TELEVISIÓ ESPANYOLA, UNA INFORMACIÓ ÈTICA
Arribat el punt i final dels anàlisis, podem treure conclusions sobre les pràctiques ètiques dels diversos programes informatius de RTVE. Basant-nos en la comparació entre els espais de La1, La2 i el canal 24 hores amb les lleis vigents sobre el tema i documents interns relacionats amb la deontologia (sobretot l’apart de “Cuestiones sensibles”), podem veure pautes similars entre els mateixos programes i el paral·lelisme amb aquest textos.
A nivell d’informatiu, tant el Telediario Matinal com Telediario 2 aposten per una política d’honestedat, respecte i veracitat amb el tractament de la informació; ha sigut difícil trobar alguna petita mostra dubtosa, relacionada, per exemple, amb l’Església Catòlica, el Govern o la pròpia autopromoció de la cadena, però que estan compensades, pràcticament sempre, pel respecte mostrat cap al ciutadà anònim i especialment cap a les víctimes de tota mena.
El seu germà La 2 Notícias segueix la línia de formar i informar, aportant un esperit una mica diferent, ja que opta en realitzar una tasca de caire pedagògic apropant la cultura, les ciències i les arts a la societat. Lengua de Signos, a la mateixa cadena, vol ser el seu homòleg, centrat en les persones sordes i així compleix amb una tasca integradora.
Per últim, Informe Semanal com a programa més ampli compleix també amb les expectatives, s’hi respecten els diversos principis i normes de caràcter deontològic en els seus reportatges, així com el respecte a la difusió d’informació contrastada, contextualització de causes, respecte a l’off de record i al dret a la intimitat, al principi de presumpció d’innocència, cura de la informació sobre menors, etc
On podríem tenir més controvèrsia és als programes informatius i entreteniment que basen el seu contingut en l’experiència de diferents testimonis. Tot i trobar alguna imatge qüestionable, sorprenen pel contrast respecte a d’altres cadenes. Tant En Portada, com Comando Actualidad, Españoles por el mundo i Repor no abandonen l’ètica a costa del dinamisme que han d’imprimir els seus reportatges. Qüestions com la divisió entre informació i opinió, especialment delicada pel llenguatge audiovisual que practiquen, basat en entrevistes, el tractament de la immigració, prostitució i d’altres assumptes son tractats des de la màxima professionalitat pels integrants dels seus equips.
Per tots aquests motius, podem afirmar que la televisió pública estatal podria ser ben bé un model de funcionament, quant a qualitat i transparència ètica, per a la resta de televisions del país.
Conclusión observación ética de Repor
La labor de Repor dando voz a historias y protagonistas de la vida diaria cubre una importante misión en la cadena pública española. Tras el análisis de diferentes reportajes de Repor podemos afirmar que realizan una labor informativa con amplio rigor ético.
Cuestiones como la división entre información y opinión, especialmente delicada por el lenguaje audiovisual que practican basado en entrevistas, el tratamiento de cuestiones sensibles como la prostitución o los menores en exclusión, el ejercicio de libertad de expresión e información, un magnífico ejemplo de derecho a réplica y los derechos fundamentales al honor, imagen e intimidad, son tratados desde la máxima profesionalidad por los integrantes del equipo.
Tan solo se han detectado ciertas imágenes que podrían ser cuestionables y que no estarían exentas de un debate ético defendiendo que ayudan a retratar los hechos narrados; en todo caso no son mayoritarias.
Iván Huelves Illas
Comando Actualidad i el tractament de qüestions sensibles
Una de cada cinc famílies té problemes per a concebre. La taxa de natalitat ronda el 1,4 fills per família i cada cop més, les parelles decideixen embarcar-se en l’aventura més tard. Fins on poden arribar els que no poden tenir un fill de forma natural? Quines són les alternatives al seu abast? El passat 16 de Maig Comando Actualidad aborda el tema sota el ganxo “todo por un hijo”
Tal i com es pot preveure, el tema del programa recull molts aspectes delicats, ja que es nodreix de les il·lusions i esperances de pares, de la dependència de menors i de vàries vies d’arribar a ser pares controvertides per sectors de la societat i fins i tot, il·legals de portar a terme al nostre país. Tot i així, la línia del document respecta en termes generals el Manual d’Estil de RTVE com a codi d’autorregulació deontològic dels professionals que hi treballen, i concretament, acatant les directrius establertes a les “Qüestions Sensibles”
Pel que respecta a les pautes comuns, el reportatge està cuidat envers el llenguatge, clar i entenedor; evita estereotips mostrant diversos casos des de diferents punts de vista i fuig del sensacionalisme, ja que per molt emotius que puguin arribar a ésser els involucrats, totes les seqüències formen part d’un entramat per a mostrar la veritat arrel del tema. “La narración de los hechos en casos referidos a cuestiones de especial sensibilidad debe situarse en el contexto del problema general que manifiestan sin convertirlos en productos llamativos.”
