EL PROGRAMA DE ANA ROSA: CONCLUSIÓ FINAL
“El programa de Ana Rosa” és un magazine que centra els seus continguts en els successos i la premsa del cor. Tal i com hem pogut veure en l’anàlisi dels programes emesos els dies 19 d’abril, 23 d’abril i 9 de maig de 2012, aquests temes són abordats combinant informació i, alhora, sensacionalisme.
Hem procurat vigilar el tractament que s’en fa dels drets fonamentals com ara el dret a l’honor, el dret a la intimitat, a la pròpia imatge, i la presumpció d’innocència, i hem pogut constatar que aquests drets es vulneren amb facilitat. Prova d’això en són els exemples analitzats en anteriors posts, com per exemple, revelar dades de la vida privada de persones que s’han volgut reservar fora del coneixement públic, la difusió reiterada d’imatges de menors, l’establiment de judicis paral·lels, presentant com a culpable a un imputat sense que encara s’hagi dictat una sentència condemnatòria als Tribunals, i la exhibició del dolor al·liè, com mostrar els sentiments de persones, víctimes d’estafes, de violacions, o que estan patint la desaparició dels seus fills.
Tanmateix, hem analitzat si el magazine ha seguit els codis d’autoregulació, com ara el Codi d’Autoregulació de continguts televisius i infantesa, la Declaració dels Principis Internacionals de l’ètica professional de la UNESCO, i el Codi Deontològic de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE). La conclusió a la que arribem és que “El programa de Ana Rosa” ha seguit força aquests codis d’autoregulació, ja que no s’han mostrat imatges amb sexe implícit, ni explícit, no hem contemplat violència física ni verbal, ni s’ha emprat un llenguatge inapropiat, ni s’ha fet promoció de programes o publicitat amb contingut per a adults, tenint en compte que és un programa inclòs en l’horari protegit. Hem pogut veure, però, com també en ocasions, es tracten informacions sense el rigor informatiu que haurien de tenir, dotant d’excessiva importància detalls irrellevants i suposicions, que revesteixen de sensacionalisme i morbositat les informacions tractades, com ara el cas Bretón, analitzat al tercer post.
Pel que fa a la funció democràtica dels mitjans, podem dir que “El programa de Ana Rosa” és conscient de la seva importància i influència en els telespectadors, en ser el programa líder en la seva franja matinal. Atès aquest fet, el programa va decidir realitzar una acció positiva per ajudar a fer una societat més solidària, en inaugurar un centre d’atenció integral a Haití juntament amb l’associació “Mensajeros de la paz”, després de recaptar fons a través del programa.
Així doncs, podem destacar el fet que “El programa de Ana Rosa”, tot i vulnerar alguns codis deontològics, ha sabut guanyar-se l’audiència, i mantenir-se en antena durant 7 anys, cosa que no ha passat amb altres programes de la mateixa cadena com “La Noria”, que han posat de manifest que la manca d’ètica periodística no té futur.
El GRAN DEBATE – Valoració final
A mode de resum dels anteriors posts, només podem dir que el Gran Debate de Telecinco, és força curós amb codis ètics i deontològics.
S’intenta en tot moment no infringir l’Art. 18.1 de la Constitució Espanyola, o el punt 6. Del codi deontològic de la UNESCO que fan referència drets fonamentals com l’honor, la intimitat i la pròpia imatge.
Pel que fa al tractament dels menors, en primer lloc cal considerar que el programa es troba fora de l’horari protegit, però de totes maneres, al menys en les casos que hem visionat, podrien haver estat emesos en horari protegit, sense haver infringit el Codi d’Autorregulació sobre continguts televisius i infància.
Jordi Gonzalez, el moderador del programa intenta donar un toc d’ordre en les diverses participacions dels convidats, per tal que tothom pugui expressar lliurement la seva opinió, modera el temps, l’ordre i si és el cas les opinions que podríem considerar fora de lloc, irrespectuoses, … és a dir aquelles que podrien ésser èticament incorrectes.
Com a apunt personal, m’agradaria comentar que m’ha sorprès gratament el fet de que aquest programa sigui tant curós, tot i que hem pogut trobar algun detall, ja que la imatge inicial que personalment tenia era d’un programa on el desordre, el caos i la mala educació eren els reis. Segurament tenia aquest concepte perquè El Gran Debate venia a ocupar l’espai d’un programa d’aquestes característiques, la Noria.
