TELEVISIÓ ESPANYOLA, UNA INFORMACIÓ ÈTICA
Arribat el punt i final dels anàlisis, podem treure conclusions sobre les pràctiques ètiques dels diversos programes informatius de RTVE. Basant-nos en la comparació entre els espais de La1, La2 i el canal 24 hores amb les lleis vigents sobre el tema i documents interns relacionats amb la deontologia (sobretot l’apart de “Cuestiones sensibles”), podem veure pautes similars entre els mateixos programes i el paral·lelisme amb aquest textos.
A nivell d’informatiu, tant el Telediario Matinal com Telediario 2 aposten per una política d’honestedat, respecte i veracitat amb el tractament de la informació; ha sigut difícil trobar alguna petita mostra dubtosa, relacionada, per exemple, amb l’Església Catòlica, el Govern o la pròpia autopromoció de la cadena, però que estan compensades, pràcticament sempre, pel respecte mostrat cap al ciutadà anònim i especialment cap a les víctimes de tota mena.
El seu germà La 2 Notícias segueix la línia de formar i informar, aportant un esperit una mica diferent, ja que opta en realitzar una tasca de caire pedagògic apropant la cultura, les ciències i les arts a la societat. Lengua de Signos, a la mateixa cadena, vol ser el seu homòleg, centrat en les persones sordes i així compleix amb una tasca integradora.
Per últim, Informe Semanal com a programa més ampli compleix també amb les expectatives, s’hi respecten els diversos principis i normes de caràcter deontològic en els seus reportatges, així com el respecte a la difusió d’informació contrastada, contextualització de causes, respecte a l’off de record i al dret a la intimitat, al principi de presumpció d’innocència, cura de la informació sobre menors, etc
On podríem tenir més controvèrsia és als programes informatius i entreteniment que basen el seu contingut en l’experiència de diferents testimonis. Tot i trobar alguna imatge qüestionable, sorprenen pel contrast respecte a d’altres cadenes. Tant En Portada, com Comando Actualidad, Españoles por el mundo i Repor no abandonen l’ètica a costa del dinamisme que han d’imprimir els seus reportatges. Qüestions com la divisió entre informació i opinió, especialment delicada pel llenguatge audiovisual que practiquen, basat en entrevistes, el tractament de la immigració, prostitució i d’altres assumptes son tractats des de la màxima professionalitat pels integrants dels seus equips.
Per tots aquests motius, podem afirmar que la televisió pública estatal podria ser ben bé un model de funcionament, quant a qualitat i transparència ètica, per a la resta de televisions del país.
Adecuación ética del programa de RTVE “En Portada” (5)
En los anteriores post se ha analizado la adecuación ética del programa En portada a partir de la valoración de diferentes aspectos: la libertad de expresión y de información (1), los códigos deontológicos y el manual de estilo de RTVE (2), y la transmisión informativa de cuestiones sensible (3 y 4), en base a diferentes reportajes emitidos durante el 2012 sobre temáticas diversas y localizados en países con unas circunstancias diferentes entre si.
Por su condición de televisión pública, la corporación de RTVE tiene algunos compromisos que cumplir en su ejercicio de servicio público, como: promover los valores cívicos, facilitar el debate democrático, promover la pluralidad y diversidad cultural, ofrecer acceso a todos los tipos de programación para todo tipo de audiencias… respondiendo a unos principios éticos y morales.
A partir del análisis de En Portada se puede considerar que el programa cumple, de forma general, con estos principios éticos, con el derecho de información, y con las normas éticas y los códigos deontológicos de la cadena.
Se ha comprobado que los temas publicados son de carácter noticioso y de interés para la opinión pública. Estos hechos son contrastados en cada reportaje, ya que se da voz a todas las partes implicadas, y a la vez se diferencia entre opinión e información, tal y como indica el estatuto de información de la corporación de RTVE, también se contextualizan las causas de los temas que se desarrollan en cada programa.
Los contenido de En portada dejan un espacio abierto a la reflexión y al debate público, como consta en los principios básicos de programación de RTVE.
De los reportajes analizados sólo se ha detectado el uso éticamente cuestionable de unas imágenes de cadáveres en primer plano y del dolor ajeno, en uno de los programas.
