L’humor a Intereconomia TV

PROGRAMACIÓ: Show   LOS CLONES

HORARI: de dilluns a divendres de 21’30h a 22’00h

INTRODUCCIÓ: S’analitzarà i es farà el seguiment del programa escollit a les normes ètiques. Veurem si s’ajusta a l’actual regulació audiovisual, i observarem si el tractament que fa de la informació, és ètic o no.

DESCRIPCIÓ: El programa escollit dins la graella de la programació de la cadena Intereconomia. Tv ha estat el show LOS CLONES. Aquest programa s’inclou dins els programes nomenats d’entreteniment. És un programa que explica en clau d’humor i sàtira l’actualitat política, econòmica i social del dia.  És un programa diari, de dilluns a divendres de mitja hora de durada en la que es paròdia el dia a dia dels personatges amb vida pública del país.

Els Clons estan protagonitzats per Federico de Juan i Luís Ignacio González, amb els suport i col·laboració de Ramón Biosca, Eugenia Marcos i Irene Vaquero.

Els Clons donen vida a personatges com Aznar, Zapatero, Carod Rovira, Antonio Gala o Florentino Pérez, entre altres.

VALORACIÓ: Aquests tipus de programa constitueixen una dimensió essencial per conviure en democràcia perquè potencia la crítica, la tolerància i la participació ciutadana.

Al meu entendre, aquest programa, el show de los Clones, es troba entre la ficció (l’entreteniment) i la informació esbiaixada que es produeix sota la mirada d’una cadena de televisió com és Intereconomia. Tv, amb una visió ultraconservadora, sense color polític, neoliberal i defensora de la unitat territorial espanyola. És significatiu el símbol o anagrama de la cadena (un toro bravo). També exposar que un dels productes que gestiona el Grup Intereconomia a Internet, un diari digital, que es diu la nacion, també evidencia trets espanyolistes, on l’accent de la ó és el guionet de la ñ espanyola, i l’anagrama és la ñ.

Com a programa d’entreteniment, Los Clones, queda fora dels programes normativitzats del dret positiu, ja que no és només informació, sinó que també  hi ha ficció. Aquí s’inicia el debat ètic sobre les actituds ètiques dels professionals de la comunicació i es qüestiona o no, la seva adequació deontològica o integritat professional, ja que es suposa que la deontologia a de respondre i funcionar com a control de qualitat de la informació que es dóna i de la integritat de les maneres de difondre-la.

Els de la Sexta

“La Sexta” és una cadena generalista en obert que es va crear al 2005 i que gestiona l’ empresa Gestora de Inversiones Audiovisuales (GIAL). La Sexta, és la més jove de les televisions d’àmbit nacional que emeten en obert a Espanya. Es configura com una televisió generalista en la que els continguts esportius i l’entreteniment formen part dels seus objectius principals
Gial La Sexta pertany en un 51 % al grup “Audiovisual de Medios de producción” (GAMP)” de la que en formen part Imagina (de Grup Árbol i Mediapro), Bainet Media de Karlos Argiñano, Bilbao Vizkaia Kutxa i el Terrat; el 40% del grup mediàtic mexicà Televisa i el 9% del grup inversor Gala Capital.
La Sexta ha fet un important esforç per l’exclusivitat de les retransmissions esportives, concient de l’important volum d’audiència que els pot reportar. Entre la seva filosofia d’entreteniment ha posat en antena programes originals com “Salvados” o “Se lo que hicisteis” amb protagonistes que fins llavors havien sigut sequndaries com Paricia Conde o Jordi Évole (El Follonero), que conviuen amb apostes més professionals de reconegut prestigi com Wyoming o Bonafuente

“Se lo que hicisteis. El programa”. (analitzat per Antonio Ludeña)
Es un original programa que presentado por Patricia Conde, se sitúa a medio camino entre el humor y el corazón. El centro de sus contenidos son noticias relacionadas con el mundo del corazón pero con el objetivo puesto en los presentadores y colaboradores de los programas de otras cadenas. También se añaden reportajes propios realizados por un equipo de colabores que acompañan sucesivamente a Patricia en el programa. Entre los más destacados se encuentran Ángel Martín, Micky Nadal, Pilar Rubio y otros menos conocidos.
Es el programa mas visto de la cadena, habiendo llegado al 1.444.0000, espectadores (11,5% de Share). Debido a su éxito ha pasado de los 35 minutos iniciales de duración hasta las dos horas actuales. Se desarrolla mediante el tratamiento humorístico de todo los que rodea a la sociedad y al propio programa, incluso sus propios colaboradores, pues además de las noticias del corazón tiene secciones dedicadas al mundo de la política o el deporte.
Es destacable el conflicto establecido con Telecinco que avalado por sentencia judicial les tiene prohibido que se emitan imágenes de la cadena, al acusarlos de competencia desleal.
La observación ética del programa
Dadas las características del programa en las que el humor es parte fundamental, se hace mas complicada la significación de aspectos éticos ya que el humor consiste expresamente en la ruptura de normas y limites. Aún así será preciso observar:
• Tratamiento diferenciado en función de raza, sexo o religión.
• Preservación del principio de presunción de inocencia.
• Cuestiones relacionadas con el mal gusto ( aspecto muy subjetivo)
• Derecho a la propia imagen, infancia y sexo o violencia.
• Rectificaciones derivadas de emisiones anteriores..

