. Però el conflicte deontològic es produeix quan es tracta en profunditat la informació principal, perquè llavors l’informatiu sembla oblidar un dels articles de l’ideari de la cadena en què es compromet a “comunicar una información verdadera, rigorosa y coherente en la acreditación de los hechos y la argumentación de las opiniones, respetuosa con las personas e instituciones”.

El relat de les circumstàncies comença de nou amb el titular Evo expropia una filial de REE , s’uneix amb un altre que el relaciona amb l’expropiació de Repsol a través del missatge Morales imita a Kirchner i la veu en off tanca la primera secció amb les paraules “¿Qué comen los bolivarianos para tenir esta fiebre expropiadora? ¿Hojas de coca?”. El segon bloc correspon a una composició en què s’ajunten imatges i declaracions amb diferents relliscades del protagonista. El president de Bolívia parla dels problemes de masculinitat que produeix el pollastre hormonat, perd els estrets en un partit de futbol, oblida que Espanya no és una república, associa el divorci amb les telenovel·les i explica que es pot fer servir la Coca-Cola per desembussar el lavabo, i el resultat final es podria utilitzar en qualsevol espai d’humor. En la darrera part, es recorden les reunions entre Evo Morales i José Luis Rodríguez Zapatero i la cordialitat entre els dos dirigents mentre se superposa el missatge ¿El buenismo no sirve de nada?

Un espectador amb preocupacions ètiques s’hauria de plantejar en aquest punt si per donar la notícia de l’expropiació d’una empresa espanyola era necessari desacreditar d’aquesta forma el president escollit democràticament d’un país estranger en un informatiu i aprofitar per establir una relació causal amb el govern anterior.

  Jordi Ligorit

El compromís informatiu

El 18 d’abril de 2012 els informatius de l’Estat semblaven posar-se d’acord en quina era la notícia de la jornada, de manera que les paraules de disculpa del rei Juan Carlos passaven per davant del copagament farmacèutic i obrien tots els noticiaris. La diferència es trobava doncs en el tractament de la informació.

El telediario de Intereconomía d’aquell vespre comença l’anàlisi dels fets amb una correcta i mesurada valoració de polítics pertanyents a partits d’ideologia diversa. De seguida, però, la narració pren una altra direcció i es dóna pas a un muntatge audiovisual que alterna imatges del discurs de Nadal del rei Juan Carlos i de la família reial, infografia amb signes d’interrogació i de la corona cremant, la fotografia d’una mà emmanillada, imatges d’elefants i algun moment compromès per al protagonista de la pel·lícula El discurso del rey, fins que es repeteixen les excuses del monarca. L’aparença seriosa es recupera quan es reprenen notícies referents a l’arxiu del cas Marichalar –uns dies abans, el net del rei s’havia disparat un tret al peu en un accident–, l’activitat d’altres membres de la família durant el mateix dia de les declaracions i el pagament de la cacera a Botswana, malgrat que el conjunt es presta a una certa interpretació.

Llavors, la desviació primera s’accentua encara més a través de les opinions de dos conductors d’altres programes de la cadena. Aquests parlen d’un suposat “exceso de camaradería con una señora que no es la suya” per argumentar que el rei “le está pidiendo perdón a su mujer y le está pidiendo perdón al pueblo español” i valoren la disculpa dient que “el juancarlismo se ha pegado un tiro en el pie” mentre s’ofereix a la pantalla una mostra d’imatges pròpies de qualsevol programa de telescombreria.

Això sí, per si l’espectador s’ha sentit desorientat durant l’emissió, el presentador utilitza sempre la mateixa fórmula de comiat: “Y recuerden no somos telesucesos. Si busca información con criterio, éste es su telediario”.

Jordi Ligorit

El ‘temps informatiu’ i el principi de veritat

L’edició del vespre d’El telediario de Intereconomía del 22 de maig de 2012, comença avançant alguns dels titulars de la jornada: El TC no quiere SORTU, Debate abierto sobre la pitada, Huelga de educación, La OCDE, pessimista o Asturias tiene nuevo presidente, entre d’altres.

