PETITS ESBIAIXAMENTS INFORMATIUS A TELEDIARIO 2, per Anna M. Ribas

Dins de l’autoregulació interna de TVE trobem els PRINCIPIOS DE LA PROGRAMACIÓN, l’ESTATUTO DE INFORMACIÓN DE LA CRTVE (especialment l’article 9) i el MANUAL DE ESTILO DE RTVE, que té un apartat on desenvolupa el tema de la qualitat de la informació (des de 1.1.4.2. a 1.1.4.7.):.

De tots ells, els aspectes que aprofundirem en el Telediario 2, del dia 23 d’abril, són aquests:

1) Presència dels PRINCIPIS DEMOCRÀTICS (pluralisme, veracitat, igualtat, llibertat, tolerància, accessibilitat, actitud crítica, difusió del coneixement, cobrir els buits informatius desatesos pels altres mitjans de comunicació,etc.). Tots emanen dels criteris de QUALITAT, INTERÈS COMÚ I SERVEI PÚBLIC que han de regir en tota televisió pública. En aquest sentit, algunes de les notícies d’aquest programa són qüestionables, com ara la venda d’un vaixell de guerra a Veneçuela. És informació “neutral”?, pretén  ”l’aixecament de l’ànim de la població” (veient els 1200 milions d’euros que guanyarà el país per 8 vaixells)?; o fa una crítica subliminal al negoci de la guerra? No s’acaba de veure clar, justament l’exposició neutral dels fets. Altres cops hi ha badades que no semblen accidentals, com no subtitular el nom d’un ex-conseller andalús acusat dels ERE irregulars…

On hi ha més presència dels valors democràtics és a SOCIETAT: surten els desnonaments (on es denuncia que Madrid no té política de vivendes de protecció oficial); el ciberpederasta (on el policia apareix d’esquena i la pantalla de l’ordinador pixelada) o les pilotes de goma de l’Ertzaintza (on surt un policia tapat per explicar els problemes que causen). Però tampoc s’entén la presència de Rouco Varela demanant superar la crisi gràcies a la caritat cristiana o la introducció de SEAT a la Xina, en una fira de cotxes, entremig de marques de luxe (quins valors pretén difondre aquí TVE? ). La Cultura també és despatxada de pressa i corrents, tot i estar d’actualitat per la diada del llibre a Espanya, Sant Jordi a Catalunya, el premi Cervantes…

2) EL CODI DEONTOLÒGIC DELS INFORMATIUS DE RTVE, que es resumeix en independència, neutralitat, objectivitat, separar clarament informació d’opinió i contextualització de la notícia.  La separació entre opinió i informació sembla clara, a primer cop d’ull, fins que ens adonem de subterfugis estranys que, en el fons, vehiculen opinió. Per exemple, l’espai de política especulativa sobre si guanya F. Hollande a eleccions franceses: li dediquen  6,33 minuts… A comparació dels 5,14 minuts dedicats a la recessió de l’economia , es veu clarament que queda minimitzada (amb la importància que té el fet!) en relació a un tema molt menor: ja ens preocuparem d’Hollande i Merkel quan guanyi Hollande…no?

D’altra banda, també hi ha formes de presentar els temes que aixequen suspicàcies: per indicar que Rajoy es troba “desaparegut” de la llum pública des de fa dies, però que està treballant a fons, es mostren les declaracions d’un president autonòmic que s’hi ha reunit , explicant com es troba Rajoy “d’ànims”.  També passen de puntetes per la greu notícia del futur acomiadament del 40-50 % dels funcionaris de València.

En resum , doncs, amb aquests exemples (manera , temps, estil de tractament de la notícia) no es deixa d’expressar un cert posicionament. A sobre, el passat dia 21 d’abril, el govern del PP va eliminar els representants sindicals dins del Consejo de Administración de RTVE, i va decidir que els seus membres seran escollits segons el % dels partits polítics al Congrés. Això significa que el PP es quedarà amb la majoria d’integrants. La llegendària pugna per dominar la televisió pública queda doncs decantada cap al conservadorisme. Podeu llegir la notícia sencera a Público.

