CONCLUSIONS FINALS DE BTV

CONCLUSIONS FINALS DE BTV

En l’anàlisi final d’aquesta cadena hem anat al reglament intern de la tv de barcelona, en el seu títol primer, article segon , se subscriu a la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de Comunicació Audiovisual de Catalunya tot i que els principis generals s’han d’adaptar a l’àmbit municipal. Entre aquests principis es troben:

1.Llibertat de Comunicació Audiovisual
2.Pluralisme.
3.Servei públic
4.Veracitat informativa
5.Protecció dels drets fonamentals,
6.Protecció a la infància i la joventut
7.Respecte a la propietat intel•lectual
8.Respecte al dret de rectificació
9.Respecte dels drets dels ciutadans en la prestació del servei públic de televisió local davant l’entitat gestora municipal.

Tots ells observables en les nostres anàlisis.

Al títol III, s’explica en què es concreta la missió de servei públic de la BTV

Com a servei públic, la tv de Barcelona, amb programes com el de Ferran Monegal, un espai de crítica televisiva, intenta satisfer les necessitats democràtiques, socials, educatives i culturals dels ciutadans de Barcelona, a l’hora que respon al requeriment d’una oferta d’entreteniment de qualitat. És un programa personalista, d’opinió, que tracta d’observar com és la televisió a Espanya i com es fa TV a Catalunya, amb una mirada atenta a TV3, sostinguda amb fons públic. Ens indueix a reflexionar sobre l’estat del periodisme televisiu, de la guerra entre cadenes, del poder de l’audímetre, del poders econòmics que hi ha darrere, …de la llibertat d’expressió. Això no obstant, la crítica se centra en l’actualitat informativa emesa a les altres cadenes i mai a la pròpia BTV.

D’altra banda, tenim el programa LA TARDA que és un magasín diari presentat per dos conductors i amb un format maquetat en diferents seccions les quals són conduïdes per persones diferents. En totes les seccions es tracten temes d’actualitat general i també local (de Barcelona). Un punt fort del programa és la crítica que es fa de la premsa escrita, on s’analitza, deontològicament, la mateixa notícia en diferents mitjans escrits.
En els seus criteris d’elecció de continguts s’utilitzen els principis deontològics, així doncs hi ha dret a la llibertat d’expressió i els temes es tracten amb certa objectivitat. No s’hi vulneren els drets a l’honor, la intimitat, la imatge, i es respecta el tractament dels menors. Tampoc es tracten temes amb violècia o de caire morbós.
No es fan espectacles de les notícies però sí que es fa amb un tractament amè, alhora que se’n fa critíca (de fet el programa es centra força en això, en l’anàlisi de les notícies).
Cal destacar la veracitat de les noticies ja que sempre s’assenyala de la font on prové. L’únic punt potser més criticable és el fet de que es barreja les opinions i la informació. El fet de fer especulacions sobre una noticia pot provocar imparcialitat.
Un altre punt a remarcar és el tractament positiu de les coses en el seu tarannà i el reprovament quan detecten que no hi ha un compotament ètic en allò que s’analitza.

En aquest anàlisi final de la cadena de BTV, val a dir que només s’ha fet a partir de l’observació de dos programes. En ells s’ha pogut comprovar que:

o La informació és contrastada i veraç.
o No hi ha noticies amb morbositat.
o Cura amb el lèxic i el tipus de llenguatge utilitzat.
o No hi ha vulneració dels codis reguladors, ni dels autoreguladors. Hi ha doncs un seguiment dels codis deontològics interns, els codis deontològics professionals i també de rang superior com és la legislació existent.

Per concloure es pot valorar aquesta TV com exemplificadora, ja que hi ha una adequació ètica del mitjà tant pel que fa al tractament de la informació (veraç i d’interés general) com el tipus de continguts. Així doncs s’apliquen els mecanismes reguladors i autoreguladors.

Malgrat tot però, cal puntualitzar que de vegades són partidistes quan analitzen segons quins temes, de manera que creen opinió personal, influenciant en la formació de l’opinió pública.

Post introduït per Rosa Panosa i Irene Peña.

CONCLUSIONS FINALS DE BTV

CONCLUSIONS FINALS DE BTV
 
En l’anàlisi final d’aquesta cadena hem anat al reglament intern de la tv de barcelona, en el seu títol primer, article segon , se subscriu a la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de Comunicació Audiovisual de Catalunya tot i que els principis generals s'han d'adaptar a l'àmbit municipal. Entre aquests principis es troben:
 
1.Llibertat de Comunicació Audiovisual
2.Pluralisme.
3.Servei públic
4.Veracitat informativa
5.Protecció dels drets fonamentals,
6.Protecció a la infància i la joventut
7.Respecte a la propietat intel·lectual
8.Respecte al dret de rectificació
9.Respecte dels drets dels ciutadans en la prestació del servei públic de televisió local davant l’entitat gestora municipal. 
 
Tots ells observables en les nostres anàlisis.
 