“El aprendiz” (analitzat per Yolanda Peransi Aso)
El programa “El aprendiz” reúne un grupo de concursantes, que son ejecutivos del mundo de la economía, derecho, marketing y emprendedores, que luchan y compiten por conseguir el trabajo de su vida.
El aprendiz es la versión española de un programa que se ha realizado en Estados Unidos durante 7 temporadas y ha sido adaptado a 19 países del mundo. Es una producción de Grudy y producciones 52. De los 16 participantes que concursen en “El aprendiz” solo uno será el ganador.
Para lograr ese trabajo deberán demostrar su astucia y su inteligencia en los retos semanales que les proponga en anfitrión, que será un empresario español de referencia. Los concursantes serán separados en dos grupos y cada semana se elegirá a un líder que deberá dirigir el reto semanal. El equipo que gane el reto recibirá una recompensa mientras que el grupo perdedor deberá ir a la sala de los nominados para saber quien va a ser despedido por el jurado. Jurado compuesto por el anfitrión y sus asesores.
El ganador del concurso recibirá un contrato con el empresario anfitrión. En Estados Unidos el ganador obtuvo un contrato de un año en una de las empresas de Donald Trump con un sueldo de 250.000 dólares.

Buenafuente (analitzat per Alba Albert).

El programa de Buenafuente se presenta con un formato inspirado en los “late-night” americanos más populares. Se emite de lunes a jueves a partir de las 00,00.

Buenafuente quiere dar una visión PERSONAL y crítica de la actualidad, y para ello utiliza un estilo irónico y humorístico. Estamos ante un tratamiento de la actualidad que parte de un punto de vista subjetivo.La estructura del programa se divide en distintas secciones, cómo pueden ser el monólogo inicial, la entrevista, Bertovisión, etc..
El equipo que presenta el late night está compuesto por:• Andreu Buenafuente como conductor del programa.

• Berto Romero: humorista
• Ana Morgade: reportajes de investigación
• Joan Eloi: dirige la banda del programa.

Analisis ético:

Debido al tono humorístico y ácido del programa los límites de que sería ético aparecen más difuminados que en otros géneros como pudieran ser los telediarios. Aún así la ética será analizada en bases a unos criterios extrapolables a cualquier programación:

- Tratamiento discriminatorio ya sea por sexo, raza, religión o clase social.
- Respeto a los derechos de la infancia
- Respeto a la presunción de inocencia
- Respeto del derecho a la privacidad y a la propia imagen.
- Rectificación de errores en emisiones anteriores.
- Respeto a la verdad.

Como ya se ha dicho el programa pretende dar una visión personal de la actualidad por lo que lo que se analizará será si la subjetividad en la narración y presentación de los hechos se ajusta o se extralimita según los puntos marcados anteriormente.

“ La Sexta noticias 2”. (analitzat per Victòria Ballabrera Poy)

S’emet en horari de nit des de les 20 hores i té una durada de 30 minuts. La presentadora de l’informatiu és Mamen Mendizábal . A través d’una entrevista concedida per la mateixa presentadora es poden extreure alguns dels criteris que serveixen de guia per a l’elaboració d’aquesta edició informativa : “hacemos un informativo diferente, sin sucesos ni amarillismo”; “estamos implicados en lo que contamos”; “la información he de ser breve , clara, con un punto de vista más relajado y nos permitimos licencias de humor y puntos de vista diferentes”. Els valors que es remarquen dels professionals de l’ informatiu “la juventud y el riesgo” d’aquí que es busqui “un público joven y de mentalidad abierta”. Sembla ser que aquest model alternatiu d’elaborar i editar les noticies , segons els seus protagonistes, els ha aportat un increment de l’audiència en els últims mesos.

Ítems que s’analitzen:

• Obertura i sumari
• Rol de la presentadora
• Rol dels col•laboradors
• Relació text de la noticia i text audiovisual
• Continguts: tipologia de notícies (econòmiques, socials….).
• Relació noticies Nacionals/Locals/Internacionals
• Distinció entre fets/opinió.
• Imparcialitat i punts de vista
• Quotes polítiques
• Presumpció d’ innocència
• Significat de la llibertat d’expressió per part de l’informatiu i pluralitat.
• L’informatiu i les fonts d’ informació
• Respecte a la privacitat
• Dret a la intimitat i a la pròpia imatge
• Tractament discriminatori
• Protecció dels menors.

“El Intermedio” (analitzat per Xavi Abad)
“El Intermedio”, és un programa d’entreteniment que combina l’actualitat amb l’humor. Presentat per l’humorista i actor El Gran Wyoming (José Miguel Monzón), s’emet de dilluns a divendres a les 21:30 amb una durada d’uns 45 minuts.
El programa, segons la cadena, “s’ha convertit en una referent per la seva manera d’abordar les notícies més importants que han aparegut als mitjans de comunicació i com aquests les han tractat”. “El Intermedio” ha estat guardonat el passat divendres 16/10, Premi Ondas 2009 com a “Millor programa d’actualitat” ex-equo amb “Informe Robinson de Canal +
Wyoming (i Juanra Bonet que el substitueix els divendres) compte amb tota una sèrie de col•laboradores:
Beatriz Montañez , s’encarega del resum de l’actualitat amb la secció “Fritangade Medios”; Usun Yoon, recorre el paíss a l’estil Labordeta amb “Mi país en la Mochila”; Thais Villas fa sorties amb personatges públics amb limusina i entrevista a polítics a la porta del Congrés i Tania Llasera s’encarrega de la secció de denuncia “Yes we can”.
El programa a més es caracteritza pels seus vídeos manipulats amb politics, cantats i actors fora de context , fotos també manipulades i parodies humorístiques sobre l’actualitat.
Observatori ètic:
La combinació entre actualitat i humor farà que haguem d’estar atents, entre d’altres en com es tracta el respecte dels drets de la infància (una part d’ell s’emet en horari protegit), a la no discriminació per raons de sexe, raça o religió; el tractament de la violència i de la pròpia imatge.

