Informació a la pública de Catalunya

Recordatori dels Codis de regulació i autoregulació de la TVC com a marc de referència per les conclusions de l’observatori ètic

La Televisió de Catalunya (TVC) està regulada, en primer lloc, per el codi deontològic de la professió periodística basat en la veracitat, transparència i honestedat. Aquest codi estableixen els sistema de valors i normes per una professió comunicativa de qualitat, amb mitjans legítims de recerca d’informació.

Altres regulacions de la professió periodística a Catalunya és l’organisme “Consell de la Informació de Catalunya” amb la finalitat de promoure i facilitar la llibertat d’informació amb base ètica en l’exercici de la professió; i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) que és independent al govern de torn i compleix funcions consultives per garantir drets i llibertats, i vetllar per la regulació de la programació i la publicitat segons els acords internacionals.

Cal destacar també l’autoregulació de la Televisió de Catalunya (TVC) mitjançant la “Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals” (CCMA) que han de seguir els professional de la televisió i la ràdio. Entre els aspectes més important, aquest codi promou la imparcialitat, exactitud, responsabilitat i dret a l’honor i intimitat i l’ús de la llengua catalana. Per últim, s’ha elaborat el “Llibre d’estil” que recull els valors i principis de servei públic amb compromís social i estableix les directrius per a la producció i difusió de continguts. Els mitjans de comunicació catalans es comprometen amb els principis ètics i democràtics, i la promoció de la cultura i llengua catalana.

Efectivament

Després de fer l’anàlisi del programa esportiu Efectivament, podem dir que els continguts oferts s’han adequat en gran mesura a allò establert en els codis ètics i la guia d’estil publicada per TV3.

Des d’un principi, a l’Efectivament s’han respectat totes les opinions, sense importar el color de la samarreta i el que és més destacable, és l’educació mostrada sempre pel seus col·laboradors tant a les victòries com a les derrotes. De la mateixa manera, quan parlem d’esports i més del Barcelona (i inevitablement del Real Madrid), sabem que les probabilitats que es parli de rumors o filtracions és molt alta, tant mateix a l’Efectivament s’han mantingut bastant al marge, això no vol dir que no es parli, ni es deixi de banda, el que fan senzillament és no centrar els seus titulars i els continguts en base a especulacions.

Han estat molts els programes que s’han revistat i tot i buscar quines són les coses que no s’han fet bé, no ens queda més que felicitar a l’equip de periodistes, tècnic i col·laboradors, perquè s’han ajustat al màxim a la guia d’estil.

Singulars

D’acord a l’ètica professional, al codi d’autoregulació i llibre d’estil de la Televisió de Catalunya, al programa “Singulars” es respecta la llibertat d’expressió, d’informació i el dret a l’honor. Els continguts són de domini públic amb argumentacions sòlides. Les entrevistes estan ben contextualitzades (invitat i temes), se li dona un tracte cordial i professional per tal de mantenir la credibilitat. Es respecten les idees i opinions, sense opció de que el púbic intervingui en directe però sí pot expressar les opinions mitjançant el web de TV3.cat. Es té cura de no citar indegudament noms de persones i empreses, i també hi ha una autolimitació d’expressar comentaris inapropiats amb judici de valor. Compleix la funció d’aportar bens culturals i intel·lectuals a la societat catalana, amb voluntat de transmetre alternatives i optimisme. El tractament dels temes és obert (discurs de l’invitat), reflexiu i en profunditat. Assumeix, per tant, un enfocament divulgatiu per informar i no pas confondre al públic. Per últim, destacar que el presentador i director, Jaume Barberà, es posiciona en la part dels afectats i crítics de la crisi amb una actitud de denúncia però respectuosa i adequada en formes i paraules. Aquest aspecte és el més personal de “Singulars” i té la seva raó ja que no és un programa estrictament informatiu sinó divulgatiu i reflexiu. Com a conclusió, podem expressar que el Jaume Barberà i el seu equip desenvolupen un programa d’entrevistes en profunditat de qualitat amb una ètica professional adient.