Al títol III, s'explica en què es concreta la missió de servei públic de la BTV
 
Com a servei públic, la tv de Barcelona, amb programes com el de Ferran Monegal, un espai de crítica televisiva, intenta satisfer les necessitats democràtiques, socials, educatives i culturals dels ciutadans de Barcelona, a l'hora que respon al requeriment d'una oferta d'entreteniment de qualitat. És un programa personalista, d'opinió, que tracta d'observar com és la televisió a Espanya i com es fa TV a Catalunya, amb una mirada atenta a TV3, sostinguda amb fons públic. Ens indueix a reflexionar sobre l'estat del periodisme televisiu, de la guerra entre cadenes, del poder de l'audímetre, del poders econòmics que hi ha darrere, ...de la llibertat d'expressió. Això no obstant, la crítica se centra en l'actualitat informativa emesa a les altres cadenes i mai a la pròpia BTV.
 
  
D’altra banda, tenim el programa LA TARDA que és un magasín diari presentat per dos conductors i amb un format maquetat en diferents seccions les quals són conduïdes per persones diferents. En totes les seccions es tracten temes d’actualitat general i també local (de Barcelona). Un punt fort del programa és la crítica que es fa de la premsa escrita, on s’analitza, deontològicament, la mateixa notícia en diferents mitjans escrits.
En els seus criteris d’elecció de continguts s’utilitzen els principis deontològics, així doncs hi ha dret a la llibertat d’expressió i els temes es tracten amb certa objectivitat. No s’hi vulneren els drets a l’honor, la intimitat,  la imatge, i es respecta el tractament dels menors. Tampoc es tracten temes amb violècia o de caire morbós.
No es fan espectacles de les notícies però sí que es fa amb un tractament amè, alhora que se’n fa critíca (de fet el programa es centra força en això, en l’anàlisi de les notícies).
Cal destacar la veracitat de les noticies ja que sempre s’assenyala de la font on prové. L’únic punt potser més criticable és el fet de que es barreja les opinions i la informació. El fet de fer especulacions sobre una noticia pot provocar imparcialitat.
Un altre punt a remarcar és el tractament positiu de les coses en el seu tarannà i el reprovament quan detecten que no hi ha un compotament ètic en allò que s’analitza.
 
 
En aquest anàlisi final de la cadena de BTV, val a dir que només s’ha fet a partir de l’observació de dos programes. En ells s’ha pogut comprovar que:
 

La informació és contrastada i veraç.
No hi ha noticies amb morbositat.
Cura amb el lèxic i el tipus de llenguatge utilitzat.
No hi ha vulneració dels codis reguladors, ni dels autoreguladors. Hi ha doncs un seguiment dels codis deontològics interns, els codis deontològics professionals i també de rang superior com és la legislació existent.

 
 
Per concloure es pot valorar aquesta TV com exemplificadora, ja que hi ha una  adequació ètica del mitjà tant pel que fa al tractament de la informació (veraç i d’interés general) com el tipus de continguts. Així doncs s’apliquen els mecanismes reguladors i autoreguladors.
 
Malgrat tot però, cal puntualitzar que de vegades són partidistes quan analitzen segons quins temes, de manera que creen opinió personal, influenciant en la formació de l’opinió pública.
 
Post introduït per Rosa Panosa i Irene Peña.

CONCLUSIONES CADENAS TDT

BALANCE FINAL DEL CANAL CNN+ (Por Jesús Urgell Català):

Al hacer este balance final del canal CNN+ es importante tener en cuenta ciertas circunstancias que, sin duda, afectan al mismo. La más importante de las cuales es que se basa en su práctica totalidad en conclusiones sacadas mediante el seguimiento de un solo programa, “El debate”, ya que el otro programa que a priori se iba a analizar, “Cara a cara”, finalmente no se le ha podido realizar un seguimiento adecuado, limitándose a una sola entrada en el blog de la asignatura, una entrada que suponía una primera aproximación al espacio en cuestión, con lo que sus conclusiones han de ser vistas en esa clave. Por lo tanto este balance se ha de tener en consideración en tanto no se puede generalizar a todo un canal lo extrapolado en un solo espacio del mismo, aún así, puede ser útil al señalar ciertas cuestiones a tener en cuenta en futuros e hipotéticos seguimientos de otros programas del mismo.

La primera cuestión (y la más importante ya que engloba al resto) a tener en cuenta es una cierta tendencia a la parcialidad y falta de neutralidad en cuestiones políticas. Esto se ha observado frecuentemente en el espacio “El debate”, en los temas que atañen al partido del gobierno, el PSOE, o a su gestión, y al principal partido de la oposición, el PP. También se ha observado en temas que atañen  al nacionalismo, sobretodo el vasco. Es probable que el bagaje ideológico previo de su presentador y director, José María Calleja, haya pesado en esta tendencia. Por eso mismo, no deja de ser significativo que José Maria Calleja también ostente el cargo de Redactor Jefe de CNN+, por lo que no es descabellado concluir que su bagaje ideológico se puede extender también al resto de espacios de un canal básicamente dedicado a la información. Aún así, esta conclusión se ha de matizar necesariamente, ya que “El debate” es un espacio basado en la opinión, o más bien en una (supuesta) confrontación de diferentes opiniones, pero opiniones basadas en la información, con lo que ambos conceptos conviven en dicho espacio. Por tanto, aseverar tan categóricamente que las mismas carencias a nivel ético observadas en “El debate” son extrapolables al resto de programas e informaciones, seria un error, teniendo en cuenta que las carencias mencionadas afectaban más bien al espíritu de algunos puntos del código deontológico del medio y a determinados principios éticos de la profesión periodística, más que no a una infracción formal ostentosa. Es de esperar que los espacios puramente informativos mantengan un mayor respeto a tales principios éticos y al código deontológico que Sogecable preparó para sus profesionales y especialmente para los de CNN+, que un espació que mezcla información y opinión y que quizá se puede permitir más forzar los límites de los mismos. Esta misma matización se ve reforzada por el hecho que la única entrada en el blog al respecto del programa “Cara a cara”, apuntaba a una valoración éticamente positiva del mismo, aunque se tratase de una primera aproximación al mismo, parecía apuntar a un mayor respeto a la pluralidad y la imparcialidad, compensando quizá así las carencias señaladas en “El debate”. Por desgracia, no se ha podido hacer el seguimiento adecuado del espacio para poder confirmar este extremo.