“Salvados”. (Analitzat per Gabriel Baldó)
Es tracta d’un programa setmanal, que s’emet els diumenges al voltant de les onze de la nit, produït per “El Terrat” i protagonitzat per Jordi Évole, “El Follonero”.
Salvados és un programa d’entreteniment basat en l’aproximació a l’actualitat i als propis mitjans des d’una òptica humorística especialment irreverent. Són diferents els formats que utilitza per fer-ho, però el reportatge i l’entrevista en són els fonamentals; tant és així que si es mira sense massa atenció es podria dir que es tracta d’un programa de reportatges. Així mateix, fa servir d’altres formats com recreacions fictícies de situacions en clau informativa o fins i tot l’animació d’un personatge anomenat “Pocofollo” a cavall entre el conegut “Pocoyó” infantil i el propi “Follonero”. La modernitat del seu format li va merèixer el “Premi Ondas 2008 a la Innovación”.
Si la temàtica en general és l’actualitat i de passada els mitjans de comunicació, aquest programa aborda sempre qüestions especialment conflictives i reflecteix intencionadament la vessant més comercial del mitjà televisiu. Per aquesta conflictivitat el programa ha rebut amenaces des de la ultradreta o des de l’església catòlica.
L’abordament ètic resulta complexe per allò que l’humor es basa en el trencament de límits i en la subversió d’allò establert però en termes molt generals es pot dir que s’haurà d’analitzar quan aparega la transgressió dels quatre principis ètics de veritat, justícia, llibertat i responsabilitat.

Publicidad encubierta en Escuela de reporteros

El programa del sábado 7 de Noviembre Incluyó otros seis reportajes nuevos de los alumnos del Master de Reporterismo, que fue muy variado en cuanto a contenido.

En el primero de los reportajes, se nos anunciaba un viaje por el Madrid turístico, para finalmente dedicarse a hablar de las grandezas de un nuevo medio de transporte para circular por las calles, como si fuese un monopatín, el Segway. La reportera asistió a un curso de conducción del aparato y a hablar de las condiciones técnicas del vehículo.

Básicamente un reportaje publicitario con el consiguiente fraude de pensar que podríamos ver los monumentos de la ciudad cuando lo que más hemos visto son las ruedas del aparato en cuestión.

El segundo reportaje tenía como protagonista un hombre que llevaba cuatro años en el paro. Podría utilizarse como denuncia para ver las imposibilidades de conseguir trabajo en la sociedad actual, pero se utilizó para dejar claro que el problema era que la persona no era atractiva físicamente y por ello no lo conseguía. La repetición exhaustiva de que era por su aspecto físico y en las desgracias personales llevan al amarillismo que se debe evitar. La recreación en la desgracia personal, tanto en la vida laboral como en la personal de la persona (de la que se dijeron nombre y apellidos) está lejos de entrar dentro del código deontológico que ha de guiar la profesión periodística.

El tercer reportaje se centraba en un hogar en el que se adoptaban gatos y perros. Este puede decirse que tenía un carácter meramente informativo, en el que mostraban tanto los aspectos desde el punto de vista de las personas que iban a buscar los animales como de las que trabajaban en el centro. Nada que decir en cuanto a la parcialidad.

El cuarto reportaje se centraba en una escuela en la que se practicaba para convertirse en toreros. Se explotaba el efecto de las clases como forma de evasión ante la realidad, diciendo que muchos no se iban a dedicar a ello y no se utilizaban animales por lo que no es un acto criticable. Aparecían menores de edad (como lo único reprochable) que comentaban que si que querían ser toreros, pero no podemos saber si había un consentimiento de los padres y no aparecían en contextos inadecuados.

El quinto reportaje trataba sobre la crisis en el colectivo de los taxis, diciendo que habían bajado los ingresos un 30%. Podría ser un reportaje interesante pero éticamente se banalizó un poco un tema que es complicado y no aportó demasiada información.

http://www.youtube.com/watch?v=fRFU7Xm3474
El sexto reportaje era sobre los encierros de los estudiantes debido a la implantación del Plan Bolonia. Únicamente se centró en ver lo que hacían a diario, evitando informar sobre cuales eran las causas del Plan Bolonia por las que no estaban de acuerdo. Aquí se toma partido claramente en favor de los alumnos, la información no ha sido nada objetiva, ya que aunque se le pregunta al Vicedecano de estudiantes, no está en contra de ellos, y no se habla de los piquetes que hubo, ni de los alumnos que no están en contra del Plan bolonia y no pudieron ir a clases por su culpa. La falta de objetividad se hace patente y debía haberse mirado las otras posturas para contrastar informaciones que ayudaran a la gente a entender la posición. Al verlo nos quedamos con que hay gente que no está de acuerdo y ejerce su postura con este encierro y el tema da para mucho más.

Manolo, ¿estás enfermo?