L’estratègia de Sálvame per a evitar denúncies.
Després de visionar un bon nombre de programes, he de reconèixer que em costa valorar Salvame des
d’una perspectiva objectiva quant al format televisiu emprat. Però ho intentaré: Si suprimim el seu contingut concret, tenim un programa amb públic en directe- li dóna agilitat-, un presentador bastant intel·ligent- no així la seva substituta ni la seva copresentadora-, i un suposat repertori d’històries de cor.
No sé si aquest programa és conseqüència de la societat en què vivim o si està creant societat, i no sé que és pitjor.
Els anomenats “col·laboradors” semblen en general, una colla de set-ciències que callen més del que expliquen, i que tret de dir “bona tarda” no viuen per altra altra cosa que no sigui el degollament. Ara bé, val a dir que remouen tants odis i amors, que no hi ha ningú en aquest país que no sàpiga qui són, i un bon exemple és l’anomenada “princesa del poble”, Belén Esteban.
Els “continguts” són més absurds cada dia perquè és difícil trobar històries rellevants a cada moment, així que entre refregits de dies anteriors, mirades dels personatges repetits fins a la sacietat, i interpretacions més o menys absurdes dels propis col·laboradors (mengen en públic, ploren, discuteixen, s’acusen de drogoaddictes, alcohòlics, dolents, etc) intenten omplir una bona franja de les tardes a telecinco.
Crec que el format de Sálvame ha creat escola i societat. Mai s’ha parlat tant de televisió com des que va aparèixer “Aquí hay tomate” i “Gran Hermano”, i mai la televisió ha estat tan grollera com ara, mai s’havia rebolcat tant en el fang.
Buscant les denúncies cap al programa Sálvame, m’he adonat de que últimament han disminuït, i no m’ho sabia explicar, donat que el baix tol del programa continua sent el mateix. I és així que he vist que a Sálvame només es parla, insulta, exalça i adula a la pròpia gent de Sálvame. O gent que ja està morta i per això és segur que no interposarà demanda contra la cadena, cansats com deuen estar de perdre demandes contra personatges calumniats. Han canviat d’estratègia: es contracta als personatges famosos o es creen diversos famosets, i a canvi d’un substanciós xec per als primers i uns quants” bolos” de promoció als segons, se’ls fa signar en els seus contractes algun tipus de clàusula en què renuncien a demandar la cadena o els seus programes, diguin el que diguin d’ells o en cas contrari es rescindeix el contracte Potser és una tàctica empresarial una mica mafiosa, però no vulnera cap codi deontològic…només la dignitat dels participants…i la dels espectadors?
Ricard Bertran
Mujeres, hombres y Viceversa: Moral criticable vers acompliment dels objectius
Mujeres, hombres y Viceversa és un programa que en general combina, en la mateixa mesura, el respecte i el incompliment de certs codis deontològics de la professió i d’autoregulació. Com hem anat veient en els anteriors posts i en el programa en si, el respecte dels codis es patent en diverses accions i actituds tals com: permetre la lliure opinió, corregir totes les paraules mal sonants, no discriminar a ningú per motius de races, sexes, condicions sexuals, etc. (veieu un exemple en el programa del dia 15 de maig de les tronistes noies), permetre als seus participants corregir els errors, permetre al públic participar activament per a donar la seva opinió, etc.
D’altra banda el incompliment dels codis és patent en alguns moments quan es donen actituds poc apropiades per a la franja horària en la que s’emet i sobretot per la seva repetició a la Siete dins l’horari de protecció reforçada, quan hi ha una intromissió exagerada, rebassant en certs moments els límits morals, en la vida privada dels participants del programa, quan s’indaga en situacions crítiques o personals de forma gratuïta i quan es falta a la veritat. Aquest últim punt es dona en molts moments quan es llancen acusacions cap algú o s’expliquen fets no contrastats com a verídics els quals fan trontollar l’estabilitat d’alguns dels participants sense demostrar amb proves físiques i reals allò pel que se’ls està jutjant.