3/24

Recordem que el 3/24 està pensat per estar informat durant les 24 hores del dia i qualsevol persona en mitja hora es “posa al dia” d’allò més rellevant, en la nostra societat. Val a dir que la informació que s’ha analitzat es presenta veraç, imparcial, respectant el dret a l’honor i a la intimitat de les persones i promovent l’ús de la llengua i cultura catalana, a més del seu espai en aranès… Per tant, en un principi partim que rebem una comunicació de qualitat. Es constata, també, que tenim gran nombre de titulars que ens arriben de forma superficial, sense aprofundir massa en el contingut  i en algunes ocasions les notícies formen part del que podríem relacionar amb la coneguda “agenda setting” i per tant insinuant a l’espectador en el què ha de pensar, a més de tenir la sensació que sovint podem estar més a prop d’estar desinformats.

De totes maneres és un canal molt valorat per gran nombre d’espectadors, sobretot perquè en les societats modernes aquest tipus de canal apropa la sensació d’estar més connectat al món (en qualsevol lloc i moment). És un valor poder prémer un botó o clicar una pàgina web i “posar-se al dia” en qualsevol moment sabent que rebem una informació de qualitat.

Blog Europa

Aquest programa, que consta de reportatges personals de joves estudiants de periodisme i comunicació audiovisual en el seu viatge d’Erasmus, al igual que la resta dels programes respecta les línies ètiques i professionals de la cadena. Al tractar-se de documentals sobre aspectes culturals d’altres paísos es tracta d’una manera molt responsable i amb molt de rigor les opinions o informacions per evitar suscitar discriminacions sobre sexe, raça, creences, etc. Punt important i a tenir en compte dins del codi deontològic propi dels periodistes de Catalunya.

A més, la informació és veraç i de primera mà ja que son els propis estudiants qui enregistren les imatges i fan les entrevistes (i posteriorment el muntatge).

També podem dir d’aquest programa que té, a més de la finalitat d’entretenir, una finalitat d’informar a la població sobre alguns problemes que sorgeixen a altres països i que potser també hi son al nostre però no ens adonem perquè els nostres mitjans de comunicació massius no li donen la rellevancia que haurien de tenir. Una forma de fer reflexionar a la població al mateix temps que ens informen d’una manera entretinguda.

Trobo que és interessant i una manera pràctica d’ensenyar a les joves promeses del periodisme a respectar els codis deontològics de la professió.

Telenotícies Vespre

El Telenotícies Vespre (TNV) en el seu contingut presenta informacions que podríem dir que formen part de l’agenda temàtica, es a dir, són temes que són els que els grans mitjans de comunicació  estableixen i dels que tots els altres informatius d’altres cadenes informen. Malgrat aixó, el TNV mostra opinions i veus diferents a les del govern i aquestes tenen cobertura informativa, per tant podem parlar de pluralisme al TNV.  La informació es oferta de forma objectiva sense entrar en opinions personals ni mostrant simpatia per cap de les parts. Per tant, podem dir, que el TNV compleix amb el codi deontològic expressat al Llibre d’Estil de la CCMA referit a objectivitat i pluralitat.

El català és la llengua utilitzada durant tot l’informatiu, per tant compleix amb la missió de la promoció, expansió i consolidació de la llengua, cultura e identitat catalana, que estableix la guia d’estil.  Quant a la igualtat de gènere, en termes generals,  hi ha una presència equilibrada de gèneres.

Es respectuós amb el dret a la intimitat, sense oferir imatges que puguin ferir la sensibilitat i que suposin una intromissió a la intimitat personal o que mostrin dolor en situacions de catàstrofes o de vulnerabilitat. El Telenotícies Vespre, per tant, compleix amb les directrius marcades al Llibre d’Estil de la CCMA, en els temes analitzats.

L’Àgora

A l’hora d’analitzar el programa Àgora, ens hem centrat en els diferents gèneres que utilitza per informar, analitzar i debatre l’actualitat. Aquests gèneres són: l’entrevista, el debat i la tertúlia. Hem vist com tots ells és realitzen sota els principis que marca el Manual d’Estil de la CCMA.