La participació de tots els menors d’edat compten amb el previ consentiment dels seus representants legals, essent els mateixos conscients del context i la temàtica per la qual intervenen els nens. Per tant, queden coberts els drets a la intimitat, a la pròpia imatge i a l’honor en favor del dret a la informació.
Potser el punt més delicat dels diferents casos que formen part del ventall d’opcions per a tenir un fill es trobaria en l’últim tram del reportatge. Tot i que el cas s’assimili a la pràctica del “ventre de lloguer” il·legal en el nostre país, el programa deixa clara la legalitat de la paternitat subrogada. Per a tractar aquest tema, es presenta una agència que es dedica a la gestió de la pràctica i, mitjançant una explicació de tota la terminologia jurídica, es justifica la legitimitat de la via.
En definitiva, el programa es presenta com a un bon estudi de camp de totes les alternatives davant un problema de fertilitat, amb vocació documental i informadora. En la seva elaboració s’ha tingut en compte la legislació vigent, els codis deontològics de la professió i el Manual d’Estil de la pròpia cadena.
Núria Pérez Lamas
El menor està protegit als informatius matinals de La 1.
La protecció del menor és un tema delicat que s’ha de portar a terme des de dues vessants diferents. La primera és la de protegir el menor telespectador; és per això que de 6 del matí a les 22h es considera una franja horària de programació protegida on s’han d’evitar els continguts susceptibles. A més, s’ha de contemplar la possibilitat que un menor estigui veient un informatiu, i per aquesta raó el codi deontològic de RTVE especifica que s’ha d’evitar la violència clara, el sexe així com el llenguatge i el tracte vexatori.
L’altre punt que s’ha de contemplar a la protecció del menor és el tractament mediàtic que es dona a un esdeveniment on hi hagi menors implicats. Es necessita l’autorització del tutor si surten els menors identificats i a més, sempre s’ha de conservar l’anonimat d’aquest per preservar els drets d’honor, i intimitat.
Als informatius matinals de RTVE la protecció al menor es fa molt palesa i es pot veure clarament a cada edició.
En un primer moment, ens agradaria exemplificar aquesta cobertura mitjançant imatges que podrien ser dures o noticies una mica delicades. Ens basarem en la cobertura mediàtica que es fa a l’edició del 14 de maig sobre les manifestacions i detencions que hi va haver durant les mobilitzacions del 15 M. A l’informatiu es parla objectivament de les protestes i es mencionen detencions però les imatges empres son plans generals de les manifestacions, i sempre en moments pacífics. També es mostra la presència de la policia, però no es veu ni un segon cap acte violent, o cap imatge de detencions que podrien afectar al menor.
Ens agradaria remarcar també que als informatius del 16 d’abril, es parla del dia mundial de l’explotació infantil. Per il·lustrar la commemoració d’aquest dia i per afirmar el suport dels informatius a la fi d’aquest fet es veuen imatges de menors treballant en abocadors, o al mercat. No es tapa la cara d’aquest nens, cosa que ens podria portar a pensar que no estan respectant l’anonimat d’aquests nens. Tanmateix, al codi deontològic de RTVE especifiquen que en cas que es vegin les cares dels nens ha de ser per un fet d’interès general, de conscienciació social i a més s’ha de preservar l’anonimat de les criatures. Això es respecta en tot moment ja que no es citen les identitats de les persones i a l’hora es parla i condemna l’explotació infantil.