En definitiva, sobre CNN+, canal privado perteneciente al grupo Prisa, tradicionalmente afín ideológicamente al PSOE, pesa una sombra de duda pendiente de confirmar: que aunque formalmente las informaciones que ofrezca sean veraces y objetivas (y en gran número y continuamente actualizadas), pueda caer una cierta parcialidad y falta de neutralidad política traducida en un determinado uso de la “agenda-setting” dirigido a visualizar más las informaciones que benefician a los intereses políticos del PSOE y/o dar más protagonismo a determinados puntos de vista en perjuicio de otros, con el mismo fin.

BALANCE FINAL DEL CANAL 24H de RTVE (por Sandra Vicente)

Respecto a balance final del canal 24horas de RTVE, no podemos sacar conclusiones demasiado precisas dado que finalmente el único programa analizado ha sido el de 59segundos. Con lo que la valoración del canal vendría a ser el mismo que el de la última entrada de 59 segundos dónde se hacia una valoración final del programa.

No obstante, se podría decir que dicho canal eventualmente olvida la importancia del principio de neutralidad dejándose atrapar por la política del gobierno. A pesar de ello suele ser un medio en el cual prevalece si más no la importancia de informar sin caer en el sensacionalismo que tan habitualmente usan las cadenas, sobretodo, privadas.

Respecto a los códigos deontológicos, RTVE, tiene sus propios códigos adaptados a la realidad presente de la información audiovisual los cuales se suelen cumplir dado que forman parte de los mismos estatutos del medio.

Como conclusión RTVE se puede considerar que actúa dentro de los marcos éticos y morales todo y que por sus características de cadena pública esta pueda verse “manejada” por la política del gobierno actual y por el afán de conseguir más audiencia en competencia con cadenas privadas que no son tan estrictas con los códigos, mostrando imágenes o tratando temas con mucha más morbosidad, sensacionalismo y buscando el entretenimiento más que la formación de opinión y  la divulgación de información.

BALANCE FINAL DEL CANAL Veo7 (Por José Manuel Vázquez y Nuria Vall-llovera)

Es complicado hacer un análisis de una cadena de TV analizando únicamente un par de programas, por eso comentaremos los dos analizando las características semejantes y las diferenciadoras.

A nivel ético Escuela de Reporteros es un programa que no cumple los requisitos deseados.

En primer lugar hay que decir que en lo que se refiere a los derechos a la intimidad los infringen, y no decimos sólo en el hecho de que muestren a personas en situaciones en las que se puedan sentir vulnerables a los ojos de la sociedad (que también) si no que se muestran también imágenes de niños, que no sabemos si hay consentimiento paterno en la mayoría de los casos, pero en otros es seguro que no, en reportajes sobre niños abandonados por sus padres por problemas de drogas o alcohol….

Otras veces es el hecho de hacer que el documento tenga una mayor transcendencia, que logre una mayor emoción, el que hace que sobrepasen ciertos límites, como el hecho de hacer ciertas preguntas personales que provocan las lágrimas al entrevistado, para filmar esas lágrimas como si fuese lo más importante.

Y muchos más casos como el posicionarse frente a la  identidad sexual de las personas, que tendremos que analizar por qué se producen.

Hay que decir que los reporteros de este programa son alumnos de un Máster, con lo que no son completamente libres para decidir el enfoque de sus trabajos, y no tienen suficiente experiencia en la mayoría de los casos para adecuarlos al código deontológico de la profesión periodística.

Además no sabemos si los trabajos emitidos son los de todos los alumnos o han de seguir la línea de la productora que domina la cadena que es El Mundo TV, y esto lo decimos por que la forma de tratar la mayoría de los temas sigue la estela de los productos de esta productora, por lo menos los de el diario El Mundo, de clara orientación política de derechas y con poca objetividad muchas veces como ocurre con este programa.

Y es en este campo en el que coinciden ambos programas, en la falta de objetividad, desencadenada por el riguroso seguimiento de la línea editorial de El Mundo. Los enfoques de las noticias y de los temas tratados están claramente orientados a los intereses de la cadena.

La Vuelta al mundo, a diferencia de Escuela de reporteros, no atenta contra la intimidad ni los derechos de los menores, al menos basándonos en los programas analizados, pues el tema exclusivo es el debate político. A lo largo de estas semanas, no se ha tratado ningún tema en el que aparecieran menores como elemento principal de la noticia, pero nos atrevemos a aventurar que, en caso de que apareciesen, el programa orientaría el debate hacia el tema estrictamente político, evitando aspectos susceptibles de atentar contra el derecho de protección de menores. Y lo mismo ocurriría en otros campos, vista la dinámica del programa.

