La tertúlia a l’Àgora

El passat 16 d’abril el programa l’Àgora presentat per Xavier Bosch va analitzar i valorar si la informació que rebem els ciutadans per part dels mitjans de comunicació sobre la crisi i la situació econòmica és desmesurada o si per contra s’informa adequadament.

La tertúlia va comptar amb el director d’”El matí de Catalunya Ràdio”, Manel Fuentes, el director d’”El món a RAC1″, Jordi Basté, el sociòleg Salvador Cardús, i el catedràtic del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, Adolf Tobeña.

En aquest cas, tot i que els convidats són reconeguts professionals informats sobradament sobre la matèria que es tracta, no es compleix el propòsit de parit entre homes i dones que marca el Manual d’Estil de CCMA.

A l’inici del programa, Xavier Bosch ens informa que per tal de facilitar l’assistència d’alguns dels convidats el programa s’ha enregistrat hores abans de la seva emissió, amb aquesta informació es compleix amb el requeriment per part de la CCMA de comunicar als espectadors quan un programa en directe no es pot emetre com a tal.

Després de la introducció habitual per part del presentador dels convidats i de la temàtica a tractar comença la tertúlia. La primera pregunta formulada per Xavier Bosch és comuna pels quatre convidats i serveix per fer-nos una idea general de l’opinió de cada convidat sobre el tema.

Tot i que en una tertúlia es pretén buscar l’equilibri de punts de vista entre els convidats per assegurar que els seus parers diferents afavoreixin i possibilitin una tertúlia rica en opinions i argumentada, els quatre convidats conflueixen en l’opinió que els mitjans de comunicació català en general informen de manera correcta sobre la crisi, tot i que amb petites matitzacions.

En Xavier Bosch s’esforça perquè tots els convidats es respectin els torns de paraula i puguin exposar amb claredat la seva opinió i les seves reflexions, i no pren partit per cap de les parts ni s’identifica. Així mateix, dinamitza el diàleg, ofereix arguments i introdueix dades objectives sobre el tema per ajudar a evolucionar la tertúlia sense donar la seva opinió.

El comportament mostrat pels convidats es en tot moment un comportament respectuós i l’exposició de les seves idees no és en cap moment insultant ni contrària als valors de la convivència.

Podem concloure doncs que el programa compleix amb el codi deontològic proposat per la CCMA, i per extensió amb els altres codis autorreguladors del sector.

Podeu veure la tertúlia completa fent clic aquí

Sonia Morales

L’entrevista a l’Àgora

El passat més de març Xavier Bosch va entrevistar a Jordi Pina, advocat especialista amb dret penal i advocat que porta la defensa en el Cas Palau de Jordi Montull, mà dreta de Félix Millet i exdirector d’Administració del Palau de la Música.

Totes les entrevistes fetes a TV3 han de complir amb l’objectiu que marca el manual d’ús de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i que no és més que obtenir informació i aprofundir en un aspecte informatiu d’interès o en la personalitat de la persona entrevistada.

L’entrevista a Jordi Pina compleix perfectament amb aquest requisit, ja que té com a finalitat aprofundir en un cas de gran rellevància i interès públic, com és el Cas Palau també conegut com Cas Millet.

L’entrevista comença amb el que marca el manual d’ús: contextualitzant a l’entrevistat. Així doncs, Xavier Bosch ens indica qui és i quin és el motiu pel qual és entrevistat. A continuació ens mostren un vídeo resum del Cas Palau des de que es va destapar, juny del 2009, fins a l’actualitat.

Arrel de les últimes declaracions que es veuen en el vídeo i que corresponen a l’imputat del Cas Palau, Jordi Montull, client de l’entrevistat, Xavier Bosch llança la seva primera pregunta: “Per què ho van fer?”