La Noria

Maria Àngels Hernández Estelrich

Cada dissabte, La Noria entrevista un personatge més o menys d’actualitat. El passat 1 de novembre va tocar el torn a Manolo Escobar. El motiu de l’entrevista era la intervenció del cantant en un homenatge a Valerio Lazarov. Durant l’acte, Manolo Escobar va pronunciar unes paraules que es varen convertir en font de polèmica en els programes del cor, que varen deduir que el cantant podria patir alzheimer.

L’entrevista comença amb una pregunta ben directa de Jordi González: “Manolo, ¿estás enfermo?”. El cantant nega que pateixi alzheimer i explica que tan sols va voler fer una broma i que s’ha mal entès.

Després de frivolitzar sobre la malaltia, l’entrevista continua i aquí teniu les preguntes que es formulen a Manolo Escobar:

• Hubo un momento de tu vida que te arruinaste y fuiste capaz de seguir. En ese momento, ¿quién estuvo a tu lado? Terelu Campos
• Eso fue porqué tus amigos de dejaron a ti solito cuando todos debían de haber pagado, ¿no? Nieves Herrero
• Recuerdo que entonces acababas de pagar la deuda, una deuda que te ha tenido amargado durante años… Pepe Calabuch
• Desde entonces ¿ya no te fías de nadie? ¿vas solito por el mundo? Nieves Herrero
• Manolo, ¿cómo es la vida después de un infarto? Jordi González

 

El recull és prou significatiu perquè fos faceu una idea del to de l’entrevista. La primera observació que podem fer és que algunes preguntes (com la de Calabuch), més que demanar, afirmen. Aquesta és la manera que tenen aquests suposats professionals per fer el seu propi guió de la ”desgraciada” vida de Manolo Escobar.

En segon lloc, deixen de banda l’actualitat informativa per centrar-se en certs aspectes de la vida de Manolo Escobar. I quins són aquests aspectes? Doncs els més tràgics de la seva vida. Ni una paraula de la carrera musical de Manolo Escobar.

La poca qualitat d’entrevistes com aquesta són les que ens permeten etiquetar La Noria com a vertadera televisió escombraries. La poca qualitat de l’entrevista i el mal gust dels periodistes a l’hora d’escollir les preguntes que, lluny de complir una funció informativa, atien la morbositat dels espectadors.

I és que programes com La Noria han comprovat que com més morbós és el tema que es tracta major és l’audiència. Excusar-se amb afirmacions com “això és el que vol el públic” per fer televisó escombraries no és de rebut perquè per damunt de l’audiència hi hauria d’haver el compromís ètic dels professionals.

Veure video

Amb la presumpció d’innocència al davant

El reportatge emès el dia 7-11-2009, “Operación Pretoria”, fa un recull dels fets més destacats de l’últim cas de corrupció urbanística descobert a la població catalana de Santa Coloma de Gramanet.

Es tracta d’una reportatge d’investigació al voltant de les presumptes irregularitats pel que fa a comissions, estafes i primes entre constructors i alts càrrecs polítics. Les dades i  informacions mencionades són les que s’han fet públiques del cas tot i que en tot moment es manté la paraula presumpte, sobretot quan es mencionen noms, càrrecs públics i ex-càrrecs de la Generalitat. L’objectiu del reportatge es relatar els fets i no jutjar els presumptes culpables, complint així amb el criteri 14 sobre la utilització del principi de presumpció d’innocència en les informacions relatives a causes o procediments penals en curs, com es dicta en el codi deontològic intern RTVE. En tot cas recull l’opinió pública, en concret el de la gent del carrer com a màxims afectats per aquest escàndol.

Es pot destacar la presència de les imatges, a mode d’exemple, dels presumptes implicats en el cas, esposats en la seva arribada als jutjats. La difusió d’aquestes imatges ha estat llargament discutida durant tota la setmana, ja que molts es manifesten en contra del tractament rebut per part dels imputats i la difusió de les  imatges, però també hi ha els qui defensen la seva difusió com a forma d’escarment públic.

Recordem que unes imatges semblants varen ser també motiu de discussió aquest estiu, en varis mitjans, sobre un altre cas de corrupció urbanística, a Mallorca, en el cas Palma Arena.

 Pel que fa a l’ètica en la difusió de les imatges, tan en una cas com en l’altre, indiferentment del partit polític que representin, han d’estar totalment justificada com a part de fets noticiables o susceptibles de l’interès públic i en cap cas han d’atemptar contra la intimitat i la pròpia imatge, cosa que no passa al tractar-se de personatges públics i/o polítics, on es veu reduïts els seus drets fonamentals, enfront el dret d’informació.

Deixant de banda la gran repercussió mediàtica d’aquestes imatges, el que ha provocat aquesta discussió mediàtica no és, ni més ni menys que la pròpia política. Determinar quin partit polític és el pitjor o el més corrupte s’ha convertit en una autèntica batalla per, d’una forma o una altra, fer mala publicitat al contrari.

En aquest sentit, el programa, en el seu reportatge es desmarca de tota aquesta polèmica recalcant que entre les diverses persones imputades n’hi ha que pertanyen a partits polítics oposats col·laborant presumptament per al benefici propi i comú i que els fets es relaten amb imparcialitat, com ha de fer-se en una televisió pública perquè sigui objectiva i pugui oferir pluralitat a l’opinió pública.