Fins aquí, es podria comparar amb qualsevol altre espai informatiu i potser no es trobarien diferències importants. La desviació es produeix immediatament quan es dediquen els següents deu minuts del programa a explicar, discutir i valorar favorablement les declaracions d’Esperanza Aguirre sobre la final de la Copa del Rey que es juga el divendres 25 de maig a Madrid, perquè la notícia apareix en primer lloc i ocupa el doble de temps que altres informacions destacades, com la vaga nacional a l’ensenyament o la polèmica al voltant del Tribunal Constitucional.

Ningú pot sospitar l’existència de raons ocultes que condueixin la Presidenta de la Comunitat de Madrid a fer aquestes declaracions si s’accepta que la senyora Aguirre desconeixia el dèficit de la comunitat que presideix, que no pot explicar la necessitat de nacionalitzar un banc gestionat fins fa poc pel seu govern i que oblida els problemes de l’ensenyament públic al territori que li és més pròxim precisament el dia que es fa una vaga a nivell nacional en favor d’aquesta causa. Tanmateix, qualsevol ciutadà preocupat per la deontologia periodística es pot demanar què porta un informatiu a considerar aquestes declaracions com la principal notícia de la jornada; o també pot fer servir, en un sentit molt diferent, les paraules del conductor del programa quan tanca el comentari final en contra de les xiulades als partits de futbol: “a ver si se impone de una vez el sentido común”.

Jordi Ligorit

De ‘veritat’ és una notícia?

A més de les notícies destacades del 30 de març de 2012, les conseqüències de les manifestacions el dia després de la vaga general i la publicació dels pressupostos de l’Estat, El telediario de Intereconomía s’ocupa d’una informació que no es presenta en molts altres informatius. La notícia pot cridar l’atenció en primer lloc perquè el titular de la mateixa apareix entre signes d’interrogació: ¿Almunia la fuente de Reuters?

La narració comença dient que el protagonista “parece ser el origen de” (A qui li sembla?, es pot preguntar l’espectador) i continua amb la utilització de la fórmula “Todas las sospechas señalan” sense mencionar en cap moment quines són les fonts d’aquestes sospites, de manera que fa pensar en una forma èticament dubtosa d’introduir hipòtesis o rumors sota l’aparença de fets noticiables. Durant l’explicació, se cita només un altre mitjà de comunicació, El Confidencial Digital, que subratlla una teoria o interpretació de les conseqüències de les declaracions, però que no serveix en absolut com a prova per associar-les al Comissari Europeu de la Competència.

Qualsevol es podria plantejar si la llibertat d’informació empara la difusió d’aquest tipus d’informacions. Tanmateix, si el propi ideari de la cadena aposta per “una información verdadera, rigorosa y coherente en la acreditación de los hechos y la argumentación de las opiniones, respetuosa con las personas e instituciones, [...] al tiempo que desea contribuir a desterrar cualquier forma de engaño, mentira, falsedad y manipulación”, la diligència informativa que es troba a faltar hauria de ser sobretot una obligació deontològica del bon periodista i se suscita aquí la pregunta que serveix de títol a aquest text.

Jordi Ligorit

La ‘realitat’ de la vaga general del 29-M

El dia 29 de març de 2012 es produeix una vaga general a l’Estat i El telediario de Intereconomía dedica una part important de l’espai a tractar la notícia, però mostra una visió de l’esdeveniment que pot suscitar dubtes ètics importants.

El codi deontològic de la FAPE destaca que el “primer compromiso ético del periodista es el respeto a la verdad” i entre els principis d’actuació de la mateixa federació es demana que el periodista actuï “sin falsificar documentos ni omitir informaciones esenciales [...] no publicar material informativo falso, engañoso o deformado”, ja que la transmissió de la realitat als ciutadans és el fonament de la llibertat d’informació.