A l’Àgora s’actúa amb imparcialitat, neutralitat i amb respecte pel pluralisme. Es procura mantenir un equilibri raonable a l’hora de dónar presència a les diferents parts que poden estar involucrades en una temàtica, però sempre sense prendre-hi partit. Tot i així, s’és crític, incissiu, clar i directe per tal de poder oferir als ciutadans suficients elements de judici per què es formin una opinió lliure del tema tractat.

També hem pogut observar com s’informe adequadament quan hi ha alguna circumstància en el programa que no és l’habitual. Per últim, comentar que es fa un ús correcte de la llengua, es fa servir amb respecte, correcció i adequació a la diversitat de registres per garantir l’eficàcia comunicativa.

Els Matins

Com a punt final a l’anàlisi de les diferents seccions del programa “Els matins”, podem afirmar que, en general, el programa compleix amb els codis deontològics i les directrius dels diferents organismes implicats en la protecció de la qualitat televisiva a Catalunya.

Totes aquestes seccions es regeixen per la professionalitat periodística i el respecte a tots els participants, ja siguin convidats anònims com a periodistes reconeguts o personatges d’interès; a tots ells se’ls proporcionen mitjans per a un discurs obert, i els debats sorgits es duen a terme en la més absoluta cordialitat sense deixar de tractar-los profundament. “Els matins” compleix, a més, una funció de defensa del català tant en l’ús de la llengua en la totalitat del programa com en seccions destinades al reforç de la identitat catalana, recordant tradicions i donant veu a rellevants personatges catalans.

Podem dir que el programa té com a màxima el respecte i la professionalitat, i que ha arribat a l’entreteniment usant una base de qualitat, de segur molt apreciada pel seus espectadors.

Valor Afegit

Com la resta de programes estudiats Valor Afegit segueix les directrius del Manual d’estil de la CCMA. Tenir i seguir un codi deontològic dóna rigorositat als programes de la cadena, molt important per a obtenir la confiança dels espectadors, sobretot en programes informatius, com és el cas d’aquest, que com hem vist en les diverses seccions: entrevistes i reportatges, també és divulgatiu, asumint el rol de servei públic que una cadena de televisió pública com la tractada en aquest estudi ha d’assolir.

El tractament ètic seguit per aquest programa i en general per la cadena facilita el coneixement del món que l’envolta gràcies a la seva pluralitat, diversitat i imparcialitat.

La tertúlia a l’Àgora

El passat 16 d’abril el programa l’Àgora presentat per Xavier Bosch va analitzar i valorar si la informació que rebem els ciutadans per part dels mitjans de comunicació sobre la crisi i la situació econòmica és desmesurada o si per contra s’informa adequadament.

La tertúlia va comptar amb el director d’”El matí de Catalunya Ràdio”, Manel Fuentes, el director d’”El món a RAC1″, Jordi Basté, el sociòleg Salvador Cardús, i el catedràtic del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, Adolf Tobeña.

En aquest cas, tot i que els convidats són reconeguts professionals informats sobradament sobre la matèria que es tracta, no es compleix el propòsit de parit entre homes i dones que marca el Manual d’Estil de CCMA.

A l’inici del programa, Xavier Bosch ens informa que per tal de facilitar l’assistència d’alguns dels convidats el programa s’ha enregistrat hores abans de la seva emissió, amb aquesta informació es compleix amb el requeriment per part de la CCMA de comunicar als espectadors quan un programa en directe no es pot emetre com a tal.

Després de la introducció habitual per part del presentador dels convidats i de la temàtica a tractar comença la tertúlia. La primera pregunta formulada per Xavier Bosch és comuna pels quatre convidats i serveix per fer-nos una idea general de l’opinió de cada convidat sobre el tema.

Tot i que en una tertúlia es pretén buscar l’equilibri de punts de vista entre els convidats per assegurar que els seus parers diferents afavoreixin i possibilitin una tertúlia rica en opinions i argumentada, els quatre convidats conflueixen en l’opinió que els mitjans de comunicació català en general informen de manera correcta sobre la crisi, tot i que amb petites matitzacions.

En Xavier Bosch s’esforça perquè tots els convidats es respectin els torns de paraula i puguin exposar amb claredat la seva opinió i les seves reflexions, i no pren partit per cap de les parts ni s’identifica. Així mateix, dinamitza el diàleg, ofereix arguments i introdueix dades objectives sobre el tema per ajudar a evolucionar la tertúlia sense donar la seva opinió.