La visualització del reportatge complert mencionat es pot fer a la següent adreça web:

http://tinyurl.com/operacionpretoria

Se lo que hicisteis: Mal gusto, Conductas antisociales y Respeto a la Diversidad por Antonio Ludeña

Se lo que hicisteis: Mal gusto, Conductas antisociales y Respeto a la Diversidad

por Antonio Ludeña

Dado que en un anterior comentario ya he incidido sobre el tema de la protección infantil, no abordo el tema desde esa perspectiva, pero entiendo necesario recordar que el programa se emite en horario en el que existe especial protección para la infancia, con lo que a continuación se comenta, se encuantra agravado por esta circunstancia.

http://www.youtube.com/watch?v=TV44Eg7V_24

En el fragmento que analizamos tenemos una muestra de varios elementos que rompen con los principios éticos.

Por un lado se observa como la utilización de palabras malsonantes, insultos y en general el lenguaje y modales utilizados son un claro ejemplo de mal gusto. A la mayoría de la población no se le hace agradable observar como se utiliza un vocabulario vulgar y que contrasta con lo que se defiende en los ámbitos educativos. Todo ello a pesar de la variabilidad y la dificultad de definir este  concepto.

Con respecto a la diversidad en el fragmento se manifiesta una clara discriminación hacia el colectivo homosexual al que se le desprecia y se le limita la participación.

En tercer y último lugar se puede considerar incitación a la violencia la expresión pública injustificada  de actitudes violentas, porque no se justifica con el imperativo de explicar la realidad.

Es una muestra mas, de cómo los aspectos éticos quedan en segundo plano y lo que interesa es el interés comercial.

“PEPI LA FEA” I ETA: CONCILIACIÓ A EL INTERMEDIO

A El Intermedio són molt conscients de les seves eines i estratègies de treball. La tria de temes i la posada en escena és molt acurada, com ja vaig suggerir en l’anterior aportació sobre la diferenciació de rols. 

A El Intermedio són sensibles als temes que afecten especialment  a les dones i tot sovint ens ofereixen pistes per deixar clara la seva posició. Sense anar més lluny, el 3 de novembre, oferien un reportatge de denuncia amb càmera oculta, on posaven en evidència  el diferent tracte que rep una persona, en aquest cas una noia, sigui més o menys guapa, és la “Pepi la fea”. El resultat per esperat, no és menys sorprenent.

El missatge és clar. Cal potenciar els valors d’igualtat i no discriminació i posar en evidència situacions tant injustes i cruels com les que mostra el vídeo.  La càmera oculta està del tot justificada i hem d’entendre que no es vulnera cap dret d’imatge ja que en cas de no donar el consentiment s’emmascara la identitat.

La sensibilitat però envers les dones  i les discriminacions que poden patir, no es queda aquí. Una de les més sorprenents, la tria de la qual ja pressuposa un element d’ironia i sarcasme ,   és la del tractament de la notícia sobre  la manca de conciliació familiar dins la a banda armada ETA

Això sí per si de cas, preserven la identitat del menor seguint les consignes subscrites en els codis d’autoregulació  de tractament de la infància a la TV. El tomàquet no sabem si és en homenatge al programa desaparegut  o a la “consideració” que els mereix la banda armada.  La sàtira és fina i fa punteria  a un objectiu tant “delicat” com la inconstitucional ETA. Ja veieu que ningú, es salva de les urpes  de El Intermedio.  És allò de  “no dejar títere con cabeza”

4 +1 : LA FÓRMULA DE EL INTERMEDIO

Des de la meva primera, i fins a dia d’avui, única aportació sobre El Intermedio, us devia una reflexió  entorn a la paritat, al repartiment de rols dins del programa. Lluny de ser aquesta una reflexió personal, vull només  que us fixeu en quina són les tasques de cada membre de l’equip i com de manera clara aquestes han quedat fixades segons el sexe. A primer cop d’ull és evident que el format aposta per un presentador-bufó mascle, el Gran Wyoming,  envoltat d’un bon grapat de redactores – presentadores (curiosament totes noies) que li fan la cort.   

És innegable que totes són guapes i amb una personalitat molt marcada. A excepció del Wyoming que sempre va vestit igual (camisa i tirants), i no té res de guapo i sí de graciós, elles sempre llueixen una imatge moderna i renovada on les minifaldilles i talons exagerats (molt poc pràctics per caminar per un plató de televisió) es combinen amb altres peces i complements que serviran per deixar clar el seu rol: la reportera llesta, la reportera exòtica, la reportera intrèpida i la lectora de tele-pròmpter . Unes ulleres d’intel•lectual, un pentinat agosarat, una manera de parlar exòtica i fins i tot un posat d’estupidesa poden servir. Em centraré en la que sembla ser la  més popular, si fem cas als aplaudiments i xiulets d’aprovació del públic. 

USUN YUN : DONA, ESTRANGERA I TONTA

Aquest comentari, que pot semblar exagerat ,queda del tot justificat quan s’opta per explicar una sèrie de continguts a a través de la Usun Yun, una reportera estrangera, clarament d’origen oriental, que parla malament el castellà i entén menys el que se li diu. Això sí és guapíssima! És clara la intenció amb la que s’utilitza aquest recurs. Usun Yun proporciona una nova mirada (suposadament innocent) d’ algú que va molt perdut dins una sèrie de continguts tractats mil i una vegades a la TV.  La creació d’aquest personatge respón a la voluntat de tractar de ser original i “diferent”, tot buscant la bona reacció de l’audiència. Calia però ajuntar tots aquests trets en una mateixa persona: dona,  estrangera i tonta? Ratlla  o està al límit de les consideracions de respecte i no discriminació per origen, sexe, creença…?