Es difícil generalizar, ya que como hemos dicho, tan solo se han analizado dos programas de la cadena, pero en lo que a objetividad se refiere, el claro posicionamiento político de esta, hace cojear el cumplimiento de las principales normas éticas.

Anàlisi de 8TV

Els escassos minuts diaris que 8tv dedica a fer un repàs de la informació del dia els no són més que una petita part de tot el conjunt que configura la graella de programació. Es tracta d’una televisió amb continguts familiars i es pot afirmar que el seu objectiu és l’entreteniment audiovisual. Fent un cop d’ull a la graella de programació, descobrim que no es tracta d’una cadena innovadora i és evident que no prioritza la programació de continguts moderns i actuals. L’audiència pot escollir entre seguir sèries com Walker Texas Ranger o El equipo A, dibuixos animats pels més petits i pel·lícules que tampoc són actuals ni transgressores.

És complex fer un anàlisi deontològic d’una cadena que només té un programa de producció pròpia: Aruscitys. Si els diversos continguts estan pensats tan sols per entretenir el públic. En aquest sentit, veiem com un percentatge molt elevat dels programes que emet 8tv estan protegits pels infants menors de 13 anys. Això significa que la cadena ha establert unes prioritats i aquestes no són vetllar per la protecció del públic infantil.

Però estem segurs que aquests són els continguts que el públic desitja? Per això hauríem de fer un anàlisi rigurós de l’audiència que registra aquesta televisió perquè el públic mana, però el debat és molt més ampli, i per això existeixen els mecanismes de regulació, com el Consell Audiovisual de Catalunya, que hauria de fixar-se en aquest canal.

Pel que fa els informatius, que és el que hem analitzat amb més detall, veiem que no són precisament la prioritat de la cadena. A la informació diària els hi dedica pocs minuts al dia, com ja hem dit, i no hi ha cap presentador que condueixi el programa, sinó que una veu en off sobre les imatges explica el més important de la jornada. L’aposta per mantenir informada l’audiència és mínima i per contra, es fa més cas a la programació d’entreteniment, tant infantil com adult, però a més, amb sèries i pel·lícules que no són d’actualitat.

En aquest sentit, també és important fer una mínima referència a l’interès de la cadena per difondre la llengua catalana. Aquest no és tampoc exagerat, ja que les sèries i pel·lícules de que parlem unes línies més amunt no totes estan doblades al català i el públic les ha de veure en castellà, que potser d’altra banda deu ser el majoritari. Per tant, una cadena que només emet en territori català hauria de tenir més cura per aquests detalls, tot i que potser es tracta de falta de pressupost per fer el doblatge en català.

Per Núria Roca

CONCLUSIONS TELECINCO

Després de llegir les conclusions dels diferents programes, podem observar que, malgrat tractar-se de formats diferents, hi una coincidència a l’hora de parlar de la vulneració dels diferents codis reguladors.

Aspectes com la protecció de la infància o l’ús d’un llenguatge apropiat es deixen de banda per tal d’aconseguir la major quota d’audiència possible mitjançant el sensacionalisme i la morbositat, sense preocupar-se per donar a l’espectador una informació correcta, ni tan sols als informatius.

Vegem detalladament cada un dels programes analitzats:

De buena ley és un programa d’entreteniment dividit en tres parts. A la primera, dues persones enfrontades exposen els seus punts de vista davant un “jutge” d’arbitratge. A la segona, sense el jutge, el públic debat el cas. A la tercera part reapareix el jutge i dicta sentència. El llenguatge és inadequat i la manca de veracitat, a més de la no protecció de la infància durant la franja d’horari infantil, són les mancances ètiques més notables que trobam en aquest programa de “realitat representada”.

Mujeres y hombres y viceversa és un altre programa d’”entreteniment”, que podem considerar televisió escombraries on dues persones (tronistas) cerquen parella entre un grup de pretendents que ells mateixos van triant. A través de les cites que dónen als pretendents i els consells del públic i col·laboradors, cerquen l’amor. Aquest programa vulnera principalment els codis i recomanacions ètiques pel que fa  a la protecció de la vida privada, menyspreuant  la persona, a la protecció de la infància, en l’ús groller i ofensiu del llenguatge i basant-se en la morbositat i el sensacionalisme, oferint informació sense cap tipus de rigor i sense cap aportació cap als valors cívics.

Sálvame s’autodefineix com un “autèntic circ”. Podem qualificar el programa com un magazin o un programa del cor, on pot passar qualsevol cosa: discusions entre els col·laboradors, cridades telefòniques des de l’exterior, berenars col·lectius amb el públic, plors, rialles, etc. Mentres, es comenta l’actualitat dels personatges de la premsa rosa, es realitzen vàries seccions i consultoris sobre sexe, consultoris sentimentals i resúmens dels reality de Telecinco. Tot en un ambient distès, moltes vegades festiu, tractant els temes de forma superficial, sense rigor i sense respecte als codis deontològics de la professió periodística, ni les recomanacions sobre ètica i periodisme dels organismes europeus. Sálvame ha sabut conectar amb el públic i aprofitar les noves tecnologies de la informació per arribar a la audiència. Tot això es conduït per Jorge Javier Vázquez, que ha estat guardonat recentment amb el premi Ondas al millor presentador de televisió, acompanyat pels col·laboradors habituals i uns convidants, que no són capaços de destriar entre la seva vida privada i laboral.