Veiem al llarg de tota l’entrevista que les preguntes segueixen el mateix estil: són curtes, clares i directes. Aquest tipus de preguntes pretenen obtenir per part de l’entrevistat respostes clares que responguin concretament a les preguntes realitzades. Quan l’entrevistador no aconsegueix el seu objectiu veiem com reformula la pregunta, però sense forçar-lo ni fer-li dir allò que no vol. Veiem diferents exemples d’això, com quan Xavier Bosch pregunta sobre la quantitat de diners que el client del senyor Jordi Pina ha desviat en el Cas Palau, que davant l’evasiva de l’entrevistat de donar una xifra concreta, torna a insistir diversos cops en la pregunta però amb enfocaments diferents.

Xavier Bosch només interromp a l’entrevistat quan considera que contesta amb evasives o fa respostes llargues i incomprensibles.

L’entrevistador es mostra incisiu, però sense caure en l’insult ni en fer acusacions no documentades. Tot i que el senyor Jordi Montull i el senyor Fèlix Millet no han sigut encara condemnats per un jurat, el fet que confessesin un delicte d’apropiació indeguda i falsificació documental, permet a l’entrevistador referir-se a ells sense haver de tenir excessiva cura de la pressumció d’inocència que ampara a qualsevol ciutadà fins que no és condemnat en un judici.

Un altra aspecte important a destacar de l’entrevista és que Xavier Bosch segueix el fil de les respostes per formular les successives preguntes, evitant hipotecar-se amb un guió previ, donant coherència i continuïtat a l’entrevista però sense perdre de vista els aspectes rellevants a preguntar.

Podeu veure l’entrevista sencera en el següent link.

Sonia Morales

Intimidad versus información en el TNV

En las ediciones del día 20/04 y del 11/05 del Telenotícies Vespre, hubo una serie de noticias que pueden servirnos para conocer qué tratamiento da a los temas relacionados con el derecho a la intimidad y al tratamiento de temas de atención especial cómo puede ser la información de una catástrofe.

La guía editorial de la CCMA dice “Respectem el dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge de les persones, i el fem compatible amb el dret a la informació. La llibertat d’informació preval com a criteri general quan col·lideix amb el dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, sempre que la informació sigui veraç i tingui rellevància o interès públic, d’acord amb la jurisprudència.”

En la edición del día 11/05 hubo una noticia que hablaba de que a los delincuentes sexuales que salgan de prisión y no estén rehabilitados se les podrá poner una pena complementaria llamada “De custodia de seguretat”. La noticia iba acompañada de imágenes de presos en los pasillos de la cárcel o en el patio de la misma pero las imágenes que se usaron no permitían identificar a los presos. Las imágenes eran planos muy generales y alejados o planos de los pies caminando, con lo cual se respetaba el derecho a la intimidad de las personas, aunque sean presos.

En este sentido, es una forma respetuosa de tratar la información respetando el derecho a la intimidad personal.

En la edición del día 20/04 se trató una información relativa a un vuelo que se estrelló en Pakistán sobre un núcleo urbano provocando la muerte de 131 personas. El código deontológico contemplado en la guía editorial de la CCMA dice que “La vivència del dolor és una experiència íntima que tractem amb el màxim respecte. (…) A les informacions sobre delictes, accidents o catàstrofes evitem recrear-nos en el dolor de les víctimes i del seu entorn afectiu. (…) En la informació sobre catàstrofes, evitem l’alarmisme i ens esforcem per difondre des del primer moment dades contrastades i obtingudes de fonts fidedignes. Respectem la privacitat de les persones en situacions de vulnerabilitat, evitem la cruesa innecessària i no mostrem ni descrivim actes de violència explícita si no són imprescindibles informativament. No fem espectacle de la desgràcia ni ens recreem en el dolor físic o psíquic de les víctimes o del seu entorn afectiu.”

Las imágenes que se mostraron de este accidente aéreo consistieron en partes rotas del avión, ruinas de los edificios del lugar del siniestro. No se mostraron imágenes de cadáveres ni heridos. Sólo hubo una imagen de unos hombres transportando un bulto liado en una manta que el espectador puede suponer que es un cadáver pero sin que se vea nada de él.