Usun Yun és una treballadora que ha consentit amb aquest paper i del que, de ben segur, en deu treure un bon rendiment, un personatge com hem dit. Quina imatge però s’ofereix de la dona estrangera? Sembla però que no podem filar tant prim ja que  un programa humorístic i satíric gaire bé tot és permèsm apel·lant a la llibertat d’expressió (un altre dia insisteixo en aquest aspecte).

USUN YUN I JOSÉ SARAMAGO

Aquí teniu un exemple de com Usun Yun “entrevista” al Premi Nobel de Literatura José Saramago, que es mostra encantat de fer una entrevista diferent i divertida. Fins i tot al final s’acaben “tirant els trastos” l’un a l’altre! Indubtablement,  Usun Yun funciona!

 

Telemadrid i la crisi per Caja Madrid

Des de fa temps el canal autonòmic Telemadrid es troba immers dins un conjunt de polèmiques i controvèrsies sobre la seva imparcialitat respecte a temes de política regional i nacional quant als continguts que es tracten als seus espais informatius. Han estat nombroses les queixes tant dels grups parlamentaris de l’oposició al govern d’Esperanza Aguirre com dels sindicats i demés organitzacions civils de la comunitat de Madrid respecte l’ens públic autonòmic RadioTelevisión Madrid i les informacions difoses principalment en la primera cadena televisiva de l’ens, Telemadrid. A continuació, s’analitzarà el tractament duit a terme per la tercera edició dels serveis informatius, Telenoticias 3, conduït per Julio Somoano i Reyes Prados, respecte a les disputes sorgides en el si del Partit Popular de Madrid, arrel de les declaracions fetes al diari El País, pel número dos de l’ajuntament de Madrid, Manuel Cobo, on criticava durament l’actuació d’Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat, en relació al futur nombrament del president de Caja Madrid.

Les declaracions de Cobo es varen publicar a l’edició impresa del diari El País el dilluns 26 d’octubre de 2009, i van produir un gran enrenou en tot l’àmbit polític espanyol. Immediatament, tots els mitjans de comunicació es varen fer resó de la noticia i de les reaccions del implicats, ocupant la primera plana de diaris i les capçaleres de telenoticies i butlletins radiofònics. Doncs bé, Telenoticias 3, de Telemadrid, canal que contempla com a target principal els ciutadans de la Comunitat de Madrid, obrí aquell vespre el seu informatiu amb la corrupció a Santa Coloma de Gramanet (Catalunya), on curiosament es trobaven implicats alts càrrecs del Partit Socialista de Catalunya (PSC) i de Convergència i Unió (CiU). D’aquesta manera deixaven com a segona noticia de portada, les reaccions d’Esperanza Aguirre a les declaracions formulades per Manuel Cobo sobre la seva persona.

Per altra banda, tant en l’avanç de la noticia en portada, com en el desenvolupament de la mateixa en el cos del Telenoticias 3, únicament es fa referència a la defensa que fa la presidenta de la Comunitat de Madrid sobre les acusacions rebudes, i el recolzament de multitud de dirigents del Partit Popular i batles d’ajuntaments madrilenys a l’ex-ministra. En cap moment es donà informació de l’altre part implicada a la notícia, Manuel Cobo, ni opció de réplica o rectificació, ni es mostraren els actes als quals assistí el número dos de l’ajuntament de Madrid, i mà dreta del batle d’Alberto Ruiz Gallardón, hores després de la publicació de l’entrevista al diari El País.

Ja per acabar, en el tractament d’aquesta notícia es pot plantejar, tal com es fa en mòdul 2 de l’assignatura Ètica i Règim Jurídic, l’argument neoliberal pel qual tots els mitjans de comunicació de titularitat pública “sempre acabaran estant, poc o molt, controlats pel poder polític de torn”. En el cas dels serveis informatius de Telemadrid existeixen sentències judicials, que es poden veure a la pàgina web que els treballadors de Telemadrid han creat (Salvemos Telemadrid) per denunciar la manipulació que s’exerceix al canal autonòmic, i que deixen entreveure una certa intervenció dels òrgans polítics en el treball que es realitza en els diferents mitjans de comunicació que formen part de l’ens autonòmic RadioTelevisión Madrid.

La infermeria i el geriàtric de la presó

(Per Joan Carles López Molinos)

En el segon capítol de la sèrie es mostra una part de la presó que és poc coneguda: el geriàtric i la infermeria. Aquest tema és delicat, ja que es tracta de persones que es troben en una posició més vulnerable que altres reclusos normals i hi ha més risc d’incórrer en alguna falta d’ètica o en un tractament inadequat.

La història gira al voltant de dos persones: el Juan José, àlies “Cantinflas”, un pres que 68 anys que viu al mòdul geriàtric de la presó Model, i el Josep Lluis, funcionari de la presó de Ponent.

Juan José fa més de cinquanta anys que va començar la seva vida a la presó i és un personatge excèntric. I aquest punt d’excentricitat és el que provoca que, tot i les declaracions que fa, pugui provocar simpatia: explica anècdotes com ara el suïcidi d’una persona en un to de broma o com va eludir la presó gràcies a un suborn a un altre pres. En aquest punt potser el programa ha escollit moments de forma molt intencionada: si volien retratar una determinada imatge de Juan José podien haver obviat aquestes declaracions i el retrat hagués quedat igualment excèntric.