Podem concloure doncs, que els informatius matinals de La 1 es fa càrrec de la protecció al menor en totes dues vessants i que vetlla per la no vexació d’aquesta franja d’edat.
Arola Torruella Berrens
Información y opinión. Control de la opinión en Repor #5
Resulta interesante analizar el control de la opinión en un programa como Repor, donde la mayoría de las intervenciones son por parte de los entrevistados. Hemos seleccionado el Repor Creer o no creer, donde se aborda el papel de los curanderos y chamanes y la opinión de sus clientes.
En primer lugar, se ha de recalcara que aunque las opiniones sean de los entrevistados, están respondiendo a unas preguntas o tema propuesto por los periodistas y que en el montaje de la pieza audiovisual el proceso de selección juega un papel fundamental a la hora de construir una realidad.
Si lo relacionamos con el apartado 2.2.4. del Manual de Estilo de RTVE a cerca del uso sistemático de testimonios “totales”: “Introducir testimonios (“totales”) puede enriquecer la información siempre que se trate de testimonios interesantes y adecuados al medio. No obstante, hay que evitar su uso sistemático, dado que habrá ocasiones en que el mejor resumen lo hará el profesional de la información y no el protagonista en cuestión.”
Podría cuestionarse el valor de los reportajes por el alto grado de testimonios, aunque si se redujesen, podría verse modificado el propósito de la producción.
Sin un órgano de control independiente como la Royal Charter en la BBC o la Federal Communications Commission en Estados Unidos, es difícil afirmar que todas las opiniones vertidas son verídicas, han sido contrastadas e investigadas con suficiente rigor. Aunque siempre se ha de presuponer el buen hacer de los periodistas implicados. Una ventaja con la que cuenta Repor es la frecuencia de emisión semanal en la que tienen más tiempo que informativos que deben sacar la noticia en el momento. Y la otra, es que gracias a internet cada vez más los ciudadanos actúan como órganos de control.
Concretamente en el reportaje donde aparecen múltiples curanderos, ¿cómo es posible verificar sus opiniones? Sin lugar a dudas, la labor del programa ha sido la de separar claramente la información de la opinión, a través de rótulos informativos, y limitándose el reportero a explicar el proyecto de ley para que los chamanes tengan que pasar un examen de verificación.
Iván Huelves Illas
Fuentes:
http://www.rtve.es/television/20081029/creer-no-creer-repor/185168.shtml
http://manualdeestilo.rtve.es/tve/2-2-algunas-deficiencias-en-la-elaboracion-de-noticias/
Tratamiento de cuestiones sensibles, Manual de estilo de RTVE en Repor #4
En relación a la aplicación de normas de carácter deontológico de RTVE a pesar de que la prostitución no aparece explícito en el apartado de cuestiones sensibles del Manual de Estilo, hemos seleccionado el Repor Burdeles S.A. que trata sobre la explotación sexual de mujeres, como un ejemplo de autorregulación del equipo informativo.
Las dos acciones más destacables son que nada más comenzar el programa se emite la señal auditiva y visual de que no es un programa apto para menores de 18 años y puede faltar el respeto a determinadas sensibilidades de los espectadores.
En segundo lugar, todas las prostitutas que aparecen en el reportaje no se les vé la cara para respetar su intimidad y la del colectivo.
Por último que la temática se trata desde un punto de vista informativo, eludiendo de cualquier tipo de morbosidad, aunque en el intento de reflejar la realidad hay alguna escena donde puede verse a una chica andando de espaldas mostrando algunas partes de su cuerpo.
Aún así, este reportaje no ha estado exento de cierta polémica ética, ya que determinadas partes de la opinión pública no consideraban oportuno dedicar un reportaje sobre la prostitución. Finalmente RTVE amparándose en la doctrina del Tribunal Supremo sobre la existencia de prostíbulos, defiende que mostrar una realidad no significa enaltecerla.
Por lo tanto puede tomarse como ejemplo, que a pesar de ser un tema que no está definido dentro de las cuestiones sensibles del Manual de Estilo de RTVE, la autorregulación de los profesionales que trabajan en Repor ha sido suficiente para realizar una trabajo audiovisual que cumpla con los pactos éticos de la sociedad.
