EL HORMIGUERO 3.0: MALA IMAGEN DE LA TERCERA EDAD

Durante las sucesivas emisiones del programa se pueden visionar diferentes gags, donde los personajes que actúan son personas mayores.

Vemos a una pareja de abuelos en el papel de superhéroes, después de sufrir un accidente, (enlace) o a otro grupo de ancianos buscando un nuevo representante para Eurovisión (enlace).

La caracterización de estos personajes es ridícula, y sus diálogos y escenas aprovechan para reírse de algunos de los estereotipos más comunes en la gente de la tercera edad.

Estas actuaciones, a pesar de estar pactadas, suponemos, por contrato, no hacen más que aprovecharse de la broma fácil, con este grupo de la población, que no sale muy bien representada  de estas parodias. Seguramente, para gente en su misma situación, puede resultarle ofensivo ver como se muestra a los ancianos, y ver como son capaces de hacer cualquier cosa.

No sé hasta que punto puede atentar contra la ética de los profesionales, hacer parodias de la gente mayor, acentuando lo que podrían considerarse como defectos de la gente de avanzada edad.

TELEVISIÓ ESPANYOLA, UNA INFORMACIÓ ÈTICA

Arribat el punt i final dels anàlisis, podem treure conclusions sobre les pràctiques ètiques dels diversos programes informatius de RTVE. Basant-nos en la comparació entre els espais de La1, La2 i el canal 24 hores amb les lleis vigents sobre el tema i documents interns relacionats amb la deontologia (sobretot l’apart de “Cuestiones sensibles”), podem veure pautes similars entre els mateixos programes i el paral·lelisme amb aquest textos.

 A nivell d’informatiu, tant el Telediario Matinal com Telediario 2 aposten per una política d’honestedat, respecte i veracitat amb el tractament de la informació; ha sigut difícil trobar alguna petita mostra dubtosa, relacionada, per exemple, amb l’Església Catòlica, el Govern o la pròpia autopromoció de la cadena, però que estan compensades, pràcticament sempre, pel respecte mostrat cap al ciutadà anònim i especialment cap a les víctimes de tota mena.

 El seu germà La 2 Notícias segueix la línia de formar i informar, aportant un esperit una mica diferent, ja que opta en realitzar una tasca de caire pedagògic apropant la cultura, les ciències i les arts a la societat. Lengua de Signos, a la mateixa cadena, vol ser el seu homòleg, centrat en les persones sordes i així compleix amb una tasca integradora.

 Per últim, Informe Semanal com a programa més ampli compleix també amb les expectatives, s’hi respecten els diversos principis i normes de caràcter deontològic en els seus reportatges, així com el respecte a la difusió d’informació contrastada, contextualització de causes, respecte a l’off de record i al dret a la intimitat, al principi de presumpció d’innocència, cura de la informació sobre menors, etc

On podríem tenir més controvèrsia és als programes informatius i entreteniment que basen el seu contingut en l’experiència de diferents testimonis. Tot i trobar alguna imatge qüestionable, sorprenen pel contrast respecte a d’altres cadenes. Tant En Portada, com Comando Actualidad, Españoles por el mundo i Repor no abandonen l’ètica a costa del dinamisme que han d’imprimir els seus reportatges. Qüestions com la divisió entre informació i opinió, especialment delicada pel llenguatge audiovisual que practiquen, basat en entrevistes, el tractament de la immigració, prostitució i d’altres assumptes son tractats des de la màxima professionalitat pels integrants dels seus equips.

 Per tots aquests motius, podem afirmar que la televisió pública estatal podria ser ben bé un model de funcionament, quant a qualitat i transparència ètica, per a la resta de televisions del país.

Conclusión observación ética de Repor

La labor de Repor dando voz a historias y protagonistas de la vida diaria cubre una importante misión en la cadena pública española. Tras el análisis de diferentes reportajes de Repor podemos afirmar que realizan una labor informativa con amplio rigor ético.

Cuestiones como la división entre información y opinión, especialmente delicada por el lenguaje audiovisual que practican basado en entrevistas, el tratamiento de cuestiones sensibles como la prostitución o los menores en exclusión, el ejercicio de libertad de expresión e información, un magnífico ejemplo de derecho a réplica y los derechos fundamentales al honor, imagen e intimidad, son tratados desde la máxima profesionalidad por los integrantes del equipo.

