Informatius Migdia, resum de quatre conceptes analitzats

Telecinco no destaca precisament per l’assumpció de codis d’autoregulació de continguts o de bona praxis periodística. Es limità a signar, junt amb la majoria de cadenes, el Codi d’Autoregulació de Continguts Televisius i Infància que establia un horari de protecció dels menors entre les sis de la matinada i les deu de la nit marcant unes directrius bàsiques pel que fa al tractament dels continguts a les televisions.

La violència als Informatius, en horari protegit

Però els Informatius de Telecinco són plens d’imatges violentes. Bé és cert que el món és ple de notícies violentes però sempre està en la mà dels editors decidir quines imatges conformen aquestes peces i si s’opta pel costat més morbós de la notícia o si es manté una equidistància amb els continguts més macabres. En ocasions la cadena mostra imatges dures (cossos sanguinolents després d’un atemptat, animals maltractats, cossos de dones assassinades per violència masclista) que no són imprescindibles per la comprensió de la notícia.

Menors en els informatius

El tractament de notícies relacionades amb menors sol ser bastant respectuosa. En la majoria d’ocasions en què algun menor és protagonista d’una informació sol aparèixer d’esquenes o amb la cara borrosa per evitar la seva identificació.

Al costat de les tesis oficialistes

Pel que fa als continguts de caire polític, els informatius assumeixen les tesis oficialistes de manera que tota informació provinent de l’Executiu central té absoluta prioritat en detriment d’altres grups polítics o organitzacions crítiques amb el Govern. Davant declaracions de Ministres, del President, dels portaveus del Govern, dels portaveus del PP, etc. la reacció de l’oposició és sovint relegada a una simple nota al final de la peça informativa. La diversitat de forces polítiques de la Cambra no és present als informatius de la cadena atès que, a banda del PP, només PSOE i molt ocasionalment IU són presents a les informacions polítiques.

Informació a base d’estereotips

Tota informació periodística té la missió d’explicar de forma veraç i contrastada la complexa realitat que vivim. Malgrat tot, Telecinco elabora molts dels seus continguts informatius en base a arquetips o rols assignats a diferents col·lectius socials com per exemple la dona o els “antisistema”.

Parlant de les dietes d’estiu (16/04/2012), per exemple, la peça comença amb una imatge “divertida” d’una dona que passa el suposat greix que li sobra de la panxa als pits: “quitar de aquí… i poner allá. Ojalá fuera tan fácil” Així, s’insisteix en l’estereotip de dona de cos “perfecte” incloent una bateria de declaracions de diferents dones al carrer comentant “d’on els hi sobren quilos”. Cap home és inclòs en aquesta peça informativa. Tres dies més tard l’informatiu migdia tracta una notícia sobre el descens del nombre de fills per família. Aquesta peça inclourà el testimoni de cinc dones (quatre de les quals afirmant que l’actual situació econòmica no els permet pensar en tenir més fills i una que, malgrat la crisi, té tres fills) S’inclou també l’opinió d’un Catedràtic en Geografia Humana. D’aquesta manera es reforça el rol de la dona com a mare, quan es podria haver equilibrat perfectament la informació amb alguns testimonis de pares. Això sí, l’expert és, casualment, un home.

Un altre col·lectiu estigmatitzat per Telecinco són els “antisistema”. Com a exemple recordar les protestes en motiu de la celebració de la Cimera del BCE a Barcelona (3/5/2012). Sobre la manifestació la periodista diu el següent: “a pesar de ser numerosa ha transcurrido con bastante normalidad. Ha sido tan grande el despliegue policial que han hecho una fortaleza policial entre la que pasaban los manifestantes, por lo tanto no han tenido ocasión ni de disturbios ni de altercados”. D’aquesta manera es dóna per suposat que hi hauria hagut “disturbios y altercados” de no haver estat pel blindatge policial. No inclou cap tall de manifestants explicant el perquè de les seves protestes, només es destaca l’enorme desplegament policial.