Iván Huelves Illas
Fuentes:
- http://www.rtve.es/alacarta/videos/repor/repor-burdeles/767495/
Libertad de Expresión y libertad de información en Repor #3
Para seguir analizando la labor ética de Repor en relación a los derechos fundamentales en este caso de expresión e información hemos seleccionado el Repor Algo huele mal. El hecho noticiable del que informa el programa son los problemas de salud que está generando uno de los mayores polos petroquímicos europeos en la bahía de Algeciras.
Aunque se puede calificar de evidente la idoniedad de emitir un programa de estas características desde una cadena pública, el derecho de información de los ciudadanos españoles se vió coartado al decidir la dirección de servicios informativos de TVE no emitir el programa tras una llamada de la empresa Cepsa solicitando que se parase la emisión porque no estaban representados. Este hecho supone una injerencia sobre unos profesionales desde el punto de vista ético y profesional ya que ni siquiera se había visionado el programa (según el Consejo de Informativos en representación de los trabajadores) . Además no solo se estaba viendo afectado el derecho de libertad de información de los periodistas si no el de expresión de los vecinos afectados de la zona del Campo de Gibraltar.
Respecto al derecho a réplica, aunque en un primer momento no se habían incluido tantas opiniones en defensa de los intereses empresariales, tras la polémica llamada por parte de la empresa Cepsa, se incluyeron más opiniones transformando el reportaje en un gran ejemplo de como intentar dar acceso a los medios a todos los grupos políticos, económicos y sociales implicados, enfrentando sus argumentos. Primero, se hacen eco de las distintas opiniones de los vecinos que el tema puede despertar, posteriormente entrevistan al representante del complejo energético y al alcalde de la Línea de la Concepción, después a una plataforma de reivindicación en Gibraltar, a la secretaria de la Consejería de Salud de Andalucía, un especialista en salud pública y colaborador de la OMS, el defensor del pueblo andaluz, un ginecólogo, y otras plataformas tanto de defensa y protesta, además de otros vecinos.
La Defensora del Espectador de Tve, Elena Sánchez recibió cientos de quejas a raíz este incidente.
Iván Huelves Illas
Fuentes:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/repor/repor-algo-huele-mal/774421/
CONCLUSIONS SOBRE TELEDIARIO 2 DE RTVE, per Anna Maria Ribas
Com a conclusió final de l’anàlisi sobre Telediario 2, de TVE, podem afirmar que, en línies generals respecta bastant escrupulosament els seus codis deontològics: des de les lleis genèriques (la Constitució, la llei de televisió pública espanyola i la de la televisió sense fronteres europea) els seus Principios de la Programación, el seu Estatuto de la Información, fins al molt complet Manual de Estilo, que conté moltes indicacions que corresponen a aspectes ètics, i una especial consideració cap al tractament de la violència i llurs víctimes, i dels grups especials, tals com delinqüents, discapacitats, menors, dones, grups religiosos, etc.
Hem anat analitzant quatre emissions del telenotícies 2 de La 1, corresponents als dies 8 i 23 d’abril, i 4 de maig, i reportatges solts corresponents aL 29 d’abril, i 5,6 i 9 de maig. Tot seguit presentem les conclusions:
Primer vam analitzar com es cuidaven els drets fonamentals d’imatge, intimitat i honor, la protecció dels menors i l’accés dels grups socialment significatius, i vam comprovar que els periodistes de la cadena pública guarden l’anonimat i la imatge de qui ho demana , però també emeten imatges de qualsevol persona que estigui en llocs públics; i que preserven la identitat i la imatge de les víctimes d’accidents de trànsit però no amaguen les crueses de la guerra de Síria, ensenyant cadàvers de lluny (una mesura de protecció cap a espectadors sensibles i menors). Quant a l’accés de grups, tenim que totes les opcions polítiques hi estan representades, amb més o menys minuts segons el seu èxit electoral, i sobretot, que es confronten ideologies contràries (normalment, govern i socialistes) en gairebé totes les notícies . També emet molts reportatges gravats per la Policia Nacional en la lluita contra la delinqüència, per l’avantatge que té de ser una televisió pública.