Tot i així, com ja he comentat en anteriors posts, les característiques del programa i el seu format es basa en certa manera en això, en buscar l’amor tot i venent moments íntims de cada participant i exagerant algunes aportacions per part dels col·laboradors per tal de veure les seves reaccions (tal i com diuen ells en molts moments), o millor dit, per a “donar joc” i morbositat al programa. A més tots els que hi participen són conscients d’aquests punts i són els primers que accepten aquesta intromissió en la seva vida i la possibilitat d’enfrontar-se a un judici públic gratuït.
Així doncs, i coneixent perfectament la tipologia de programes que emet Telecinco i el seu principal objectiu de divertir i distreure a la gent per tal d’aconseguir els màxims beneficis, Mujeres, hombres y Viceversa compleix perfectament amb aquesta finalitat i, tot i no complir amb alguns codis ètics, segueix la línia típica dels programes de la cadena i per això se li permeten aquestes vulneracions ja que justifiquen la seva existència convertint-lo en líder d’audiència en la seva franja horària.
Tot per l’audiència
Els drets fonamentals com ara el dret a la intimitat, i a la propia imatge queden vulnerats a “El programa de Ana Rosa” emès el passat dimecres 9 de maig.
La secció Actualitat, la més vista en la franja matinal amb un 20,5% de share, mostra a la presentadora Ana Rosa Quintana i a diversos col·laboradors informant sobre notícies com ara la situació de Bankia, el cas Urdangarín, i el cas conegut com el Cas Bretón, que centra l’atenció d’aquest anàlisi.
El cas Bretón és actualitat, perquè José Bretón, pare dels dos menors desapareguts a Còrdova fa més de 6 mesos, es troba en presó provisional sense fiança per la pressumpta comissió dels delictes de detenció il·legal amb l’agreujant de desaparició de menors i per simulació de delicte.
“El programa de Ana Rosa” vulnera el dret a la intimitat i a la pròpia imatge en difondre reiteradament imatges dels menors desapareguts a Còrdova.
El Codi Deontològic de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya sosté que els professionals dels mitjans de comunicació han de mostrar veracitat, rigor i compromís social en la informació que difonen. En aquest cas, “El programa de Ana Rosa” no respecta el codi de la FAPE, en no mostrar-se imparcial, i limitar-se a informar sobre el cas. Amb l’afany de crear morbositat, i augmentar la seva audiència, el programa anuncia, com a exclusiva pròpia, que difondrà el vídeo del parc que demostra que els nens no estaven amb el seu pare. Enlloc d’optar per la prudència, opten pel sensacionalisme en un cas tan delicat com aquest.
Sabedors de l’impacte de la televisió en la opinió pública, presenten com a informació veraç i de rigor, el que són suposicions i indicis, ja que no difonen el vídeo, sinó que mostren uns fotogrames de baixa qualitat amb la locució d’un col·laborador que interpreta les imatges sense prèvia senyalització de que aquestes són una simulació del programa, com a prova de que el pare dels menors menteix i és culpable de la desaparició dels menors.
Sense tenir en compte l’ètica, enfoquen el cas des de la vessant sensacionalista, manipulant informació i perdent tot rigor informatiu amb la difusió d’un vídeo on es simula -amb una locució de fons- les notes suposadament manuscrites per José Bretón que va trobar la policia, o el ressó que es fan d’un suposat comentari fet per la filla despareguda a la seva mare: “ Si Papito se muere, mejor”, imatge que encapçala aquest anàlisi i que ens demostra que tot val per guanyar audiència. Sense tenir en compte uns principis ètics i deontològics, es frivolitza amb la desaparició d’uns menors.
Mujeres, hombres y Viceversa: Detalls personals i íntims sense vulnerar cap codi, és possible?
En el programa del passat 10 de maig es va donar una situació molt personal d’una de les tronistes femenines, concretament de la Gina. Recent incorporada al “trono” va voler explicar una situació personal delicada que va viure en un moment puntual de la seva vida. Ho va fer per a defensar-se de comentaris negatius que havia rebut per part d’algun col·laborador del programa i de persones externes a ell a través de xarxes socials, etc. i per tancar el tema d’entrada i no donar més de que parlar.
Així doncs, donada aquesta situació, va començar a explicar obertament que en un passat havia exercit la prostitució per diversos problemes econòmics que havia patit des de la seva arribada a Espanya. Ella és d’Uruguai i va venir aquí amb la intenció de viure una situació millor que en el seu país però es va trobar amb una realitat diferent del que s’esperava.