En una altra informació (18/5/2012) sobre la intenció del Govern de “castigar les conductes i actes vandàlics” inclou un editat amb imatges de joves manifestant-se, enfrontant-se amb la policia o simplement amb una estètica concreta sobre les quals el periodista diu el següent: “sudarera negra con capucha a juego y lanzamiento de adoquín, mínimo 3.000€. Lo mismo el uso de sudadera con capucha y pañuelo por encima de la nariz, o la careta de anónimus”. La manera com es presenta aquesta informació criminalitza tot un col·lectiu que, tret de comptades excepcions, té una actuació pacífica i reivindicativa.

En el mateix informatiu, en aquest cas sobre les protestes a Chicago per la Cimera de la OTAN, la periodista es posiciona clarament tot afirmant: “Caso omiso a las advertencias. Ni la posibilidad de ser detenido arredra a los activistas. El entrentamiento está servido. La policía se emplea a fondo contra quienes no tienen intención de dispersarse”. S’inclou, en aquest punt, un punt anecdòtic: “las protestas han roto el ritmo de la ciudad, esta boda incluida. La novia, furiosa, increpa a los manifestantes. Hay medio centenar de detenidos”. Mai no es mostra la posició dels activistes que no sigui en massa, manifestant-se, enfrontant-se amb la policia. Mai no apareix una reflexió serena d’aquest col·lectiu. És clar, que si es dediquen a boicotejar noces… què volen!

A la nova diplomàcia econòmica de Rajoy no hi ha manifestació que li faci ombra

La informació política ocupa normalment el primer tram dels Informatius. L’acció de govern -marcada per les retallades de l’executiu de Mariano Rajoy- copsa bona part del temps dedicat a aquestes notícies. Són freqüents els editats que inclouren declaracions dels ministres o de la portaveu del Govern Soraya Sáez de Santamaria. No tant de Rajoy, atès que aquests últims mesos no compareix públicament massa sovint. El problema radica en el fet que l’oposició té poca presència en els Informatius de Telecinco: ocasionalment s’inclouren talls del PSOE i molt de tant en tant d’IU. La resta de partits no existeix. Amb això no vull dir que no es mostri la crítica al Govern, de fet apareixen els col·lectius afectats per les retallades com els jubilats o estudiants, però sí que es presta poca atenció a les propostes de l’oposició. Analitzem alguns casos concrets:

Informatiu migdia del 13 d’abril

Apareixen quatre notícies de caire polític.

La primera, la intenció d’Argentina de nacionalitzar la filial de Repsol, YPF. Inclou un tall del Ministre d’Exteriors García Mangallo, un altre de la portaveu del PSOE Elena Valenciano (en la mateixa òrbita que l’anterior), un tercer d’un responsable de Brussel·les i l’últim de la portaveu del Govern.

Segueix a aquesta notícia el Pla anti-frau del Govern, amb declaracions del Ministre d’Hisenda Cristobal Montoro i altra vegada de Sáez de Santamaria.

Sobre la reforma de la Universitat, només apareixen les declaracions del Ministre d’Educació Wert tot dient “estamos tirando 3000 millones de euros por abandono universitario”.

Finalment, tanca el bloc polític un breu sobre la reunió de la Batlesa de Madrid, Ana Botella, amb Mariano Rajoy.

Resumint, aquest dia només apareix una sola declaració del partit socialista (a més, en sintonia amb el Govern) i cap crítica a les mesures de l’Executiu com la reforma d’Universitats.

Informatiu migdia del 16 d’abril

Després d’una àmplia cobertura de la polèmica de la cacera del Rei a l’Àfrica es dóna pas a la notícia econòmica del dia: la gira europea del Ministre d’Economia, Luis de Guindos, sota l’epígraf “ofensiva del Gobierno”. Aquesta peça inclou fins a tres talls del President del Govern. Tanca la peça una veu en off que, sobre imatges de dirigents socialistes, diu: “el PSOE denunciará la amnistia fiscal del Gobierno”. Són 5 segons i sense declaracions.