Por tanto, podemos decir que el TNV respeta el código deontológico suscrito por Televisió de Catalunya respecto al tratamiento de informaciones que entran en conflicto con el respeto a la intimidad personal y al tratamiento de imágenes de catástrofes o que muestren dolor.

María del Mar Ordóñez Martínez

Fuentes consultadas: http://www.ccma.cat/llibredestil/guia-editorial/223-intimitat

http://www.ccma.cat/llibredestil/guia-editorial/232-conflictes-b-l-lics-i-cat-strofes

Programa d’educació financera

Continuem explicant la vocació divulgadora i sobretot educativa de l’espai Valor Afegit, analitzant l’entrevista que van emetre aquest passat dimarts, titulada “Banca: la confiança que no arriba”. A on van tractar un tema d’actualitat, la confiança dels mercats en el sistema financer espanyol.

Es va entrevistar al director general de GVC Gaesco Gestió, Jaume Puig.

Que només començar l’entrevista va deixar clar que els mercats (és a dir, els gestors de fons d’inversió) “no són uns especuladors”, pensament que cada dia es més estès en la població. Sinó que els mercats l’únic que fan és “senyalar l’existència d’un problema i demanen concreció d’aquest problema” Fet que no acaba d’explicar la darrera reforma financera aprovada el divendres passat pel govern de l’estat espanyol.

A l’entrevista veien contínuament com el presentador interromp al convidat per aclarir amb un llenguatge més pla, a mode de conclusió el que esta explicant en Jaume Puig. Com per exemple quan l’entrevistat al parlar sobre els actius de la banca diu “…sobre els crèdits bons que no s’han declarat encara com…” l’entrevistador l’interromp per aclarir quins són els crèdits bons dient “perquè els bons són aquells que estan al corrent de pagament”

O bé, les preguntes del presentador estan orientades perquè sigui el propi entrevistat qui aclareixi de que esta parlant.

¿Y tú de quién eres?

Como ya se dijo en publicaciones anteriores, “Efectivament” es un programa deportivo donde noche a noche, periodistas y expertos del mundo deportivo se dan cita principalmente para hablar de futbol, siendo el eje central del programa y de los debates, el Futbol Club Barcelona.

Sin embrago, a pesar de que se haga énfasis en el Barça, es necesario destacar la difusión no sólo de información, sino también de opinión que los tertulianos y colaboradores hacen, desde el respeto y la educación, sobre otros equipos de la liga española. Es cierto que muchos podemos pensar que una tertulia basada únicamente en el Barça puede llegar a ser aburrida o menos apasionante si dejamos de lado a los grandes rivales, y más aun si olvidamos a los personajes implicados en esta lucha futbolística, no obstante en “Efectivament”, también se les tiene en cuenta. Naturalmente, y por si acaso alguien no estuviera del todo atento, cuando hablamos de “grandes rivales”, nos referimos al Real Madrid y al RCD Espanyol.

Desde la guía de estilo de TVC y sus códigos de publicación, se aboga por el estricto respeto tanto en la difusión de contenidos deportivos como en las opiniones de las personas que intervienen, promueven el intercambio de ideas y sobretodo, se defiende la pluralidad y sin duda en “Efectivament” esta afirmación se puede corroborar.

Los participantes y los invitados hablan y expresan sus opiniones libremente y sobre cualquier equipo, además, como ya se ha remarcado anteriormente, lo hacen desde el respeto, la prudencia e incluso respetando el tono de voz durante sus intervenciones, haciendo la tertulia más fluida, entendible y sobretodo agradable para el espectador, que independientemente de sus colores, no se sentirá ofendido en ningún momento. De cualquier modo, cabe destacar también la labor del presentador, de Lluís Canut, quien en su papel de moderador, vela en todo momento por el orden y la tolerancia en las opiniones de cada uno de los invitados al programa.

La tolerancia, el respeto y el no uso de expresiones violentas u ofensivas, también está recogido en la guía de estilo, y una vez más “Efectivament” es un reflejo de que precisamente, y valga la redundancia, se respetan los códigos éticos establecidos por TVC.