La Noria és un programa d’entreteniment que tracta temes d’actualitat i repassa la crònica social. Després de setmanes d’anàlisi, hem arribat a la conclusió que vulnera la deontologia periodística en certs aspectes. En el debat, en ocasions s’usa un llenguatge inapropiat i se produeixen enfrontaments personals; s’explota la morbositat i el sensacionalisme; ès un fòrum de personatges sense interès públic; i se produeixen intromissions en l’esfera íntima de les persones però, moltes vegades, són elles mateixes qui cedeixen a aquest joc a canvi de la fama.

Informatius Telecinco Cap de Setmana és alguna cosa més pareguda a una revista informativa que a un telediari. La informació que recull destaca les notícies més impactants de la setmana, les que ocorren el cap de setmana o es produeixen en directe i tots aquells successos mundials que puguin atreure l’atenció de l’audiència. Ho fa amb expectació i espectacularitat a parts iguals, i amb certes dosis de sensacionalisme. Pel que fa a la deontologia periodística, es vulneren sovint els drets de la pròpia imatge i la intimitat de les persones usant de forma indiscreta l’objectiu i el llenguatge. La pluralitat pareix assegurada, malgrat sovint es fan ressó d’opinios més que de fets. És un informatiu ideal per informar-se de moltes coses en poc temps i de forma entretinguda.

Informatius Telecinco de les 15 hores. Després de vàries setmanes d’observació, destacaria tres temes clau relacionats amb el codi deontològic de la professió, com són elprincipi de rigor i neutralitat, els judicis paral·lels i el principi constitucional de pressumpció d’inocència. De l’anàlisi del contingut dels informatius, hem pogut observar que la temàtica social (judicis i successos) aclapara la major part de l’escaleta. Analitzant aquest fet, constatam el conflicte existent entre els mitjans de comunicació i els judicis pendents d’una ressolució. A través dels judicis paral·lels es crea una opinió i una imatge pública sobre els fets i sobre els protagonistes, podent veure’s afectats els drets de la personalitat i la pressumpció d’inocència, amparats pels articles 18 i 20.4 de la Constitució Espanyola (CE). D’altra banda, entra en conflicte directe el reconeixement de la llibertat d’expressió i el dret de la informació, recollit a l’article 20.1 d). En relació a aquest tema, hem vist un exemple recent de vulneració de la pressumpció d’inocència en el cas de Diego Pastrana, injustament pre-jutjat pels mitjans de comunicació. A l’informatiu de Telecinco també es va vulnerar el principi de rigor informatiu i de neutralitat, oferint opinions i judicis de valor del presentador al respecte. Es va deixar de banda l’objectivitat i la imparcialitat pròpies d’un informatiu, contribuint a la manipulació de l’opinió pública en relació al subjecte en qüestió. En conclusió, en relació a l’ètica i el codi deontològic haurien d’imposar-se un filtre de control sobre els judicis paral·lels i el tractametn que es fa d’aquest tipus de notícies fins que es dicta una sentència judicial ferma.

Pel que fa a l’estil informatiu, seguit la línia editorial de la cadena, es presenta la informació de forma entretinguda, des d’un enfoc distès i més anecdòtic que rigorosament informatiu.

Reflexions finals sobre TV3

(Per el Grup 5 d’Etica i Regim jurídic)

Al principi d’aquest observatori d’ètica audiovisual, es va fixar l’objectiu de comprovar si TV3 complia els requisits que es pressuposen a un canal públic. Però a més a més, es va procedir a comprovar si també es complien amb els objectius marcats per la pròpia cadena, que eren, entre d’altres, la promoció de la cultura catalana i la promoció de diferents àrees socials i econòmiques.

Un cop finalitzat aquest observatori, les conclusions a les quals hem pogut arribar han estat les que s’indiquen a continuació:

• Els programes informatius mantenen com a senya d’identitat un grau alt de qualitat. En els programes informatius analitzats, s’ofereixen informacions contrastades i les imatges mostrades segueixen sempre un criteri informatiu: no s’han observat imatges que podrien ser reprovades per la seva cruesa i/o gratuïtat. Només esmentar que, en el cas dels telenotícies, davant d’una polèmica en la qual estigui involucrada la societat o els interessos catalans, es tendeix a posar-se de banda catalana i a oferir opinions  d’entrevistats que convergeixen en aquesta direcció, això sí, de forma respectuosa i sense menysprear l’altra.
• En els programes de divulgació s’ha observat que, tot i que la informació té un alt grau d’objectivitat, sí que s’afegeix de forma molt subtil un missatge alliçonador: es potencia i es mostren com a positius els comportaments considerats “cívics” mentre que els “pertorbadors” es mostren de forma negativa.
• Pel que fa als programes d’entreteniment, es reinterpreta el concepte d’interès general. No s’ofereixen temes d’interès general de la societat catalana en si, sinó que els temes són oferts segons l’interès del perfil de persones que veuen aquell determinat programa. Tot i que no se’ls pot acusar de trencar el codi deontològic, sí que a vegades s’ofereix, de forma molt subtil, determinades opinions que podrien ser considerades com a malintencionades.

Resumint, es pot afirmar que TV3 compleix els seus principis bàsics com a mitjà respectant el pluralisme, la democràcia i oferint programació de qualitat. Com a dada negativa, es pot esmentar que en el seu objectiu de difondre i defensar la cultura catalana, potser no té en compte els interessos d’altres col·lectius que també formen part d’aquesta societat catalana.