Tan solo se han detectado ciertas imágenes que podrían ser cuestionables y que no estarían exentas de un debate ético defendiendo que ayudan a retratar los hechos narrados; en todo caso no son mayoritarias.

Iván Huelves Illas

NENS ABANDONATS A ANDALUCIA DIRECTO

El passat dia 15 de maig, al programa Andalucia Directo, una  de les noticies més destacades  va ser una  sobre l’aparició d’una nena acabada de néixer a les portes d’una guarderia. La noticia sintetitzada en aquesta línea va durar més de set minuts, amb l’aparició i entrevistes a  “testimonis” dels fets, que no havien vist a la mare, amb una reconstrucció  fictícia dels fets i reiteratives entrevistes a les treballadores de la guarderia.
Potser és una de les noticies o informacions que segons els valors i normes  del codi deontològic  plantejat al llibre d’estil de Canal Sur, s’apropa més al sensacionalisme, amb un repetitiu discurs de dades irrellevants.
El tractament de la imatge dels menors, segueix totalment els articles de protecció legal i les recomanacions de la convenció sobre els drets del nen dels anys 90. En tot moment,a les imatges i comentaris es preserva la imatge i no es donen públicament dades que en un moment pugessin afectar-los. No es mencionen carrers, ni detalls concrets, només el nom de la guarderia on va ser trobat el nadó  i les entrevistes continues a les professores del centre. Els alumnes de la guarderia,  mai són vistos des del front . Potser dades com el nom de la guarderia ajuden a augmentar el seguiment del programa ja que produeixen  en l’espectador curiositat, però seguint el que diu el codi deontològic de la federació d¡associacions de premsa d’Espanya, “ el periodista deberá abstenerse de entrevistar, fotografiar o grabar imágenes de los menores de edad…”

Al llibre d’estil també ens marca el tema de la redundància,  i analitzant la noticia de Andalucia Directo,  insisteixo en la idea de que durant set minuts  es desenvolupa i repeteix una informació donada des de testimonis, mestres, veïns… es fa una reconstrucció dels fets sobre la suposició de l’equip de periodistes  basant-se en els testimonis de les persones que han viscut una part de la història, però no coneixent  la veritat objectiva.
Des del món periodístic sovint hi ha el perill de construir històries o veritats des de suposicions o opinions però no des de fets verificats.

Per consultar:  www.canalsuralacarta.es/television/video/presenta-modesto-barragan/22006/13
Autor: Cristina López

 

 

 

 

 

 

 

 

Comando Actualidad i el tractament de qüestions sensibles

     Una de cada cinc famílies té problemes per a concebre. La taxa de natalitat ronda el 1,4 fills per família i cada cop més, les parelles decideixen embarcar-se en l’aventura més tard. Fins on poden arribar els que no poden tenir un fill de forma natural? Quines són les alternatives al seu abast? El passat 16 de Maig Comando Actualidad aborda el tema sota el ganxo “todo por un hijo”

         Tal i com es pot preveure, el tema del programa recull molts aspectes delicats, ja que es nodreix de les il·lusions i esperances de pares, de la dependència de menors i de vàries vies d’arribar a ser pares controvertides per sectors de la societat i fins i tot, il·legals de portar a terme al nostre país. Tot i així, la línia del document respecta en termes generals el Manual d’Estil de RTVE com a codi d’autorregulació deontològic dels professionals que hi treballen, i concretament, acatant les directrius establertes a les “Qüestions Sensibles”

         Pel que respecta a les pautes comuns, el reportatge està cuidat envers el llenguatge, clar i entenedor; evita estereotips mostrant diversos casos des de diferents punts de vista i fuig del sensacionalisme, ja que per molt emotius que puguin arribar a ésser els involucrats, totes les seqüències formen part d’un entramat per a mostrar la veritat arrel del tema. “La narración de los hechos en casos referidos a cuestiones de especial sensibilidad debe situarse en el contexto del problema general que manifiestan sin convertirlos en productos llamativos.”

La participació de tots els menors d’edat compten amb el previ consentiment dels seus representants legals, essent els mateixos conscients del context i la temàtica per la qual intervenen els nens. Per tant, queden coberts els drets a la intimitat, a la pròpia imatge i a l’honor en favor del dret a la informació.