Así pues, en “Efectivament”, aunque ya se haya acabado la liga y haya un predominio del color azulgrana, siempre habrá espacio para el blanco y el blanquiazul.

 

Jorge D. Moreno

El VALOR AFEGIT de la vocació divulgadora i formativa

A l’anterior post ja es va explicar com esta estructurat el programa Valor Afegit i es va analitzar, en línies generals, el tractament ètic,  del programa del passat 17 d’Abril. Després de comparar aquell programa amb els tres següents arribem a les mateixes conclusions:

Informació de qualitat, veraç,  contrastada, on es separen els fets de les opinions. Podem afirmar que segueix fil per randa el llibre d’estil de la Corporació Catalana de mitjans i respecta el codi deontològic del Col·legi de Periodistes de Barcelona.

Veiem que el programa té una clara voluntat de servir a la ciutadania i com a servei públic:

-  Garanteix el pluralisme. Als reportatges sempre ens mostren dos postures sobre una mateixa qüestió. Com el passat 8 de Maig amb el reportatge del Port de Barcelona, el President del port va explicar les avantatges de la diversificació dels sectors amb els que treballen, donat que aquest era un dels grans actius del port. I a l’hora ens presenten a en Moisés Jordi de l’Observatori Territorial de l’Institut d’Estudis Catalans que ens comenta les avantatges d’un port especialitzat.

- Reflecteix la diversitat, amb reportatges tant diversos com les patents, les llibreries, els macro-complexes dedicats al turisme de joc (Eurovegas) o els festivals musicals com el Primavera Sound, tots des d’una perspectiva econòmica.

- Reflecteix la imparcialitat, al tractar temes que afecten directament als ciutadans catalans però sense posicionar-se a favor del nacionalisme, com en el cas de l’entrevista per l’expropiació de YPF de la que ja van parlar.

No només es tracta d’un programa informatiu, també és educatiu. Les entrevistes tenen un rerefons clarament pedagògic, on ens expliquen molts conceptes econòmic d’actualitat com els inicis de l’anomenat estat del benestar o que és un banc dolent, entre d’altres. També promociona la cultura, o veiem amb el reportatges del Primavera Sound o de Barcelona Design o l’entrevista amb l’historiador Josep Fontana.

En resum veiem continguts de qualitat amb vocació divulgadora i formativa.

Al següent link pots veure l’entrevista amb Josep Fontana http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4065910

Pluralidad en el Telenotícies Vespre (TNV)

El Libre d’Estil de la CCMA se refiere de esta forma al pluralismo: “El pluralisme consisteix en la capacitat dels mitjans de comunicació de representar un reflex fidel de la societat en tots els àmbits que la integren.”

Establece como norma deontológica en este aspecto que “Els nostres continguts mostren de la manera més àmplia possible la realitat i el conjunt dels valors que la societat considera que li són propis.

Els nostres mitjans serveixen el conjunt plural de la ciutadania i la representen. Totes les opinions hi poden trobar un lloc per expressar-se, en funció del seu interès informatiu, del pluralisme i de la seva representativitat, sempre que respectin els principis democràtics i de convivència.”

En la edición del Telenotícies Vespre del 14/05/2012 hubo una serie de noticias que pueden ilustrar el tratamiento del pluralismo en los contenidos del programa. Por un lado, tras una serie de noticias que hablaban de temas económicos, con intervenciones y declaraciones de políticos y del gobierno, se trataron una serie de noticias relacionadas con protestas de la ciudadanía:

-Protestas de los usuarios contra RENFE por la subida de las tarifas de los billetes.

-3º jornada de las concentraciones del 15M en Plaça Catalunya.

-Libertad de los detenidos en Puerta de Sol.

-Movilizaciones en los campus de Universidades Catalanas contra los recortes.

Estas noticias muestran que todas las opiniones y voces diferentes tienen cobertura informativa por parte del TNV, siempre que respeten los principios democráticos.