El mateix ideari de la cadena reconeix que “la información veraz y su lucha contra la mentira tienen sentido porque existe la verdad objetiva, hay deber de buscarla y es posible conocerla y comunicarla”.

Tanmateix, les imatges i els comentaris que es difonen al programa presenten una versió particular de la notícia, que dista molt de la recerca d’una veritat objectiva. Al llarg de l’espai, se subratllen els comentaris dels treballadors que pateixen molèsties durant la jornada, sense aportar el contrapunt dels vaguistes o els treballadors favorables a la protesta; s’associen els piquets informatius, els líders sindicals i els protagonistes de les manifestacions amb comportaments radicals a través d’un muntatge que tendeix a magnificar la violència d’accions puntuals i, al mateix temps, s’utilitzen les estratègies de seducció del reality i d’altres gèneres dramàtics per destacar l’actuació de les forces de seguretat i la voluntat conciliadora dels governants; i la veu única dels col·laboradors exagera la dimensió d’algunes situacions per presentar una visió terrorífica de certs aspectes de la realitat i d’un sector de la població que està en desacord amb les polítiques del govern.

En suma, l’espectador de l’informatiu podria deduir què va passar el 29 de març de 2012, perquè la idea general es resumeix en un moment de l’espai. Mentre la veu en off il·lustra la notícia de la normalitat en l’ensenyament amb el comentari “los más pequeños han salido con la lección bien aprendida”, es mostra un nen de primària que contesta la pregunta què és una vaga general amb les paraules “un día que no se repite todos los años… y mis papás siempre van al trabajo”.

Jordi Ligorit

Altres cadenes: 8tv i Intereconomía TV

En els darrers anys s’han desenvolupat i modificat normes i lleis que tenen com a objectiu regular el contingut dels mitjans de comunicació de l’Estat. A més, els professionals i els mitjans han tendit a recollir en codis deontològics els trets generals d’un model de comportament ètic adequat, que havia de servir per al reconeixement públic i per a la consolidació de la seva activitat.

Durant els propers dos mesos, analitzarem alguns espais de la programació de dues televisions ben diferents, 8tv i Intereconomía TV, posant l’accent en les pràctiques ètiques dels espais informatius, en tant que la informació constitueix un dels drets fonamentals reconeguts per la Constitució i és condició necessària per a la creació de l’opinió pública. Cada component del grup 6 realitzarà el seguiment d’un programa d’una d’aquestes cadenes amb l’objectiu d’estudiar aspectes com la diligència informativa, la separació clara entre informació i opinió, la independència política del mitjà, el compliment de la legislació que regula els continguts d’aquest mitjans o el seguiment dels codis d’autoregulació que li siguin aplicables.

8tv és una cadena de televisió privada de Catalunya amb emissió les 24 hores del dia i per tota Catalunya. La seva programació es basa en l’entreteniment pel públic familiar amb continguts generalistes.

PROGRAMA ARUCITYS  Yolanda Jover

A la seva graella trobem des de fa 10 anys el magazín dirigit per Alfons Arús i Angie Cárdenas i presentat per Alfons Arús, ARUCITYS que s’emet en horari de dilluns a divendres a les 13:30 hores. És un programa coral on participen periodistes, crítics de televisió i música que comenten l’actualitat social, de la premsa del cor i de la televisió. Les seccions principals d’aquest programa són: successos, la cortelera, la teletúlia i sèries per la vena.

 Arucitys produït per Aruba Producciones, SA  és el programa de més audiència de 8tv amb una quota mitjana de pantalla de 6,3% a Catalunya al febrer/2012. El públic seguidor d’aquest programa, majoritàriament joves i dones ha consolidat la seva posició en aquesta televisió i juntament amb 8aldia són els pilars de l’èxit d’aquesta cadena privada.