POST FINAL de les TV AUTONÒMIQUES

El seguiment d’una sèrie d’informatius de diversos canals autonòmics públics (IB3, TVG, ETB2, Canal9 i TeleMadrid) ens ha permès observar notables diferències pel que fa al grau d’adequació dels principis ètics de la comunicació (principis de la veritat, de la responsabilitat, de la llibertat i de la justícia) arrelats a la consciència moral de la humanitat. Tots els canals analitzats tenen una representació al departament de “producción de informativos y deportes, y red” de FORTA, des d’on es gestiona el transport audiovisual entre socis.

Segueix una reflexió final per a cada programa, indicant les principals observacions respecte la praxi d’apectes deontològics

            IB3-   Hem constatat que existeixen uns principis generals que inspiren la programació de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (EPRTVIB) i uns principis específics que orienten el tipus i tractament de continguts dels programes informatius com IB3 Notícies Vespre. Tot i així, la redacció d’aquests principis interns no inclou cap terme lèxic derivat del mot deontologia (δέον, -οντος, deure, i –logía, estudi, ciència o tractat) ni del mot ètica (ethĭcus). No hem constatat l’existència de cap òrgan d’arbitratge intern, tipus consell audiovisual. Hem verificat que mentre alguns dels principis ètics del periodisme es tracten amb respecte i cura, altres són susceptibles de millora. El post titulat “Síntesi de les observacions de IB3 Notícies Vespre” presenta una síntesi de “punts febles” observats, organitzada en els ítem següents: distinció entre FETS I/O OPINIONS, la identificació de FONTS D’INFORMACIÓ, l’efecte dels PUNTS DE VISTA, efecte del grau d’APROFUNDIMENT I RIGOR en la necessària NEUTRALITAT I IMPARCIALITAT, l’efecte dels CRITERIS de SELECCIÓ DE CONTINGUTS sobre el dret d’informació dels ciutadans, l’efecte de L’ÚS DE LA LLENGUA sobre la qualitat de la informació i sobre la funció formativa de la TV i la INCLUSIÓ DE PUBLICITAT en un gènere televisiu que fins fa poc s’havia decantat per no fer-ho.   

 

    TVG – Es necesario que los servicios informativos de las televisiones cuenten con periodistas especializados en audiovisual, con dominio de la narrativa y de los recursos propios de la comunicación en este medio, convencidos de que lo importante en su trabajo es informar a la sociedad con tal eficacia que todos lo entiendan, y no solo cubrir un hueco en el espacio informativo. A través del programa Galicia Noticias hemos comprobado que se cuida tanto la narración de los contenidos como la exposición visual y ¿la ética? ¿Se cuida también?  

      El Colegio Profesional de Periodistas de Galicia tiene su propio código deontológico, el cual se aplica de manera rigurosa en este programa, garantizando así el derecho a recibir una información plural, veraz e independiente.    A través del análisis de este programa he podido comprobar que el periodista gallego atiende a los criterios que enumera su propio código desarrollando con ética su profesión; indicaciones sobre informaciones relacionadas con menores, aquellas que pueden suscitar discriminaciones, sobre la presunción de inocencia, son algunas de las que forman parte de la autorregulación periodística gallega y que hemos visto que se cumplen de manera rigurosa. La única critica es la relacionada con el buen gusto, criterio que se saltan en repetidas ocasiones mostrando imágenes que no debieran  y que no añaden nada a la información.

  ETB2 – Segon canal de televisió d’Euskal Telebista (ETB). Després de l’anàlisi detallat del programa Navarra Directo hem pogut constatar que l’edició del programa és completament respectuosa amb les normes deontològiques de la ètica periodística. “Navarra Directo” fa una tasca informativa molt rellevant acostant les notícies de proximitat a tota la població navarresa, que d’aquesta manera pot estar informada en tot moment. En aquest exercici de proximitat, els professionals del programa en moltes ocasions usen un to ditsès i un vocabulari planer que facilita aquesta aproximació a la informació. Però tot i així, aquest fet no suposa cap pèrdua de rigor, imparcialitat o veracitat a les notícies narrades pels periodistes de “Navarra Directo”. Cal felicitar als professionals del programa i també de forma general a la Televisió Pública basca per oferir als ciutadans un programa de qualitat i amb vocació de servei a la població.

    CANAL 9 - Primer canal de la Comunitat Valenciana. Al telenotícies NT9 migdia no hi ha gaire ètica periodística, les informacions es presenten sovint de forma espectacular i amb un excés de sensacionalisme o exaltació, hi ha extralimitacions en els drets de la intimitat i la imatge de les persones i hi ha una tendència a la desinformació, amb successos d’arreu del món que afegeixen dramatisme al telenotícies. L’únic espai del l’informatiu que m’ha semblat més correcte és el que s’ocupa de les notícies locals, però està molt polititzat. Les transgressions més habituals són les de falta d’imparcialitat. La proposta de millora que suggeriria és que el mitjà s’aculli a un codi deontològic de referència i que comenci a ser plural, tal com correspon una televisió pública d’un govern democràtic.

  TELEMADRID – Primera televisió de la Comunitat de Madrid. 