Se trata de manifestaciones y protestas pacíficas contra el gobierno. En el TNV les dieron cobertura informativa y ésta, además fue ofrecida de forma objetiva sin entrar en opiniones personales ni mostrando simpatía por ninguna de las partes. Situaron las noticias en el contexto, explicando los motivos que las originaron. Por tanto, podemos decir, que el TNV cumple con el código deontológico expresado en el Llibre d’Estil de la CCMA referido a objetividad y pluralidad.

María del Mar Ordóñez Martínez

Fuente consultada: http://www.ccma.cat/llibredestil/guia-editorial/1251-pluralisme

L’ètica que desperta la consciència

Anàlisi del programa del dimarts 8 de maig en el que Jaume Barberà entrevistà a Juan Hernández Vigueras, doctor en Dret i membre del Comitè Científic d’ATTAC Espanya.

Per a l’anàlisi ètic del seu contingut i tarannà ens centrarem en la citació de empreses i persones concretes en un context de denúncia, i també en un post de Jaume Barberà al seu perfil de la xarxa social Facebook, que va compartir el perfil “Singulars”.

Empreses i persones

El programa va continuar la línia d’entrevistes anteriors relacionades amb l’economia i la situació actual de crisi. El títol del programa que analitzem és “El casino que ens governa”, en base a la informació i postulats que Hernández Vigueras exposa en els seus llibres.

Durant l’entrevista es nombren empreses i persones en un context de denúncia i casos de corrupció. Tal i com argumenta el Sr. Vigueras, són casos comentats i documentats. Per tant, no constitueixen cap falta d’ètica ja que alguns, fins i tot, estan en processos judicials oberts. Aquesta informació és pública a nivell informatiu.

A continuació citem els casos concrets amb el minut en el que es mencionen:

- Caja Madrid en relació al fitxatge de C. Ronaldo i Kaká (7’ss).

- Botín, president del Banco Santander. Barberà afirma que menteix i Vigueras comenta que pot ser que sí o que la desconegui (21’).

- Kraft Foods Inc. El Sr. Vigueras pregunta abans si pot mencionar la marca i després es refereix directament pel seu nom.

- Deutsche Bank. Barberà fa referència a una entitat alemanya que feia apostes sobre quan moririen persones grans d’un geriàtric i el Sr. Vigueres menciona explícitament a Deutsche Bank. Aquest banc va comprar un estudi americà d’esperança de vida d’un geriàtric i va crear el producte financer d’apostes ja que la llei alemanya ho permet. Barberà respon amb claredat que són persones sense valors (33’20’’ss).

El Sr. Vigueras cita casos de corrupció com el Gürtel, Ruíz Mateos i Urdangarín (37’20’’) en el context de paradisos fiscals.

Es critica el òrgan internacional del G-20 que ha passat a l’oblit i va establir un seguit de mesures per controlar a la banca però que mai es van portar a terme (39’40’’).

Altra al·lusió interessant ésla que Jaume Barberàfa quan es refereix a les caixes que han fet molt bé en un temps passat però que ara ja no fan la seva funció social i pregunta què ha passat. També es refereix als polítics dient que ara fan “fechorías”.

Altre aspecte ètic és lo no precipitació en un discurs pulsional quan, al minut 35’10’’, Barberà diu el següent: “La prudencia me impide decir según qué cosas, pero cuando a uno le cuentan lo que vd. le está contando, se muerde la lengua y después lo pasa mal.” No fa cap referència més al tema del que es parla que és el producte de les apostes sobre quan moririen les persones, gestionat per el banc alemany. A més, desprès es va saber que les taules d’expectatives de vida contenien dades incorrectes.

Finalment, Barberà exposa amb molta claredat i en llenguatge col·loquial que “…los mercados están llenos de sinvergüenzas.” (43’ 08’’). Amb aquesta declaració i el to general de l’entrevista, podríem assegurar que es posiciona críticament amb una actitud de no conformitat.