En tot el relat la Gina va rebre tot un seguit de preguntes i opinions fetes pel públic assistent al programa, pels col·laboradors i pels seus pretendents respectant els codis ètics de la UNESCO i els codis deontològics de la professió que fan referència a la participació del públic i al seu dret a poder preguntar tot allò que necessiten saber per a resoldre els seus dubtes, com també aquells codis que fan referència a la llibertat d’opinió. A més, la Gina va poder respondre tot allò que li demanaven donant els seus arguments i gaudint del dret moral a la replica i a explicar-se obertament, i va ser tractada amb total respecte per part de tots els assistents del programa.
D’altra banda semblaria que l’únic codi que no es va respectar va ser el dret a la intimitat i al respecte de la vida privada però en aquest cas concret es tracta d’una persona que voluntàriament participa en un programa on ja sap que la seva vida privada quedarà al descobert així que aquesta vulneració del codi és en certa mesura inexistent. Si que és veritat que alguns col·laboradors inciten a que la gent parli més del compte, però forma part de l’essència del programa i de la seva raó de ser, a part òbviament del seu objectiu principal: la recerca de l’amor. Aquest objectiu en certs moments però queda relegat a un segon pla en benefici d’històries i successos que han viscut, patit o simplement que s’han vist immersos els seus participants, sobretot aquells que impliquen la vulneració de les normes pròpies del programa com la de no tenir cap mena de relació amorosa o sexual amb ningú mentre hi participen.
El tractament informatiu de la violència de gènere, una assignatura pendent
S’han escrit moltes recomanacions sobre la manera més apropiada d’abordar les notícies relacionades amb la violència masclista. El paper dels mitjans de comunicació és fonamental per sensibilitzar la societat envers aquesta xacra social que l’any passat causà la mort de més de seixanta dones.
En aquesta anàlisi em referiré a la notícia apareguda a l’Informativo 15h de Telecinco, del 16 d’abril, a partir del minut 27.
El primer que em porta a reflexionar és que la mort d’una dona per violència de genère aparegui a partir del minut 27 de l’informatiu. Potser és perquè aquell dia l’informatiu anava carregat de notícies transcendents. Anem a veure: la reina visita el rei convalescent després de la cacera a l’Àfrica, retalls en educació, dimissió de l’alcalde de Santiago, primera sessió del judici a Anders Behring, robatori en un banc de Málaga, delinqüents de la “banda del puerto” a judici, tornados en els EEUU, rescat a la mar, una gossa desafia el trànsit per no abandonar el seu company (gos) mort a la carretera… I finalment, en el lloc tretzè, es dóna la notícia. I no, no apareix a cap dels tres sumaris.
Només podem destacar com a bona pràctica el fet de sobreimprimir en pantalla el telèfon d’atenció a la dona maltractada, el 016. A partir d’aquí, la narració d’uns fets poc afortunada.
S’inclouen imatges que no aporten cap tipus d’informació afegida a la notícia i que contribueixen a intensificar el drama: el cos de la dona al terra, tapat amb una manta, el trasllat del cos en camilla…
Bateria de testimonis irrellevants, tots ells veins de la víctima, amb talls de veu com “en la calle se veía muy bien” o “nunca he escuchado ningún problema de ella ni nada”. Justament el contrari del que aconsellen els experts: que s’eviti el testimoni de veins i familiars sempre i quan no puguin aportar dades concretes. El CAC, per exemple, recomana que les persones expertes en la matèria assoleixin la primera posició en el temps de paraula aportant informació sobre programes socials i sensibilització.
Finalment, la narració de la notícia continua enllaçant una altra mort per violència masclista. Diu així: “En Fuerteventura una mujer perdió la vida este fin de semana. Ella tampoco había denunciado. De haberlo hecho una llamada hubiera salvado una vida”. Amb aquestes paraules s’està criminalitzant a la víctima per no haver denunciat prèviament el seu agressor. És evident la necessitat de remarcar la importància de denunciar els agressors des del primer moment però no es pot traslladar la culpabilitat a la víctima, com si en certa manera hagués escollit el seu destí en un problema tan complex i amb tants de prismes com és la violència de gènere.