Ni a la  web de 8tv, ni a la del Grup Godó (a qui pertany la cadena de televisió) s’esmenta un codi d’autoregulació. Per tant, 8tv està com la resta de mitjans televisius, subjecta a les normes de regulació que marca el CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya).

8 AL DIA       Maribel Isart

El programa de televisió 8 al Dia, es el nou magazine diari de 8tv que dirigeix i presenta el prestigiós periodista Josep Cuní. Després de liderar les audiències durant 9 anys amb el seu programa “Els matins de TV3” a la televisió pública catalana, el 12 de setembre de 2011 el periodista va donar el salt cap a un nou repte professional.

8 al Dia s’emet de dilluns a divendres de 19 h a 21 h, i el cap de setmana de 20:30 h a 21 h. En aquestes tres hores de programa no només ens informen del què passa, sinó també, i com diu l’anunci, de per què passa. Es tracta d’un informatiu que aportarà opinió i al mateix temps serà un magazine. A més a més, es tracta d’un programa molt interactiu.

Només fa set mesos que el programa va començar, i actualment ja compta amb una quota de pantalla del 6,2% (març 2012), que equival a uns 300.000 espectadors. Cal destacar l’augment progressiu de l’audiència de les notícies de les 21:00 hores, que arriba al 8% de share. Aquests resultats representen un augment considerable del consum d’informació en llengua catalana.

La repercussió del programa també és molt important en les xarxes socials on ja suma més de 15.000 seguidors entre Facebook i Twitter. Segons dades internes de 8TV, els 2000 vídeos de 8 al Dia penjats a la seva web oficial després de l’emissió diaria del programa han estat visionats un milió de vegades.www.8tv.cat/8aldia/

Intereconomía TV, pertany al Grup Intereconomía de comunicació multimèdia. Opera a través de la Societat Gestora de Televisió Net TV, però sota el control editorial del Grup Intereconomía espanyol. Aquest grup té presència a la ràdio, televisió, Internet i premsa escrita.

La corporació guarda uns valors basats en l’humanisme d’arrels cristianes i es defineix com una organització independent dels partits polítics, institucions religioses i qualsevol altre organisme de poder.

La cadena ha orientat la seva programació a continguts generalistes incloent espais d’informació general i d’actualitat, oci i entreteniment. D’altra banda, han apostat per la participació dels teleespectadors a través de trucades, SMS, sortejos, etc.

Compta amb un ideari on es defineixen les línies bàsiques en què fonamenten els valors i actuacions de la cadena que es pot considerar un codi d’autoregulació de la mateixa: http://www.intereconomia.com/ideario.

En els successius posts, analitzarem si Intereconomía TV a través de diferents programes incompleix o no les normes de l’ètica professional, a partir de la consideració d’aquest document autoregulador i del codi deontològic de la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE).

MÁS SE PERDIÓ EN CUBA        Ana Legua

Más se perdió en Cuba és un programa de televisió que emet la cadena Intereconomía TV els dissabtes a les 10 de la nit. Tertúlia política, social i econòmica que va començar a emetre’s a Ràdio Intereconomía, i gràcies al seu èxit, va passar a ser un dels programes estrella d’Intereconomía TV.
En el programa de debats  té cabuda l’entrevista i les actuacions musicals. Envoltat de contertulians de primera línia, no deixa de sorprendre l’espectador amb sorteigs i concursos a través de SMS.
Els seus presentadors Xavier Horcajo i María Zabay analitzen temes d’actualitat de la setmana
Pàgina oficial: http://www.intereconomia.com/programa/mas-se-perdio-en-cuba.

EL TELEDIARIO DE INTERECONOMÍA          Jordi Ligorit

El telediario de Intereconomía és l’espai informatiu de referència de la cadena Intereconomía TV. El programa compta amb dues edicions diàries de durada aproximada d’una hora, a les franges horàries de les 15:00 i de les 20:30.