Informatiu migdia del 19 d’abril

El conflicte de Repsol segueix essent la primera de les notícies polítiques. S’hi dedica una àmplia cobertura amb talls de la Presidenta d’Argentina, Cristina Fernández, del Ministre d’Exteriors, amb connexió en directe des d’Argentina. Fins aquí cap problema. A continuació segueix la notícia del l’acord entre PSOE i IU al Parlament d’Andalusia, amb un simple editat sense declaracions i veu en off “finalmente será un socialista quien dirija la Cámara”.

Informatiu migdia del 18 de maig

La notícia de capçalera és la Cimera de la OTAN a Chicago en què participà Mariano Rajoy. El presentador diu així: “Mariano Rajoy va a recordar la ciudad estadounidense de Chicago como el escenario internacional que le permitió tomar aire y obtener el reconocimiento a su política de ajustes con el visto bueno de Alemania y una invitación de Italia”. Qualifiquen l’acció del President de l’estat espanyol com “diplomacia economica”. En connexió en directe des de Chicago, tot afirmant que “la diplomacia funciona”, es mostren imatges de Rajoy acompanyat de la resta de mandataris, saludant a Angela Merkel i a Obama “en la Cumbre también se lleva un apretón de manos de Obama”. Inclou unes declaracions de Rajoy destacant el suport a la seva política.

Tot això per mostrar un Rajoy connectat amb els principals mandataris a nivell mundial, un Rajoy que busca solucions a la crisi després de les hores baixes viscudes per la complexa situació econòmica, les retallades i la crisi de Bankia. En canvi, serà el Ministre d’Economia qui dona les males notícies de un segon trimestre de recessió.

Com en tota Cimera de la OTAN, sempre es succeeixen protestes ciutadanes i aquesta no n’és una excepció. I Telecinco ho cobreix, però el més sorprenent és que no opta per fer-ho just després de la peça descrita que seria el més natural (trobada de mandataris i reacció al carrer) sinó deu minuts més tard, després del segon sumari, en un intent barroer de desvincular aquestes protestes de la informació abans esmentada. No es vol tacar la imatge del President i de la seva nova diplomàcia amb imatges de disturbis i pancartes.

El presentador parla de “Protestas y disturbios en la cumbre de la OTAN en la ciudad de Chicago en la que participan más de sesenta países”, sense fer cap referència a la participació espanyola ni a la notícia anterior.

D’això se’n diu manipulació.

El tractament informatiu de la violència de gènere, una assignatura pendent

S’han escrit moltes recomanacions sobre la manera més apropiada d’abordar les notícies relacionades amb la violència masclista. El paper dels mitjans de comunicació és fonamental per sensibilitzar la societat envers aquesta xacra social que l’any passat causà la mort de més de seixanta dones.

En aquesta anàlisi em referiré a la notícia apareguda a l’Informativo 15h de Telecinco, del 16 d’abril, a partir del minut 27.

El primer que em porta a reflexionar és que la mort d’una dona per violència de genère aparegui a partir del minut 27 de l’informatiu. Potser és perquè aquell dia l’informatiu anava carregat de notícies transcendents. Anem a veure: la reina visita el rei convalescent després de la cacera a l’Àfrica, retalls en educació, dimissió de l’alcalde de Santiago, primera sessió del judici a Anders Behring, robatori en un banc de Málaga, delinqüents de la “banda del puerto” a judici, tornados en els EEUU, rescat a la mar, una gossa desafia el trànsit per no abandonar el seu company (gos) mort a la carretera… I finalment, en el lloc tretzè, es dóna la notícia. I no, no apareix a cap dels tres sumaris.

Només podem destacar com a bona pràctica el fet de sobreimprimir en pantalla el telèfon d’atenció a la dona maltractada, el 016. A partir d’aquí, la narració d’uns fets poc afortunada.