Al tratarse de cuestiones sensibles, este tipo de aspectos se deben tener en especial consideración, sobretodo en los caso de: niños y adolescentes, personas mayores, violencia, terrorismo, manifestaciones, tragedias y catástrofes, juicios paralelos, entre otros.
A pesar de este caso puntual, en el resto de vídeos se consigue mostrar la crudeza de la realidad respetando el tratamiento de cuestiones sensibles, sobretodo el tema de la violencia. También se procuran mostrar las opiniones políticas de manera objetiva y neutral, evitando algún tipo de posicionamiento.
Por ello se puede considera que el programa realiza un adecuado tratamiento ético de los contenidos informativos y audiovisuales.
Por: Sonia Herrero
El tratamiento de cuestiones sensibles en el programa de RTVE “En Portada” – 2ª parte (4)
Siguiendo con el post anterior sobre el análisis ético del programa En Portada, se analizan otras cuestiones sensibles que surgen a partir del visionado del programa emitido el 26/01/2012 titulado “Crónica de Mitrovika”, en el que se relatan las aún diferencias entre Serbios y Albaneses, años después del conflicto de los Balcanes.
El reportaje toma como protagonistas dos personajes que ayudaron a los enviados especiales de RTVE a narrar lo que realmente sucedía entonces. A través de sus experiencias explican la realidad que viven hoy en día y la forma en que han cambiado las cosas. Se combina con testimonios reales de todas las partes, Serbios y Albano-Kosovares.
El reportaje muestra una visión contrastada de la realidad de la zona, cómo ha influido el conflicto bélico en la configuración de la realidad actual. La población Serbia al norte de Kosovo que intentan remarcar y mantener su identidad, y la vida al sur del Kosovo, con mayoría Albanesa, que contrasta con la crudeza que se vivió en la zona durante el conflicto.
En este sentido, se contextualizan los hechos con imágenes reales de la guerra de los Balcanes. Es en este punto donde se produce una utilización de imágenes éticamente cuestionables.
Al principio del reportaje se entrevista a Zoran Vujic, Viceministro de exteriores de Serbia. Cuando hablan de las “atrocidades de Milosevic” se muestran claramente imágenes de cadáveres y el dolor ajeno de una victima del desastre.
Aunque no se recrean durante muchos segundos, este hecho se repite a mitad del reportaje. Cuando se entrevista a Flaka Surroi, de origen albanés y presidenta de Koha Ditore (principal grupo de comunicación de Kosovo), se muestran imágenes de cadáveres en primer plano.
En estos casos el uso de imágenes impactantes de conflictos bélicos y víctimas es muy explicito y éticamente podría cuestionarse su necesidad para contextualizar el tema y mostrar la realidad del conflicto.
Por otro lado, y relacionado con el post.2, se da derecho a réplica (manual de estilo de CRTVE) a uno de los entrevistados Vuko Krivokapic, desplazado Serbio de Kosovo, cuando al final de la entrevista hace una aclaración sobre su discurso. Esto es emitido en el reportaje.
De forma general se puede considerar que el reportaje intenta mostrar un visión neutral y objetiva de la situación, basada en el rigor periodístico y en el contraste de información, a pesar que esta visión es difícil de conseguir al tratar temas de carácter político de tal magnitud.
Por: Sonia Herrero
El tratamiento de cuestiones sensibles en el programa de RTVE “En Portada” (3)
En las informaciones audiovisuales la intención de transmitir un mensaje objetivo por parte del periodista se combina con los prejuicios que puede tener la audiencia y las diferentes interpretación que se pueden hacer de los hechos.
En este post, a partir del análisis del programa En Portada del pasado 07/05/2012 titulado “Serbia, en busca de su identidad”, se pretenden analizar algunas cuestiones sensibles, como la violencia y las opiniones políticas, que cualquier periodista puede encontrarse.
Algunos criterios que han podido influir en la selección de los contenidos de este reportaje, pueden ser: la relevancia de las fuentes informativas, con la intención de mostrar una visión contrastada de la realidad que se explica, y la disponibilidad de imágenes, en el caso de las manifestaciones, los políticos, los enfrentamientos … Además del interés en el público, en relación a la temática y a la posición de España en la independencia de Kosovo. Cada uno de estos criterios se adecuan a la línea informativa de la cadena y respeta los valores éticos de la profesión.