En termes generals es tracta d’un canal prou seriós. El to de la informació procura l’objectivitat i els titulars poques vegades criden al sensacionalisme, encara que s’observa certa tendència a resaltar positivament les accions realizades pel govern d’Esperanza Aguirre i criticar les actuacions tant del govern del l’ajuntament de Madrid, conduït per Alberto Ruiz Gallardon (repetidament en desacord amb la seva companyera de partit), com de l’executiu central, presidit pel socialista Rodriguez Zapatero. És a dir, no hi hem trobat gaire notícies explícitament tendencioses, malgrat la selecció de les notícies especialment les de l’ambit autonòmic, són parcials.
Així mateix, hi hem detectat algunes pràctiques que, als ulls del compliment de la deontologia professional, són radicalment criticables. Per exemple, la filmació amb càmera oculta al Congrés de Diputats, la inclusió d’imatges en un ordre cronològic que podria ser demagògic, o la contextualització i l’aprofundiment de la informació basats en imatges que no bé no es llegeixen i són fonts dubtoses.
En conclusió, valorem la cadena com un espai que en general acompleix els codis deontològics i els principis de veritat, justícia, llibertat i responsabilitat, malgrat hi hem trobat algunes pràctiques reprovables.

 

Connexió Barcelona: “Informació ètica pels ciutadans”

 

Després d´analitzar durant alguns dies aquest magazín, es pot extreure´n que la informació presentada en gairebé el 100% de les emissions tractades, és totalment veraç i contrastada. Aquest fet bé condicionat per l´emissió dels reportatges emessos en directe i que proporcionen a l´espectador una informació força contrastada i neutral. Tot i què al meu entendre caldria aportar per apartar-se del políticament correcte, d´una major pluralitat d´opinions.

En tot cas, la funció de servei públic del magazín es troba totalment garantit, ja que s´informa de tots els temes d´interès ciutadà , amb veracitat, lliberat d´expressió i alhora de aquells enmarcats en la “justícia social” i de millora del foment de les iniciatives ciutadanes en els diversos barris de la ciutat, amb temes tant diversos com el medi ambient i la sostenibilitat, la sanitat, l´educació, les novetats tecnològiques, la justícia, etc. Un exemple el podriem trobar al programa del 10 de desembre d´aquest any: http://www.btv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=7477.

La manera de fer informació: clara, senzilla i neutra en quant a la valoració política i la manca de morbositat, fan d´aquest magazín un programa imparcial en els seus continguts, exceptuant en els raonaments d´en Carles Flavià, que en determinades ocasions aporta el punt crític, satíric, divertit o mordaç en informacions que poden generar un punt de polèmica social o política.

En tot cas, el programa s´adequa totalment al codi ètic professional, sense cap distinció en totes les seves seccions.

 

Josep Mª Pagès Capella

Contradiccions de comportaments

En aquest últim post analitzarem el penúltim capítol de “El aprendiz”, la semifinal. Arribats a aquest punt del programa, tan sols queden 4 concursants dels 16 que van iniciar el programa. Cada cop la rivalitat entre companys és més forta, i l’ansietat per guanyar farà que el comportament entre ells sigui molt més competitiu, crític i en certs moments es qüestiona l’actitud ètica i moral del grup contrari. Des del principi, aquest concurs ha tingut la gran intenció de mostrar la importància de l’ètica i la moral en el món dels negocis, penalitzant, per tant als concursants que han mostrat una actitud més aviat contrària al ideal i objectiu del mateix. Al principi d’aquest capítol es fa un repàs de les actituds prèvies dels concursants quan han tingut el paper de liderar grups anteriors,revisant en què han fallat, i les advertències fetes per part del Sr. Bassat, per tal que no es repeteixen en comportaments posteriors. Són primers avisos. En tot moment, es transmet la teoria, “en el món dels negocis, es permet una equivocació, però no dues seguides”, tracten de ser coherents. Així doncs, en cas que es tornin a repetir els mateixos errors, el concursant que tingui aquest actitud serà expulsat. Hi ha diversos moments al llarg del programa en què es posa de manifest, la no compartició d’objectius i pensaments per part dels membres dels equips. Tot i així, s’evita mostrar el què pensa cadascú. Un dels moments és en l’elecció del líder. Tot i no comentar-se, queda molt clar que Juanxo preferiria ser líder en front a Teresa. Queda clar en el moment que indica que ella ho serà al 51% i ell al 49%. Tot i que ell indica que li és completament igual, està clar que ho preferiria ser. Perquè no es diu i se és sincer des de l’inici?.