Pilar García de la Granja i Eduardo García Serrano condueixen l’informatiu del migdia; mentre Luis Losada, Manuel Gómez i Irene Cascabelos s’encarreguen de l’edició vespertina.

Els caps de setmana Juan Ignacio Ocaña, Susana Criado i Cristina Sanz posen rostre a la informació d’Intereconomía TV.

L’espai va néixer fa dues temporades amb la voluntat d’oferir un format híbrid que combinés informació i opinió per aproximar l’actualitat a l’espectador mitjançant l’explicació i l’ampliació de la notícia. En aquest temps, ha aconseguit una quota de pantalla entorn al 2% i s’apropa a un share del 3% en emissions puntuals. El creixement del programa destaca sobretot a la comunitat de Madrid.

Web del programa: http://www.intereconomia.com/programa/telediario-intereconomia.

ELGATO AL AGUA            Antoni Jaume

El gato al agua és un programa que s’emet per Intereconomía TV i es transmet simultàniament per Intereconomia Radio, de dilluns a dijous, de les 22:30 fins a les 24:00 h.

Es tracta d’una tertúlia política interactiva, presentada i dirigida per Antonio Jiménez on els convidats d’idees conservadores i liberals que participen en el debat, contesten cada nit a les preguntes que fan els espectadors amb els seus missatges i trucades, i alhora decideixen qui ha estat més encertat amb les seves argumentacions al llarg de la nit. Els oients també poden respondre de la mateixa manera a una pregunta de caràcter tancat, amb dues opcions de resposta, sobre un tema d’actualitat exposat al principi del programa.

El gato al agua és un programa que barreja el debat polític, amb l’entrevista de personatge, així com alguna peça d’humor amb imitacions de personatges. Així mateix s’efectuen sondejos d’opinió a peu de carrer i anàlisi de les portades dels rotatius de l’endemà.

El programa ha arribat a superar els 430.000 espectadors amb un 3% de share, encara que les seves xifres més habituals són entre 1,4% i 1,6%, essent Madrid la comunitat on més es veu.

En paraules del seu director “cerquem conciliar la bellesa amb la utilitat i, a més, faltava un programa com aquest en la nit televisiva, que sí ha existit en la ràdio des de sempre, per aquest motiu vàrem apostar per l’emissió conjunta en tots dos mitjans alhora. De fet, cercàvem aquestes sinergies en aquesta casa, on els informatius de radio i televisió són els mateixos. Busquem un valor afegit a les notícies. També és indubtable que l’èxit del Gato al agua ha residit en aconseguir que els espectadors s’identifiquin amb l’espai, que hi hagi una gran interactivitat no només a través dels SMS, sinó també la seva capacitat per premiar i castigar als contertulians”.

CON OTRO ENFOQUE    Laura Laviña

 José Javier Esparza, periodista   y escritor, dirige y presenta Con Otro Enfoque, programa de información general en el que se tratan temas de diversa índole: actualidad, historia, ciencia, religión, etc. Para ello cuenta con diversos colaboradores e invitados. Además ofrece un espacio a pie de calle y, en ocasiones, sketches de humor.

El programa se estructura casi siempre de la misma manera, con pequeñas variaciones. Inicialmente, el presentador hace una breve introducción de los asuntos que se van a tratar, para inmediatamente dar paso a su primer colaborador, Ramón Gueimonde, que tratará temas de actualidad en la red.  A continuación se da paso a un espacio de temática religiosa que lo presenta otra de sus colaboradoras, Pilar Soto. Posteriormente se abre una sección titulada “Tal día como hoy”, en el que se recrea algún hecho histórico que sucedió en la misma fecha que la emisión del programa. Más adelante, Esparza realiza una breve entrevista a un invitado, y finalmente el programa termina con un espacio en el que Andrés Caparrós, realiza sondeos a pie de calle sobre algún tema de actualidad.

El público puede expresar su opinión mediante SMS. Se emite de lunes a viernes de 20:00h a 20:30h.