El tema de la violencia se refiere a los protestas del pasado mes de marzo que provocaron violentos enfrentamientos con la policía y las tropas internacionales, al tratar el tema de la integración de los radicales serbios en el Kosovo independiente. En estas imágenes no se muestra ninguna víctima, de manera que se respeta su dignidad. Al mismo tiempo, por medio de planos medios largos y planos generales, se muestra la crudeza de la realidad. Algunos primeros planos acompañan la narración, pero muestran detalles objetivos sin recrearse en el sufrimiento ni en el dolor de ninguna de las partes.
De la misma manera se trata el tema de los criminales de guerra y el tribunal de la haya. Se muestran declaraciones del sector más ultraconservador de Serbia que se combinan con la situación actual de los soldados y declaraciones a favor de la independencia de Kosovo. De manera que se facilita información contrastada, y se da pie al debate sobre los hechos.
Todo el reportaje esta acompañado por una voz en off que actúa de elemento conductor. En un segundo plano, proporciona una narración objetiva y un punto de enlace entre las diferentes partes del discurso.
A pesar de tener un carácter éticamente correcto y adecuado. La faceta comercial de la televisión actual y la lucha por la audiencia, aunque es una cadena de titularidad pública, hace que el discurso narrativo este lleno de matices lingüísticos que dotan a la información de ritmo e interés, potenciado la atención del receptor.
Por: Sonia Herrero
Códigos deontológicos y manual de estilo de RTVE aplicados al programa ‘En portada’. (2)
En el segundo post sobre el comportamiento ético de los medios aplicado al programa En Portada, se pretende ofrecer una visión sobre la aplicación de normativas de carácter deontológico de RTVE.
Se analiza el reportaje emitido el 22/04/2012 titulado “Los tentáculos de Catar”. Un reportaje que pretende mostrar la realidad actual del país y el gran cambio que ha experimentado en los últimos años.
Según el Estatuto de información de la Corporación de RTVE el derecho a la libertad de información y de expresión debe velar a favor de los ciudadanos, garantizando la difusión de información objetiva y veraz de carácter independiente. La información de la cadena debe mostrar de forma clara la diferencia entre información y opinión.
En portada ejerce este principio de forma profesional. Las declaraciones están claramente diferenciadas, tal y como indica uno de los puntos de la manual de estilo. Se identificada a cada uno de los entrevistas. Las entrevistas se combinan con una voz en off de los periodistas que narran y contextualizan los acontecimientos que se desarrollan, al mismo tiempo que introducen a cada entrevistado marcando la diferencia entre cada parte.
Esta variedad de opiniones ayuda a ofrecer una visión objetiva de la realidad que se relata, además de una información contrastada y fundamentada en un número suficiente de fuentes, tal y como se recoge en los principios deontológicos del mencionado Estatuto. Se muestran diferentes puntos de vista y diversas temáticas de interés que influyen en el tema del reportaje.
En el caso que se analiza, a través de las aportaciones de diferentes personas que residen en Catar (tanto Catarís como extranjeros) se ofrecen diferentes puntos de vista sobre realidades tan diversas como: desarrollo económico y social, política y televisión, libertad de culto…
Todas estas temáticas se tratan des de un periodismo de investigación, evitando tópico o estereotipos que puedan generar algún tipo de discriminación ideológica o cultural.
La contextualización de las causas y consecuencias que han generado el creciente cambio en Catar se intentan mencionar a lo largo del reportaje, buscando situar al espectador en la escenario de los hechos que se narran.
La información que de forma general trata En portada, y concretamente el reportaje analizado, se puede considerar que actúa como referencia para estimular la reflexión y el debate público, promoviendo una actitud crítica de la audiencia. Como se recoge en los Principios básicos de programación de RTVE aplicados a la Información y Opinión.
Por: Sonia Herrero
En Lengua de Signos #3 La opinio del públic per Carlos Garcia Porcel
Una de les entrades al Manual d’Estil de la Corporació de RTVE regula de quina manera pot accedir el públic a dir la seva, i com el professional ha de vetllar per a que aquesta comunicació no vulneri certs principis bàsics com són el llenguatge correcte, el no ús de la participació per fins comercials o el respecte a certs temes, entre d’altres.