Després vam treballar els aspectes més relacionats amb la programació i la informació a RTVE. Tots els valors democràtics sobre els quals ha de vetllar una televisió pública apareixen clarament representants en la part de reportatges de la secció Societat del telenotícies: desnonaments, drogaaddiccions perilloses, ciberpederastes, etc. L’ús de les fonts informatives és gairebé perfecte: citades amb noms i cognoms, o amb el nom de l’organisme, o bé presentades directament mitjançant declaracions. Tot i això, algunes fonts porten a ‘autopromoció ‘ de la cadena (com Almuina, cap a un programa nocturn, o la ministra de Sanitat, cap a RNE) .
En el tercer post, sobre el tractament de la violència, vam veure que el Telenotícies compleix bastant bé amb tots els requisits del Manual de Estilo de la cadena, excepte en una de les notícies sobre delinqüents, on les fonts van ser terceres persones (ni afectats, ni testimonis). També és qüestionable el fet d’usar imatges reconstruïdes per ordinador, dels fets, i provinents de televisions nord-americanes. Al darrer post, sobre grups especials, també hi trobem imatges massa gràfiques sobre el consum i venda de drogues i algunes altres (com una manifestació d’homes en calçotets) que segurament poden ser elidibles, ja que cerquen impactar una mica l’espectador.
Els únics retrets que es poden fer als periodistes de la cadena pública és un cert esbiaixament cap a l’acontentament d’un dels poders fàctics d’aquest país, l’Església Catòlica, en un parell de programes; o el govern (intentant justificar per què Rajoy està tan desaparegut dels focus). També que, de tant en tant, presenten alguna notícia relacionada amb la premsa rosa (especialment, futbolistes i Casa Reial). Saben separar clarament informació d’opinió, però hi ha notícies que no semblen tenir cap mena d’interès general, i que potser amaguen una certa crítica subliminal (com la venda d’un vaixell de guerra a Veneçuela o la notícia de la creació d’una capella per una visió de la Verge a El Escorial). També són discutibles les notícies sobre SEAT a la Xina (un altre peatge per als grups fàctics?), i la poca presència d’aspectes culturals en el programa (com la diada del Llibre a Espanya que coincideix amb la Festa de Sant Jordi a Catalunya, despatxades en pocs minuts). L’ús del temps concedit a cada notícia també amaga alguna mena d’ús de l’opinió , en contrapartida a la informació: per exemple, es van donar molts minuts a dirimir què passaria a Europa quan guanyés Hollande a França (abans que passés), i la recaiguda en la recessió, una notícia molt més important, va obtenir molt menys temps.
En tot cas, tot plegat, no és res important, comparat amb els telenotícies d’altres cadenes, especialment privades. En general, doncs, el Telediario 2 és creïble, de qualitat, i bastant representatiu de la societat espanyola. La sensació final de l’espectador respecte a la seva qualitat i visió plural del que succeeix al món i especialment a Espanya és més que satisfactòria.
Denúncia social sobre la despesa pública a COMANDO ACTUALIDAD
El passat 18 d’Abril Comando Actualidad va mostrar-se com un bon exemple de programa compromès amb la denúncia social en el seu reportatge “Recortados” Mitjançant les vivències i opinions d’afectats per les retallades en diversos sectors de diferents ciutats espanyoles, el programa posa sobre la taula el debat de la legitimitat de les retallades en segons quins àmbits de primera necessitat. D’aquesta manera pot convertir-se en un agent mobilitzador ja que introdueix el debat en l’opinió pública i pot així tenir algun efecte en l’agenda política.
El Manual d’Estil de RTVE estableix que els seus professionals han de mantenir-se aliens a posicionaments ideològics i que la seva presència només estarà justificada en favor de la credibilitat. “En estos espacios,(de opinión) los profesionales de RTVE evitarán cualquier tipo de posicionamiento y estarán obligados a mantener una actitud neutral y que favorezca un debate enriquecedor para el ciudadano.” En aquest sentit, la presència dels reporters reforça el dinamisme del document i apropa tant a l’espectador com a l’entrevistat, que participa de forma més natural en interacció amb el reporter; la qual cosa ajuda a la credibilitat.
Degut a la controvèrsia del tema, el reportatge aborda un seguit de qüestions sensibles que recull el mateix document d’autoregulació.