El comportament mostrat pels convidats es en tot moment un comportament respectuós i l’exposició de les seves idees no és en cap moment insultant ni contrària als valors de la convivència.

Podem concloure doncs que el programa compleix amb el codi deontològic proposat per la CCMA, i per extensió amb els altres codis autorreguladors del sector.

Podeu veure la tertúlia completa fent clic aquí

Sonia Morales

L’entrevista a l’Àgora

El passat més de març Xavier Bosch va entrevistar a Jordi Pina, advocat especialista amb dret penal i advocat que porta la defensa en el Cas Palau de Jordi Montull, mà dreta de Félix Millet i exdirector d’Administració del Palau de la Música.

Totes les entrevistes fetes a TV3 han de complir amb l’objectiu que marca el manual d’ús de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i que no és més que obtenir informació i aprofundir en un aspecte informatiu d’interès o en la personalitat de la persona entrevistada.

L’entrevista a Jordi Pina compleix perfectament amb aquest requisit, ja que té com a finalitat aprofundir en un cas de gran rellevància i interès públic, com és el Cas Palau també conegut com Cas Millet.

L’entrevista comença amb el que marca el manual d’ús: contextualitzant a l’entrevistat. Així doncs, Xavier Bosch ens indica qui és i quin és el motiu pel qual és entrevistat. A continuació ens mostren un vídeo resum del Cas Palau des de que es va destapar, juny del 2009, fins a l’actualitat.

Arrel de les últimes declaracions que es veuen en el vídeo i que corresponen a l’imputat del Cas Palau, Jordi Montull, client de l’entrevistat, Xavier Bosch llança la seva primera pregunta: “Per què ho van fer?”

Veiem al llarg de tota l’entrevista que les preguntes segueixen el mateix estil: són curtes, clares i directes. Aquest tipus de preguntes pretenen obtenir per part de l’entrevistat respostes clares que responguin concretament a les preguntes realitzades. Quan l’entrevistador no aconsegueix el seu objectiu veiem com reformula la pregunta, però sense forçar-lo ni fer-li dir allò que no vol. Veiem diferents exemples d’això, com quan Xavier Bosch pregunta sobre la quantitat de diners que el client del senyor Jordi Pina ha desviat en el Cas Palau, que davant l’evasiva de l’entrevistat de donar una xifra concreta, torna a insistir diversos cops en la pregunta però amb enfocaments diferents.

Xavier Bosch només interromp a l’entrevistat quan considera que contesta amb evasives o fa respostes llargues i incomprensibles.

L’entrevistador es mostra incisiu, però sense caure en l’insult ni en fer acusacions no documentades. Tot i que el senyor Jordi Montull i el senyor Fèlix Millet no han sigut encara condemnats per un jurat, el fet que confessesin un delicte d’apropiació indeguda i falsificació documental, permet a l’entrevistador referir-se a ells sense haver de tenir excessiva cura de la pressumció d’inocència que ampara a qualsevol ciutadà fins que no és condemnat en un judici.

Un altra aspecte important a destacar de l’entrevista és que Xavier Bosch segueix el fil de les respostes per formular les successives preguntes, evitant hipotecar-se amb un guió previ, donant coherència i continuïtat a l’entrevista però sense perdre de vista els aspectes rellevants a preguntar.

Podeu veure l’entrevista sencera en el següent link.

Sonia Morales

Sol•licitud d’asil a Blog Europa

Alguna vegada us heu parat a pensar en tots els residents al nostre país que hi son perquè han demanat asil polític? Sincerament jo només quan sento parlar dels exiliats de països en guerra, però al cap d’una estona ni me’n recordo. I perquè pregunto això?  Doncs perquè el reportatge que vull analitzar a continuació m’ha fet reflexionar en això. En el capítol del passat 11 de maig a Blog Europa, L’Aina, estudiant de periodisme d’Erasmus a Copenhaguen, va realitzar un vídeo on explica la situació del sistema d’asil danès.  Un sistema on s’ofereix ajuda econòmica als sol·licitants però a la vegada els aïlla de la resta dels ciutadans sense cap possibilitat de progressar. Tot i així el govern està treballant en una nova llei per millorar les seves condicions de vida.