         Potser el punt més delicat dels diferents casos que formen part del ventall d’opcions per a tenir un fill es trobaria en l’últim tram del reportatge. Tot i que el cas s’assimili a la pràctica del “ventre de lloguer” il·legal en el nostre país, el programa deixa clara la legalitat de la paternitat subrogada. Per a tractar aquest tema, es presenta una agència que es dedica a la gestió de la pràctica i, mitjançant una explicació de tota la terminologia jurídica, es justifica la legitimitat de la via.

         En definitiva, el programa es presenta com a un bon estudi de camp de totes les alternatives davant un problema de fertilitat, amb vocació documental i informadora. En la seva elaboració s’ha tingut en compte la legislació vigent, els codis deontològics de la professió i el Manual d’Estil de la pròpia cadena.

Núria Pérez Lamas

 

Otra Movida: valoració general de l’adequació ètica

Otra Movida es desenvolupa a través de seccions humorístiques molt planeres i enfocades a l’entreteniment d’un públic juvenil.

La majoria de programes analitzats aquestes setmanes, es realitzen, per regla general, de forma respectuosa, sense ofendre, més enllà de la paròdia humorística de personatges, famosos, polítics, etc., sense fer partidismes, generar conflictes, ni difamar. Tampoc hi ha intenció de fer intromissions lesives de l’honor, imatge o intimitat de les persones, ni exposar imatges de contingut violent ni sensacionalistes. En un sistema democràtic, l’humor, les parodies són una mostra de la llibertat d’expressió i la capacitat de crítica.

Ara bé, podríem dir que suspèn en creuar la línia de la protecció dels menors, en diverses ocasions, amb el llenguatge utilitzat en directe. En diferents seccions, hem vist que, sovint innecessàriament, s’utilitzen paraules grolleres i de contingut sexual. Un cop s’han dit, el presentador “renya” la persona que ho ha dit recordant que és horari protegit; tot i que el fet que estigui guionitzat prèviament, col·loca en l’ambigüitat el límit de la la broma i la voluntat real d’evitar aquestes situacions. Com s’ha vist en els anteriors posts, aquestes situacions vulneren els codis d’autorregulació de la protecció de menors, fonamentada en la pròpia Constitució Espanyola (article 39.4), i el propi codi de conducta del Grup Antena 3.

En els continguts enregistrats prèviament, s’acostuma a tapar amb un senyal sonor insults o paraules obscenes (tot i que no sempre).

L’humor pot ajudar a distanciar i relativitzar el contingut. Podríem dir que no ens trobem en el grau d’infracció màxima com assenyalen alguns estudis. No obstant, trobant-nos en un canal on s’emet només contingut infantil i juvenil i, davant d’un programa que, malgrat el descens, té una de les millors quotes de share en canals especialitzats, esdevé, si és possible, més essencial la protecció dels menors. Pot ser més difícil el control parental d’un canal on amb molta probabilitat la majoria de públic té entre 14-20 anys. Otra Movida sap que aquest contingut, flirtejant amb llenguatge més barroer i sexual, pot atraure aquest públic adolescent.

Cal destacar també elements de caire més moral i de comportament social, com són els valors que es transmeten sovint amb l’aparició de la imatge de dona valuosa pel seu físic espectacular, broma del sobrepès del presentador i altres aspectes físics de personatges que apareixen, etc. que formen part dels nostres cànons físics i socials actuals i que no podem atribuir només a aquest programa però que influeixen en la socialització dels menors.

 

Judit Vallès

Adecuación ética del programa de RTVE “En Portada” (5)

En los anteriores post se ha analizado la adecuación ética del programa En portada a partir de la valoración de diferentes aspectos: la libertad de expresión y de información (1), los códigos deontológicos y el manual de estilo de RTVE (2), y la transmisión informativa de cuestiones sensible (3 y 4), en base a diferentes reportajes emitidos durante el 2012 sobre temáticas diversas y localizados en países con unas circunstancias diferentes entre si.

Por su condición de televisión pública, la corporación de RTVE tiene algunos compromisos que cumplir en su ejercicio de servicio público, como: promover los valores cívicos, facilitar el debate democrático, promover la pluralidad y diversidad cultural, ofrecer acceso a todos los tipos de programación para todo tipo de audiencias… respondiendo a unos principios éticos y morales.

A partir del análisis de En Portada se puede considerar que el programa cumple, de forma general, con estos principios éticos, con el derecho de información, y con las normas éticas y los códigos deontológicos de la cadena.