 Post del perfil Facebook de Jaume Barbera que comparteix en el perfil de “Singulars”

El 10 de maig, a les 20:44h, surt publicat les següents paraules de Barberà al perfil Facebook de “Singulars”:

“Recomano calma i prudència. No oblidem que si encara anem a pitjor, els que ho notarem més serem els de sempre. Els gestors que han ensorrat els bancs amb el suport d’una certa classe política avui viuen millor que ahir. Pel que fa a nosaltres, seguirem informant amb responsabilitat social, però de cap de les maneres encendrem cap foc. Dic això perquè hi ha una certa pulsió de destrucció que no m’agrada.”

Aquestes paraules és un reflex de la línia informativa des de l’acció periodística en profunditat, basada en la llibertat d’expressió i informació per tal de crear consciència en la societat sobre la crisi actual. Explícitament no es promociona cap iniciativa violenta o basada en la força. Correspon perfectament amb el llibre d’estil de la TVC.

 

Enllaç per veure el programa:

http://www.tv3.cat/videos/4086290/Juan-Hernandez-Vigueras-El-casino-que-ens-governa

 

José L. Montoya (Grup 8, TVC).

Ètica amb valor emprenedor.

Programa “Singulars” del 24 d’abril de 2012.Entrevista a Xavier Verdaguer, un emprenedor “en sèrie”.

 

L’anàlisi d’aquest programa ho farem a dos nivells: el primer en relació a com es desenvolupa l’entrevista i la seva valoració d’acord al llibre d’estil; el segon nivell es centra específicament en el programa “Singulars” del 24 d’abril de 2012 en el que Jaume Barberà entrevista a Xavier Verdaguer.

 

I. L’entrevista a “Singulars”.

El periodista Jaume Barberà és el conductor de les entrevistes que es fan als invitats. La norma és deixar que l’entrevistat presenti, generalment amb un suport gràfic- les seves idees i arguments respecte al tema concret del que es parla. Barberà intervé fent preguntes per aclarir o aprofundir en aspectes concrets.

 

Després de llegir les observacions de les entrevistes al llibre d’estil, considerem que “Singulars” s’ajusta a les consideracions requerides tant en el format com en els aspectes ètics. A continuació exposem les més rellevants:

 

• Són entrevistes per obtenir informació i aprofundir en un tema específic que és d’interès.
• Es realitza una adequada contextualització: tema que introdueix Barberà, presentació de l’entrevistat i el motiu per el qual se li fa l’entrevista.
• Barberà es documenta sobre el tema que es tracta. Encara que l’invitat com a especialista està més documentat.
• En relació al invitat, el tracte és de respecte i cordialitat però sense arribar a comprometre el rigor ni la credibilitat de l’entrevista ni del mitjà, en aquest cas, de la TVC.
• L’entrevistat s’expressa amb comoditat i llibertat per comunicar les seves idees, opinions i arguments. S’emfatitza i es valora més la seva informació que no pas les del mitjà, en aquest cas la de la TVC ila del Jaume Barberà.
• Tractament de respecte i no desacreditar cap persona, empresa o entitat. Respecte per la confrontació d’idees i arguments.

 

II. Optimisme i la “marca Barcelona”

 El programa “Singulars” del passat dimarts 24 d’abril va tractar sobre la cultura emprenedora. Es va entrevistat a Xavier Verdaguer, enginyer informàtic i arquitecte tècnic per la UPC que actualment viu als EEUU i treballa al Sillicon Valley, a Califòrnia. La seva concepció de la vida és proactiva i emprenedora amb passió i esforç per la feina que fa.

De l’entrevista a Verdaguer valorem dos aspectes rellevants d’acord amb la finalitat i propòsit del programa “Singulars” en el marc de la Televisió de Catalunya:

1.  L’enfocament positiu i optimista durant tota l’entrevista. El convidat és un català que ha viscut experiències de fracàs a la seva vida però ha tornat a intentar-ho, fins arribar a muntar la seva pròpia empresa que combina moda catalana amb tecnologia. Es mostra crític amb la política de retallades a l’educació (17’30’’ss) però no focalitza el seu discurs en el negativisme sinó en sumar esforços amb bones idees i treball dur. Verdaguer assegura que s’ha de focalitzar més en les oportunitats.