El cas de Josep Lluis resulta més interessant: és un funcionari “diferent”; es comporta, com ell mateix reconeix, de forma diferent a la majoria de funcionaris. Treballa a la infermeria i ens mostra la vida a la presó com un “ull per ull”: si el pres té bona conducta, rebrà bona conducta; en cas contrari, rebrà càstig. Se’ns explica diversos aspectes de la seva vida rutinària i es veuen certes imatges que podien haver estar obviades per innecessàries: el moment en el qual entra a la infermeria i se’ns mostra la convalescència d’un pres o aquell en que dos presos juguen als escacs i es produeix un moment de tensió. Un encert d’aquest capítol són els moments en que Josep Lluis critica el sistema judicial i policial en general.

Aquest fet és ben rebut ja que la vida a la presó no és una bassa d’oli. I aquest fet comporta una sèrie de preguntes que haurien de fer replantejar-nos el sistema penitenciari: realment la presó reforma o és només un “contenidor”? I la vida dels presos quan surten al carrer? Se’ls ajuda a refer-la? Per les declaracions dels personatges del capítol sembla ser que no. Resumint, aquest capítol és una crítica al sistema penitenciari; es tracta, però, d’una crítica molt suau. Tot i així, resulta lloable introduir aquesta crítica a la sèrie, que redirigeix una mica la línia iniciada al primer capítol, en el qual es mostrava el sistema penitenciari com molt bo.

“A FONDO ZONA CERO” I ELS DRETS FONAMENTALS

Seguidament ens posarem a analitzar el programa “A Fondo Zona Cero” des de la vessant deontològica en tant que l’article 20 de la Constitució Espanyola. Per fer-ho ens basarem sobretot en el primer programa anomenat “Jóvenes 2009: Última Generación”.

Tal com diu la meva companya Gemma, quan parla sobre el programa “El Diario” d’Antena 3, l’article 20 de la Constitució Espanyola, el qual es troba al capítol II i en la secció I, reconeix i protegeix, entre d’altres, el dret a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció. També preveu i protegeix el dret a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. L’exercici d’aquests drets no pot restringir-se mitjançant qualsevol tipus de censura prèvia. Només trobem el seu límit en el respecte als drets a l’honor, a la intimitat, a la pròpia imatge i la protecció de la joventut i de la infància.

Al reportatge del programa apareixen joves, als quals els reporters fan preguntes i podem veure quatre pinzellades de les seves vides. En tot cas, veiem part de les seves vides perquè el títol i tema del programa ho justifiquen així, és a dir, els joves que surten explicant-nos la seva vida ho fan perquè són especials i diferents. Amb això vull dir que o bé fan coses o tenen una manera de fer que els fa peculiars, o bé són prou representatius de la resta de joves que fan el mateix que ells. Malgrat tot, cal tenir presents que aquests joves no han estat forçats ni obligats a sortir al programa, ni tampoc a fer declaracions, ni a explicar res de la seva vida íntima. Per tant, el programa no vulnera el dret a la intimitat de cap de les maneres. El que s’emet ho veiem perquè la mateixa persona que apareix vol sortir-hi. A més, fins i tot hi ha parts del reportatge que han estat gravades en càmera en mà pel mateix protagonista amb una càmera casolana. Podem dir, doncs, que el programa compleix el codi de deontologia i és respectuós amb l’emissió de les imatges. Una altra cosa és si el que diuen les persones que surten al reportatge o les imatges emeses ens agraden o no.

Al reportatge de “Jóvenes 2009: Última Generación” es tracten diversos temes que concerneixen el món dels joves: sortir de nit, el sexe, la religió, cirurgia estètica… Hi ha altres programes de televisió que aquests subtemes els han tractat monogràficament en un sol reportatge. Per exemple, “Entre Línies” ha emès un reportatge centrat en les mares menors, un basat en el sexe adolescent, i també un sobre estètica jove. Això ni està bé ni malament, són maneres diferents d’enfocar un reportatge. “A Fondo Zona Cero” toca temes més genèrics, els quals podem anar coneixent amb els diferents personatges que encarnen cada subtema.

D’aquesta manera, se suposa que el programa té molt present l’àmbit ètic i deontològic per poder emetre els seus reportatges sense problemes. Darrere de tot això, segurament hi ha una autoregulació mitjançant un manual d’estil i un manual deontològic, el qual conté el codi de deontologia de caràcter corporatiu. Aquest té escrits els principis ètics que s’han de tenir en compte a l’hora d’idear, realitzar i emetre un producte audiovisual. Podem trobar els principis bàsics d’imparcialitat i de dret a l’honor i a la intimitat. Com es pot comprovar, en el reportatge dels joves no n’hi apareix cap que no vulgui, per tant, es dedueix que abans de gravar hi ha hagut una feina de producció per buscar aquests protagonistes, i el seguiment s’ha fet de manera planificada i no improvisadament i in situ.

Podem veure un exemple el minut 01:20 del reportatge, quan la reportera pregunta en directe –i a més, apareixent a la pantalla- a la jove protagonista, la qual respon sense problema. També cal dir que es tracta de situacions normals i prèviament “pactades”. Aquestes les podem veure al llarg de tot el reportatge amb cada un dels personatges. http://www.antena3videos.com/video/5600/a-fondo,-zona-0/programas-anteriores/jovenes-2009

 

El català a IB3 notícies vespre. Funció formativa?

La TV juga un paper clau pel que respecta a l’establiment de normes socials. Sabem també que té molta força per impulsar usos, costums, comportaments, llenguatge, etc. Podem  dir que la TV té estatus d’institució. Els canals televisius privats i públics (com, en el cas que ens ocupa, IB3) han (o haurien) de dur a bon terme la triple funció social que la legislació espanyola els atorga: formar, informar i entretenir.