És clar que si la cadena no es compromet amb un codi d’autoregulació sobre violència de gènere, com sí va fer Público, per exemple, és difícil trencar-lo.
Mujeres, hombres y Viceversa: De la joguina indecent als insults, com frenar-ho?
Mujeres, hombres y Viceversa té com a objectiu principal la recerca de l’amor entre els seus participants. Hi ha dues tronistes noies i dos d’homes i cada un d’ells té una sèrie de pretendents que estan allí per a conquistar-los. Per assolir aquest objectiu, tronistes i pretendents, tenen cites fora de plató a més d’una sèrie d’actituds i comportaments dins del mateix per tal de cridar l’atenció del seu tronista i acabar conquistant-lo.
El passat dilluns dia 23 un dels pretendents de la tronista Marina, seguint aquesta línea de conquista, va decidir regalar-li un os gegant com a mostra del seu amor. El que inicialment va ser un regal innocent va acabar sent la joguina ideal per a “dar rienda suelta” a la imaginació i fer tota una sèrie de postures i comportaments un pèl indecents.
Per a la franja horària en la que s’emet, considerada pel codi d’autoregulació sobre continguts televisius i infància com a una franja d’horari protegit, potser aquest fet no és tan significatiu, però en la seva repetició a la Siete sí, ja que es dona en horari de protecció reforçada. Aquest fet és èticament incorrecte, tot i no vulnerar cap codi en concret, sobretot per utilitzar una joguina infantil per a recrear postures sexuals i perquè la presentadora no ho va saber frenar com cal.
El mateix dia va haver-hi també un moment desagradable entre un dels pretendents i una col·laboradora d’una certa edat. El noi en qüestió va dir “vieja” a la col·laboradora en to despectiu i això va desembocar en una reacció de la presentadora dient-li, de bones maneres, que aquesta paraula “estava fora de lloc”. En aquest punt la presentadora, com a periodista en cap del programa, va saber complir correctament els principis del codi d’autoregulació sobre continguts televisius i infància en quant a no utilitzar paraules mal sonants i de menyspreu algú, i també, va complir amb el punt 7 del codi deontològic de la FAPE en quant afavorir a les persones més dèbils, ja que va demanar al pretendent que rectifiques i demanés perdó però a la col·laboradora no, que també havia utilitzat un to incorrecte sense arribar a insultar ningú.
Per últim comentar que amb tot aquest fet també es va respectar el punt 5 del codi Internacional d’ètica periodística de la UNESCO, ja que es va permetre la participació dels assistents per a donar la seva opinió, es va donar la oportunitat als implicats de rectificar, i el que més important, ambdues parts van gaudir del seu dret de resposta.
Enllaç del vídeo: http://www.telecinco.es/mujeresyhombres/2012/abril/23-04-12/Lunes-programa_on_line-tronistas_chicas_3_1601269882.html
Satanàs en horari infantil
“El programa de Ana Rosa” emès a Telecinco el passat dilluns 23 d’abril va dedicar la secció “Testimonis” a tractar el cas “Hijo de Satán”, aprofitant que començava el judici contra aquest a Cadis.
Javier Rojo Luna, àlies “El hijo de Satán”, va ser detingut l’any 2009, acusat de violació, i de liderar una secta satànica amb la que esclavitzava a les seves víctimes.
En tot moment, la presentadora, Ana Rosa Quintana, i el seu equip de col•laboradors parlen sobre aquest cas, seguint els codi deontològic de la FAPE i les normes d’autorregulació, en respectar el dret fonamental de la presumpció d’innocència, de manera que s’abstenen de presentar a l’imputat com a culpable. Utilitzen les paraules “presumpte culpable” per tal de referir-se al “Hijo de Satán”, mentre duri el judici i no es dicti una sentència condemnatòria ferma al respecte.
Sobre les imatges que difonen per tractar aquest cas, podríem dir que no segueixen els codis d’Autoregulació de continguts televisius i infantesa en emetre imatges de contingut inadequat per a un programa que es troba en la franja horària protegida, doncs es mostra una estrella satànica feta amb sang, una dona nua, i imatges d’espelmes enceses mentre es realitza un ritual satànic.