Si he de relacionar aquest reportatge amb els principis ètics de veritat, justícia, llibertat i responsabilitat podria dir que els compleix tots i a més ho fa amb un llenguatge i un tractament de les imatges molt respectuós i amb molta cura.

Pel que fa al principi de veritat, no cal dir que la font és la pròpia reportera que contrasta les informacions amb personal que treballa directament amb els sol·licitants d’asil i que expliquen com intenten millorar la situació d’aquests lluitant per evitar la marginació  d’aquest grup gairebé desconegut per la majoria de la població danesa. Cosa que també podem relacionar amb el principi de justícia. I és que el paper dels periodistes ha de ser, a més d’informar d’una manera neutral, mostrar les injustícies o les problemàtiques que existeixen al nostre voltant encara que no ens agradi per poder posar-hi algun tipus de remei. Cosa que també ho podem relacionar amb el principi de responsabilitat. I no només amb les noticies que els mitjans de massa tracten (la famosa “agenda setting”) si no que també està molt bé que existeixin altres programes o mitjans que informin sobre temes més minoritaris (que ara gràcies a Internet comencen a tenir més repercussió social).

Així doncs, podríem dir que en aquest cas també es respecten els principis ètics que qualsevol periodista hauria de tenir.

En conclusió aquest espai, Blog Europa, amb la seva barreja d’entreteniment i informació personal (no oblidem que son blogs personals a mode de mini-documentals) ens mostra d’una manera innovadora, diferent i jove uns nous punts de vista de la informació que ens poden fer reflexionar sobre la societat que ens envolta i que en ocasions podríem aprendre moltes coses dels nostres veïns.

També cal dir que aquests reportatges no estan sotmesos a cap tipus de pressió ni d’interès polític ni econòmic cosa que dona molta llibertat als joves reporters que tot just comencen al món del periodisme digital. Així doncs, son el futur i es reflexa en el seu treball on el respecte als principis ètics de la professió queden clars. I és que com tots bé sabem els periodistes tot i que han de ser objectius i neutrals no sempre ho poden aconseguir i menys encara segons la filosofia de l’empresa en la que treballin. (perquè tots sabem que cada mitjà té en major o menor grau un color polític encara que no ho vulguin reconèixer)

Raquel Martínez Olivenza

Grup 8 (TVC)

Intimidad versus información en el TNV

En las ediciones del día 20/04 y del 11/05 del Telenotícies Vespre, hubo una serie de noticias que pueden servirnos para conocer qué tratamiento da a los temas relacionados con el derecho a la intimidad y al tratamiento de temas de atención especial cómo puede ser la información de una catástrofe.

La guía editorial de la CCMA dice “Respectem el dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge de les persones, i el fem compatible amb el dret a la informació. La llibertat d’informació preval com a criteri general quan col·lideix amb el dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, sempre que la informació sigui veraç i tingui rellevància o interès públic, d’acord amb la jurisprudència.”

En la edición del día 11/05 hubo una noticia que hablaba de que a los delincuentes sexuales que salgan de prisión y no estén rehabilitados se les podrá poner una pena complementaria llamada “De custodia de seguretat”. La noticia iba acompañada de imágenes de presos en los pasillos de la cárcel o en el patio de la misma pero las imágenes que se usaron no permitían identificar a los presos. Las imágenes eran planos muy generales y alejados o planos de los pies caminando, con lo cual se respetaba el derecho a la intimidad de las personas, aunque sean presos.

En este sentido, es una forma respetuosa de tratar la información respetando el derecho a la intimidad personal.