En Lengua de Signos basa la majoria del seu contingut en aquesta participació. Seccions com “Sígnalo tú” o “el Saludo” utilitza material audiovisual dels propis espectadors per mostrar aquests continguts.
Vull aprofitar aquest bloc per fer aquesta tasca d’apropament a la figura de l’espectador. A continuació us mostro una breu entrevista amb Vanessa Beroy, professora de LSC des de fa 11 anys. La Vanessa es va quedar sorda al 27 dies de naixement per la vacuna de la meningitis, així que la seva discapacitat no és genètica.
Quin paper juga els mitjans de comunicació en el dia a dia de les persones sordes?
És molt diferent entre mitjans, però en genera és molt important per tal d’accedir a la informació. Tot i que la TV és el mitjà massiu més utilitzat encara té certes carències; Internet és una eina molt més útil degut a la seva naturalesa breu. Hem d’adonar-nos que les estructures de la llengua de signes en català és diferent a la parla, amb recursos gramaticals i estilístics especials, que dificulta la comprensió de la premsa tradicional.
S’educa les persones sordes en l’audiovisual?
Hi tant! El mitjà visual és vital per la comunicació i es treballa molt en l’adaptació d’estructures, es juga més amb l’acció que amb la sinaxi. S’educa molt en això perquè es tendeix a deduir el que es veu, així que pot portat a confusió.
En què creus que hauria de millorar la TV per satisfer les inquietuds del col·lectiu?
Crec que s’ha de treballar molt en l’aplicació de subtítols. Hi ha bastants informatius que ha els apliquen i que tenen intèrprets, però per exemple la majoria dels concursos no en tenen o no són continus (Atrapa un millón, A3). És molt important també millorar la fidelitat dels subtítols al que es diu. S’acostuma a eliminar paraules i expressions malsonants per tal que els nens sords no hi tinguin accés, fet curiòs ja que l’oient sí que en té.
Creus que En Lengua de Signos és una bona eina didàctica pels oients?
És un bon començament, però s’hauria de revisar l’horari i la duració, ja que són molt limitats i específics.
Conéixes iniciatives semblants?
Les més destacables són TV3, el canal 3/24 i a Internet webvisual o el diario de andalucía
Com a valoració final, com veus En Lengua de Signos?
Positivament, tot i que aquestes iniciatives tenen molt camí a recórrer. Els informatius de TVE3 són un clar exemple i són els que segueixo. A més falta informació més especialitzada… li donaria un 6 sobre 10.
Molts gràcies Vanessa pel teu temps i a Jaime García Porcel per la seva ajuda.
En Lengua de Signos #2: Qüestions Sensibles. Per Carlos García Porcel
El manual d’Estil de la RTVE és una guia molt completa sobre el savoir faire del professionals de la corporació pública espanyola. És molt interessant donar-li una ullada ja que conté una regulació exhaustiva de la operativa dels seus treballadors. Tracta temes com la utilització d’imatges d’arxiu, els directes o la durada dels testimonis, entre d’altres. En aquest segona entrada al bloc hi entraré en l’apartat 5, les qüestions sensibles.
En el món dels sords està clarament enfocat a la comunicació visual, i és per aquest medi on aprenen i reben informació. Per aquest motiu els informadors han de tenir especial cura en les imatges emeses, ja que una cosa que per nosaltres els que escoltem està complementada per la veu, per una persona sorda és magnífica i moltes vegades la única font.
A més, hem de comptar que l’espai s’emet en horari protegit, pel que s’ha d’afegir un plus de cura en com transmeten les notícies.
M’agradaria veure d’una manera no exhaustiva alguns exemples d’alguns punts de l’apartat, i com es tracten al programa.
Pautes comunes
Hem de tenir en compte la forta significació del llenguatge tant verbal com no verbal. Els intèrprets sempre utilitzen tons obscurs en els seus vestits i gesticulacions molt clares i literals als subtítols, aquest sent totalment fidels a la veu.
Nens i adolescents
Com a part de la seva tasca pedagògica, s’utilitzen moltes imatges de nens involucrats en activitats. Les presses han haver d’estat autoritzades pels tutors, que moltes vegades els acompanyen en elles. Clar exemple és el festival de titelles del mateix programa de l’entrada anterior.