Pel que fa als principis ètics, “El programa de Ana Rosa” demostra que segueix els principis de veritat, justícia i responsabilitat en oferir les dues versions existents del cas. D’una banda, es mostra el testimoni de dues víctimes que declaren que han estat estafades i vexades, i, d’altra banda, veiem la versió de la dona de l’imputat, que defensa al seu marit, sostenint que no realitzaven ritus satànics.
Tot i que “El programa de Ana Rosa” segueix aquests principis ètics de veritat, ens podem formular les següents preguntes:
-És prou important el cas del “Hijo de Satán” per ser tractat com a notícia destacada?
-És lícit tractar aquest cas en horari infantil?
Sálvame
Història
Sálvame es va estrenar el dijous 19 de març de 2009 en horari de late night després de la primera gala de “Superviventes 2009” . El programa va néixer per tal de comentar, en clau d’humor i desimboltura, l’edició del reality d’aventures, però aviat, les baralles en directe entre els col·laboradors, desplacen el contingut formal del programa.
Donada la seva rendibilitat, ja que el pressupost és escàs, la cadena decideix ubicar Sálvame de dilluns a divendres, sota el nom de “Sálvame diario”, a la franja de sobretaula.
Mecànica
Sálvame és un programa on, bàsicament, es comenta l’actualitat del món del cor i dels personatges populars del país, convidant-los a acudir al programa. No obstant això, es diferencia d’altres formats similars en què els mateixos col·laborado
La princesa del poble
rs no tenen cap problema ni pudor en explicar temes estrictament personals en directe.
Sálvame es posa sovint com l’exemple més paradigmàtic de l’anomenada “teleescombreria”. La seva estrella és Belen Esteban, coneguda també com “princesa del poble”. Belén Esteban i ‘Sálvame’ són considerats productes d’aquest temps postmodern, ja que tots dos, personatge i programa, han estat legitimats per l’única força que sembla regir ara els passos de telecinco: la rendibilitat econòmica a qualsevol preu (si pot ser el mínim preu).
Sálvame i la ART
El programa diari suma cinc sancions definitives, i dotze provisionals, pels reiterats incompliments del Codi d’Autoregulació sobre Continguts Televisius i Infància.
Fins ara, la cadena de Paolo Vasile havia fet els ulls grossos als desmesurats enfrontaments dels seus col·laboradors en horari infantil. Feia la sensació que l’audiència obtinguda per aquests polèmics continguts compensava la multa, que ronda entre els 100.000 i 500.000 euros. Encara que, l’any passat, Telecinco només va pagar 89.000 euros per vulnerar la franja protegida a menors. En aquest exercici tot podria canviar. No solament per la sanció econòmica, també per la perillosa condemna de la població indignada.
I és que després de la fuga d’anunciants del programa “La Norial” pel rebuig social a l’entrevista a la mare del ‘Cuco’, Telecinco no vol embrutar més la seva imatge, ja que l’efecte contagi d’abandonament de marques publicitàries, i el creixement d’espectadors de la nova programació “familiar” d’Antena 3, afecten negativament els pilars que sostenen el futur de la cadena de Mediaset.
L’Agrupació de Teleespectadors i Radiooients (ART) ha demanat als anunciants que es retirin dels programes que incompleixen la llei de protecció del menor i citen en concret al programa de Telecinco Sálvame com l’espai televisiu que més queixes ha rebut per aquest assumpte.
La ATR fa aquesta petició davant la inactivitat del Govern per sancionar les cadenes que no respecten la llei. El passat 26 de desembre va ser publicat el IV Informe de Seguiment al Codi d’Autoregulació de les televisions que analitza les queixes sobre els continguts de les cadenes. De l’estudi es desprèn que de les 180 queixes que es van presentar contra les cadenes, Telecinco va acumular la majoria, en total 118, mentre que Antena 3 va tenir 30, Quatre, 13, La Sexta, 9, i La 1, 2.
El major percentatge de les que va rebre Mediaset van ser pel seu programa Sálvame, però del més del centenar que es van emetre, tan sols van ser acceptades 14. Tot i que existeix un marc normatiu, el Govern no sanciona les televisions que incompleixen la llei, La norma va entrar en vigor el març del 2010 i estableix sancions econòmiques en funció dels incompliments. Davant la falta de multes, l’ART demana als anunciants que retirin la publicitat dels programes conflictius, perquè limitin els continguts en certs horaris.
deixa un comentari