En la edición del día 20/04 se trató una información relativa a un vuelo que se estrelló en Pakistán sobre un núcleo urbano provocando la muerte de 131 personas. El código deontológico contemplado en la guía editorial de la CCMA dice que “La vivència del dolor és una experiència íntima que tractem amb el màxim respecte. (…) A les informacions sobre delictes, accidents o catàstrofes evitem recrear-nos en el dolor de les víctimes i del seu entorn afectiu. (…) En la informació sobre catàstrofes, evitem l’alarmisme i ens esforcem per difondre des del primer moment dades contrastades i obtingudes de fonts fidedignes. Respectem la privacitat de les persones en situacions de vulnerabilitat, evitem la cruesa innecessària i no mostrem ni descrivim actes de violència explícita si no són imprescindibles informativament. No fem espectacle de la desgràcia ni ens recreem en el dolor físic o psíquic de les víctimes o del seu entorn afectiu.”

Las imágenes que se mostraron de este accidente aéreo consistieron en partes rotas del avión, ruinas de los edificios del lugar del siniestro. No se mostraron imágenes de cadáveres ni heridos. Sólo hubo una imagen de unos hombres transportando un bulto liado en una manta que el espectador puede suponer que es un cadáver pero sin que se vea nada de él.

Por tanto, podemos decir que el TNV respeta el código deontológico suscrito por Televisió de Catalunya respecto al tratamiento de informaciones que entran en conflicto con el respeto a la intimidad personal y al tratamiento de imágenes de catástrofes o que muestren dolor.

María del Mar Ordóñez Martínez

Fuentes consultadas: http://www.ccma.cat/llibredestil/guia-editorial/223-intimitat

http://www.ccma.cat/llibredestil/guia-editorial/232-conflictes-b-l-lics-i-cat-strofes

Programa d’educació financera

Continuem explicant la vocació divulgadora i sobretot educativa de l’espai Valor Afegit, analitzant l’entrevista que van emetre aquest passat dimarts, titulada “Banca: la confiança que no arriba”. A on van tractar un tema d’actualitat, la confiança dels mercats en el sistema financer espanyol.

Es va entrevistar al director general de GVC Gaesco Gestió, Jaume Puig.

Que només començar l’entrevista va deixar clar que els mercats (és a dir, els gestors de fons d’inversió) “no són uns especuladors”, pensament que cada dia es més estès en la població. Sinó que els mercats l’únic que fan és “senyalar l’existència d’un problema i demanen concreció d’aquest problema” Fet que no acaba d’explicar la darrera reforma financera aprovada el divendres passat pel govern de l’estat espanyol.

A l’entrevista veien contínuament com el presentador interromp al convidat per aclarir amb un llenguatge més pla, a mode de conclusió el que esta explicant en Jaume Puig. Com per exemple quan l’entrevistat al parlar sobre els actius de la banca diu “…sobre els crèdits bons que no s’han declarat encara com…” l’entrevistador l’interromp per aclarir quins són els crèdits bons dient “perquè els bons són aquells que estan al corrent de pagament”

O bé, les preguntes del presentador estan orientades perquè sigui el propi entrevistat qui aclareixi de que esta parlant.

catalán en “el sofá de Helena”, els Matins TV3

                 La sección que analizamos hoy en el programa “Els matins” de TV3 es la llamada “el sofá de Helena”. Se trata de un espacio de unos veinte minutos que suele tratar dos temas en una charla informal que incluye a la presentadora, sentada en el centro en función de moderadora y entrevistadora, y una serie de personas (normalmente cuatro o cinco), no necesariamente expertas en ningún tema, sino periodistas y tertulianos conocidos, que charlan sobre el tema en cuestión, que no tiene un seguimiento en los distintos programas ni necesariamente es un tema de actualidad o de relevancia política o económica.

En este caso, haremos referencia a “el sofá de Helena” correspondiente al día 9 de mayo de 2012 (http://www.tv3.cat/elsmatins/videos/sofa-helena), en el que se trató por una parte unas votaciones del programa para otorgar el título de “catalán del año” a un personaje de relevancia, y por otro lado, se trató el tema de los juegos de mesa en catalán.

 

Como vemos, en este caso podemos hacer un análisis sobre el tema del catalán en la televisión, ya que los dos temas tratados hacen referencia al mismo de uno u otro modo. En el CCMA se trata claramente el tema de la lengua escogida para las retransmisiones. Sin ir más lejos, el tercer principio general de la programación queda establecido así: “la llengua institucional per a prestar el servei públic de comunicació audiovisual de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és el català”. “El sofá de Helena” sigue esta premisa y va más allá al tratar dos temas catalanes por excelencia.