http://www.elaprendiz.lasexta.com/videos/listado/todos

De la mateixa forma, el programa ens transmet aquesta sensació de Juanxo de posar-se nerviós en el moment que Teresa està negociant en certs moments, les imatges mostrades ho mostren, tot i que ell no ho diu. En aquesta prova, la finalitat és comprar determinats productes a Istanbul. El lloc per defecte del regateig. Veurem com tot i que els dos grups intenten regatejar al màxim i obtenir els productes al mínim preu, el grup Crash.es fins i tot regateja en el moment de trobar-se productes a preu fix, com és el cas de la nina reversible, hi posa certa pressió. En canvi, el grup Stamina no ho força. Tot i aquests fets, a l’hora de defensar la seva prova davant del Sr. Bassat, el grup que més ha regatejat, acusa a l’altre equip d’anar a per totes, pel simple fet de fer-se arribar el periòdic a l’hotel. Aquesta és una clara acusació, només per no haver-ho pogut aconseguir, ja que han demostrat en la compra de productes anteriors que si han regatejat tot el que es podia i més. En una de les explicacions de Paco, integrant del grup Crash.es, indica que el regateig en aquesta cultura és més un acte social. Tot i així, es manté ferm en l’opinió de que l’altre grup, està disposat a trepitjar a qui sigui i passar per sobre de tot, per tal de guanyar. Però analitzant el comportament que han tingut Stamina a l’hora d’aconseguir el periòdic, veiem que aquests s’han informat de si podien fer-se’l arribar a l’hotel. En cap moment obliguen, sinó que ho pregunten i la intermediària els diu que ho intentarà. Un moment en què es veu una actitud força falsa de Paco és quan argumenta perquè ha decidit ser el líder del grup Crash.es. Un argument és el mateix que dóna la integrant de l’altre grup, perquè vol demostrar que ho pot fer millor que en l’anterior prova. El segon argument però és que volia donar-li un descans a Natàlia, que havia liderat l’anterior prova. Un argument força sorprenent i amb una sonoritat un tal falsa. Un dels principals valors d’aquest programa és que la direcció del mateix, és justa en tot moment i ho intenta mostrar a tota costa. Aquest és el principal objectiu del programa. Al moment final el Sr. Bassat expulsa tant a Paco com a Natàlia. Així mateix ho diu, “por ser justos”. Tots dos han liderat a mitges, han pres decisions a mitges…i per tant si han perdut, l’han perdut tots dos.

TVE, la bona praxis de la TV a Espanya.

La corporació està present i representant tots els col·lectius apostant per una televisió plural. En ocasions partidista, adopta una postura neutral tractant els temes de màxima actualitat i apostant per la llibertat d’expressió com a eix de la seva estratègia empresarial.

Des del començament de la seva història, decididament marcada per la seva condició de corporació pública i, per tant, subjecta a la veu del partit en el poder, ha passat per diverses etapes (liberalització de les televisions, entrades de les cadenes privades, TDT, etc.) que l’han dotat de ser el referent informatiu i de realització de programes culturals en la graella actual, sent líder en moltes franges del prime-time.

El que hem pogut observar amb l’anàlisi ètic de la cadena, a partir dels diferents tipus de programes, però tots ells amb uns certs continguts informatius, és que en la majoria dels casos fan un seguiment exhaustiu de tot allò que comporta actuar de manera lícita al mercat de la comunicació.

Com a conclusions generals sobre TVE podem destacar els següents punts:

-        Informació d’interès general, força contrastada i veraç. L’únic punt qüestionable o conflictiu pot ser el partidisme en determinats temes. És molt complicat recollir, en determinats temes, tots i cada un dels punts de vista, però algunes informacions no gaudeixen de la pluralitat que seria desitjable.

-        Tractament audiovisual molt cuidat, amb rigor i de proximitat a l’espectador.

-        A través d’aquests programes analitzats, TVE intenta complir la funció de servei públic, informant del que succeeix en la societat, l’economia, la política, etc. Que, per altra banda, és el que s’espera d’una televisió pública, on la seva funció principal ha de ser la de vigilar pels interessos de la població.

-        En general, els programes analitzats intenten fugir d’aquelles noticies, imatges o informacions que fomenten la morbositat innecessària, respectant el dret de les persones a la seva intimitat i pròpia imatge, cuidant el tractament amb els menors, les imatges que puguin afectar a la sensibilitat de l’espectador, aplicant el principi de presumpció d’innocència, etc.

-        Establiment i seguiment ajustat als codis deontològics de la cadena inclosos en l’Estatut d’Informació de la Corporació RTVE. Aquest estatut regula els drets i les obligacions dels professionals de la informació.

-        A part, també el tractament donat a les diferents informacions es basa i segueix altres lleis i reglaments que regulen i autoregulen, de les quals podem destacar:

• Principis bàsics de la programació.
• Normes d’admissió de publicitat a TVE.
• Codi de protecció a la infància.
• Llei de la ràdio i la televisió.
• Etc.

-        Creació d’altres mecanismes d’autoregulació com l’Oficina de la Defensora (ombudsman), com a organisme de defensa dels drets dels espectadors, oients o usuaris, amb la finalitat de fomentar una informació independent, plural i fomentada en la veracitat, on tothom pot participar.

Tots aquests temes configuren i fan que la corporació tingui una credibilitat ètica molt elevada en el mercat. Fins i tot, en relació a la publicitat, estableix unes normes d’admissió. Seguint aquesta línia de limitació de la publicitat, a partir del gener del 2010 RTVE no emetrà més anuncis per esdevenir una cadena absolutament pública en relació al seu finançament i, per tant, lliure en l’emissió de continguts. En aquest sentit, el seguiment d’uns codis interns que posicionin la cadena en una tendència totalment objectiva serà molt més eficaç i, al mateix temps, la situarà en una referència nacional.

Com a conclusió general, es pot valorar TVE com una cadena on el tractament de la informació és força adequat, i que ha fet d’aquest tipus de programes un dels seus pilars, amb l’objectiu de complir amb la funció d’informador de l’actualitat amb fets i esdeveniments noticiables, veraços i d’interès general que ajudin a formar opinions púbiques, necessàries per l’estat democràtic, on els mitjans (quart poder) han de fer de vigilants dels interessos dels ciutadans, i més tractant-se d’una televisió pública.