La TVC és un servei públic que a més d’informar té un compromís social d’aportar riquesa cultural al seu públic. Aquesta entrevista n’és un clar exemple.

2. La “marca Barcelona” (21’40’’ss) com a foment de la innovació catalana. Verdaguer es refereix a “la marca Barcelona” com un aspecte que ven a tot el món. Cal valorar el que tenim i pot ser que no ho estem valorant. Barcelona necessitat creativitat perquè per sí mateixa és un valor segur. La qüestió és no mirar tant a Espanya sinó a la resta del món.

Aquest aspecte es centra en la realitat catalana com a identitat nacional i al seu capital intel·lectual, innovador i tecnològic, amb capacitat de projecció internacional. És un compromís de la TVC.

 

Es pot veure el programa fent clic en el següent enllaç:

http://www.tv3.cat/videos/4065970/Xavier-Verdaguer-un-emprenedor-en-serie

 

José L. Montoya (Grup 8, TVC).

En Lengua de Signos #3 La opinio del públic per Carlos Garcia Porcel

Una de les entrades al Manual d’Estil de la Corporació de RTVE regula de quina manera pot accedir el públic a dir la seva, i com el professional ha de vetllar per a que aquesta comunicació no vulneri certs principis bàsics com són el llenguatge correcte, el no ús de la participació per fins comercials o el respecte a certs temes, entre d’altres.

En Lengua de Signos basa la majoria del seu contingut en aquesta participació. Seccions com “Sígnalo tú” o “el Saludo” utilitza material audiovisual dels propis espectadors per mostrar aquests continguts.

Vull aprofitar aquest bloc per fer aquesta tasca d’apropament a la figura de l’espectador.  A continuació us mostro una breu entrevista amb Vanessa Beroy, professora de LSC des de fa 11 anys. La Vanessa es va quedar sorda al 27 dies de naixement per la vacuna de la meningitis, així que la seva discapacitat no és genètica.

Quin paper juga els mitjans de comunicació en el dia a dia de les persones sordes?

És molt diferent entre mitjans, però en genera és molt important per tal d’accedir a la informació. Tot i que la TV és el mitjà massiu més utilitzat encara té certes carències; Internet és una eina molt més útil degut a la seva naturalesa breu. Hem d’adonar-nos que les estructures de la llengua de signes en català és diferent a la parla, amb recursos gramaticals i estilístics especials, que dificulta la comprensió de la premsa tradicional.

S’educa les persones sordes en l’audiovisual?

Hi tant! El mitjà visual és vital per la comunicació i es treballa molt en l’adaptació d’estructures, es juga més amb l’acció que amb la sinaxi. S’educa molt en això perquè es tendeix a deduir el que es veu, així que pot portat a confusió.

En què creus que hauria de millorar la TV per satisfer les inquietuds del col·lectiu?

Crec que s’ha de treballar molt en l’aplicació de subtítols. Hi ha bastants informatius que ha els apliquen i que tenen intèrprets, però per exemple la majoria dels concursos no en tenen o no són continus (Atrapa un millón, A3). És molt important també millorar la fidelitat dels subtítols al que es diu. S’acostuma a eliminar paraules i expressions malsonants per tal que els nens sords no hi tinguin accés, fet curiòs ja que l’oient sí que en té.

Creus que En Lengua de Signos és una bona eina didàctica pels oients?

És un bon començament, però s’hauria de revisar l’horari i la duració, ja que són molt limitats i específics.

Conéixes iniciatives semblants?

Les més destacables són TV3, el canal 3/24 i  a Internet webvisual o el diario de andalucía

Com a valoració final, com veus En Lengua de Signos?

Positivament, tot i que aquestes iniciatives tenen molt camí a recórrer. Els informatius de TVE3 són un clar exemple i són els que segueixo. A més falta informació més especialitzada… li donaria un 6 sobre 10.

 

Molts gràcies Vanessa pel teu temps i a Jaime García Porcel per la seva ajuda.