Se ha comprobado que los temas publicados son de carácter noticioso y de interés para la opinión pública. Estos hechos son contrastados en cada reportaje, ya que se da voz a todas las partes implicadas, y a la vez se diferencia entre opinión e información, tal y como indica el estatuto de información de la corporación de RTVE, también se contextualizan las causas de los temas que se desarrollan en cada programa.

Los contenido de En portada dejan un espacio abierto a la reflexión y al debate público, como consta en los principios básicos de programación de RTVE.

De los reportajes analizados sólo se ha detectado el uso éticamente cuestionable de unas imágenes de cadáveres en primer plano y del dolor ajeno, en uno de los programas.

Al tratarse de cuestiones sensibles, este tipo de aspectos se deben tener en especial consideración, sobretodo en los caso de: niños y adolescentes, personas mayores, violencia, terrorismo, manifestaciones, tragedias y catástrofes, juicios paralelos, entre otros.

A pesar de este caso puntual, en el resto de vídeos se consigue mostrar la crudeza de la realidad respetando el tratamiento de cuestiones sensibles, sobretodo el tema de la violencia. También se procuran mostrar las opiniones políticas de manera objetiva y neutral, evitando algún tipo de posicionamiento.

Por ello se puede considera que el programa  realiza un adecuado tratamiento ético de los contenidos informativos y audiovisuales.

Por: Sonia Herrero

Otra Movida: YouTube, televisió i protecció de menors

En diverses ocasions, Otra Movida utilitza vídeos de YouTube on apareixen menors. Els presentadors ho comenten i en fan broma. En tot moment, Otra Movida identifica que es tracta un vídeo extret de Youtube pel que cita correctament la font.

En cap dels codis consultats hem trobat referència a la utilització de continguts de plataformes com YouTube vinculats a la protecció dels menors quan apareixen en situacions que poden immiscir-se en el dret a l’honor, la imatge i la seva dignitat. En la majoria dels casos els vídeos se centren en la imatge de menors ridiculitzats. Com podem veure en aquest cas del 26 d’abril (minut 04:10), observem un nen xinés cantant, que desafina, i els presentadors se’n riuen a través d’estereotips sobre la comunitat xinesa o en aquest altre vídeo (ridiculització de menors fent karaoke on un infant obès, que sembla tenir algun tipus de dificultat motora, no se sosté i cau). Si bé potser els propis pares poden haver penjat aquest vídeo al YouTube, on està la frontera en amplificar-los en un canal de televisió per fer-ne mofa? Internet ens ofereix un ampli marc per la llibertat d’expressió però també permet entrar en la intimitat i imatge de menors en la seva vida privada.

 

Si bé, es tracta de drets protegits des de la pròpia Constitució i el codi d’autoregulació per la protecció de menors garanteix els drets fonamentals dels menors que apareixen en televisió i la no identificació de menors en contra de la seva dignitiat, no he identificat cap mecanisme de regulació o autoregulació dels analitzats en aquesta PAC que en faci referència específica a les noves situacions que planteja el contingut d’internet i el seu ús televisiu. En aquest sentit, caldria una actualització per incorporar aquests elements en els codis citats en els anteriors posts per quan puguin produir-se situacions de vulneració.

Judit Vallès

“ANDALUCIA DIRECTO”: LES DONES I LA VIOLÈNCIA

Durant els vint primers minuts d’”Andalucia directo” del passat 1 de maig, pràcticament la totalitat de les noticies comentades o més aviat anunciades al programa, tenien relació directe amb l’agressió i maltractament de la dona. L’espai del programa està dedicat a informar sobre noticies i aconteixements que es donen cita a Andalusia.
El dia 1 de maig, la bateria de noticies estava totalment relacionada amb el tema del maltractament de les dones; començaren amb la noticia d’una dona que cau per un barranc mentre la policia deté a un home acusat de violació. A continuació l’agressió física d’un noi a la seva mare. Passem a la noticia del rapte a un noia amb una discapacitat i abans d’una segona bateria de noticies tanquem amb el recordatori de la detenció d’un noi amb càrrecs d’agressió i assassinat a una nena.
Analitzant com es donen aquestes informacions dintre de l’espai d’”Andalucia Directo” y rellegint el codi deontològic que es presenta al llibre d’estil, podem destacar que es reserva la intimitat i l’honor de les persones, en aquest cas dones, que apareixen, ja que es menciona el nom però en cap cas podem identificar gràficament, a no ser que siguin imatges que clarament la família hagi donat permís explícit, de qui estem parlant.
                                           