Terrorisme
Posant l’exemple de la notícia de l’anunci d’Eta sobre la fi de la lluita armada, destaca la veracitat i la precisió esmenades, donant el rerefons necessari per entendre la magnitud de la notícia. S’utilitzen imatges subministrats pels terroristes, però es nota imprescindible per a que la opinió pública doni veracitat a l’esdeveniment. Per completar la notícia, es dona veu a les altres parts implicades, tal que el vídeo forma part del reportatge i no és el reportatge en sí
Concentracions i manifestacions
Per assegurar una major independència, el manual d’estil especifica que les presses utilitzades han de ser les produïdes per la pròpia cadena. A En Lengua de Signos s’utilitzen les imatges d’altres informatius de la cadena, així que segueix les pautes també.
Discapacitat i malaltia
Aquí és on En Lengua de Signos fa la seva tasca més conscient. Entenen que el seu públic no només sord, sinó que també s’adrecen a vàries discapacitats. El tema és tractat amb naturalitat, sense eufemismes i de manera directa. És habitual presentar a la persona del reportatge, però quasi mai es nombra la seva discapacitat (en part perquè no és difícil veure-la, en part per no fer demagògia).
Com veiem, el programa segueix fidelment les pautes de RTVE, pel que aconsegueix credibilitat, seriositat, uniformitat respecte d’altres programes del grup i un gran component desmitificador i pedagògic.
‘En portada’ y el ejercicio de la libertad de expresión y de información. (1)
La cuestión ética en los medios de comunicación es un tema de continuo debate entre los profesionales de la información. La variedad de opiniones se mueven entre dos posturas: la neoliberal, que considera que no hay necesidad de establecer muchas normas para regular los medio, y la postura que defiende la necesidad de regular los medios con tal de ofrecer unos contenidos de calidad.
A partir de la observación, descripción y análisis del programa En portada, y siguiendo la metodología planteada en el primer post sobre RTVE, se pretende estudiar el comportamiento ético de los medios. En cada post se analizaran diferentes aspectos en base a diferentes reportajes.
En portada, es un programa de reportajes de actualidad política, económica y social, narrados des de un periodismo de investigación de calidad. Se incluye como programa de La2 y se estrena cada 15 días en el Canal 24h en prime time. También se emite en La2 y en La1.
Esta primera entrada sobre el programa pretende analizar el tratamiento informativo de los reportajes en relación a la normativa legal vigente, a partir del reportaje emitido el 08/04/12 “El Paso y Ciudad Juárez: tan cerca y tan lejos”.
El derecho a la libertad de expresión y de información, están basados en el principio de veracidad informativa, el contraste de las fuentes y la verificación de los hechos. Los profesionales del programa comunican unos hechos veraces que suceden en la frontera entre EEUU y México. Se pueden considerar noticiosos y de interés para la opinión pública por la transcendencia social y la temática de actualidad: inmigración, crisis económica, sociedad del riego, terrorismo…
Para esto se sirven de la voz de los protagonistas de la situación: ciudadanos americanos y mexicanos, inmigrantes, exiliados, policías, cooperantes… Mezclan entrevistas con narración periodística para situar al espectador y explicar los hechos.
En todo momento se respeta el derecho al honor, a la intimidad y a la propia imagen, derecho fundamental de la persona, y se intenta mostrar el contraste de puntos de vista en que se puede llegar a vivir la misma situación. El tratamiento de las declaraciones de los entrevistados es riguroso y serio, no deja lugar a interpretaciones intencionadas.
Este derecho se respeta también en el tratamiento audiovisual de las imágenes de recurso, se muestran imágenes de gente en lugares públicos. En este sentido se respeta también la protección del menor, no se ofrecen imágenes de menores que los identifiquen, exceptuando los casos en los que se deduce la autorización expresa de los padres o responsables.
Por: Sonia Herrero
En Lengua de Signos #1: Introducció. Per Carlos Garcia Porcel
El projecte de “En Lengua de Signos” va començar el 1997 de la mà de la periodista Maria José de Aristizábal. Anomenat originalment “En otras palabras”, pretenia apropar l’actualitat al col·lectiu de les persones sordes, així com donar a conèixer notícies rellevants sobre activitats o fites del món dels discapacitats.