La captació d’imatges en llocs públics com escoles o hospitals preveu que es doni un previ consentiment dels responsables; en aquest sentit, per això no es mostren imatges dins l’hospital o l’institut degut a la negativa i així ho exposa explícitament el reporter.
L’exposició de menors d’edat està justificada, doncs en el cas de la família de Olías del Rey és consentida. Pel que fa als nens que apareixen en l’escola bressol, el Manual legitima la seva aparició ja que es troben de forma casual en un establiment públic que té a veure amb el món de la educació infantil, tema que es tracta.
Les imatges de Susana, Jennifer i Marcos són especialment sensibles, ja que es tracta de menors amb discapacitats, però s’ajusten al Manual ja que il·lustren la gravetat dels impagaments envers les persones dependents. “Debemos informar sobre las discapacidades importantes de una persona sólo si afecta de modo directo o indirecto al hecho o problema del que informamos.”
En definitiva, el programa respecta el Manual d’Estil de la pròpia cadena. Una imatge del passadís ple de pacients no acomodats, presa de forma furtiva per dues treballadores de l’hospital de Blanes, es presenta com a l’únic dubte ètic. Tot i així, no es pot identificar cap dels pacients i també serveix per a mostrar informació veraç que reforça el missatge del reportatge.
Núria Pérez Lamas
Informació i funcionalitat dels Informatius Matinals de TVE
Els informatius matinals de televisió espanyola s’emeten cada dia a les 8h30 del matí. La seva funció és informar a un espectador que li agrada saber què ha passat i passa al món durant els primers minuts del dia. L’informatiu matinal té una durada d’uns 30 minuts, de mitjana, la meitat que els informatius del migdia o de la nit.
La Constitució Espanyola dicta que els mitjans de comunicació públics han de ser independents, neutrals i objectius i informar a la societat de fets d’interès general.
Per començar, mencionarem el tractament absolutament neutral que es dona a la política nacional. Cada matí hi ha una secció de política on s’informa, per exemple, d’unes declaracions d’un dels portaveus d’un partit polític. Tot just després, es poden veure les declaracions de la oposició sobre el mateix tema. El minutat de les aparicions d’ambos portaveus és exactament el mateix. Com es pot veure a l’informatiu del 30 d’abril, on en un primer moment Rajoy parla de la situació econòmica del país, que qualifica de desastrosa i com a legat del govern anterior, i tot seguit Rubalcava parla del mateix però des del seu punt de vista.
Un altre punt a remarcar és com tracta TVE la Corona Espanyola a les edicions del 14 i 16 d’abril. A la primera, es parla de la recuperació de Froilà a l’hospital després d’haver tingut un accident amb una escopeta, i en el segon, de la recuperació del Rei després de l’incident a Botswana. El tractament mediàtic es centra en l’exposició bàsica i exclusiva dels fets, sense opinions ni qüestionant la delicadesa de tots dos fets, i les imatges que es poden veure són imatges d’arxiu on es veuen els dos afectats en actes públics.
Finalment, ens agradaria mencionar el tractament del dret al menor i d’un tema de violència. A l’edició del 16 d’abril es menciona l’inici del judici a Noruega de Breivik, l’home que al juliol va atacar i matar varis adolescents que es trobaven en un campament d’unes joventuts socialistes. La informació és també molt neutral, i a més es parla d’unes declaracions fetes de Breivik on diu que ho tornaria a fer, i que s’estava defenent. En contrapartida, es poden veure unes declaracions d’una noia que va viure el fet, on afirma que ha de veure i declarar al judici per estar en pau amb si mateixa. Lluny de treure un testimoni bel·ligerant, han triat les paraules conciliadores d’aquesta noia. Les imatges que es veuen mentre estan narrant els fet que varen succeir al juliol son imatges generals o no es poden identificar cap dels menors, ni es veuen morts explícitament. Les imatges del Breivik al judici, o declarant, també son plans generals o plans americans, on es veu a l’acusat però no fent cap gest fora de tò.
En conclusió, els informatius del matí compleixen amb la seva funció: que és informar amb rigor i ràpidament. Es podria dir que els professionals que hi ha darrere de l’edició saben molt bé què han de dir i com, retratant una societat però sense prioritzar els successos ni el morbo.
deixa un comentari