El codi deontològic de Canal Sur ens parla d’exactitud i precisió en la presentació de la informació.  En aquest punt, en programes d’aquest gènere, on es pretén donar informació molt variada i sovint superficial encara que el tema sigui important, hauria de donar-se una major verificació de les dades ja que pràcticament en totes les noticies se’ns parla de hipòtesis però no de fets comprovables. De la mateixa manera és fonamental, donades les afirmacions i tal com afirma el llibre d’estil de Canar Sur, , corroborar-ho amb fons oficials . A l’apartat de assumptes compromesos del llibre d’estil, hi ha la recomanació del rebuig del sensacionalisme i com per aconseguir-ho hem de buscar les fonts adequades. Al llarg del programa, només en una de les noticies que ens parla sobre el suïcidi hi ha una comunicació oficial per part de la policia.
Podem fer referència també a les recomanacions als mitjans de comunicació pel tractament de la violència contra les dones, publicada al mateix espai, i que insisteix en la informació de recursos públics, telèfons d’emergència o en l’explicació de la història de les diferents víctimes per presentar-ho com un conjunt d’accions que van contra la dignitat de la dona. Al llarg del programa, i tenint en compte el que subratllava al principi que es tracta d’una ràfega d’informacions sense aprofundir massa, si que es persegueix l’objectiu de presentar –ho com un problema que va més enllà de la particularitat, encara que per l’estil del programa si que es tendeix a englobar-les com successos o noticies de la crònica negre.   Autor: Cristina López
Andalucia Directo programa 1 de maig

Andalucia Directo: Els nous conflictes de la crisi

El passat dijous 26 d’Abril una de les noticies que obria “Andalucia directo” va ser el desallotjament   d’una finca  ocupada per  uns jornalers durant més de 50 dies.
Recordem que aquest programa bàsicament dona informacions molt variades que poden ser d’interès general pels andalusos.  Durant els 50 minuts del programa, varies de les noticies destacades van tenir relació amb el tema de la crisi al nostre país; sobre la repartició del banc  d’aliments, les reivindicacions de empleats municipals que no cobren,  protestes laborals a Màlaga dels cotxers… entre altres.
Centrant-nos en la primera noticia, sobre de desallotjament de la finca ocupada per un grup de jornalers en l’atur, cal destacar l’esperit que es remarca en el llibre d’estil sobre el compromís cívic, sense faltar al rigor, però que siguin uns continguts d’interès pels habitants de la comunitat. Es destaca en aquest mateix punt, que les situacions en els que la societat o els conflictes siguin focus d’atenció, tindran una atenció especial pels serveis informatius. En aquest mateix punt, també es destaca que es completarà la història des de diferents perspectives i variants.
La noticia en qüestió, es cedida, tal com ho indica el grafisme de les imatges, pels  jornalers, es a dir, per una part concreta implicada en el conflicte. Podríem considerar aquesta noticia com un petit reportatge, on se’ns marca al llibre d’estil “ Es independiente, es una información completa y desarrolla una historia con sentido de la lógica… el periodista tiene margen de aportar su visión particular en la elección de los personajes, en la decisión de efectuar  determinadas grabaciones pero no debe incurrir en opiniones subjetivas”  i  efectivamen,  veiem com el periodista ens narra el conflicte des de els ulls i la decisió presa pels jornalers,inclús fa servir el recurs d’una conversa telefònica per part dels implicats per que els espectadors puguin entendre la situació i respectant el dret a la intimitat i a la imatge dels policies a nivell particular ( no els veiem la cara) però, considero que creant una imatge del col•lectiu amb plànols on només podem veure els pantalons i les porres dels policies o  el bloqueig que fan  amb els cotxes als jornalers. Com bé recullen els principis d’actuació del codi deontològic, “ El periodista establirà sempre una clara e inequívoca distinció entre els fets que narra i el que poden ser opinions, interpretacions o conjetures, encara que en l’exercici de la seva activitat professional no està obligat a ser neutral.” Potser és un dels casos on subjectivitat , opinió i veracitat  han de trobar el seu punt just per tal de que la informació que s’ofereix no caigui en clixés tòpics i irreflexius.      Editat per: Cristina López