Al 2008 va canviar de nom i va passar a ésser presentat per primera vegada a la Televisió Espanyola per una persona sorda, la Paloma Soroa. Els continguts de l’informatiu es tradueixen simultàniament per una veu en off, en llengua de signes en castellà i amb subtítols per a persones no signants.
Actualment, el programa s’emet a La2 els dissabtes a les 11 del matí i en diversos horaris al Canal Internacional. Sense abandonar el seu format d’informatiu, té unes seccions marcades amb un clar objectiu didàctic i d’entreteniment. Les nomenaré analitzant el programa del 31 de març de 2012.
Bloc Informatiu
El gruix del temps es dedica als fets destacables de l’actualitat. En aquest cas, van tractar la vaga general del 29-M. La seva tasca d’imparcialitat és meritòria, ja que dóna veu als diferents agents: els sindicats, el Govern Central i la CEOE. La informació que dóna és objectiva, comparant les xifres que publiquen tant els organitzadors com les Institucions Públiques.
La resta de notícies són també contades de manera imparcial, exposant els fets sense donar cap opinió: parlem de la victòria del Partit Popular tant a Andalusia com a Astúries, la pujada de la llum, la visita del Papa a Mèxic i Cuba i l’aprovació dels pressupostos de l’Estat al 2012. Val a dir que aquestes últimes dues es publiquen sense àudio narrat, posant-nos als oients a l’altra banda.
Acaba el bloc amb esports –futbol- , però remarcant el tir i el voleibol, amb dues protagonistes molt especials: una iraquiana i una anglesa que no poden caminar. Aquest parell de notícies compleixen doble objectiu: mostrar esports minoritaris i la funció social de tot En Lengua de Signos.
Signalo Tú
Entremig de l’informatiu acostumen a emetre un reportatge especial, produït pels mateixos protagonistes i que tracta sobre un tema de discapacitat. En aquest cas, una associació de sords murciana celebra el seu 39è aniversari.
Reportatge Final
En l’últim apartat hi mostren una efemèride o proposta relacionada amb el món dels sords; ens refereixen a la mostra de teatre infantil de Madrid, que ha incorporat a certs espectacles un intèrpret de llengua de signes.
En resum, podem veure tres vessants molt marcades: informar, conscienciar i donar servei a un col·lectiu com és el de sords, que està xifrat al voltant de 1.000.000 a Espanya.
A partir d’ara, la metodologia serà la següent: a part d’estudiar els programes setmanals dintre d’un tema específic, tractaré de veure l’impacte sobre les persones sordes.
Per últim, vull destacar la valentia de l’equip de “En Lengua de Signos”, que fan un programa on la llengua emprada va ser oficial el 2007, 10 anys després de la seva estrena.
Ètica i codis deontològics a TVE
Televisió Espanyola apareix el 1956 com a primera televisió espanyola, en plena època franquista. Des de 2007 pertany a la Corporació de Ràdio Televisió Espanyola. Informativament, doncs, ha viscut diferents èpoques: la transició, la democràcia, el cop d’Estat de Tejero, diversos governs de colors polítics oposats, etc. El 1966 va aparèixer el seu segon canal, l’UHF (avui “La 2″), amb continguts culturals, esportius, etc.. A partir de l’aparició de la TDT, des de 1994, va anar afegint canals temàtics a la seva oferta, que transmet via satèl.lit, per cable, etc.
RTVE és una televisió pública, propietat de l’Administració espanyola, i es finança amb els diners de tots els contribuents. Ha generat un cert dèficit a partir de l’aparició de les televisions privades. Des de gener de 2010, a més, ja no emet publicitat i també es finança a partir d’impostos a les televisions privades i les empreses de telefonia.
Dels canals principals de TVE, els que presenten més programes d’informació general són La 1 , La 2 i 24 hores. D’entre tots els seus programes, en treballarem alguns més aprofundidament, des del punt de vista de l’ètica periodística i dels codis deontològics:
TVE1:
- Telediario matinal (diari), a càrrec d’Arola Torruella. Es tracta d’un informatiu diari on s’expliquen les notícies més rellevants del dia anterior i del mateix dia (en cas que hagi passat alguna cosa). La particularitat d’aquest informatiu és que té l’objectiu de informar a l’oient, el més ràpidament i concisament sobre les noticies del dia, tot això mentre el receptor s’està preparant pel matí.