En la seva funció formativa, el programa IB3 Notícies Vespre ha  (o hauria) de contribuir a “formar”/“educar”, o sigui,  d’ajudar (als ciutadans) a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals. Això significa, entre d’altres aspectes, la necessitat de fer un ús correcte del llenguatge i d’elaborar i emetre productes de qualitat com a exemple de treball ben fet. En els Quaderns del CAC (núm. 28, maig –agost 2007) Joan Melià publicava una article titulat  “La lengua catalana en los medios de comunicación audiovisuales de las Islas Baleares” en el qual revisava, en el context illenc,  la base poc sòlida de la oferta de mitjans de comunicació audiovisual en català (IB3 entre ells) i la necessitat de crear un model que superi els obstacles i prejudicis derivats del procés de substitució i fragmentació de l’àmbit català.

“Aunque hasta ahora nunca había sido tan importante incidir sobre un modelo público de lengua para los medios audiovisuales, ya existen experiencias y trabajos que pueden ser la referencia básica para la construcción del modelo que debe utilizarse en Baleares (…. ) Proposta de llengua oral del Institut d’Estudis Catalans, en la obra de F. de B. Moll y en otras obras más recientes (La llengua catalana a Mallorca, propostes per a l’ús públic o Un model de llengua per a l’escola de les Illes Balears) el Llibre d’estil per als mitjans de comunicació oral i escrits elaborado por la Universitat de les Illes Balears y primero editado por el Consell de Mallorca (2005) y, en una segunda edición ampliada, por el Consell Insular de Menorca (2006) y el Llibre d’estil d’IB3 (2006) (…) Todos esos referentes, aunque de autoría diversa, presentan un elevado grado de coincidencia en las soluciones y recomendaciones aportadas, aunque hay algunas cuestiones que quedan sin resolver.”

De fet, l’any 2005, el Consorci pel Foment de la Llengua Catalana (Cofuc), depenent de la Conselleria de Cultura del Govern de les Illes Balears, establí un model lingüístic pels informatius d’IB3. El model comptava amb la supervisió de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Es va imposar, en aquest any,  l’ús del català estàndard. Segons notícies de premsa de l’època, el Cofuc va posar a disposició assessors lingüístics i va fer proves de dicció als periodistes que sortien a la pantalla.

No discuteixo la necessitat d’un model lingüístic, car hi estic d’acord, però som de la opinió que la idoneïtat o no d’aquest model és un punt conflictiu. A vegades, l’estandardització emmascara la riquesa lingüística de les diferents varietats dialectals del català que es parlen a les illes (mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc). Considero que l’elaboració dels informatius no es pot passar per alt la correcta normativització de la llengua catalana , encara que també som de la opinió que les marques de riquesa lingüística (com són paraules paraules pròpies de cada una de les illes) no s’haurien d’eliminar de les emissions, car enriqueixen i contribueixen a l’ús i la conservació de la llengua.

 Un altre fet molt diferent a aquest que acabo d’exposar és el que segueix:  la decisió de la direcció de l’Ens públic d’emetre tots els espais informatius sense passar pels serveis lingüístics de la cadena! Els lingüistes en actiu fan informes a posteriori sobre errades comeses. En el juny de 2009 els treballadors d’SBT  (Serveis Balears de Televisió SL) que elaboren els informatius d’IB3 Televisió (i també Ràdio) expressaven el seu espant i indignació davant aquesta decisió que es posà en funcionament poc després, dia 1 de juliol del 2009. A partir d’aquesta data cap lingüista o corrector verifica ni garanteix que les informacions que són llegides o escrites per contar l’actualitat diària als ciutadans compleix amb les normes del català estàndard!

 Al programa IB3 Notícies Vespre escoltam reporters “locutant” notícies amb un català que moltes vegades no sembla propi d’enlloc, un català tenyit de català estàndard pel simple fet d’emprar pronúncies i locucions al·lòctones. 

Davant aquesta nova situació, la direcció d’IB3 es cobreix les espatlles exigint als periodistes el nivell C de català. Els periodistes reclamen que són professionals de la INFORMACIÓ i que, encara que saben que han d’utilitzar un català correcte, també reconeixen que no poden arribar al nivell d’exactitud dels lingüistes, que són els professionals de la LLENGUA. Els informatius de la televisió pública de les Illes Balears, entre ells IB3 Notícies Vespre  han d’assolir i oferir una exactitud lingüística perfecte en tots els àmbits!

- S’ha de dir la paraula que més s’adequa a un context entre les moltes varietats que es poden escollir.

- Els topònims han d’estar actualitzats a diari

- S’ha d’eliminar tots els tòpics que per deformació professional utilitzen els periodistes

 Si realment volem que es doni la funció formativa en l’ús de la llengua calen lingüistes per assessorar als periodistes que fan l’informatiu IB3 Notícies Vespre.  Ells mateixos llancen la pregunta: sabeu d’algun escriptor que publiqui la seva obra sense passar per un servei lingüístic?

(http://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/quaderns_cac/Q28_ES_Melia.pdf

 http://www.cac.cat/web/recerca/quaderns/hemeroteca/llistat.jsp?NDg%3D&Mg%3D%3D&L3dlYi9yZWNlcmNhL3F1YWRlcm5zL2hlbWVyb3RlY2EvbGxpc3RhdENvbnRlbnQ%3D