El libro de estilo de la CCMA fomenta la identidad nacional de Cataluña y el uso del catalán en sus retransmisiones. En esta sección, la identidad nacional se ve reforzada, por un lado, al recordar diversos juegos de mesa de origen catalán, explicando su historia y la situación actual de éstos, de los que dicen resistir “frente a los videojuegos”. Por otro lado, además, la identidad nacional se refuerza en tanto en cuanto se explican las características de distintos personajes catalanes ilustres de uno u otro modo, personajes que alzan la identidad y la dotan de un peso cultural significativo, al expresar el programa que hay personas muy importantes en Cataluña.

El portal lingüístico EsAdir, perteneciente a la CCMA, centra su atención en los temas relacionados con el catalán en la televisión. Entre otras cosas, el portal explicita que “los medios de la CCMA utilizamos la expresión Países Catalanes para referirnos al conjunto de territorios de habla catalana desde el punto de vista histórico, geográfico, lingüístico o cultural”. En este caso, no podemos hablar de un fanático nacionalismo en la actuación de presentadora ni invitados, en el sentido de que la charla transcurre tranquilamente y no entra en temas de nacionalismos innecesarios. La charla es amena y respetuosa, y se limita a exponer juegos y recordar la tradición catalana. En general, podemos decir que el programa (fuera de la sección) apuesta por el catalán de manera orgullosa sin necesidad de menospreciar al conjunto español y sin caer en patriotismos exagerados que no llevan a ningún lado. 

¿Y tú de quién eres?

Como ya se dijo en publicaciones anteriores, “Efectivament” es un programa deportivo donde noche a noche, periodistas y expertos del mundo deportivo se dan cita principalmente para hablar de futbol, siendo el eje central del programa y de los debates, el Futbol Club Barcelona.

Sin embrago, a pesar de que se haga énfasis en el Barça, es necesario destacar la difusión no sólo de información, sino también de opinión que los tertulianos y colaboradores hacen, desde el respeto y la educación, sobre otros equipos de la liga española. Es cierto que muchos podemos pensar que una tertulia basada únicamente en el Barça puede llegar a ser aburrida o menos apasionante si dejamos de lado a los grandes rivales, y más aun si olvidamos a los personajes implicados en esta lucha futbolística, no obstante en “Efectivament”, también se les tiene en cuenta. Naturalmente, y por si acaso alguien no estuviera del todo atento, cuando hablamos de “grandes rivales”, nos referimos al Real Madrid y al RCD Espanyol.

Desde la guía de estilo de TVC y sus códigos de publicación, se aboga por el estricto respeto tanto en la difusión de contenidos deportivos como en las opiniones de las personas que intervienen, promueven el intercambio de ideas y sobretodo, se defiende la pluralidad y sin duda en “Efectivament” esta afirmación se puede corroborar.

Los participantes y los invitados hablan y expresan sus opiniones libremente y sobre cualquier equipo, además, como ya se ha remarcado anteriormente, lo hacen desde el respeto, la prudencia e incluso respetando el tono de voz durante sus intervenciones, haciendo la tertulia más fluida, entendible y sobretodo agradable para el espectador, que independientemente de sus colores, no se sentirá ofendido en ningún momento. De cualquier modo, cabe destacar también la labor del presentador, de Lluís Canut, quien en su papel de moderador, vela en todo momento por el orden y la tolerancia en las opiniones de cada uno de los invitados al programa.

La tolerancia, el respeto y el no uso de expresiones violentas u ofensivas, también está recogido en la guía de estilo, y una vez más “Efectivament” es un reflejo de que precisamente, y valga la redundancia, se respetan los códigos éticos establecidos por TVC.

Así pues, en “Efectivament”, aunque ya se haya acabado la liga y haya un predominio del color azulgrana, siempre habrá espacio para el blanco y el blanquiazul.