- Telediario 2 (edició del vespre, diari), a càrrec d’Anna M. Ribas. És un informatiu diari de les notícies més importants del dia actual i l’anterior, en horari de màxima audiència.
- Comando Actualidad (només els dimecres al vespre), per Núria Pérez.Emet reportatges d’investigació basats en un treball documental format per la combinació coral de les mirades particulars de quatre reporters de camp envers temàtiques d’actualitat, conductes i conflictes socials.
- Españoles en el mundo (dilluns, vespre) per Sergio Franco. És un programa que s’acosta a destinacions de tot el món a través d’espanyols que han decidit instal.lar-s’hi. Aquests “nous emigrants” ofereixen el seu particular punt de vista sobre el país que els ha acollit i expliquen les seves anècdotes sobre com són les seves vides allà.
- Informe semanal, a càrrec de Judith Dura. Aquest programa es troba a la televisió espanyola des de 1973, és l’espai més veterà del canal i actualment, cada dissabte a les 21:30 emet quatre reportages d’ actualitat internacional, nacional, societat, cultura i espectacle. Ha estat presentat per diversos professionals de renom a la televisió i els seus reportages estan recolzats per reporters importants. Ha guanyat molts premis i es troba al llibre Guinnes dels rècords.
· TVE2:
- En portada (els diumenges al vespre), per Sonia Herrero. És un programa de reportatges internacionals de gran qualitat professional. Es va emetre per primera vegada al 1984, en forma de reportatge-entrevista a Fidel Castro, com a part dels informatius de Televisión Española. La seva filosofia: explicar què passa i donar veu a aquelles persones que tenen coses a dir. S’ha sabut adaptar a més de 25 anys de canvis en la professió, sempre mantenint-se fidel als seus principis. Gràcies a això és un bon exemple de televisió pública de qualitat.
- La 2 Noticias (diari, vespre), a càrrec de Miguel González. El principal programa d’informació de la segona cadena de televisió de RTVE es va començar a emetre al 1994. Està caracteritzat per donar cabuda a notícies minoritàries i tractar les notícies generalistes des d’una perspectiva pròpia i diferent, molt en sintonia amb l’esperit de la segona cadena de televisió de RTVE. El programa ha obtingut nombrosos premis al llarg de la seva història i el reconeixement per als professionals que hi treballen.
- En lengua de signos, (dissabtes), per Carlos García. Un informatiu amb llenguatge de gestos per a persones sord-mudes i sobre notícies relacionades amb les discapacitats .
· 24 h:
- Repor (diumenges vespre, també a La 1, dimarts 00:45), per Iván Huelves.Repor neix el 2007 amb l’ànim de donar veu a històries de caràcter social i quotidià. El senyal d’identitat de Repor és que els mateixos protagonistes expliquen les seves situacions a l’espectador en el context on tenen lloc. El VII Festival de Cinema Documental i Cooperació per al Desenvolupament, EXTREMA ‘Doc 2011 va premiar el programa Repor per la seva tasca social.
Els Informatius de la CRTVE han rebut molts premis a la seva tasca, i tenen prestigi internacional. El gener de 2012 han rebut el de l’APM (Associació de Premsa de Madrid) , per la seva “ neutralidad y la independencia que han mantenido en circunstancias especialmente difíciles” . Un altre premi el va guanyar el Telediario de la 2 (novembre de 2009) de l’institut d’anàlisi internacional sobre mitjans de comunicació “Media Tenor”, que el va proclamar “El millor telediari del món” per davant dels de la BBC, la FOX, la RAI, la CBS, la NBC, etc. Van valorar sobretot els seus “reportatges analítics sobre política, la varietat de temes econòmics i de països en els assumptes internacionals, a la cobertura no sensacionalista de notícies de països estrangers i d’interès general”. També es va valorar la visibilitat de les dones, la diversitat de qüestions locals, els reportatges sobre indústries i empreses i la presència de temes de salut, educació, medi ambient i democràcia .