3) Per últim, tenim el tema de les FONTS INFORMATIVES  (presentar diversos punts de vista, guardar el seu anonimat, respectar l’off the record, etc.). Al Telediario, les fonts informatives se citen o es mostren les persones i organismes que donen les dades. En la notícia de la recessió s’anomenen el Banc d’Espanya, Brussel.les o el govern de Rajoy, amb frases com “desde Moncloa aseguran que…” ,”se reafirman”… .També presenten les reaccions de PP i PSOE a través de declaracions, però la part emesa mostra només d’atac al partit contrari, no hi ha presentació d’ideologies, valoracions, alternatives als problemes, etc. S’intueix , doncs, un cert esbiaixament en el tractament de la informació, cap a la polèmica. A més, la tria de fonts sembla regida per l’intent de “colar” autopromoció de la cadena. Per exemple, surt Joaquin Almuina parlant de la recessió i acte seguit ens diuen que , aquella mateixa nit, és entrevistat en un programa nocturn  TVE.

En conclusió, no són temes greus, quant a qualitat d’informació, però sí ressenyables.

Visualització de lleis i normes generals amb contingut ètic al Telediario 2 de TVE, per Anna M. Ribas

En les lleis relacionades amb l’ètica periodística (sobretot la Constitució, la de la TV pública o la de la TV sense fronteres) hi ha aspectes analitzables en un programa informatiu: els drets fonamentals , la protecció de menors i  l’accés dels grups socials i polítics significatius. En aquest post ho aplicarem al Telediario 2 de TVE , del 8 d’abril.

-Drets fonamentals a l’honor, la imatge i la intimitat: presenta moltes imatges de persones entrevistades, a cara descoberta, amb consentiment exprés o tàcit. Però també hi apareixen dues persones que no l’han donat: una està d’esquenes a la càmera, sense parlar,  i de l’altra només s’ensenya la mà (és una conductora detinguda per cometre una infracció, que sí que parla) . La resta de persones estan filmades en llocs públics (platges, pistes d’esquí, etc.) i la majoria de lluny, igual que els menors. Aquest aspecte, doncs, està ben cuidat.  Però vull destacar una notícia: després de les declaracions del bisbe Reig contra els homosexuals i l’avortament, es presenta la “compensació” de l’arquebisbe Martínez Sistach, dient  que tothom té dret a ser respectat en funció de si fa les coses bé o no. És una frase prou ambigua: no desacredita Reig, i “li renta la cara” al seu honor. És de les poques mostres sospitoses d’un cert “esbiaixament”al programa.

-Protecció de menors: hi ha dos temes perillosos, que podrien atemptar contra la sensibilitat infantil (el telediari no s’emet en horari reforçat,  que acaba a les 8 del vespre) : la guerra a Síria i els accidents de trànsit.  Sobre Síria, les imatges de cadàvers embolcallats són llunyanes i sense cara. I sobre els accidents, tot i haver morts , no es veu cap víctima, només cotxes destrossats. Informació “blanca”, per tant.

-Accés dels grups polítics i socials significatius: es mostra neutral i objectiu.  Un exemple és l’Aberri Eguna basc, celebrat per separat (PNV a Bilbao i els abertzales a Pamplona), es diu que són “actes paral.lels” (eufemisme per no parlar d’enfrontament ideològic).  També apareixen els gais (en “la Besada Santa” per protestar contra Reig) o la secció “”¿Te acuerdas?” , sobre la lluita pel 0,7 del PIB per a l’Ajuda al Desenvolupament, a finals dels anys 90, i la situació del tema actualment. També hi ha cura en temes religiosos i de minories: apareix el Papa de Roma, seguit de la religió ortodoxa russa i els seus costums.

Altres aspectes interessants: dóna idees als empresaris, dient que l’oli d’oliva espanyol ven molt a la Xina; o bé  lloa la policia de l’estat, per la persecució de tràfic de drogues a l’Estret, mitjançant un reportatge amb imatges captades amb infrarojos.

Podrien ser més discutibles, però, les concessions a la premsa del cor (la família Reial a Mallorca; o la festa privada d’Abidal) o que Internacional i Cultura han sigut massa curts. Però tot plegat es compensa amb la presència d’esports minoritaris (vela, marató) i que hi ha poques notícies negatives: un total de 6 notícies entre 41 blocs informatius. La sensació final de l’espectador sobre el nivell i qualitat de la informació és satisfactòria.