 

Jorge D. Moreno

El VALOR AFEGIT de la vocació divulgadora i formativa

A l’anterior post ja es va explicar com esta estructurat el programa Valor Afegit i es va analitzar, en línies generals, el tractament ètic,  del programa del passat 17 d’Abril. Després de comparar aquell programa amb els tres següents arribem a les mateixes conclusions:

Informació de qualitat, veraç,  contrastada, on es separen els fets de les opinions. Podem afirmar que segueix fil per randa el llibre d’estil de la Corporació Catalana de mitjans i respecta el codi deontològic del Col·legi de Periodistes de Barcelona.

Veiem que el programa té una clara voluntat de servir a la ciutadania i com a servei públic:

-  Garanteix el pluralisme. Als reportatges sempre ens mostren dos postures sobre una mateixa qüestió. Com el passat 8 de Maig amb el reportatge del Port de Barcelona, el President del port va explicar les avantatges de la diversificació dels sectors amb els que treballen, donat que aquest era un dels grans actius del port. I a l’hora ens presenten a en Moisés Jordi de l’Observatori Territorial de l’Institut d’Estudis Catalans que ens comenta les avantatges d’un port especialitzat.

- Reflecteix la diversitat, amb reportatges tant diversos com les patents, les llibreries, els macro-complexes dedicats al turisme de joc (Eurovegas) o els festivals musicals com el Primavera Sound, tots des d’una perspectiva econòmica.

- Reflecteix la imparcialitat, al tractar temes que afecten directament als ciutadans catalans però sense posicionar-se a favor del nacionalisme, com en el cas de l’entrevista per l’expropiació de YPF de la que ja van parlar.

No només es tracta d’un programa informatiu, també és educatiu. Les entrevistes tenen un rerefons clarament pedagògic, on ens expliquen molts conceptes econòmic d’actualitat com els inicis de l’anomenat estat del benestar o que és un banc dolent, entre d’altres. També promociona la cultura, o veiem amb el reportatges del Primavera Sound o de Barcelona Design o l’entrevista amb l’historiador Josep Fontana.

En resum veiem continguts de qualitat amb vocació divulgadora i formativa.

Al següent link pots veure l’entrevista amb Josep Fontana http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4065910

Pluralidad en el Telenotícies Vespre (TNV)

El Libre d’Estil de la CCMA se refiere de esta forma al pluralismo: “El pluralisme consisteix en la capacitat dels mitjans de comunicació de representar un reflex fidel de la societat en tots els àmbits que la integren.”

Establece como norma deontológica en este aspecto que “Els nostres continguts mostren de la manera més àmplia possible la realitat i el conjunt dels valors que la societat considera que li són propis.

Els nostres mitjans serveixen el conjunt plural de la ciutadania i la representen. Totes les opinions hi poden trobar un lloc per expressar-se, en funció del seu interès informatiu, del pluralisme i de la seva representativitat, sempre que respectin els principis democràtics i de convivència.”

En la edición del Telenotícies Vespre del 14/05/2012 hubo una serie de noticias que pueden ilustrar el tratamiento del pluralismo en los contenidos del programa. Por un lado, tras una serie de noticias que hablaban de temas económicos, con intervenciones y declaraciones de políticos y del gobierno, se trataron una serie de noticias relacionadas con protestas de la ciudadanía:

-Protestas de los usuarios contra RENFE por la subida de las tarifas de los billetes.

-3º jornada de las concentraciones del 15M en Plaça Catalunya.

-Libertad de los detenidos en Puerta de Sol.

-Movilizaciones en los campus de Universidades Catalanas contra los recortes.

Estas noticias muestran que todas las opiniones y voces diferentes tienen cobertura informativa por parte del TNV, siempre que respeten los principios democráticos.

Se trata de manifestaciones y protestas pacíficas contra el gobierno. En el TNV les dieron cobertura informativa y ésta, además fue ofrecida de forma objetiva sin entrar en opiniones personales ni mostrando simpatía por ninguna de las partes. Situaron las noticias en el contexto, explicando los motivos que las originaron. Por tanto, podemos decir, que el TNV cumple con el código deontológico expresado en el Llibre d’Estil de la CCMA referido a objetividad y pluralidad.

María del Mar Ordóñez Martínez

Fuente consultada: http://www.ccma.cat/llibredestil/guia-editorial/1251-pluralisme