Pel que fa a les audiències, TVE enregistra bons resultats. Per exemple, el 30 de març de 2012, el Telediario 1 va tenir un 20,2 % del share, i va col.locar-se en segon lloc com a programa més vist del dia, darrera de la sèrie Amar en tiempos revueltos. El Telediario 2 va ser el 6è més vist, amb 16,1%. Tele 5 i Antena 3 anaven per sota del 6è lloc.
Tot i això, darrerament, els informatius de la cadena estatal s’han vist involucrats en una polèmica important: el setembre de 2011, el Consell d’Administració de l’Ens públic va decidir controlar l’escaleta de notícies dels Informatius, a proposta del PP i CiU (amb l’abstenció de PSOE, ERC i CCOO , i el “NO” de IU i UGT). El director de l’àrea d’informatius, Fran Llorente, va expressar la repulsa de tots els professionals, “en defensa de la independencia y la libertad de información, un derecho recogido en la Constitución: una tarea democrática esencial, que defendemos y defenderemos todos“. Poc després es va rectificar la decisió. Darrerament, el 27 de març, els consellers de la Corporació van ser incapaços de respondre al PP , en la Comissió Mixta de Control de RTVE, sobre la imparcialitat o no dels informatius de RTVE. Les pressions dels partits polítics de tots colors en les televisions públiques són constants , sobretot en campanya electoral i sobre quotes de pantalla.
D’altra banda, RTVE té una sèrie de documents elaborats que són codis ètics d’autoregulació . La nostra anàlisi dels programes informatius es basarà en ells:
PRINCIPIS BÀSICS DE LA PROGRAMACIÓ DE RTVE: Fa referència a la llei 17/2006, a l’article 2 que nomena les funcions i objectius dels servei públic i l’article 3.2 als principis que ha de seguir. A més es mostra l’adequació de la programació de RTVE amb els principis esmentats anteriorment.
ESTATUT DE LA INFORMACIÓ DE RTVE: Fa referència a les disposicions generals, drets i deures dels professionals i les lleis que els protegeixen. És el seu codi deontològic.
CODI D’AUTOREGULACIÓ DE PROTECCIÓ A LA INFÀNCIA SIGNAT PER TVE-T5,A3 I SOGECABLE: Reuneix els codis d’autoregulació que fan referència a la protecció dels infants en relació a la programació que emeten aquests canals. Està complementat pel CODI D’AUTOREGULACIÓ RELACIONAT AMB ELS DRETS DELS MENORS : Engloba els codis d’autoregulació que defensen els drets del menor davant els continguts audiovisuals, interactius i informatius en línia de RTVE.
DEFENSORA DE L’ESPECTADOR I EL SEU ESTATUT L’oficina de la defensora, Elena Sánchez Caballero, elabora informes trimestrals de caràcter general i també relacionats amb el compliment del codi de protecció de menors.
MANUAL DE ESTILO Engloba les directrius que deriven del marc legal de la corporació de RTVE, els principis i responsabilitats socials i profesionals. Detalla unes pautes i recomanacions per als professionals d’aquest camp, i té diversos apartats anomenats ”CUESTIONES SENSIBLES”, que tracten aspectes relacionats amb minories, menors, violència, etc. És el document més modern de tots els de la llista i engloba tota mena de codis i normatives, incloses les d’àmbit estatal (article 20 de la Constitució Espanyola, Llei de la Televisió Pública, Llei de la Televisió sense Fronteres, Llei de protecció de menors i Llei de protecció de l’honor, la intimitat i la pròpia imatge).
A partir de visionats individuals de cada programa i basant-nos en els apunts de l’assignatura i els documents enllaçats en l’apartat anterior procedirem a l’anàlisi dels diferents espais triats. L’anàlisi dels continguts de cada espai informatiu intentarà identificar el tractament que es fa de la informació en cada punt, apartat o secció que considerem destacable respecte la regulació audiovisual actual i els propis codis d’autoregulació. D’aquesta manera, podrem extreure unes conclusions personals de cada espai analitzat individualment que seran posades en comú i comparades en la darrera entrada del bloc per tal d’extreure una imatge global dels canals analitzats. Com a grup hem decidit fer quatre entrades individuals com a mínim, per tal de descobrir aquests aspectes deontològics i a partir d’aquí, individualment, cadascú decididirà si en fa més o no. Us convidem a seguir-nos.
Grup 5 d’Ètica i Règim Jurídic de la Comunicació
deixa un comentari