S’inclouen imatges que no aporten cap tipus d’informació afegida a la notícia i que contribueixen a intensificar el drama: el cos de la dona al terra, tapat amb una manta, el trasllat del cos en camilla…

Bateria de testimonis irrellevants, tots ells veins de la víctima, amb talls de veu com “en la calle se veía muy bien” o “nunca he escuchado ningún problema de ella ni nada”. Justament el contrari del que aconsellen els experts: que s’eviti el testimoni de veins i familiars sempre i quan no puguin aportar dades concretes. El CAC, per exemple, recomana que les persones expertes en la matèria assoleixin la primera posició en el temps de paraula aportant informació sobre programes socials i sensibilització.
Finalment, la narració de la notícia continua enllaçant una altra mort per violència masclista. Diu així: “En Fuerteventura una mujer perdió la vida este fin de semana. Ella tampoco había denunciado. De haberlo hecho una llamada hubiera salvado una vida”. Amb aquestes paraules s’està criminalitzant a la víctima per no haver denunciat prèviament el seu agressor. És evident la necessitat de remarcar la importància de denunciar els agressors des del primer moment però no es pot traslladar la culpabilitat a la víctima, com si en certa manera hagués escollit el seu destí en un problema tan complex i amb tants de prismes com és la violència de gènere.

És clar que si la cadena no es compromet amb un codi d’autoregulació sobre violència de gènere, com sí va fer Público, per exemple, és difícil trencar-lo.

“Esto es Informativos Telecinco”. Un estil propi, marca de la casa

Anàlisi estructural de l’Informatiu Migdia

• Hora d’emissió: 15 hores
• Durada: entre 37 i 38 minuts
• Presenta: David Cantero i Isabel Giménez (dues fórmules: o bé una presentació conjunta o bé només un d’ells)

Notícia de portada [uns 30 segons]

L’Informatiu comença amb una notícia destacada, sovint directament amb un clip del protagonista sobre sintonia de sumari. Recull el presentador en pantalla amb el seu habitual “Buenas tardes. Esto es Informativos Telecinco, comenzamos”

Sumari general [entre 3 i 4 minuts]

Titulars de cinc notícies principals (diversitat d’àmbits: internacional, nacional, succeïts, societat, fenòmens meteorològics, etc.) i titulars d’esports (donant pas a la secció d’esports, amb Ramón Fuentes o Sara Carbonero)

Primer bloc de notícies [entre 7 i 12 minuts]

S’inclouen unes quatre notícies de caire polític i econòmic tan estatals com internacionals. Per posar alguns exemples: la cacera del Rei a Botswana, la privatització d’YPF pel Govern Argentí, retallades en educació, pagament dels medicaments, etc.

Sumari [30’’]

Segueix un avançament dels continguts que es desenvoluparan d’ara en endavant o bé d’altres que només apareixan com a titulars. S’utilitza la fórmula “Luego se lo contamos” o “A continuación”.

Segon bloc de notícies [entre 7 i 10 minuts]

Poden arribar a ser unes deu notícies de temàtiques socials, judicials i succeïts.  També s’inclouen “curiositats” i fenòmens meteorològics. A mode d’exemple: judici d’Anders Behring, robatori banc de Màlaga, ofensiva taliban, despesa farmacèutica, edificis amb aluminosi a Barcelona…

Sumari [30’’]

Un darrer sumari avança els continguts restants amb la fórmula “A continuación”.

Tercer bloc de notícies [10 o 11 minuts]

El darrer bloc de notícies, unes 10 aproximadament, conté aquelles referides a succeïts (robatoris), curiositats, fenòmens meteorològics, etc. Per exemple: incendi a un vaixell, accidents de trànsit, dietes d’estiu, vent i pluges el mes d’abril… Tanca l’informatiu un apunt de cultura.

De l’estructura es pot afirmar que segueix un esquema senzill però efectiu, ordenant els continguts en tres grans blocs temàtics -tot i que entre el segon i el tercer s’hi observa una certa repetició. Els diferents sumaris contribueixen a dinamitzar la posada en escena, trencant amb la successió de notícies de cada bloc. Així mateix, produeixen l’efecte “ganxo” en l’espectador atès que avancen els continguts més “espectaculars”. És criticable que, en ocasions, presentin com a espectacular un fet que després, en desenvolupar-se, no ho és tant. Passa sovint amb els fenòmens meteorològics (intentant que aquests siguin extramadament adversos quan a vegades només responen a una normalitat absoluta) o amb històries que no passen de ser purament anecdòtiques. Resumint, els Informatius Migdia tenen una estructura, una posada en escena i una línia editorial molt particular creant un estil propi, marca Telecinco.